Menú

dimarts, 11 de maig del 2010

Kevin Smith, ahir i avui

Avui parlaré de dues pel·lícules que he vist molt recentment, totes dues escrites i dirigides pel famós cineasta indie Kevin Smith, també guionista de còmics i un friki de cal Déu. Curiosament, la primera de què us parlaré la vaig veure un dia abans, tot i que és l'última obra del senyor Smith, mentre que la segona és la seva opera prima. Comencem, doncs, amb En Zack i la Miri fan una porno (2008).


Aquest és el pòster definitiu de la pel·lícula, després d'haver patit diversos problemes relacionats amb la censura, no només pel seu contingut, escandalós per als americans, sinó pel títol mateix i el que s'insinuava als pòsters previs. Amb l'humor que caracteritza en Kevin Smith, a la versió en anglès podem llegir-hi, sota el títol, "un pòster per a tots aquells que troben que la nostra pel·lícula és massa difícil d'empassar". 

I és que la idea de l'argument és una mica pujada de to: en Zack i la Miri, amics de tota la vida, viuen junts perquè d'una altra manera no tindrien on caure morts, i estan encallats en aquella etapa en què voreges la trentena i t'adones que econòmicament encara ets lluny de la independència (ai, com m'identifico amb això...). Les circumstàncies empitjoren i se'ls acut que es podrien dedicar a fer porno amateur, i és aquí on comença aquesta comèdia divertida, amb llenguatge groller i converses pujadíssimes de to, marca de la casa. Un fragment que he seleccionat il·lustra això que dic del to, encara que és del principi del film i encara no toquen el tema principal:


Protagonitzada per Seth Rogen i Elizabeth Banks, i amb la presència de l'exactriu porno Traci Lords (té collons, la cosa), aquesta pel·lícula era la segona d'en Kevin Smith que no tenia lloc al seu famós univers de Jay i Bob el Silenciós, després de Jersey Girl, tot i que sí que hi apareix l'actor Jason Mewes, que és el que sempre fa de Jay. I bé, tant les crítiques com la recaptació que va rebre van ser modestetes, cosa que va decebre profundament el seu creador, que esperava aconseguir l'èxit de la seva vida. Personalment, i sé que no sóc l'únic, trobo que és un film infravalorat, perquè és molt divertit, la idea força original i la feina dels actors molt bona, amb una manera de parlar molt grollera, com m'agrada a mi. Però si en Kevin Smith serà recordat per un títol, aquest és...


Clerks (1994) va ser arribar i moldre. En blanc i negre, amb poc pressupost i amb els desconeguts Brian O'Halloran i Jeff Anderson fent de duo protagonista, aparentment no és res més que un dia a la vida de dos nois joves que tenen treballs que odien, especialment perquè estan tips de la clientela amb què es troben, i durant tota la pel·lícula pràcticament només hi ha diàlegs, alguns més absurds que d'altres, però en general molt divertits. Un exemple:


Deia que havia estat arribar i moldre perquè va guanyar premis a Cannes, Sundance i als Independent Spirit Awards, a més d'haver estat considerada per diverses publicacions que són autoritats en el tema com una de les millors comèdies i també una de les pel·lícules independents imprescindibles. 

A més, inaugurava un univers que he esmentat abans, que se situa a la zona de New Jersey, d'on Smith és orgullós nadiu i habitant, i que té com a element comú la presència de la parella formada per en Jay i en Bob el Silenciós. Clerks va tenir una seqüela el 2006, Clerks II, que narra com és la vida dels dos dependents anys després (i que jo encara no he vist), i també ha servit com a base de diversos còmics guionitzats pel seu mateix creador. 


I no només això, sinó que també va inspirar una sèrie d'animació i altres productes audiovisuals. Malauradament, la pel·lícula, que recomano pel que representa i pel que va inaugurar, no ha estat editada en DVD al nostre mercat, i espero que algun dia ho facin, i que triïn l'edició del desè aniversari (tot i que ja en van 16) que es va publicar als Estats Units, perquè té una pinta espectacular pel que fa a continguts extra.

Una darrera curiositat: a la pel·lícula hi surt, en quatre petits papers, el millor amic d'en Kevin Smith, en Walt Flanagan, dibuixant de còmics que s'encarrega dels llapissos de Batman: cacophony, escrit per en Kevin i que vaig comprar-me l'altre dia

Totes dues pel·lícules són molt diferents, però s'hi nota la manera de fer d'en Kevin Smith, i si ens hi fixem, casualment el tema és el mateix: la necessitat de canviar de feina sigui com sigui, l'explotació laboral i què podem fer per sortir del fàstic de vida que portem. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails