Menú

dimarts, 28 de juny del 2011

Personatges LGBT als còmics

Avui és el dia de l'Orgull LGBT (Lesbià, Gai, Bisexual i Transsexual), i donada la naturalesa d'aquest bloc podria fer una entrada sobre els personatges d'aquest col·lectiu que apareixen en sèries i/o pel·lícules (per als videojocs, aquí), però m'estimo més fer-ho sobre còmics. De fet, no seria la primera vegada que en parlo, perquè ho vaig fer per comentar una escena de Gotham Central (on l'entrada de la Starfire esvalotava el galliner de la comissaria, amb la Renée Montoya i la Capitana Maggie Sawyer incloses) i també per desmentir la gastadíssima conya de la relació entre en Batman i en Robin.


Ja sabeu que sóc més de DC que de Marvel, i hi ha exemples de personatges homosexuals a totes dues editorials, però em centraré més en la que prefereixo. Parlo concretament dels personatges de l'esmentada Renée Montoya i la Kate Kane, ara The Question i Batwoman respectivament en les seves identitats superheroiques. 


El cas de la Renée el coneixem d'abans, perquè es va destapar a Gotham Central en una premiada línia argumental escrita per en Greg Rucka, el mateix guionista que després faria sortir de l'armari la Batwoman. Bé, en realitat aquesta és lesbiana des que el personatge es va recuperar per a l'Univers DC, mentre que la Renée es va estar uns quants anys dins l'armari. Totes dues havien tingut una relació en el passat i la tornen a tenir breument a la molt recomanable 52. M'agrada, aquesta relació, perquè tots dos personatges em cauen molt bé, i perquè és presentada amb realisme, tacte i sense morbositat innecessària.

Altres personatges els vaig descobrir en aquesta web que recopila la presència del col·lectiu LGBT als còmics. Tenim per exemple les amazones de Wonder Woman, que han viscut sempre en un ambient únicament femení. O aquest exemple que m'agrada especialment:


En Terry Berg, amic d'en Kyle Rayner de l'època en què aquest era l'únic Green Lantern, a l'etapa escrita per en Judd Winick, especialista en tocar de manera realista i respectuosa temes que habitualment no es toquen als còmics, com el VIH o l'homosexualitat, per la qual ha rebut alguns premis de la GLAAD. En aquest cas, en Terry està penjat d'en Kyle, que quan se n'assabenta hi reacciona d'una manera exemplar, fent conya com podem veure a la imatge, on en Terry li diu que el seu cul no és gran cosa i en Kyle li diu que se sent ferit i que, al contrari, té un darrere magnífic. A més, l'ajuda a acceptar la seva situació convencent-lo que no hi ha res de dolent. Per desgràcia, no tothom ho veu de la mateixa manera i el personatge serà, al cap d'un temps, víctima d'una brutal pallissa homòfoba.


Per part de Marvel tenim la Black Cat, enemiga-amant d'en Peter Parker (Spider-man), que representa que és bisexual, o en Colossus, un clàssic dels X-Men que en la seva versió Ultimate és gai, mentre que a la de sempre ha tingut diverses relacions amb noies, entre les quals la més coneguda la que va tenir amb la Kitty Pride, complicada per la diferència d'edat que hi havia entre ells. Tot i així, a la versió Ultimate la seva orientació no és ben rebuda pel seu amic Nightcrawler (a la imatge, on ho descobreix quan en Colossus li diu que anirà a un ball amb el personatge Northstar, també gai i pel que sembla el primer que va sortir de l'armari als còmics de superherois, als anys 80, però només de manera insinuada perquè llavors la censura no ho permetia) i els altres li acostumen a fer conyes.


Una altra parella gai de Marvel la tenim amb en Hulkling i en Wiccan, dels Young Avengers, que queda més que evident al diàleg que tenen a la imatge. De fet, llegeixo a la Wikipedia que en Wiccan, abans de dir-se així, es deia Asgardian, però la Hawkeye li va suggerir que se'l canviés per tal d'evitar brometes i sobrenoms que no diré aquí però que podeu deduir. També llegeixo que als còmics hi va haver problemes amb la premsa quan es va saber, però crec que els va anar millor que no pas al Colossus.

Tornem a l'univers DC perquè el personatge de la Holly Robinson, que després va substituir la Selina Kyle temporalment com a Catwoman quan aquesta va ser mare, té una relació amb una dona.


Per la seva banda, el protagonista de Hellblazer, en John Constantine, ha tingut diverses relacions amb homes i es declara bisexual. També ho és la Mística de Marvel. I fem el salt novament a DC, perquè el personatge de l'Obsidian, fill de l'Alan Scott, el primer Green Lantern, també és gai, tot i que va trigar a acceptar-ho. I va tenir (no sé si encara la té) una relació duradora amb en Damon Matthews, fiscal federal.


Altre cop a Marvel, a la realitat alternativa Exiles la Mary Jane és l'Spider-woman i té una relació amb la Sunfire. Hi ha molts més exemples, tant a Marvel com a DC, passant també per altres editorials més independents o segells com Vertigo, on per exemple hi ha The Sandman, amb uns quants personatges homosexuals, però no acabaríem mai i volia destacar els més coneguts i/o rellevants.

Pel que fa al manga, també hi ha personatges LGBT, però generalment es poden dividir entre els gais ridiculitzats o tractats de manera humorística i exagerada (el General Blue de Bola de Drac), sovint transvestits (la Nuriko de Fushigi Yûgi), i els gais estilitzats i andrògins que són caracteritzats d'una manera més seriosa i respectuosa però que tot i així són poc realistes i estan enfocats a atraure un públic bàsicament femení. Seria el cas d'en Subaru i en Seishirô de Tokyo Babylon i X, confirmats, o d'altres de fortament insinuats com en Tôya i en Yukito de Sakura, la caçadora de cartes, on també s'insinua que la Tomoyo és lesbiana perquè està aparentment enamorada de la Sakura.


Pel que fa a les lesbianes, tampoc no en trobem massa casos, però un que sí que és conegut és el de les Sailors Neptú i Urà, parella oficial a Sailor Moon. Tot i així, estan una mica estereotipades i la Sailor Urà, quan no duu l'uniforme, va vestida com un noi.

Parlo de personatges LGBT que apareixen al manga general, però també hi ha el manga de gènere homosexual amb totes les seves variants, tan diverses com passa amb la resta de gèneres del còmic japonès, entre les quals les més conegudes són el yaoi (relacions entre nois) i el yuri (relacions entre noies). I aquestes que són més conegudes són precisament les que mostren relacions idealitzades on tot va bé i, a més, molts personatges no accepten la seva homosexualitat i consideren les seves experiències com a "relliscades". També hi ha manga obertament gai i més realista, fet per i per a gais, per exemple, el que es coneix com a bara, però ja estem parlant d'un gènere molt específic.

En general, doncs, podem dir que la presència del col·lectiu LGBT als còmics ha anat creixent durant les últimes dècades, que sobretot als còmics de superherois cada cop es mostren més obertament i amb més realisme (els problemes que tenen per ser el que són no deixen de ser un reflex de la realitat), i que contribueixen a caracteritzar els personatges en les seves vides privades, cosa que no influeix en les seves tasques com a superherois. Encara queda camí per recórrer, sobretot al manga, però a mi em sembla que no pinta gens malament.



4 comentaris:

  1. Sembla ser que el món del còmic està força millor que el del videojoc, pel que respecte als temes LGBT, no? ;)

    Jo sovint havia sentit a dir que Tintin era gai, però no sé, se'n sap del cert alguna cosa al respecte? ;)

    Podria ser que com que hi ha (o això em sembla a mi!) més gent que juga a videojocs que no pas llegeix còmics (tot i que també hi ha MOLTÍSSIMA gent que llegeix còmics!), les empreses de videojocs no s'atrevissin a parlar tant de temes LGBT, al exposar-se a un sector tan ampli de la societat? Potser m'equivoco molt, però és la impressió que em produeix a mi!

    ResponElimina
  2. Doncs sí, sembla que està força millor. No m'havia plantejat, però, això que suggereixes de la quantitat de gent que consumeix una cosa o l'altra. Podria ser...

    Això que comentes d'en Tintín no hi havia pensat, però no, passa com amb en Batman i en Robin: mentida. El que passa és que l'Hergé no dibuixava gaires dones, en surten molt poques als còmics d'en Tintín, cap d'elles amb un paper rellevant (l'única la Castafiore, que ja m'explicaràs), i havia de sortir la gent que acusava (com si fos dolent) en Tintín d'homosexual.

    És com dir que l'Ànec Donald és exhibicionista perquè no porta part de baix o que en Mortadelo i en Filemón també son gais perquè durant els primers anys no mostraven interès en les dones. Després, en acabar-se la censura, sí, però al principi res de res. Tintín va ser víctima de l'època que li va tocar viure i de les manies del seu autor, en la meva opinió.

    ResponElimina
  3. Amb la Renée, a mi no em va acabar de fer el pes el seu lesbianisme: amb un personatge com la Maggie Sawyer a mà, podien perfectament haver mantingut la Renée hetero - si no, sembla que la única dona hetero amb un parell de nassos a l'UDC sigui la Lois...

    Per sort, en Rucka i en Bru ho van saber desenvolupar bé.

    ResponElimina
  4. Sí i no. La Maggie Sawyer té un paper molt petit, però també és cert que dues polis lesbianes al GCPD potser és una mica massa. Ara, tot pot ser.

    Suposo que van aprofitar que a la Renee no se li coneixia parella masculina tot i els anys que feia que sortia als còmics, i entre això i que tenia fama de dura i més aviat masculina... estava tot preparat per fer una cosa així.

    Sigui com sigui és un gran personatge que jo m'aprecio molt. :)

    ResponElimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails