tag:blogger.com,1999:blog-8763058356135166822024-03-19T11:14:52.046+01:00Cementiri de PneumàticsBlog sobre còmics, dibuixos animats, cinema, televisió i entreteniment en generalMoroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.comBlogger1166125tag:blogger.com,1999:blog-876305835613516682.post-88985192134379958612024-03-13T19:00:00.002+01:002024-03-13T21:18:49.460+01:00Adeu a Akira Toriyama<p style="text-align: justify;">Fa uns dies ens llevàvem amb una de les pitjors notícies per als frikis en general, i aquesta és una categoria molt àmplia en la qual entren molts perfils diferents, en soc conscient. Però ho mantinc, perquè desapareixia una persona que n'ha influït d'una manera o una altra milions més arreu del món durant dècades, tant artistes de diversos àmbits com, és clar, consumidors.</p><p style="text-align: justify;">No era una cosa inimaginable, al capdavall sabem que tothom se'n va, però segur que no ens esperàvem que tan aviat i tan de sobte se'ns anunciés la defunció del mestre <b>Akira Toriyama</b>, a la prematura edat de <b>68 anys</b>. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoSwgUZpJyA6TMs0sAHfOfdEGvZ4_DFvDI4AzwVLB52fo8CaKP5VEnH2i_PMXmXjRGptYTyj7ZgWFhY2SSugCPszdUdpHgePm3FjMkWsp4EQ_EVFqJ7Hl5TRJSWccz6F2Q3OD29DhsfwGWCRPS3pwiumFxWZDCQxWZzhyphenhyphenYCNk874GgaUiqmvdISNft_WbE/s570/caracoltv.brightspotcdn%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="570" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoSwgUZpJyA6TMs0sAHfOfdEGvZ4_DFvDI4AzwVLB52fo8CaKP5VEnH2i_PMXmXjRGptYTyj7ZgWFhY2SSugCPszdUdpHgePm3FjMkWsp4EQ_EVFqJ7Hl5TRJSWccz6F2Q3OD29DhsfwGWCRPS3pwiumFxWZDCQxWZzhyphenhyphenYCNk874GgaUiqmvdISNft_WbE/s320/caracoltv.brightspotcdn%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="269" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Aquesta circumstància ha impactat, per la importància de la seva obra, tantes persones arreu del món que no ha estat del tot sorprenent, però sí commovedor, veure <b>tantes reaccions de comiat i agraïment</b> per part de personalitats de diversos sectors, fins i tot de presidents de república o de clubs esportius, a més d'una cobertura excepcional per part dels mitjans de comunicació generalistes, amb els seus tòpics i ocasionals errors, és clar, però que no solen parlar de la mort de qualsevol <i>mangaka</i>.</p><p style="text-align: justify;">El que vull fer aquí és, des de la modèstia infinita d'aquest blog, dedicar-li una entrada, com acostumo a fer en aquests casos, i en el seu no podia ser menys. No repassaré fil per randa la seva vida ni la seva trajectòria, és prou coneguda, però sí que en faré pinzellades, començant per dir que Toriyama va néixer el 1955 al llavors poble (i ara ciutat) de <b>Kiyosu</b>, a la prefectura japonesa de <b>Aichi</b>, i s'hi va mantenir fins al seu últim dia.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhE9fyaOpt7nOrPXNjfOpfsLqu51eE5IhcJlnWglqJDGLK4qljH1_qCABnR77B0zagtvmrSlD_EeLZnWIuyyvtL-VPmuV4clWjDXeL_mycmFohhPt9L6EKSQpz7Ly2cfMoHXp36UrAJdOF3e7TRQb-uYFjCVLzH0DfhsCRwR9eAOfUqS4_Ds2ik-XxhitTR/s853/akira-toriyama-creaciones%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="853" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhE9fyaOpt7nOrPXNjfOpfsLqu51eE5IhcJlnWglqJDGLK4qljH1_qCABnR77B0zagtvmrSlD_EeLZnWIuyyvtL-VPmuV4clWjDXeL_mycmFohhPt9L6EKSQpz7Ly2cfMoHXp36UrAJdOF3e7TRQb-uYFjCVLzH0DfhsCRwR9eAOfUqS4_Ds2ik-XxhitTR/s320/akira-toriyama-creaciones%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Gran amant de les <b>maquetes de vehicles</b>, i el nivell de detall que els conferia a les seves obres encara que fos amb un filtre de "bufoneria" ho demostra, <b>aquests i els animals</b> van ser els primers protagonistes dels dibuixos que feia de petit, però l'interès per esdevenir autor de manga li va venir en veure, segons la Wikipedia, la impressionant col·lecció del germà d'un amic, i citava <i>Astroboy</i>, del mestre Osamu Tezuka, com la influència definitiva per escollir aquesta professió. </p><p style="text-align: justify;">Tot això passava quan anava a primària, però a la secundària, si bé es va allunyar una mica del manga, va gaudir amb les sèries televisives de <b>superherois <i>tokusatsu</i></b>, com <i>Ultraman</i>, i amb les pel·lícules de <b>monstres gegants <i>kaijû</i></b>, com <i>Godzilla</i>, elements que podem veure reflectits en les seves obres en forma de <i>cameos</i> divertits, especialment a <i>Dr. Slump</i>. El batxillerat el va fer en un institut especialitzat en <b>disseny</b>, i va decidir que es dedicaria a això i no aniria a la universitat, malgrat l'opinió dels seus pares. </p><p style="text-align: justify;">Quan es va graduar, va entrar a treballar en una <b>agència de publicitat</b>, dibuixant-hi pòsters, però aviat es va veure el <b>vessant mandrós</b> del mestre, que l'acompanyaria durant tota la seva carrera, i tenia el vici d'arribar tard i el costum de vestir-se, sembla ser, de manera massa informal. Al final, als 23 anys va deixar la feina. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH753H_z0cXbtLUU_dgnh2Dwe7n627CsC6sUJChgbRsyeOBP98mzT7zcJYqcHYOBvRWmYHbIcTzVIFDt4Liuwn9m8Lrrt0O32FHlOuZT7d6kLAHPHzmLo9z9EGlfPVb1dKp8GHCmrjzdDPr5fCeIe5TvyNDKVIMdjhBwgwU0FKAmKmDC_ML9qVKXaQPShd/s676/MysteriousRainJack1%20(Peque%C3%B1o).jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="676" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH753H_z0cXbtLUU_dgnh2Dwe7n627CsC6sUJChgbRsyeOBP98mzT7zcJYqcHYOBvRWmYHbIcTzVIFDt4Liuwn9m8Lrrt0O32FHlOuZT7d6kLAHPHzmLo9z9EGlfPVb1dKp8GHCmrjzdDPr5fCeIe5TvyNDKVIMdjhBwgwU0FKAmKmDC_ML9qVKXaQPShd/s320/MysteriousRainJack1%20(Peque%C3%B1o).jpeg" width="227" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Va ser llavors quan va decidir ser <b>dibuixant de manga</b>, tot i que no n'era un consumidor habitual des que l'havia abandonat una mica en entrar a secundària, i va provar sort enviant, l'any 1978, <i>Nazo no Rain Jack</i>, una obra al concurs mensual per a nous talents de la revista <i>Shônen Jump</i>. Que fos una paròdia d'<i>Star Wars</i> va fer que no passés el tall, però un editor de la revista, un tal <b>Torishima</b>, el va animar a continuar-ho intentant.</p><p style="text-align: justify;">La seva primera obra publicada a la revista va ser <i><b>Wonder Island</b></i>, del mateix 1978, però <b>no va agradar als lectors</b>, que la van votar última a les habituals enquestes de la revista. Tanmateix, hi va continuar insistint amb històries curtes que no van donar més de si, fins que l'editor li va recomanar que ho provés amb protagonistes femenins i això va desembocar en la creació de la comèdia absurda i escatològica <i><b>Dr. Slump</b></i>, el seu primer gran èxit, que es publicaria <b>entre 1980 i 1984</b>, quan la va acabar per començar <i><b>Bola de Drac</b></i> (<b>1984-1995</b>), una història de lluita amb humor i també drama inspirada pel seu amor per les pel·lícules de kungfu d'actors com en Jackie -cof, cof- Chan i per una història curta dibuixada per ell mateix sobre un nen artista marcial anomenada <i>Dragon Boy</i>, que en va ser el germen. La resta, com se sol dir, <b>és història</b>.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh14TzGEYwPCW8zDljB_BDiksFYjSbxESKwnWqP17XU_N9hIRHiIOXtLFnoi-WGLt58wxzqxzqMTLGA4T8cCjMcEDl6K3tVoqdi2ePo97CglJ-WlVNJHL9J9KHqtqaGf_mcBv8yMcPyEhnY887tNuACBtS1rj9JfbSLOJScWa6N1ZoV-KykJQTqoT4AcAS4/s839/cc77839ddb0ba9357ee12ea503ff6e64%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="839" height="183" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh14TzGEYwPCW8zDljB_BDiksFYjSbxESKwnWqP17XU_N9hIRHiIOXtLFnoi-WGLt58wxzqxzqMTLGA4T8cCjMcEDl6K3tVoqdi2ePo97CglJ-WlVNJHL9J9KHqtqaGf_mcBv8yMcPyEhnY887tNuACBtS1rj9JfbSLOJScWa6N1ZoV-KykJQTqoT4AcAS4/s320/cc77839ddb0ba9357ee12ea503ff6e64%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Amb adaptacions a anime i, sobretot en el cas de <i>Bola de Drac</i>, amb una <b>explosió sense precedents</b> pel que fa a popularitat i obres derivades (marxandatge de tota mena, videojocs...), Akira Toriyama es va convertir en una <b>llegenda</b> del còmic, i va compaginar l'exigent serialització de les seves dues obres llargues amb la creació d'altres de més curtes, però també amb encàrrecs de dissenys de personatges per a videojocs (en parlo en <a href="https://3botonsistart.blogspot.com/2024/03/akira-toriyama-i-els-videojocs.html" target="_blank">aquesta entrada de 3 Botons i START</a> que vaig publicar ahir, perquè es mereix un tractament propi) i productes d'animació, començant respectivament per la saga <b><i>Dragon Quest</i> </b>(des de 1986 i fins ara) i l'OVA de dos episodis de 1988 <i><b>Kôsuke-sama, Rikimaru-sama: Konpeitô no Ryû</b></i>, on també va coescriure el guió sobre una història també de la seva creació.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjozjC6WVfJNhdQouQYbn75URxdKJ4SYqgsGz86_EmNWVoHubwWNnaI71zMkRg9NaLMS5vHfK7E7c6ePrpRe1I9vF9F0b_nYkv81J0b8N2oNyty5BpDCZZG3y5uJVNQbRhVd4pJczkSEpInX95lcJLRgQZ7z5loKJ5DsZ4dzT1v0lsPTMJ2idSftzFunBKr/s990/945f70d4d33710ed1b0d77c50975cd9c_285-61565054_20240312103640.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="557" data-original-width="990" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjozjC6WVfJNhdQouQYbn75URxdKJ4SYqgsGz86_EmNWVoHubwWNnaI71zMkRg9NaLMS5vHfK7E7c6ePrpRe1I9vF9F0b_nYkv81J0b8N2oNyty5BpDCZZG3y5uJVNQbRhVd4pJczkSEpInX95lcJLRgQZ7z5loKJ5DsZ4dzT1v0lsPTMJ2idSftzFunBKr/s320/945f70d4d33710ed1b0d77c50975cd9c_285-61565054_20240312103640.jpg" width="320" /></a></div><br />Va continuar acceptant encàrrecs de dissenys de tota mena, fins i tot d'un cotxe elèctric anomenat <b>QVOLT</b>, a més de participar en les pel·lícules de <i>Bola de Drac</i> amb la creació de les premisses i el disseny dels personatges originals sobre els quals treballarien els equips d'animació, però <b>ja no tornaria a dibuixar cap sèrie llarga</b>, i després de la seva obra més popular es va limitar, en l'àmbit del manga, a relats més breus i recopilats en un sol volum a tot estirar.<p></p><p style="text-align: justify;">En marxa tenim <i>Bola de Drac Super</i>, no dibuixada ni guionitzada per ell, però en la qual feia de supervisor, i enguany s'ha d'estrenar la sèrie animada <i>Bola de Drac Daima</i>, per a la qual va escriure conceptes argumentals i va dissenyar els personatges. </p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-L7eCrb0Qeb2_cQgnzXeOjkCN9AxaeyGn1ABJiNINmFDX6mmudAM-o07RnLcx2gnoUPAVhn6OyA37k4kWlhtTMb-8aHbPWoOe5o3Lm8KH4R1s4dsLivV8v25Nu87271whtBVviPOp5Mdg9Mfaaj1cADshQcpkrsd0F5TpYkGs0I9eoACUPlphkxWAsDTX/s421/GIPc3HkW0AAqhIO%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="421" data-original-width="303" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-L7eCrb0Qeb2_cQgnzXeOjkCN9AxaeyGn1ABJiNINmFDX6mmudAM-o07RnLcx2gnoUPAVhn6OyA37k4kWlhtTMb-8aHbPWoOe5o3Lm8KH4R1s4dsLivV8v25Nu87271whtBVviPOp5Mdg9Mfaaj1cADshQcpkrsd0F5TpYkGs0I9eoACUPlphkxWAsDTX/s320/GIPc3HkW0AAqhIO%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="230" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Tan popular i influent com <b>tímid</b>, Akira Toriyama s'estimava més no ser vist en públic i és per això que s'acostumava a dibuixar a si mateix a les seves obres amb mascareta i posteriorment <b>com un robot </b>molt emblemàtic, i l'última foto que se'n coneix és aquesta, de 2017.</p><p style="text-align: justify;">Sempre disposat a admetre que <b>no li agradava gaire treballar</b>, com reconeixia sovint en entrevistes i textos en lloar les tècniques de dibuix que li estalviaven feina -cosa que es nota en la pèrdua de qualitat del traç a mesura que repassem les seves obres cronològicament-, fins i tot això resultava entranyable i serà enyorat, perquè el que és innegable és que potser hi ha autors i autores de manga que han dibuixat moltes més pàgines que ell, i potser <b>l'impacte econòmic i cultural </b>de <i>Bola de Drac</i> ha estat rellevat pel de <i>One Piece </i>o <i>Naruto</i>, però sense <i>Bola de Drac</i> molts artistes no s'haurien dedicat al que es dediquen, ni molts de nosaltres llegiríem còmics ni miraríem anime a hores d'ara. De fet, la febre per la seva obra va ser cabdal per a la recuperació de <b>l'ús del català</b> gràcies a les versions animades que es van emetre a TV3 i també a la publicació del manga de <i>Bola de Drac</i>. </p><p style="text-align: justify;">Així que se n'ha anat un personatge molt més important del que podria semblar a primera vista, i qualsevol homenatge que se li faci es quedarà curt. Ens queda la seva obra, publicada <b>gairebé en la seva totalitat al nostre mercat</b>, tant de manga (amb <i><a href="https://cementiridepneumatics.blogspot.com/2009/11/relectures-bola-de-drac-edicio.html" target="_blank">Bola de Drac</a></i>, <i><a href="https://cementiridepneumatics.blogspot.com/2022/05/lectures-dr-slump-vol-1.html" target="_blank">Dr. Slump</a></i> i <i><a href="https://cementiridepneumatics.blogspot.com/2015/04/lectures-jaco-galactic-patrolman.html" target="_blank">Jaco</a></i> en català), incloent-hi els volums autoconclusius i els reculls d'històries curtes, com llibres d'il·lustracions i uns quants dels videojocs en què d'una manera o una altra va participar. <b>Adeu, mestre! </b><br /> <br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><h1 class="same-width-as-main" id="page_header" style="width: auto;"><br /></h1><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-876305835613516682.post-73961276873718660952024-03-07T19:00:00.002+01:002024-03-07T21:00:31.013+01:00Sèries: Beef<p style="text-align: justify;">Quan s'anuncien els guanyadors de premis de cinema i televisió és un bon moment per descobrir coses que potser ens haurien passat per alt per culpa de l'oferta excessiva que tenim a les plataformes de <i>streaming</i>, llevat que ens agradi buscar productes més desconeguts, de nínxol, que també està bé.</p><p style="text-align: justify;">En el cas de la sèrie que avui ens ocupa, em va cridar l'atenció que la sèrie i els seus dos protagonistes rebessin premis <b>tant als Globus d'Or com als Emmy</b>, entre molts altres guardons i nominacions, i descobrir que era una <b>minisèrie</b> i que, per tant, no hi hauria d'invertir mesos, em va ajudar a prendre la decisió de veure-la.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSJ53RtvX1jxZsSgxMGREfGO6SAKyY4hoM6pof2tzK2tf7xVU0yudBzVquiu7hOOlVonzS9ziznn18saIb2_-adL-ajKgYo7jJLQvypEptxFE0VOjLQ2g8OI7Ko655Zg_JHpC__oG0auXAKAVEu6TC7nGIlHXRxJ4GUkSuPmQO5h0cRkF0-TqDpaERRs9u/s600/Beef_TV_Miniseries-819153047-large%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSJ53RtvX1jxZsSgxMGREfGO6SAKyY4hoM6pof2tzK2tf7xVU0yudBzVquiu7hOOlVonzS9ziznn18saIb2_-adL-ajKgYo7jJLQvypEptxFE0VOjLQ2g8OI7Ko655Zg_JHpC__oG0auXAKAVEu6TC7nGIlHXRxJ4GUkSuPmQO5h0cRkF0-TqDpaERRs9u/s320/Beef_TV_Miniseries-819153047-large%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="256" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><i><b>Beef</b></i> és una comèdia dramàtica pel director <b>Lee Sung Jin</b> per a Netflix que consta de <b>10 episodis</b> que es van publicar a l'abril de 2023. Amb un repartiment d'intèrprets d'origen o ascendència asiàtica en la seva immensa majoria, explica la història d'una enemistat sorgida d'una disputa en un aparcament que, vista en perspectiva, té una importància inversament proporcional als extrems a què arriben els seus protagonistes. <br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2fDMkqEUNUq90jP6QG2rNBqEWJ6wwHC2ghlytjqwh3tYKrG9zIRG1p9kjd2vMR5-70ljtzZ2-AdAwYUjoOO9fZuDkXTWDoWII-u6C0xre2ISiRg_6y3fFix6HjijhPjDcoSB0ehx0T0cJANiCQ_r4VS4WKA4CwDkmbn0uX4JMqF_W_2jMBAw_bLi-kiaO/s503/Danny_Cho.webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="503" data-original-width="445" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2fDMkqEUNUq90jP6QG2rNBqEWJ6wwHC2ghlytjqwh3tYKrG9zIRG1p9kjd2vMR5-70ljtzZ2-AdAwYUjoOO9fZuDkXTWDoWII-u6C0xre2ISiRg_6y3fFix6HjijhPjDcoSB0ehx0T0cJANiCQ_r4VS4WKA4CwDkmbn0uX4JMqF_W_2jMBAw_bLi-kiaO/s320/Danny_Cho.webp" width="283" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Ell és en <b>Danny Cho </b>(Steven Yeun), un contractista de pa sucat amb oli que viu en un motel amb el seu germà i que <b>no és especialment bo en res</b>, tot i que intenta emmascarar amb una actitud falsament segura la sensació que és un perdedor. La mala sort que acostuma a tenir, combinada amb el seu costum de fer el mínim esforç, ajuden a què tingui aquesta percepció, i l'espectador la comparteix.<br /></p><p style="text-align: justify;">El seu somni és fer calés per <b>construir una casa per als seus pares</b>, que se'n van tornar a Corea després de perdre el motel, del qual eren propietaris, per culpa d'un cosí d'en Danny, i demostrar-los tant a ells com a si mateix que és un home en qui es pot confiar.<br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSCblxQB7kr-ZGdCH43-aGg28GUKzSq2Spu8Xy9PRUqTDcTNCR3spADkmsWUEKcz_ixrBlUhxE9dnGhP5wKK3SK68hSxtKGxUv4FiX98ajVZGlD3zXMUxMVWPtMsA6Y9c6_fwYrsQB_HPpbK7fx5QNxKS8GeUCnWP_O182vRnzGwCFx0xyLjVN-PGmgvph/s718/ali-wong-beef%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="718" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSCblxQB7kr-ZGdCH43-aGg28GUKzSq2Spu8Xy9PRUqTDcTNCR3spADkmsWUEKcz_ixrBlUhxE9dnGhP5wKK3SK68hSxtKGxUv4FiX98ajVZGlD3zXMUxMVWPtMsA6Y9c6_fwYrsQB_HPpbK7fx5QNxKS8GeUCnWP_O182vRnzGwCFx0xyLjVN-PGmgvph/s320/ali-wong-beef%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Ella és l'<b>Amy Lau </b>(Ali Wong), que té un <b>negoci de plantes</b> que està intentant vendre per una quantitat de diners que li solucionaria la vida mentre manté la família. </p><p style="text-align: justify;">L'Amy té un <b>temperament fort i una obsessió amb les pistoles</b>, i quan en Danny sense voler gairebé xoca contra el seu cotxe en fer marxa enrere a l'aparcament d'uns grans magatzems, ella li ensenya el dit del mig, cosa que desencadena una <b>violenta persecució en cotxe</b> pels carrers del seu veïnat tranquil als afores de Los Angeles.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfd-xItpK6Hzl3d9nyquYM1alxlYvqSPDq-70RtxaqM6G8FZMGF5zEY332PsclMuluIAm88tBq7bQB9_6x8t1onfsdUhYVrx_XCp4e9LHHtmjrMAm9-YEobmkz6MWXwZC_gPhwuRROkI0AbjXw0ysRxjpkmYV8S20PKrx0fe5FSGh6dftyw3793tgIRkOC/s640/paul-is-the-man-v0-p98zv62qrisa1.webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="426" data-original-width="640" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfd-xItpK6Hzl3d9nyquYM1alxlYvqSPDq-70RtxaqM6G8FZMGF5zEY332PsclMuluIAm88tBq7bQB9_6x8t1onfsdUhYVrx_XCp4e9LHHtmjrMAm9-YEobmkz6MWXwZC_gPhwuRROkI0AbjXw0ysRxjpkmYV8S20PKrx0fe5FSGh6dftyw3793tgIRkOC/s320/paul-is-the-man-v0-p98zv62qrisa1.webp" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">En Danny viu amb el seu germà petit, en <b>Paul </b>(Young Mazino), un dropo que aparentment és una càrrega per al seu germà, però al darrere d'aquesta situació hi ha unes circumstàncies que coneixerem més endavant. </p><p style="text-align: justify;">En Paul juga <b>un paper determinant</b>, sense voler-ho, en la disputa entre en Danny i l'Amy, i desencadena algunes de les coses més greus que passen a la sèrie.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcdRlYG1XBGoPqdTofZfBYoceINn4C01S1nSRqt2sD8Gx7vAt9KeeluNaXK3_-HpEMN6flkRGdVd2XqeCgA6p3KdexXQFRsTR9ddwsIQFepKIdT-erBVSgMijzjqbVG9VE6d6s9lqOPExxKrwP8hVAJrHGDG9GYLsCZC2kkS4-BYvJ1x6P5ozjo9K9kQGo/s720/d226c34b97794c6125081603de55a8c6%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="720" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcdRlYG1XBGoPqdTofZfBYoceINn4C01S1nSRqt2sD8Gx7vAt9KeeluNaXK3_-HpEMN6flkRGdVd2XqeCgA6p3KdexXQFRsTR9ddwsIQFepKIdT-erBVSgMijzjqbVG9VE6d6s9lqOPExxKrwP8hVAJrHGDG9GYLsCZC2kkS4-BYvJ1x6P5ozjo9K9kQGo/s320/d226c34b97794c6125081603de55a8c6%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Per la seva banda, l'Amy viu amb el seu marit <b>George</b> (Joseph Lee), d'ascendència japonesa i escultor que viu a l'ombra de la fama del seu pare, ja desaparegut, que va tenir força èxit en l'ofici. Ell, en canvi, no en té tant com per mantenir la família, i principalment s'encarrega de tenir cura de la casa i la filla del matrimoni, la petita <b>June </b>(Remy Holt), ajudat en part per la seva pròpia mare, la <b>Fumi </b>(Patti Yasutake), que no s'entén gaire amb la seva nora.</p><p style="text-align: justify;">En George és <b>bon paio, atent i amable</b>, però l'Amy el trova <b>avorrit</b>, i el fet d'haver de ser ella qui manté, pencant moltíssimes hores, la família, en una casa enorme d'un barri benestant, la té <b>en constant tensió</b>, agreujada pel moment decisiu en què es troba la possible venda del seu negoci.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkxnmNWBiFVrgZUuaWNuIyc7r5QV5GByuCf6aGIOklwvPYZYsJsnjS6wb9gj8Wb8pBlas_swJY2vDVC2L2bEJ1wGTRvkc_UVQvmB_u50qEzpAnVHvRL9fJrOydRpoIOON9gsXqK38OwQ5BozYmI-cb78N-HnPy6LeiF8Z8KCUmLANpVJHpJawCfTF-1lU3/s1200/ca-times.brightspotcdn.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkxnmNWBiFVrgZUuaWNuIyc7r5QV5GByuCf6aGIOklwvPYZYsJsnjS6wb9gj8Wb8pBlas_swJY2vDVC2L2bEJ1wGTRvkc_UVQvmB_u50qEzpAnVHvRL9fJrOydRpoIOON9gsXqK38OwQ5BozYmI-cb78N-HnPy6LeiF8Z8KCUmLANpVJHpJawCfTF-1lU3/s320/ca-times.brightspotcdn.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">És en aquest context d'infelicitat de tots dos, per motius diferents, que la disputa comença i, per desgràcia per a ells i el seu entorn, <b>es va agreujant d'una manera absurda </b>amb un intercanvi de putades que esdevé una competició que ni en Danny ni l'Amy volen perdre.</p><p style="text-align: justify;">Així, <b>la tragicomèdia està servida</b> i ens trobem amb un desenllaç d'aquells que ens deixen una sensació de neguit, i ens fan reflexionar sobre <b>les expectatives</b>, <b>la ira, les frustracions</b> i com les canalitzem, així com sobre la forta unió d'aquests dos protagonistes basada en l'enemistat mútua. </p><p style="text-align: justify;">En principi, com he dit abans, és una minisèrie, però quan publico aquesta entrada llegeixo que s'està estudiant fer-ne una <b>segona temporada</b>, amb uns altres intèrprets i una altra història, ja que aquesta queda tancada, de manera que potser acaba esdevenint una sèrie antològica. Sigui com sigui, de moment tenim aquests més que notables 10 episodis.</p><p style="text-align: justify;"> <br /> </p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-876305835613516682.post-36695292254485281692024-02-29T23:47:00.002+01:002024-03-01T10:57:04.963+01:00Sèries: Ted Lasso<p style="text-align: justify;">Sovint començo les meves entrades sobre sèries amb una introducció sobre com les vaig descobrir, i el cas d'avui no serà una excepció. Però el que diré d'ella serà <b>diferent d'altres cops</b>: no en vaig conèixer l'existència perquè em cridés l'atenció la participació de cap intèrpret dels que en formaven part, ni el tema, ni per campanyes publicitàries.</p><p style="text-align: justify;">Només en coneixia el nom perquè alguns companys de Retroscroll -perquè al capdavall som persones amb aficions més enllà dels videojocs- la seguien, però quan en vaig fer una ullada a la Wikipedia per saber de què anava tampoc no em va dir gran cosa. A més, semblava que el seu origen era una mena de conya, i anava sobre esports. Que m'agraden, eh? Però en format de ficció potser no tant. </p><p style="text-align: justify;">Doncs bé, amb el temps vaig acabar tenint l'ocasió de veure-la, els companys hi insistien i gràcies a una promoció amb la compra de la PlayStation 5, que consistia en 6 mesos de prova d'Apple TV, la plataforma que té aquesta sèrie, i de la qual he parlat quan he escrit entrades sobre altres sèries que hi he vist, al final la vaig veure. I <b>sort que ho vaig fer</b>, com veurem a la meva valoració final. </p><p></p><p style="text-align: justify;"><i><b></b></i></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtB7KLAhfbZsts0gcsmh3zlTuR3_ctX5w4D8i908d-Gxgfau8sZAnI0Bw1M-k7EWlB7uAN_adcKAPaO6qDZ1-WY4545GMxV4lIyUHd1dkkp9u6evpw00naxHFM5yixJA5jswS5z0EZ5mDsxb51tJx-6Ku0pAMyPCqBIdqVCFGy8LwCy3KQkAyckwKXXEjd/s720/4967802.jpg-r_1280_720-f_jpg-q_x-xxyxx.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="486" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtB7KLAhfbZsts0gcsmh3zlTuR3_ctX5w4D8i908d-Gxgfau8sZAnI0Bw1M-k7EWlB7uAN_adcKAPaO6qDZ1-WY4545GMxV4lIyUHd1dkkp9u6evpw00naxHFM5yixJA5jswS5z0EZ5mDsxb51tJx-6Ku0pAMyPCqBIdqVCFGy8LwCy3KQkAyckwKXXEjd/s320/4967802.jpg-r_1280_720-f_jpg-q_x-xxyxx.jpg" width="216" /></a></b></i></div><i><b><br />Ted Lasso </b></i>és el nom d'aquesta producció que va néixer d'un personatge que l'actor <b>Jason Sudeikis</b> havia interpretat per a uns vídeos promocionals per a l'NBC sobre un entrenador de futbol americà que era contractat per liderar un equip de futbol anglès, i després en uns esquetxos del programa <i>Saturday Night Live</i>, però tot plegat va acabar desembocant en una <b>sèrie de tres temporades </b>que s'ha pogut veure <b>entre 2020 i 2023</b> i que, si deixem de banda la premissa, que pot resultar poc atractiva per a un públic interessat en coses més "serioses", resulta que hi descobrirem una sèrie <b>meravellosa</b>, que és el que m'ha passat a mi.<p></p><p style="text-align: justify;">Perquè la història comença així, amb més molla ara que ha esdevingut una sèrie de debò: un entrenador de futbol americà que ha aconseguit l'ascens d'un equip a la primera divisió de la lliga universitària de futbol americà i s'ha fet viral per un ball durant la celebració de la fita és contractat per la nova propietària del fictici club de futbol londinenc <b>AFC Richmond</b>, molt modest, sense tenir <b>ni idea </b>del futbol europeu.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYaPj6fTnS5S6SBxkD1-U9fcw0yCliTUzX69E7v0UiWNJ3cNULeRffPFYuF-OHhbcKR0OQZaDbglp3r-KxJ1Mw9IoBhAaDLZrPolv3pOwClflWOD9TC9Efk6CD9VD2aYVkjb0IhKEjzKl4sDgBGI3KsgABDPyG6sauH8nKFzym3SYD5lMNjPLusVPXXHr2/s1080/Ted-Lasso-season-3-review-Jason-Sudeikis-scaled.webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="608" data-original-width="1080" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYaPj6fTnS5S6SBxkD1-U9fcw0yCliTUzX69E7v0UiWNJ3cNULeRffPFYuF-OHhbcKR0OQZaDbglp3r-KxJ1Mw9IoBhAaDLZrPolv3pOwClflWOD9TC9Efk6CD9VD2aYVkjb0IhKEjzKl4sDgBGI3KsgABDPyG6sauH8nKFzym3SYD5lMNjPLusVPXXHr2/s320/Ted-Lasso-season-3-review-Jason-Sudeikis-scaled.webp" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">El senyor Sudeikis interpreta aquest <b>Ted Lasso</b> del títol, un paio tremendament <b>optimista, amable i ingenu</b> que aprofita l'avinentesa de la separació amb la seva dona per provar sort en aquesta nova feina que li ha sortit a l'altra banda del gran bassal, tot i que, com dic més amunt, ni tan sols coneix les normes d'un esport que, tradicionalment, als Estats Units s'ha menyspreat una mica, en part també per la gran popularitat que allà hi tenen esports com el bàsquet, el beisbol, l'hoquei sobre gel i, és clar, el seu <i>football</i>. </p><p style="text-align: justify;">El <b>xoc cultural </b>que pateix en Ted és notable: dels Estats Units profunds a Londres, la capital del país del te, que no li agrada gens, i un entorn que no entén gaire les seves <b>bromes</b> sovint basades en referències culturals molt específiques ni tampoc el seu caràcter extremament alegre, ratllant en Ned Flanders, que amaga problemes personals, entre els quals la tristesa amb què porta la separació tant de la seva dona com del seu fill, que s'ha quedat al seu país. </p><p style="text-align: justify;">A més, com que se l'ha contractat per fer una feina que no està preparat per fer, i li toca un equip que no és gaire bo, els resultats no acaben de ser els que l'afició espera i de seguida se la posa en contra.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiatdwWed36PcGq2EFSk1kqO-CpoKE825RHjJra-42qMnQHjp10XJ-02LbEz17hbRuSr-Ok1GNkeWrXuYtG40yek_1mDfldDx8cMcptoShcUzXglgeRcMYQtd4UqZh7I7B0-5HCrKH-DC3yPcLNpniur_T3TdXmLai4asjCpoMN0yWkrntU_tbzTtdBSbsS/s720/ted-lasso-hannah-waddingham-0da60d7f58794b5e95724532ad984fd8%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="720" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiatdwWed36PcGq2EFSk1kqO-CpoKE825RHjJra-42qMnQHjp10XJ-02LbEz17hbRuSr-Ok1GNkeWrXuYtG40yek_1mDfldDx8cMcptoShcUzXglgeRcMYQtd4UqZh7I7B0-5HCrKH-DC3yPcLNpniur_T3TdXmLai4asjCpoMN0yWkrntU_tbzTtdBSbsS/s320/ted-lasso-hannah-waddingham-0da60d7f58794b5e95724532ad984fd8%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Tot això <b>ja ho tenia previst</b> la seva cap, la <b>Rebecca Welton </b>(Hannah Waddingham), la nova propietària del club després de l'acord de divorci amb el seu exmarit i expropietari de l'equip. Per venjar-se d'ell, que la va enganyar múltiples vegades i és d'aquells malparits a qui totes les maldats els surten bé, <b>pretén enfonsar l'equip</b> que ell encara estima tot fent que baixi totes les categories possibles del futbol anglès.</p><p style="text-align: justify;">Evidentment, no n'ha informat en Ted, a qui tracta amb una falsa amabilitat -tot dissimulant el menyspreu cap a la seva lluminosa personalitat-, però encara que al principi no ho sembli anirem descobrint la cara més <b>humana i vulnerable</b> de la Rebecca ben aviat, i esdevindrà un dels personatges més entranyables del repartiment. <br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3nP4VWo5lO7VKSFRghbDjssPGZPbByEFvnQE8b56JYsLRdpCYVkBSLZ_GQylWP8xbmXwFi-KbUJ8yBzkOtaEHW7B_gfneybXCH0bVAdUi2Qjc9pzRi6vxh6_q7cjG7o4KD6IO5WEj9e6MiNIgnPBz0dg1VGXtCWpVT_4YdfXCflkx6UZVWQa8ehWADpkm/s795/ted-lasso-cast-reacts-nate-betrayal-mc-230317-03-d8a857%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="795" height="193" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3nP4VWo5lO7VKSFRghbDjssPGZPbByEFvnQE8b56JYsLRdpCYVkBSLZ_GQylWP8xbmXwFi-KbUJ8yBzkOtaEHW7B_gfneybXCH0bVAdUi2Qjc9pzRi6vxh6_q7cjG7o4KD6IO5WEj9e6MiNIgnPBz0dg1VGXtCWpVT_4YdfXCflkx6UZVWQa8ehWADpkm/s320/ted-lasso-cast-reacts-nate-betrayal-mc-230317-03-d8a857%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">En Ted no ha arribat sol a Anglaterra: l'ha acompanyat el seu ajudant i amic des de fa molts anys, en <b>Beard </b>(Brendan Hunt), a la dreta de la imatge. Es tracta d'un personatge amb un caràcter força diferent del d'en Ted, que mesura les paraules però que deixa anar contundents píndoles de saviesa. Val a dir, però, que també és força estranyot. <br /></p><p style="text-align: justify;">A l'esquerra hi tenim en <b>Nate Shelley </b>(Nick Mohammed), encarregat del material del Richmond, extremament <b>tímid </b>i víctima habitual de les bromes dels jugadors de l'equip. Aquest és un dels personatges més <b>interessants</b> de la sèrie, per l'evolució que mostra al llarg dels <b>34 episodis</b> que dura. I ens trenca el cor en més d'una ocasió.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjoo27St7UjFSJZyyYjGibX6L-Nh7xBgGTu0NQpEbtdJvfoAIAmd9BXfxY42lAUiZFtS9EvZcvvBHFECkGwWeo98PbshCf_0DdTyvo3g-SyJa7Cw6dQNrwd3j1pFGiYrjtdGHVjGO6lPke0UNQoeUPp5laCQ-2OPhH_uiCb3j2lbn8dkA1Ln2eR9M9wdB8/s800/54d3dbedd21b04d77401882f55b56d6f.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="725" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjoo27St7UjFSJZyyYjGibX6L-Nh7xBgGTu0NQpEbtdJvfoAIAmd9BXfxY42lAUiZFtS9EvZcvvBHFECkGwWeo98PbshCf_0DdTyvo3g-SyJa7Cw6dQNrwd3j1pFGiYrjtdGHVjGO6lPke0UNQoeUPp5laCQ-2OPhH_uiCb3j2lbn8dkA1Ln2eR9M9wdB8/s320/54d3dbedd21b04d77401882f55b56d6f.jpg" width="290" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Qui és absolutament <b>adorable i el meu personatge preferit</b> des del primer episodi, però, és la <b>Keeley Jones</b> (Juno Temple, segurament una de les cares més conegudes del repartiment juntament amb el protagonista, tot i que cap dels dos és un <i>top</i> de Hollywood). </p><p style="text-align: justify;">Ella és una model que s'acosta a la trentena i aparentment és el típic personatge superficial que no és ningú sense la seva parella, en aquest cas un dels futbolistes del Richmond, però aviat veiem com no té ni un pèl de ximple i és <b>tota una professional</b> de les relacions públiques, a més d'un tros de pa.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrFzikp2snYJPcB4pIy7vFhXJCe49TTbmq7j8ttKQnJOLHrdepkZGJrN10CDS8mKhjbWUguE0vD_g3gPL23uASBgcZy4kPqV09lc5_rRyHVSLoxyV3hBHEwDdrPwUl8SW92W0J0xvhwrNWzUT86IoEMcjPMhnlmXmUT9kAVdV29_UzQaEkQkszXQzzgn9L/s660/Jamie_Tartt_(9).webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="660" data-original-width="527" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrFzikp2snYJPcB4pIy7vFhXJCe49TTbmq7j8ttKQnJOLHrdepkZGJrN10CDS8mKhjbWUguE0vD_g3gPL23uASBgcZy4kPqV09lc5_rRyHVSLoxyV3hBHEwDdrPwUl8SW92W0J0xvhwrNWzUT86IoEMcjPMhnlmXmUT9kAVdV29_UzQaEkQkszXQzzgn9L/s320/Jamie_Tartt_(9).webp" width="256" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">El seu company és en <b>Jamie Tartt</b> (Phil Dunster), més jove que ella i el golejador de l'equip, cosa que té ben present perquè, tot i que es tracta d'un equip modest, és perfectament conscient que el necessita i té <b>els fums ben apujats</b>, també com a home famós i atractiu. </p><p style="text-align: justify;">Ben <b>immadur</b> tant per edat com per actitud, també presenta una <b>interessant evolució </b>al llarg de la sèrie, demostrant un cop més la capacitat dels guionistes de ficció per fer que els nostres sentiments envers els personatges fluctuïn. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpuzLKZqTNJ_vdG8q5Xb1m3KWlcxfMdLhnoM6fRI_M6rbq7QPSJLqCf574SkjuR7-bQ-njPCR2tOLjxVoRP5zJ7vn7SjbE-uCRjafhDS9UYQdqhQscHEhn_NQ7aYSBFPBYRR0AtCtK-bA6oKjFAj2O4OSvxY7rgL5w1iPEHcFAfjm8Kl8eRHMABaKt813m/s720/brett-goldstein-ted-lasso%20(Peque%C3%B1o).jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="720" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpuzLKZqTNJ_vdG8q5Xb1m3KWlcxfMdLhnoM6fRI_M6rbq7QPSJLqCf574SkjuR7-bQ-njPCR2tOLjxVoRP5zJ7vn7SjbE-uCRjafhDS9UYQdqhQscHEhn_NQ7aYSBFPBYRR0AtCtK-bA6oKjFAj2O4OSvxY7rgL5w1iPEHcFAfjm8Kl8eRHMABaKt813m/s320/brett-goldstein-ted-lasso%20(Peque%C3%B1o).jpeg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">A qui no li cau gens bé és a en <b>Roy Kent</b> (Brett Goldstein), un altre dels meus personatges preferits, que és un jugador més veterà -amb experiència fins i tot al Chelsea- i molt <b>temperamental</b> que es passa el dia <b>rondinant, dient paraulotes i grunyint</b> -per això m'agrada tant-, però que en el fons, i es deixaria tallar una cama abans de reconèixer-ho, té un costat sensible i és bon paio.</p><p style="text-align: justify;">Fa el paper de <b>mentor i líder</b> de la resta de l'equip atesa la seva experiència, tot i que, sense tenir una edat tan avançada com alguns futbolistes d'ara, sap que físicament <b>ja no és el que era</b> i que els seus dies sobre el terreny de joc estan comptats. </p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpzfxhmp0cn5MCeTtHZp58EWVcgpfw-pu6vaF9aoNYLYfGZHGcmphSgbb1o0Pi87RkHuByQi_poU8YiLOGbu2EeJELjeu00oV5zvLDZqlH1AVM9GF4rRFjg7Ibe1A7-qrt0H55fiY2ZPXqeibYLv76r7z6YeaFwaj2EHvJQ7i5YczBgVjRT7jU5CN-pL0f/s709/2cd63045b2cd212e1afe571a6f8c0f73%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="709" height="217" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpzfxhmp0cn5MCeTtHZp58EWVcgpfw-pu6vaF9aoNYLYfGZHGcmphSgbb1o0Pi87RkHuByQi_poU8YiLOGbu2EeJELjeu00oV5zvLDZqlH1AVM9GF4rRFjg7Ibe1A7-qrt0H55fiY2ZPXqeibYLv76r7z6YeaFwaj2EHvJQ7i5YczBgVjRT7jU5CN-pL0f/s320/2cd63045b2cd212e1afe571a6f8c0f73%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Qui sí que és tremendament <b>bon paio</b> és en <b>Sam Obisanya</b> (Toheeb Jimoh), un jugador molt jove que comença a destacar quan el canvien de posició al camp i que rarament perd el somriure, però quan li passen coses dolentes tampoc perd les maneres. </p><p style="text-align: justify;">Podríem parlar d'uns quants membres més de l'equip, com per exemple el simpàtic <b>Dani Rojas </b>(Cristo Fernández), encara més optimista que en Ted, però a en Sam se li dedica més metratge que a la majoria, i fins i tot protagonitza una improbable però bonica història d'amor, de manera que per algun motiu deu ser. <br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhybqc4SMG-pccW8IG3DagNBcXEz8mqweTbYZmxXZe3DtzGJ5JUd9I3BlkEH0u1dJ2MSnvQ4QrRy_aWVA-U5clAkRyByUJRLCtXCfEyWjELQnzLNW9cmeypgyXZtptWYQ6VxeUGjcgV5vGXsPto0IvBHTHRjzXlxGWOXHBIvRrCWHnFcTpIm8ov_opJ5i6K/s1200/Mae-Pub-Regulars-Baz-Jeremy-Paul.webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="630" data-original-width="1200" height="168" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhybqc4SMG-pccW8IG3DagNBcXEz8mqweTbYZmxXZe3DtzGJ5JUd9I3BlkEH0u1dJ2MSnvQ4QrRy_aWVA-U5clAkRyByUJRLCtXCfEyWjELQnzLNW9cmeypgyXZtptWYQ6VxeUGjcgV5vGXsPto0IvBHTHRjzXlxGWOXHBIvRrCWHnFcTpIm8ov_opJ5i6K/s320/Mae-Pub-Regulars-Baz-Jeremy-Paul.webp" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Entre els personatges secundaris fora del club en si tenim una colla <b>d'aficionats</b> del Richmond que segueixen tots els seus partits des del pub de la <b>Mae</b> (Annette Badland), la propietària de caràcter fort que els serveix les cerveses i que no és menys fanàtica de l'equip que ells.</p><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;">També coneixerem en <b>Rupert Mannion </b>(Anthony Head), l'insuportable exmarit de la Rebecca, la molt sàvia però també molt jove neboda d'en Roy, la <b>Phoebe </b>(Elodie Blomfield), l'implacable periodista <b>Trent Crimm </b>(James Lance) o el nerviós <b>Leslie Higgins </b>(Jeremy Swift), el número dos del club i de la Rebecca.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhIqq46qhpRdOmek00M8zWEZblpj9p4-_l3zXlHnTuv1wU3AU_vQqCuMH_aoCDHnZP-f-ClHgnPmMKev4oYuKzqBjX2zrmzZeiIWoRdGUW7NGTWCFgkGqGvO5UZlC5QBFEMRYHwkf_a_67OnQSGSONQZhUMis3ki3HPYaG2whvPEUA_uD-s_pekNxG-r5v/s854/Lasso9%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="452" data-original-width="854" height="169" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhIqq46qhpRdOmek00M8zWEZblpj9p4-_l3zXlHnTuv1wU3AU_vQqCuMH_aoCDHnZP-f-ClHgnPmMKev4oYuKzqBjX2zrmzZeiIWoRdGUW7NGTWCFgkGqGvO5UZlC5QBFEMRYHwkf_a_67OnQSGSONQZhUMis3ki3HPYaG2whvPEUA_uD-s_pekNxG-r5v/s320/Lasso9%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">A hores d'ara potser us esteu demanant, com em passava a mi, com es reflecteix, el futbol en si, a la sèrie. Doncs bé, val a dir que els estàndards de producció de <i>Ted Lasso</i> són alts, però que les escenes de l'esport es veuen <b>més aviat falses i amb una fotografia estranya</b>, tot i que a mesura que avança la sèrie estan més treballades.</p><p style="text-align: justify;">A banda d'això, hi ha atenció al detall amb l'aparició <b>d'equips i escuts reals</b> -malgrat que els jugadors que en duen les samarretes no ho són-, referències i inspiracions en jugadors i entrenadors que existeixen i <i>cameos</i> de personalitats de diversos àmbits del futbol anglès.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilX6pXT1ilGxT8Neh4OSWmKs7ztisM6PDpT-yrbgn78gZky3utZZFtqp6xSdy-27w6_1HGMnXwA6nzGBLKMZ1BWD3zJzFFHA9TJC2s19TJJKSrL8FZ0c8LCujw851DRp2bNni5Jp49xA1fRA1A5v6lIiTAuLkSNvzGIKZ9GY-Ac7HXQnVl2flUAd8Ht6Yv/s854/Apple-Emmy-winner-Sept-2022-Ted-Lasso_big.jpg.large%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="854" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilX6pXT1ilGxT8Neh4OSWmKs7ztisM6PDpT-yrbgn78gZky3utZZFtqp6xSdy-27w6_1HGMnXwA6nzGBLKMZ1BWD3zJzFFHA9TJC2s19TJJKSrL8FZ0c8LCujw851DRp2bNni5Jp49xA1fRA1A5v6lIiTAuLkSNvzGIKZ9GY-Ac7HXQnVl2flUAd8Ht6Yv/s320/Apple-Emmy-winner-Sept-2022-Ted-Lasso_big.jpg.large%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Però el protagonisme a <i>Ted Lasso</i> el tenen <b>les persones</b>, per això m'he entretingut tant en repassar els personatges principals i esmentar-ne alguns de secundaris. És una història de superació, de fe en els miracles, d'esforç i fins i tot una mica d'èpica, però aquesta sèrie va sobre els seus personatges, que construeix tan bé.</p><p style="text-align: justify;">L'entrenador va aprenent sobre el futbol original sobre la marxa i aconsegueix un equip digne, però sobretot treballa amb persones humanes i els ensenya a ser <b>millors individus</b> a través de l'exemple, que és el seu objectiu independentment dels resultats esportius. <br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWjF3pFiDdm2RBw4oA0KATRl7QdsPgBP63x2nGJNDaljjhclj7osxTaQJE8l6mbLpiAQH-FXUf3wnRPjvh8ujnE1mZ3mZHJ9qpNt1RH25fqmuWTrdp-cGQxBjo3JuiOQZ03NPoSzJNOCvvrrzgELb8utIfhpJPzsZ7FA9uXXb_7ma9_mViBprDobb6l_N9/s1706/617949014_211082138_1706x960.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1706" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWjF3pFiDdm2RBw4oA0KATRl7QdsPgBP63x2nGJNDaljjhclj7osxTaQJE8l6mbLpiAQH-FXUf3wnRPjvh8ujnE1mZ3mZHJ9qpNt1RH25fqmuWTrdp-cGQxBjo3JuiOQZ03NPoSzJNOCvvrrzgELb8utIfhpJPzsZ7FA9uXXb_7ma9_mViBprDobb6l_N9/s320/617949014_211082138_1706x960.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Perquè aquesta és una sèrie que pertany al gènere de la <b>comèdia dramàtica</b>. Ens farà riure, i tant, té un humor molt especial, però els seus personatges tenen <b>misèries, moments més fumuts i traumes</b>, i en aquest sentit es fa força èmfasi en la importància de la <b>salut mental</b>, cosa que hem d'aplaudir.</p><p style="text-align: justify;">Ara ja fa unes setmanes que la vaig acabar, així que no crec que parli en calent quan dic que des del segon capítol vaig tenir un sentiment de <b>no voler que s'acabés mai</b>. I me la vaig anar dosificant, perquè sabia que no era gaire llarga, però si fins ara no us he convençut del tot -en cas que tinguéssiu dubtes sobre si veure-la o no-, deixeu-me que us digui que, inesperadament, s'ha convertit en <b>una de les sèries que més m'han agradat a la vida</b>. </p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-876305835613516682.post-30046347169556473772024-02-23T00:03:00.000+01:002024-02-23T00:03:01.361+01:00Lectures: El messies de Dune<p style="text-align: justify;">Tot i que coneixia l'obra pel renom que té dins la literatura de ciència-ficció, la meva entrada a <i><b>Dune </b></i>es va produir gràcies a <a href="https://cementiridepneumatics.blogspot.com/2021/09/cinema-dune.html" target="_blank">la pel·lícula de 2021</a> que adaptava la primera part de la novel·la i que ara estrena segona part, amb la resta del llibre.</p><p style="text-align: justify;"><a href="https://cementiridepneumatics.blogspot.com/2022/09/lectures-dune.html" target="_blank">Un llibre</a> que vaig llegir després de veure el film -el de 1984 no l'he vist mai, per cert- i que va ser un curiós exercici de veure com era la versió en paper del que havia vist a la gran pantalla, però només en part, perquè la resta de la història la vaig consumir directament al llibre. I ara he llegit la segona novel·la de la saga, que ens va portar en català novament <b>Raig Verd</b> al gener de 2023. I no, no em vaig esperar a l'edició de tapa tova com havia dit que faria.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOkMA7NFrw6eQyAKJN0SviWORIBpQGmTNYWAMi3gYfQOxXg5lrB4lKQCR-UJb0bZktTT1pbYeE-GsrH0-BJcAimtlAElZCc21iVYPoCvZKYredE4kmma7WT4rrNQ_-R0ioM_q9OzYepMHYx5h_VpKVtnEp_kfICtY62QhrCf9svQBU0bfc9RyKrtYZwtrp/s704/DUNE-MESSIES_Coberta-limitada-final%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="704" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOkMA7NFrw6eQyAKJN0SviWORIBpQGmTNYWAMi3gYfQOxXg5lrB4lKQCR-UJb0bZktTT1pbYeE-GsrH0-BJcAimtlAElZCc21iVYPoCvZKYredE4kmma7WT4rrNQ_-R0ioM_q9OzYepMHYx5h_VpKVtnEp_kfICtY62QhrCf9svQBU0bfc9RyKrtYZwtrp/s320/DUNE-MESSIES_Coberta-limitada-final%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="218" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Publicada originalment en anglès l'any 1969 i escrita altre cop per <b>Frank Herbert</b>, aquesta <i><b>El messies de Dune</b></i> representa un canvi respecte al primer llibre, per començar pel que fa al gruix, en català <b>320 pàgines</b> per les <b>768</b> de <i>Dune</i>. </p><p style="text-align: justify;">Però també <b>canvia el to</b> de la història. Si el primer llibre narrava l'arribada de la família protagonista a un nou planeta, les conseqüències polítiques d'això i la transformació del fill en el <b>líder d'una revolució religiosa malgrat ell mateix, en aquesta segona part</b>, aquí, on han passat 12 anys, el retrobem com a emperador del territori més gran que un home hagi dominat a la Història, si bé <b>fastiguejat</b> pel fet d'haver esdevingut objecte d'idolatria i per haver-se deixat seduir pel poder, que li ha canviat la personalitat.<br /></p><p style="text-align: justify;">És un llibre amb <b>menys acció</b>, potser, i clarament més reflexiu, de monòlegs interiors i amb dosis més altes d'abstracció que no pas el primer. Que no vol dir que no hi hagi <b>intrigues polítiques</b> i girs argumentals interessants.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtPikSqQWRzWw4BNIWt1PyYK66SZZZWcxoEjOIIsfN21aFhDzlvWsnObvvyLwmf9RGQcYRCQE0CFpj3z7VkOmAXyCzs2YVGC0BekjcYRd2KUHmzfguEjPztfq_6ac2RIYx-JJqnUEwxhRhKEVVdYYbEgQPE4X11LKxmXsT527RbgFKRUu5IEW5OjRvkhyphenhyphenc/s392/Dune_Messiah-Frank_Herbert_(1969)_First_edition.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="392" data-original-width="258" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtPikSqQWRzWw4BNIWt1PyYK66SZZZWcxoEjOIIsfN21aFhDzlvWsnObvvyLwmf9RGQcYRCQE0CFpj3z7VkOmAXyCzs2YVGC0BekjcYRd2KUHmzfguEjPztfq_6ac2RIYx-JJqnUEwxhRhKEVVdYYbEgQPE4X11LKxmXsT527RbgFKRUu5IEW5OjRvkhyphenhyphenc/s320/Dune_Messiah-Frank_Herbert_(1969)_First_edition.jpg" width="211" /></a></div><p style="text-align: justify;">Conserva del primer llibre, això sí, la<b> rica mitologia</b> i un estil <b>críptic</b> de narrar la història, amb diàlegs que no pretenen donar-nos res mastegat, i en certa manera ja està bé així, atès que aporta realisme, però també és cert que de vegades potser no entendre del tot què està passant.</p><p style="text-align: justify;">Tant se val, perquè malgrat això i el canvi de to de la novel·la, acaba sent un producte igualment <b>amè </b>-tot i les parts més descriptives i místiques, que ja eren les que menys m'agradaven a la novel·la inaugural de la saga-, i si ens va agradar <i>Dune</i> probablement també ens agradarà aquest, com ha estat el meu cas. O no, perquè també hi ha hagut gent decebuda. És legítim. Comproveu-ho per vosaltres mateixos i mateixes. Com a mínim sabreu com continua la història d'en Paul Atreides i la Chani.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-876305835613516682.post-47607675900624926532024-02-15T21:51:00.003+01:002024-02-15T21:51:47.816+01:00Visionats: Ant-Man and the Wasp - Quantumania<p style="text-align: justify;">La cosa va de Marvel, últimament, al blog, i és que tot i tenir-ho complicat per veure pel·lícules per les complicacions pròpies de tenir criatures petites, l'altre dia ens va venir de gust mirar un dels llargmetratges de l'MCU que se'ns estan acumulant i que ja estem mirant directament a Disney+ en comptes de la gran pantalla, i així ho vam fer -tot i que en dues sessions-, de manera que per primer cop en molt de temps faré una crítica d'una pel·li de Marvel aquí al blog.<br /></p><p style="text-align: justify;">Fa precisament més de 3 anys publicava <a href="https://cementiridepneumatics.blogspot.com/2020/11/visionats-ant-man-and-wasp.html" target="_blank">l'entrada sobre la segona pel·lícula</a> d'aquesta saga, i en deia coses molt bones, perquè la considerava i la considero una excel·lent continuació del que feia especial <a href="https://cementiridepneumatics.blogspot.com/2015/08/cinema-ant-man.html" target="_blank">la primera entrega</a>. Què m'ha semblat, doncs, la tercera pel·lícula? </p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHvU47DBMqDau8BaZlvirPjBUe8Ik7G2apAYJfvTJgJ5wzjajWgmw8HQT0cfFQN6Q5ZfVQSbQ7q2gQsuFgxGsKBcRJ96xSY28P_J_4sZMvZEKIP5FfpROPVTYGGy08q8wbA-Inxq3mx6ShrOZIcOhOyy373E8g0zcbKuN4jiJlAWySIsI962bmsZtJaFxY/s711/Ant_Man_y_la_Avispa_Quantumanaia-332452493-large%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="711" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHvU47DBMqDau8BaZlvirPjBUe8Ik7G2apAYJfvTJgJ5wzjajWgmw8HQT0cfFQN6Q5ZfVQSbQ7q2gQsuFgxGsKBcRJ96xSY28P_J_4sZMvZEKIP5FfpROPVTYGGy08q8wbA-Inxq3mx6ShrOZIcOhOyy373E8g0zcbKuN4jiJlAWySIsI962bmsZtJaFxY/s320/Ant_Man_y_la_Avispa_Quantumanaia-332452493-large%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="216" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><i><b>Ant-Man and the Wasp: Quantumania</b></i> és un llargmetratge de 2023 dirigit per <b>Peyton Reed</b>, el mateix director de les dues pel·lícules anteriors de l'Home Formiga, però a diferència d'aquelles cintes, que tenien San Francisco com a escenari i un tipus particular de gags, a la tercera part del que ja és una trilogia la cosa va per una altra banda.</p><p style="text-align: justify;">A la segona part vam veure com l'Ant-Man i la Vespa rescataven la mare d'aquesta, atrapada al <b>reialme quàntic</b> des de feia dècades, i precisament aquest món és el protagonista de la pel·lícula que ens ocupa, amb totes les conseqüències que això té. <br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYPIlvXfXCoFZ8HU6M7k5E3cJOAaTGGeOOoMYYdlEyY68XFrNXA0AHS58kCKlCcM0SQIJpG9Fs48-yH1GlPU-Li2j8TdCOBRHTii03EpNu8s4sytNfZw_zfovFUagqMlmNigaYPCH-RueGw3qOoECNQqf2AT3cwWXNkRRNqOXV4pjdRUpJAJB4Zv0pnp9X/s854/CRG0460_comp_SPI_v0178.1072%20(Peque%C3%B1o).jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="358" data-original-width="854" height="134" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYPIlvXfXCoFZ8HU6M7k5E3cJOAaTGGeOOoMYYdlEyY68XFrNXA0AHS58kCKlCcM0SQIJpG9Fs48-yH1GlPU-Li2j8TdCOBRHTii03EpNu8s4sytNfZw_zfovFUagqMlmNigaYPCH-RueGw3qOoECNQqf2AT3cwWXNkRRNqOXV4pjdRUpJAJB4Zv0pnp9X/s320/CRG0460_comp_SPI_v0178.1072%20(Peque%C3%B1o).jpeg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">El primer que ens ve al cap és que es tracta d'un món d'extrema bellesa, com a mínim per als aficionats a la ciència-ficció i la fantasia. San Francisco, amb els seus carrers costeruts, el Golden Gate i els tramvies, és una ciutat que personalment trobo fascinant, però el reialme quàntic és una altra dimensió, un lloc que <b>sembla un altre planeta</b> i que, en alguns moments, recorda la riquesa ètnica d'alguns dels exuberants escenaris de la saga <i>Star Wars</i>, amb la qual ara Marvel està emparentada, per cert.</p><p style="text-align: justify;">El problema, però, és que el que ens trobem en aquest tercer film és força <b>trencador</b> respecte als dos primers, i és que les persecucions urbanes i els divertits moments en què els protagonistes es feien petits i exploraven escenaris fins i tot domèstics des de la perspectiva d'un insecte donen pas a una <b>immensitat espacial i argumental</b> que fa que els canvis de mida dels nostres superherois esdevinguin poc més que una manera de distreure l'enemic a l'hora de lluitar.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjam5WY9OXZ5piKTna7HFwHK20z_NT02mNmg3rHViPbXyjYGGpXmGVTaXH-j-pA71Pwqgofj5JkrSfL_b-1LxGUWrQ8EsIAtyngdmqT-tCvBE185L2uKL7rhZe679_b3JrQ66FZ4u7e6_eBSZOGVzhyphenhyphenC8UB741sWZTizrQE66P7xP7QlvQoKWOJ0UXM-1Pw/s1200/ant-man-y-la-avispa-quantumania-645382b044fc3.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="630" data-original-width="1200" height="168" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjam5WY9OXZ5piKTna7HFwHK20z_NT02mNmg3rHViPbXyjYGGpXmGVTaXH-j-pA71Pwqgofj5JkrSfL_b-1LxGUWrQ8EsIAtyngdmqT-tCvBE185L2uKL7rhZe679_b3JrQ66FZ4u7e6_eBSZOGVzhyphenhyphenC8UB741sWZTizrQE66P7xP7QlvQoKWOJ0UXM-1Pw/s320/ant-man-y-la-avispa-quantumania-645382b044fc3.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">És com si la guerra en què es veuen embolicats en contra de la seva voluntat, perquè el reialme quàntic literalment <b>els xucla </b>al seu interior, fos una aventura més dels Avengers, o dels Guardians de la Galàxia, i no pas d'uns personatges que havien estat molt còmodes, i les seves històries molt encertades, en els ambients locals i terrenals dels primers dos films.</p><p style="text-align: justify;">No és que l'Ant-Man hagués estat fora de lloc a les pel·lícules dels Avengers, no és pas això el que dic. Allà feia les seves aportacions com un superheroi més. Però trobo que <b>no acaba d'encaixar</b> en una història com la que ens planteja aquesta <i>Quantumania</i>, encara que argumentalment sí que tingui sentit. El que vull dir és que no els acabo de veure com uns personatges per a aquesta mena de batalles campals en què si se'n surten és més aviat per l'ús de <b>l'enginy </b>que no pas per la força real que tenen.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj816GY1Y7ZEfDcDwZhiJzepCas2NjQv8-r-MI6kpVEBrrKA7PK8H7IBQ0f57FvDwMnwmrLIqQkTcdpHD3djtPjqeYziSt-icOyhfmZy2tVFFpfTBlmnL8SMAiu2-DyVbB0FfM_KANiK2OaYsUsZ89beftV7HWEaMMKRKQacgDnM7Rr4KBfXbIP5rA0BS9Y/s853/ant-man-and-the-wasp-quantumania-critica-pelicula%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="853" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj816GY1Y7ZEfDcDwZhiJzepCas2NjQv8-r-MI6kpVEBrrKA7PK8H7IBQ0f57FvDwMnwmrLIqQkTcdpHD3djtPjqeYziSt-icOyhfmZy2tVFFpfTBlmnL8SMAiu2-DyVbB0FfM_KANiK2OaYsUsZ89beftV7HWEaMMKRKQacgDnM7Rr4KBfXbIP5rA0BS9Y/s320/ant-man-and-the-wasp-quantumania-critica-pelicula%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Amb això no vull pas dir que sigui una pel·lícula dolenta o fluixa, de fet és <b>divertida</b> i té uns <b>efectes visuals espectaculars</b>. Però perd l'esperit de les anteriors, on hi havia un tipus d'humor particular que aquí veiem poques vegades en favor de l'acció i un humor més genèric de superherois. Es troba a faltar especialment el grandíssim personatge d'en<b> Luís</b>.</p><p style="text-align: justify;">Pel que fa a la construcció de personatges, veiem com l'Scott està acompanyat tant per la Hope com per la seva filla <b>Cassie</b> (Kathryn Newton), ja gairebé adulta, i amb qui no va tenir contacte, lògicament, durant els 5 anys en què va estar desaparegut. Tanmateix, <b>no s'acaba d'explorar la relació</b> que tenen, però si la premissa hagués estat una altra penso que potser hi hauria hagut una mica més del conflicte generacional que esperaríem de dos rebels amb tendència a delinquir que, a més, són un pare separat i la seva filla en una edat difícil.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinZMLnfXm7cO7q36ffvCqH7zCjCZwm5Fb9CEqLInIu-VVl6kCsf5V47SpTuFuLIyesJRnYMCIRu1Z3cb1GB7aSTrXj6WZ1SaZXu1vvUP7r5PQHzeyxt0IqrKIk62GydB-iPNkpgQKuAfvBZJ7kBwPumB8r1C8WAtBEIzTQq5pnF_Icj7VL2rJgSGdiz5vi/s1280/kang-is-the-right-villain-for-the-mcu-but-the-wrong-villain_dhnu.1280.webp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1280" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinZMLnfXm7cO7q36ffvCqH7zCjCZwm5Fb9CEqLInIu-VVl6kCsf5V47SpTuFuLIyesJRnYMCIRu1Z3cb1GB7aSTrXj6WZ1SaZXu1vvUP7r5PQHzeyxt0IqrKIk62GydB-iPNkpgQKuAfvBZJ7kBwPumB8r1C8WAtBEIzTQq5pnF_Icj7VL2rJgSGdiz5vi/s320/kang-is-the-right-villain-for-the-mcu-but-the-wrong-villain_dhnu.1280.webp" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">No puc acabar la crítica sense parlar del dolent de la pel·lícula, <b>Kang el Conqueridor</b> (Jonathan Majors), que en una versió diferent s'ha pogut veure a la sèrie <i>Loki</i> i que aquí és el responsable de la guerra que està tenint lloc al reialme quàntic.</p><p style="text-align: justify;">La <b>Janet</b>, mare de la Hope i dona d'en Hank Pym, que també apareixen a la pel·lícula formant part de l'equip que va a parar a aquesta dimensió, és en certa manera <b>responsable dels problemes </b>que hi ha en aquest pintoresc indret, a causa d'una difícil i sacrificada decisió que va prendre quan hi vivia, i ara toca reparar el greuge.</p><p style="text-align: justify;">La interpretació del personatge ha estat lloada, és un actor també aplaudit pel seu paper a <a href="https://cementiridepneumatics.blogspot.com/2023/03/cinema-creed-iii.html" target="_blank"><i>Creed III</i></a>, però malaurada i encertadament <b>ha estat acomiadat de l'Univers Cinematogràfic Marvel</b> per les acusacions de <b>violència de gènere </b>que hi ha contra ell. Per tant, no el veurem en futures interpretacions d'un personatge que sí que ha de continuar apareixent en pel·lícules de la companyia.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxTcziP_D3H5LQfmidLQIYnavJTKmtVFc2FyF_VbLQOZwUKdrKDQMFqS1IHGl7G5BlUr1P4tyc31F-Ki1itQnRyB_q_bwrlDo-oBViBIdoRhJZnfE7xVZ-hqNe32fL23_HFaPvbpGhHyMr1Wfp7Q6DGPSrEKvx3GURNg3-NztTBGZQOd4ssaKQ18Wn3dGc/s780/in-ant-man-and-the-wasp-quantumania-2023-this-blob-says-i-v0-tjoxmnysccsa1.webp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="438" data-original-width="780" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxTcziP_D3H5LQfmidLQIYnavJTKmtVFc2FyF_VbLQOZwUKdrKDQMFqS1IHGl7G5BlUr1P4tyc31F-Ki1itQnRyB_q_bwrlDo-oBViBIdoRhJZnfE7xVZ-hqNe32fL23_HFaPvbpGhHyMr1Wfp7Q6DGPSrEKvx3GURNg3-NztTBGZQOd4ssaKQ18Wn3dGc/s320/in-ant-man-and-the-wasp-quantumania-2023-this-blob-says-i-v0-tjoxmnysccsa1.webp" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Ignoro si hi haurà més films de l'Ant-Man, però solucionada la qüestió del reialme quàntic, encara que hi hagi alguns personatges divertits i tot plegat sigui bonic de veure, m'agradaria que els personatges tornessin a la superfície inclinada de San Francisco. </p><p style="text-align: justify;">El temps dirà si això es fa realitat, però com a mínim suposo que els tornarem a veure en projectes que afectin als <b>Avengers</b>, i que l'Scott i companyia formaran part de l'obligada nova formació del grup de superherois més poderós de la Terra (a Marvel).<br /> </p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-876305835613516682.post-46535892456257327972024-02-08T19:00:00.001+01:002024-02-08T19:00:00.135+01:00Sèries: She-Hulk - Attorney at Law<div style="text-align: justify;">Cada sèrie basada en un personatge de Marvel que ha anat apareixent a Disney+ ha tingut un munt de lloances, independentment del fet que, com passa sempre, després la cosa es refredi i la gent hi comenci a trobar pegues.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">De moment, a mi m'han agradat molt totes, però la d'avui era un cas especial en què només n'havia sentit lloances, especialment per l'estil humorístic refrescant que desprenia, segons deien. Un cop vista, doncs, toca parlar-ne.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbFi_xyKWK6NcuHNFLfn8skabyw-zBbV12DTNiSJz62DGIGmCjlEvBAisUeYqpHZMAUF1vr-chsKVSnLwxVqYs4Jtz6uf6VjFo39ogRLcWVW37ZToSBouNcLCGRACqeGPic3sClqwf5JOtM2xDQ9xyAgTB-nBfORXPQgdLkSLcVAJApIiuYS5f7fZV_MxE/s711/she-hulk-attorney-law-serie%20(Peque%C3%B1o).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="711" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbFi_xyKWK6NcuHNFLfn8skabyw-zBbV12DTNiSJz62DGIGmCjlEvBAisUeYqpHZMAUF1vr-chsKVSnLwxVqYs4Jtz6uf6VjFo39ogRLcWVW37ZToSBouNcLCGRACqeGPic3sClqwf5JOtM2xDQ9xyAgTB-nBfORXPQgdLkSLcVAJApIiuYS5f7fZV_MxE/s320/she-hulk-attorney-law-serie%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="216" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><i><b>She-Hulk: Attorney at Law</b></i> és una minisèrie creada per <b>Jessica Gao</b> i està basada en el personatge de la Hulka, que va néixer als còmics l'any 1979 -per molt que cogui als masclistes que van saltar tot pensant-se que s'havia fet expressament una versió femenina d'en Hulk per complir amb una "agenda", sense tenir ni idea que ja porta 45 anys entre nosaltres-, i ha tingut <b>9 episodis</b> llançats l'any 2023 a la plataforma.</p><p style="text-align: justify;">Com no podia ser d'una altra manera, narra les aventures de <b>la cosina d'en Bruce Banner</b>, la identitat civil d'en <b>Hulk</b>, de qui adquireix, d'una manera molt ingènua i pròpia dels còmics antics de superherois -feblesa que la sèrie no només no intenta amagar, sinó que reconeix-, els mateixos poders, però podríem dir que millorats i tot.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfmFRcE-Z1hsSxfGt-N2oyXBWudZdcKyiAshclo1lNNs46uRPwTysfFTsMfUf8EWPxOZnec_hZCqXd3-hKKpBoAiRCCcX5zAJ_8IaIUEnG3mJXKRKUaUlfJHmbmdUBvuGgKqiLXNELCDls-CEQEhunEK30Vj3IhVEaP9M6D9xmXBzpZ-nlpKJVxIFVP6HP/s1024/hth1020_101_comp_v388_7ed1528f-1024x429.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="429" data-original-width="1024" height="134" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfmFRcE-Z1hsSxfGt-N2oyXBWudZdcKyiAshclo1lNNs46uRPwTysfFTsMfUf8EWPxOZnec_hZCqXd3-hKKpBoAiRCCcX5zAJ_8IaIUEnG3mJXKRKUaUlfJHmbmdUBvuGgKqiLXNELCDls-CEQEhunEK30Vj3IhVEaP9M6D9xmXBzpZ-nlpKJVxIFVP6HP/s320/hth1020_101_comp_v388_7ed1528f-1024x429.jpeg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">En Hulk de l'Univers Cinematogràfic Marvel <b>apareix a la sèrie</b> en un paper secundari mig recurrent, interpretat evidentment per en <b>Mark Ruffalo </b>(recordem que a can Marvel la cohesió entre cinema i televisió és tota, no com a la competència), per tal d'orientar i entrenar la seva cosina davant d'aquest gran trasbals que pateix amb la transformació, i dona lloc a moments certament divertits.</p><p style="text-align: justify;">Però l'autèntica protagonista és ella, una <b>Jennifer Walters</b> (Tatiana Maslany, protagonista d'<i><a href="https://cementiridepneumatics.blogspot.com/2021/11/series-orphan-black.html" target="_blank">Orphan Black</a></i>), advocada d'èxit que de cop i volta pateix aquest canvi i passa a rebre atenció precisament en la forma "monstruosa", que d'una banda li fa perdre la feina però, de l'altra, li'n dona una de nova. <br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDf9ixfYo-eUtdMmmtP8O6yPYkiGGUCWr7fAwcRteExszVDt3zbX5au5esGpHcqQmLa51HLHlqS4FTBWaaBMbUOL3DAVGJX5rgoRKpxqc17ImWVZFStTvzfbVKLFVULqJRVNXQPP4qdqGdZFHWGfZJZf61Q_yg0r-I_lIQbhLUd9b65PVv4SvMr-nKp4O4/s1200/she-hulk-attorney-at-law-tatiana-maslany-1661497017.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDf9ixfYo-eUtdMmmtP8O6yPYkiGGUCWr7fAwcRteExszVDt3zbX5au5esGpHcqQmLa51HLHlqS4FTBWaaBMbUOL3DAVGJX5rgoRKpxqc17ImWVZFStTvzfbVKLFVULqJRVNXQPP4qdqGdZFHWGfZJZf61Q_yg0r-I_lIQbhLUd9b65PVv4SvMr-nKp4O4/s320/she-hulk-attorney-at-law-tatiana-maslany-1661497017.jpg" width="320" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;">Resulta que ara és <b>advocada especialitzada en qüestions superheroiques</b>, i està obligada a treballar amb el seu aspecte de 2 metres -al qual pot accedir i del qual es pot desfer a voluntat- tot el dia, però és quan plega que coneixem de debò la Jennifer Walters, l'humana normal amb una <b>vida sentimental desastrosa </b>i una creixent gelosia respecte al seu propi <i>alter ego</i>, que s'endú tota l'atenció, fins i tot en el terreny amorós per la curiositat que desperta en els homes, a més d'haver de fer front a atacs dels enemics que fa la seva versió verda, com sol passar en els casos en què el públic general coneix la identitat civil dels superherois... i això que ella no n'és pas, o com a mínim no s'ho planteja com a activitat habitual.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La sèrie <b>no té una trama general</b> pròpiament dita, sinó que ens presenta històries <b>més o menys autoconclusives</b> amb repercussions en el que va passant-li després a la protagonista. Per exemple, veiem com li encarreguen que defensi un monstre (interpretat pel mític <b>Tim Roth</b>, que ja havia sortit, tot i que caracteritzant-lo d'una manera diferent, a <i>The Incredible Hulk</i>) amb qui el seu cosí -interpretat en aquella ocasió per l'Edward Norton- havia tingut problemes, la surrealista disputa legal pel nom de Hulka, les dificultats per anar a un casament d'una vella amiga, o com coneix un altre superheroi de l'MCU que no diré aquí per si algú encara no ha vist la sèrie, però que és un toc interessant per a la caracterització de tots dos personatges.</div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiKbrbBsPDjYo5b91fDu4M1gSqG4LOn13VoI8Pbei9sb3yF1MVG9_VB-xgXUl-7r7GKvJy_1l5NxDmK_pIiKQmc_9vhtlrrpICxV9S-uW4rg-Bug6pxDcYUe1TDBsF88cf8STZN88zaHU4YgH2G_6eZHoiL-xw5xMYum0CnlTfMpHZd-yeyEmDARk-35Cx/s853/g_disneyplusoriginals_she-hulkattorneyatlaw_523_06_d64ca7d2%20(Peque%C3%B1o).jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="853" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiKbrbBsPDjYo5b91fDu4M1gSqG4LOn13VoI8Pbei9sb3yF1MVG9_VB-xgXUl-7r7GKvJy_1l5NxDmK_pIiKQmc_9vhtlrrpICxV9S-uW4rg-Bug6pxDcYUe1TDBsF88cf8STZN88zaHU4YgH2G_6eZHoiL-xw5xMYum0CnlTfMpHZd-yeyEmDARk-35Cx/s320/g_disneyplusoriginals_she-hulkattorneyatlaw_523_06_d64ca7d2%20(Peque%C3%B1o).jpeg" width="320" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;">Deveu haver notat que no he esmentat personatges secundaris llevat del cosiníssim. No és que no n'hi hagi. Tenim, per exemple, la <b>Nikki Ramos </b>(Ginger Gonzaga), l'ajudant i millor amiga de la Jennifer, o el company de feina <b>Augustus "Pug" Pugliese</b> (John Segarra), però es tracta d'una sèrie molt centrada en el seu personatge principal i la seva dualitat forçada.</div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"><i>She-Hulk: Attorney at Law</i> és una <b>comèdia legal lleugera</b> i no hi ha res de dolent en això, però també aprofita per denunciar, sempre amb humor, temes com el <b>masclisme</b> imperant a la nostra societat. A més, té tendència a <b>trencar la quarta paret</b>, com se sol dir, tot fent autoreferències i referències a la mateixa existència de l'Univers Cinematogràfic Marvel, cosa que ens arrenca somriures, però que en algun moment potser es duu una mica massa lluny.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhghmyhJ5NVXVYdgmDnlyTCucI9ArkWUdsGMxe6-w0e6tq8vINLMBNPXdlNFClOTqIeDqRLZ40T9KSPfGe8ogQ-PW4I8F-K0BGVlcFVk4E3b8c12hCwUMpYuK0B5vAgpyThP61c-pObxXDaef0dIjkf8FS1zbekWF_MJTcDOh0XqIVgidk7zei-yEL7t7wn/s1014/she-hulk-season-1-finale-tatiana-maslany-1014x570.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="570" data-original-width="1014" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhghmyhJ5NVXVYdgmDnlyTCucI9ArkWUdsGMxe6-w0e6tq8vINLMBNPXdlNFClOTqIeDqRLZ40T9KSPfGe8ogQ-PW4I8F-K0BGVlcFVk4E3b8c12hCwUMpYuK0B5vAgpyThP61c-pObxXDaef0dIjkf8FS1zbekWF_MJTcDOh0XqIVgidk7zei-yEL7t7wn/s320/she-hulk-season-1-finale-tatiana-maslany-1014x570.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Parlant de defectes, es podria dir que el final és una mica <b>decebedor en la resolució</b>, que no és res més que una distracció precisament causada per aquest metahumor, i que els <b>efectes visuals</b> del personatge en la seva versió gegant no acaben de ser gaire fluids. </p><p style="text-align: justify;">Tanmateix, és una molt bona sèrie, és divertida i evidentment els fans del personatge per fi el poden veure a la petita pantalla. <b>El futur de la Hulka televisiva</b>, però, no pinta gaire bé: es diu que el pressupost necessari per fer-ne més temporades és excessiu, de manera que no n'esperem, per si de cas.<br /></p><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"> <br /></div>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-876305835613516682.post-14569775572283857212024-02-01T19:00:00.001+01:002024-02-01T19:00:00.145+01:00Sèries: Loki<p style="text-align: justify;">He de reconèixer que, de totes les sèries de Marvel de Disney+, aquesta era la que em feia més mandra. Des del punt de vista del tema, l'ambientació i la història dels personatges, en Thor i companyia, així com la seva interpretació de la mitologia nòrdica, no m'atrauen gaire, o si més no, m'interessen força menys que altres franquícies de la companyia.</p><p style="text-align: justify;">Per això, una sèrie dedicada <b>al dolent de les aventures del Déu del Tro</b> era quelcom que no em venia especialment de gust. Però també soc completista amb algunes coses, l'havia de veure i la bona opinió que en tenia la gent va acabar de fer-me'n venir ganes. I ha estat una agradable sorpresa. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZ3xF8EU6djW0tyjBpplGbRdNk-VlogXQzsSRsOa6LQ2JqwnOhnKREZJJ2hjnB3UE5R2nQhiNZMKaiUUI3nMb__tfIYDd48r4MWaOjeMKiyO95uuwPgFf7__Oimq30CwLeTd2e7QHtOpXr7b6VyLb9J2E6G7cswV88Ra5zMNqLoDX37rloeBm9WqE1SRrU/s386/Loki_season_1_poster.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="386" data-original-width="260" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZ3xF8EU6djW0tyjBpplGbRdNk-VlogXQzsSRsOa6LQ2JqwnOhnKREZJJ2hjnB3UE5R2nQhiNZMKaiUUI3nMb__tfIYDd48r4MWaOjeMKiyO95uuwPgFf7__Oimq30CwLeTd2e7QHtOpXr7b6VyLb9J2E6G7cswV88Ra5zMNqLoDX37rloeBm9WqE1SRrU/s320/Loki_season_1_poster.jpeg" width="216" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><i><b>Loki</b></i>, de títol senzill i directe, és la sèrie protagonitzada pel personatge del mateix nom, però sense haver-me'n informat prèviament <b>em va sorprendre molt positivament</b> -pels motius esmentats més amunt- que no tingués res a veure amb tot això de la mitologia nòrdica. De fet, es toca de passada per parlar del rerefons del personatge, però la cosa no va per aquí, ni de bon tros. </p><p style="text-align: justify;">Creada per <b>Michael Waldron</b>, la sèrie parteix d'una interessant premissa: durant el viatge enrere en el temps dels Avengers a <i><a href="https://cementiridepneumatics.blogspot.com/2019/04/cinema-avengers-endgame.html" target="_blank">Avengers: Endgame</a></i>, en Loki roba el Tesseractis i s'escapa de la seva detenció, però en fer-ho s'ha convertit en <b>una versió alternativa de si mateix</b>, en una nova línia temporal. És llavors quan el deté l'<b>Autoritat de les Variacions Temporals</b> (TVA en anglès), encarregada d'evitar línies temporals alternatives, i li ofereix l'oportunitat de col·laborar a canvi de no esborrar-lo de l'existència, que és com es procedeix normalment en aquests casos.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAHEyKaIDbLY8wmZQsmkgdvovbfb2rFmp2FguxUVknL-BUyPoxS8MAna35f2Di2YXnAHFSiYExwtE7O0lR2UrFV6GC2nAQIYFFEusWgyRq-VpqYu51WAvmRA-re0YX6baOpW2Lz1RIoFMcGdZ7Y9K9lZPkjiBgFIieCqjpbdaoGFSNKUyqxoaXA2oXz9DS/s1486/ca-times.brightspotcdn.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="975" data-original-width="1486" height="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAHEyKaIDbLY8wmZQsmkgdvovbfb2rFmp2FguxUVknL-BUyPoxS8MAna35f2Di2YXnAHFSiYExwtE7O0lR2UrFV6GC2nAQIYFFEusWgyRq-VpqYu51WAvmRA-re0YX6baOpW2Lz1RIoFMcGdZ7Y9K9lZPkjiBgFIieCqjpbdaoGFSNKUyqxoaXA2oXz9DS/s320/ca-times.brightspotcdn.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">El Loki que protagonitza la sèrie és el de 2012 i, per tant, no ha viscut res posterior a la primera pel·lícula dels Avengers, i tot i que és, en el fons, un brivall, sempre ha buscat el <b>reconeixement </b>dels altres i ha comès maldats perquè s'ha sentit injustament tractat, deixant de banda que té tendència a fer bretolades.</p><p style="text-align: justify;">A la sèrie li veiem <b>el costat més humà</b> -si és que això es pot dir d'un déu-, encara que en realitat li convé fer bondat, i esdevenir un agent més de l'AVT, a les ordres i després braç a braç amb en <b>Mobius</b> (Owen Wilson, la cara més coneguda del repartiment, amb permís d'en Tom Hiddleston).</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8gXA5wvPDZebksH9UJEvCFWiUPvydI5KqJABDLpFmbYd5eWCrdtG8wScnvQQO0Bn59U0P7Ne_XosJnYTkGvdRopRMWw0K3OIBi7Ehg_j4csklMcTPuly8guIoVtTA8GW_sxRl0esFmpYO_CtvNqQE4PhW1n1ZAJlZ8NRxpQF5KX5ILqnd1JJkMK-7Lmn6/s792/tmp_ZGHMcB_3e84d0437ebd22b4_ARC-201-01106_R.webp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="528" data-original-width="792" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8gXA5wvPDZebksH9UJEvCFWiUPvydI5KqJABDLpFmbYd5eWCrdtG8wScnvQQO0Bn59U0P7Ne_XosJnYTkGvdRopRMWw0K3OIBi7Ehg_j4csklMcTPuly8guIoVtTA8GW_sxRl0esFmpYO_CtvNqQE4PhW1n1ZAJlZ8NRxpQF5KX5ILqnd1JJkMK-7Lmn6/s320/tmp_ZGHMcB_3e84d0437ebd22b4_ARC-201-01106_R.webp" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><b>L'ambientació </b>de tot plegat recorda en certa manera la pel·lícula <i>Brazil</i> i <b>mons distòpics</b> de l'estil de <i>1984</i>, si la jutgem per una tecnologia avançada però d'aspecte intencionadament retro (al capdavall, l'AVT existeix "fora del temps"), la foscor de la fotografia i la sensació d'opressió, clares jerarquies i vigilància constant, de manera que els aficionats a aquesta branca de la ciència-ficció s'hi trobaran com a casa, com és el meu cas.</p><p style="text-align: justify;">Però res no és el que sembla, i diversos personatges <b>ens sorprendran</b> a mesura que avanci la trama i es vagi descobrint què hi ha, en realitat, al darrere d'aquest organisme autoritari que decideix qui ha d'existir i qui no.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioab2XYTUke2M5g77ybP51Ukdz4f0grPOfqqT9FJSAUlvzAmGKty1X1lpADHfot9HUnt_dHaaudJS9yjmrRUXs8SSADJYvYdaczA3Ye9_9MCtBeo_WLeqQ5H27jQugEmUkqsn2bKHJljoowqlRdAl7uGp83jMRnjoUIuCi-ors-67jFfxx0uGbl8VpyDU0/s800/loki_y_sylvie-1.webp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="800" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioab2XYTUke2M5g77ybP51Ukdz4f0grPOfqqT9FJSAUlvzAmGKty1X1lpADHfot9HUnt_dHaaudJS9yjmrRUXs8SSADJYvYdaczA3Ye9_9MCtBeo_WLeqQ5H27jQugEmUkqsn2bKHJljoowqlRdAl7uGp83jMRnjoUIuCi-ors-67jFfxx0uGbl8VpyDU0/s320/loki_y_sylvie-1.webp" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">En Loki, per la seva banda, mostrarà, com deia més amunt, el seu vessant més humà, el veurem <b>vulnerable</b> i obrint-se als altres, començant per una variant seva de gènere femení al voltant de la qual gira la primera temporada i, en menor mesura, la segona.</p><p style="text-align: justify;">Al final, s'aplega una <b>petita colla de personatges </b>que ens roben el cor i que lluiten per salvar la mateixa existència de l'univers, en complexes argumentacions de ciència fictícia pròpies del gènere i dels viatges temporals, però que si no ens hi volem trencar el cap -i la gent com jo és millor que no ho faci- podem veure com el que, en realitat, és: una <b>sèrie d'aventures amb missions a través del temps</b> que pot recordar una mica, fins i tot, malgrat les grans diferències, la meva enyorada<i> <a href="https://cementiridepneumatics.blogspot.com/2016/07/series-dcs-legends-of-tomorrow.html" target="_blank">DC's Legends of Tomorrow</a></i>. <br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcZw8p_2S0gjqYm8dhuA2gmm4tSYB1HKC54g8-bE4gkBBiaNh2LiaQwPXS4_0EBVfAYt0ggA9jqYNZl3mssEn-3VdOhizxq5wM84OTTCoDZJ6IXyoRPmyf5jgghZ-igRTk2QUBT_HXFeFSO8zqmrGqzOHCdRULoqOxbSp0gZAUSQlIfigefi8WZqJHB6HD/s800/Loki-Season-2-111023-1-46afee5625b6460fb5a9239c4e4167c8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="524" data-original-width="800" height="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcZw8p_2S0gjqYm8dhuA2gmm4tSYB1HKC54g8-bE4gkBBiaNh2LiaQwPXS4_0EBVfAYt0ggA9jqYNZl3mssEn-3VdOhizxq5wM84OTTCoDZJ6IXyoRPmyf5jgghZ-igRTk2QUBT_HXFeFSO8zqmrGqzOHCdRULoqOxbSp0gZAUSQlIfigefi8WZqJHB6HD/s320/Loki-Season-2-111023-1-46afee5625b6460fb5a9239c4e4167c8.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">És interessant comentar que <i>Loki</i> és la primera sèrie de l'Univers Cinematogràfic Marvel de Marvel Studios per a Disney+ que <b>té segona temporada</b>, i és que en principi les propostes que ens han anat arribant estaven pensades com a minisèries.</p><p style="text-align: justify;">Doncs bé, la història se'ns ha presentat aquest cop <b>en dues tongades de sis episodis</b> cadascuna, distribuïts a la plataforma d'<i>streaming</i> des del 2021 i des del 2023 respectivament. I té sentit, perquè la trama té prou entitat com per ocupar aquests <b>12 episodis</b>. </p><p style="text-align: justify;">No sabem si es farà alguna cosa més amb aquests personatges, ara per ara, però si no, la història ha quedat tancada d'una manera satisfactòria. A més, hem pogut <b>aprofundir en un personatge carismàtic</b>, encara que no sigui el que havíem vist a les últimes pel·lícules de Marvel, sinó una versió de fa molts anys que ha tirat per una altra banda. </p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-876305835613516682.post-29294191906010296072024-01-25T19:00:00.000+01:002024-01-25T19:00:00.142+01:00Lectures: El viatge de Shuna<p style="text-align: justify;">Quan vaig ser al Japó em vaig comprar força coses, entre les quals manga que pensava que no arribaria mai aquí. Títols que, tal com estava la situació del nostre mercat, era raonable pensar que no es podrien consumir traduïdes. </p><p style="text-align: justify;">Amb els anys, n'hi ha hagut algunes que m'he hagut de "menjar", però segurament la més sorprenent ha estat aquesta, que no només ens ha acabat arribant, sinó que, encara millor, ho ha fet també <b>en català</b>. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhY4WQY88UHn98ciOywn3CJ-HT8Hn5UOZX3GTpAKaYxCccdkEKiRTegCYZLlXvp3ND3_6ovRpFQ9K45vgdghyphenhyphenTk9w53zy5tPrIGwRTG0uxDcrzBl_rDHq82aBERbmzNnjryyEZUi_Y10yc4WuqA9F0fhXKKuWnuZS-NbJ0aSdvvcip61D5caGlb-eJxflf3/s681/el-viatge-de-shuna%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="681" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhY4WQY88UHn98ciOywn3CJ-HT8Hn5UOZX3GTpAKaYxCccdkEKiRTegCYZLlXvp3ND3_6ovRpFQ9K45vgdghyphenhyphenTk9w53zy5tPrIGwRTG0uxDcrzBl_rDHq82aBERbmzNnjryyEZUi_Y10yc4WuqA9F0fhXKKuWnuZS-NbJ0aSdvvcip61D5caGlb-eJxflf3/s320/el-viatge-de-shuna%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="226" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><b><i>El viatge de Shuna</i></b> és un llibre publicat originalment al Japó el 1983 i signat pel mestre <b>Hayao Miyazaki</b>, perquè encara que no s'hi va prodigar gaire, el director d'animació japonès més conegut del planeta també va fer algunes obres en paper, la més coneguda de les quals <i>Nausicaä de la Vall del Vent</i>, adaptada a llargmetratge, però la que ressenyo avui és igualment essència Miyazaki, encara que no sigui tan coneguda per la manca d'una versió animada i el fet que, fins fa molt poc, <b>no s'havia traduït </b>a cap idioma.</p><p style="text-align: justify;">Abans de continuar he de dir que, tal com m'havia passat en fullejar-ne l'edició japonesa que em vaig comprar fa uns anys i que vaig descobrir per casualitat en una botiga dedicada a l'Studio Ghibli de Tòquio, no queda del tot clar si es tracta d'un còmic o d'una<b> història il·lustrada</b>, però probablement ens hem de decantar per la segona opció, perquè la immensíssima majoria dels textos, també els diàlegs, es presenten surant <b>fora de globus</b>, i només veiem les típiques bafarades de còmic en comptadíssimes ocasions, aparentment sense un criteri que ho justifiqui.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBzV57u6EuRFA2JZR3BXBbBWutCEeHE-f_Ep34TE2sZLcykHvy-oeDsnG_JrHQtv7C-0usrU6D5-uZKVm27JaqPovyk1dXS4ABHOSJs1I-ULrtHgh1i-5xv5UwGeq0grhyphenhyphenV59xkb6I3ZU-mPmiVr89mdjP5u65S9zZrMsgUvILfAJmaOWI0gY2rCli3cOQ/s588/el-viatge-de-shuna2.webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="588" data-original-width="381" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBzV57u6EuRFA2JZR3BXBbBWutCEeHE-f_Ep34TE2sZLcykHvy-oeDsnG_JrHQtv7C-0usrU6D5-uZKVm27JaqPovyk1dXS4ABHOSJs1I-ULrtHgh1i-5xv5UwGeq0grhyphenhyphenV59xkb6I3ZU-mPmiVr89mdjP5u65S9zZrMsgUvILfAJmaOWI0gY2rCli3cOQ/s320/el-viatge-de-shuna2.webp" width="207" /></a></div><p style="text-align: justify;">A través de <b>bellíssims dibuixos</b> immediatament identificables com a l'estil que tenen tots els dissenys dels productes Ghibli, que com podem veure venen de lluny, i un ús del color amb efecte aquarel·la, Miyazaki ens explica una història basada en una <b>llegenda tibetana</b> que aquí, convenientment modificada perquè sigui realment una obra original, té com a protagonista en <b>Shuna</b> del títol, el príncep d'un regne petit i pobre que s'embarca en una aventura per seguir la pista d'una llavor mítica que hauria d'acabar amb la pobresa del seu poble.</p><p style="text-align: justify;">Pel camí el veiem passar per paratges desèrtics i alhora preciosos, topar-se amb personatges pintorescs i ser testimoni de la pitjor cara de l'espècie humana en una població més gran, on les desigualtats queden més accentuades. A més, coneix dos personatges que afegiran un propòsit nou a la seva aventura.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_ikZevrdGJefLB38UXJjzkvDIRdkhOkK-VuqagOcTqvVazv9iqyO57pgG7ELFvHUM2aEkHtdvIOtFEPOJXND8U-G3dDMLlSJzkkKhxGOvaNir89lLOSd_qw7ks0WBmY92C8lpLVtqrW9CZsUgFRx1GXFnpasQvavlbP0kdOf92xZmYEUfqgNVtJoe3NwN/s853/maxresdefault%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="853" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_ikZevrdGJefLB38UXJjzkvDIRdkhOkK-VuqagOcTqvVazv9iqyO57pgG7ELFvHUM2aEkHtdvIOtFEPOJXND8U-G3dDMLlSJzkkKhxGOvaNir89lLOSd_qw7ks0WBmY92C8lpLVtqrW9CZsUgFRx1GXFnpasQvavlbP0kdOf92xZmYEUfqgNVtJoe3NwN/s320/maxresdefault%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Sense voler entrar en més detalls d'una història que <b>tampoc aprofundeix en excés</b> sobre cap qüestió concreta -i també per això té una aura més de relat il·lustrat que de novel·la gràfica-, <i>El viatge de Shuna </i>conté la llavor -joc de paraules intencionat- de l'imaginari Ghibli que tant coneixem i estimem.</p><p style="text-align: justify;">Hi veurem <b>semblances raonables</b> tant en disseny de personatges -els clàssics bigotis de morsa, les ancianes amb aspecte de bruixa, gegants antropomòrfics o una noia clavada a la Nausicaä- com en animals, paisatges, vestuari i fins i tot exòtics fruits, al capdavall es va desenvolupar en paral·lel amb l'esmentada <i>Nausicaä de la Vall del Vent</i> i hi trobem <b>temes i escenaris similars</b>, si bé al cèlebre manga el text i la història són molt més densos i ambigus. </p><p style="text-align: justify;">A l'epíleg trobem interessants articles sobre la creació d'<i>El viatge de Shuna</i> que ajuden a veure aquestes semblances, reminiscències i inspiracions, i s'esmenta encertadament també la saga <i>Terramar</i> d'Ursula K. LeGuin, que com sabem va ser <a href="https://cementiridepneumatics.blogspot.com/2010/05/gedo-senki-tales-of-earthsea.html" target="_blank">adaptada a pel·lícula de l'Studio Ghibli</a> molts anys després i amb poc èxit, i estic d'acord amb aquestes coincidències.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9oTo3juEHE8XFJrOYg-tTKHdkmT_U9Y_8ATwPRD9shEDvPgMHkJ-VoHOuB-1RRG4Mi6Vr2kiNwwrtKCaBywXYyhE-sb1lABHuOvm5g2OC9UnaMxOZT3AJJj6GbOa8rtxEFFE9eKCLpLutE5xtgA4BXIwRi5MR6rtTXgZuHZRf0BHFGG_xIMKF1j6mVhTu/s512/d366e4a30ea1a19d9106d572a32efe36%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="512" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9oTo3juEHE8XFJrOYg-tTKHdkmT_U9Y_8ATwPRD9shEDvPgMHkJ-VoHOuB-1RRG4Mi6Vr2kiNwwrtKCaBywXYyhE-sb1lABHuOvm5g2OC9UnaMxOZT3AJJj6GbOa8rtxEFFE9eKCLpLutE5xtgA4BXIwRi5MR6rtTXgZuHZRf0BHFGG_xIMKF1j6mVhTu/s320/d366e4a30ea1a19d9106d572a32efe36%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">L'últim aspecte que volia comentar era aquesta <b>edició</b>, que podem celebrar perquè era una aposta relativament arriscada, i tot i així sembla que la versió catalana s'ha venut prou bé com per garantir-ne almenys una segona impressió, que és la que he llegit jo.</p><p style="text-align: justify;">Amb<b> tapa dura</b> i tractament, doncs, més de llibre que de manga estàndard, l'únic que no m'ha acabat de convèncer és l'elecció de paper gruixut <b>no satinat</b>, a diferència de l'edició japonesa que tinc, perquè crea un efecte de <b>traç en llapis </b>que, tot i que és molt bonic, en realitat sembla que no era ben bé la intenció original, i prova d'això són algunes imatges que trobem per internet, com la que hi ha aquí al damunt, on les línies es veuen més fosques, a tinta. He de dir, però, que la versió original estaria a mig camí entre aquests negres tan negres, segurament retocats, i el traç fluix -però, hi insisteixo, bonic i amb toc artesanal- de l'edició catalana del segell <b>Salamandra Graphic </b>de l'editorial Penguin Random House. </p><p style="text-align: justify;">En qualsevol cas, gaudeix d'una molt bona traducció, que flueix àgilment, i el bon regust que deixa en acabar de llegir-la la converteix en una <b>recomanació indubtable</b> per a qualsevol amant dels còmics, les històries il·lustrades i, evidentment, els fans de Ghibli.<br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-876305835613516682.post-42360218000224296822024-01-18T19:00:00.000+01:002024-01-18T19:00:00.141+01:00Sèries: Physical<p style="text-align: justify;">M'encanta descobrir sèries que em criden l'atenció mentre navego, de vegades per pur avorriment, pel catàleg d'alguna plataforma d'<i>streaming. </i>Aquest cop, com ja vaig anunciar fa un temps, parlo novament d'una producció d'Apple TV, aprofitant que encara ens dura una promoció de prova gratuïta. </p><p style="text-align: justify;">I em temo que ja es van acabant. Sé quina serà la propera sèrie d'aquella plataforma de què parlaré, però de moment tenim aquesta, tota una tapada que, amb les seves <b>tres temporades de 10 episodis</b> cadascuna, ens ha amenitzat uns quants vespres.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7WpGz59v1h6uv_O4d5_Xf29YMuQ0fiCrdVGVrr9NnDmHlzRAvLaK7el66mZ6Z3e1aumlU8GuuCVfKj84IE-aPS9XC4ieFtlCwqK-CZZ-MtRk-M-2KiC-sStK_GbvLwgp3MlQ5mQsR7qWskZheY_A03pYtPXnP0L2UtRLPy4apaf4GuxX85V_H2hHNWWJh/s1200/Physical_Serie_de_TV-633838944-large.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="800" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7WpGz59v1h6uv_O4d5_Xf29YMuQ0fiCrdVGVrr9NnDmHlzRAvLaK7el66mZ6Z3e1aumlU8GuuCVfKj84IE-aPS9XC4ieFtlCwqK-CZZ-MtRk-M-2KiC-sStK_GbvLwgp3MlQ5mQsR7qWskZheY_A03pYtPXnP0L2UtRLPy4apaf4GuxX85V_H2hHNWWJh/s320/Physical_Serie_de_TV-633838944-large.jpg" width="213" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><b><i>Physical</i></b> és una creació d'<b>Annie Weisman</b> per a Apple TV llançada originalment entre 2021 i 2023, i tot i que hi havia una certa urgència en veure-la sencera abans que se'ns acabés el període de prova, el cert és que personalment m'ha passat massa ràpid i trobo que hauria aguantat ben bé una temporada més.</p><p style="text-align: justify;">Però no, són només tres tongades d'episodis, i cal admetre que des del punt de vista de guió té la durada justa per desenvolupar les idees amb què va néixer aquesta <b>comèdia dramàtica</b> protagonitzada per la <b>Rose Byrne</b>, una actriu de cara coneguda però que no ha tingut tants papers protagonistes a la seva no pas curta carrera. Aquest és, doncs, un dels més importants que ha fet, i ara està protagonitzant una altra sèrie.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLhN5hjNQzwMbRGwA2PwEEAF0zGQuJiz0zTtS8NblATgV9G_dhpREcd6r2mMzhQFfdqyQO07cTuqmJ6iP7Sd4L3RqCHmpddN15drzSlGZuv74p9SKqvC-V4vOqdrmMFJIpDq8PaGsJY_ioQ8WmysX9GARPouVAgHIiFocZIQ5ANjTBrExhXeNMi2vCMZBP/s1600/Physical_Serie_de_TV-198257587-large.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLhN5hjNQzwMbRGwA2PwEEAF0zGQuJiz0zTtS8NblATgV9G_dhpREcd6r2mMzhQFfdqyQO07cTuqmJ6iP7Sd4L3RqCHmpddN15drzSlGZuv74p9SKqvC-V4vOqdrmMFJIpDq8PaGsJY_ioQ8WmysX9GARPouVAgHIiFocZIQ5ANjTBrExhXeNMi2vCMZBP/s320/Physical_Serie_de_TV-198257587-large.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Interpreta la <b>Sheila D. Rubin</b>, una mestressa de casa de San Diego (Califòrnia) <b>avorrida</b> del seu marit que arrossega un problema de bulímia des de l'adolescència i que ha descobert que l'<b>aeròbic</b> és la seva passió, allò que li proporciona la il·lusió i l'energia per passar els dies, a banda dels afartaments d'hamburgueses i les converses mentals amb si mateixa. </p><p style="text-align: justify;">Tanmateix, decideix canalitzar aquesta nova passió de manera discreta, sense comentar-ne res al seu marit, i per fer-ho és capaç de qualsevol cosa, atesa la seva <b>gran ambició</b>.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpWjLJXlSotmDcovSZdqqxAS4WRJPW00Hz0qGkK8LfonDrFazM-5MaNeaADkPz-HQvQ2gZ7TRfZIdPrxWynzhpoRlz-9ZWebS1NiRqncqs2EfFxCYj3-2keCzP737gI2lCvfxOIt4e3jXly3yIU6hHijgokJLGKgXww4QuUYJgVYHzp-ERb-DLzJJgYhqs/s621/physical-tyler-bunny.webp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="420" data-original-width="621" height="216" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpWjLJXlSotmDcovSZdqqxAS4WRJPW00Hz0qGkK8LfonDrFazM-5MaNeaADkPz-HQvQ2gZ7TRfZIdPrxWynzhpoRlz-9ZWebS1NiRqncqs2EfFxCYj3-2keCzP737gI2lCvfxOIt4e3jXly3yIU6hHijgokJLGKgXww4QuUYJgVYHzp-ERb-DLzJJgYhqs/s320/physical-tyler-bunny.webp" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">I dins de "qualsevol cosa" hi podem ficar, per exemple, la manera descarada amb què <b>s'aprofita </b>del que aprèn de la seva instructora d'aeròbic, la <b>Bunny</b> (Della Saba), i el xicot d'aquesta, el surfista i càmera <b>Tyler </b>(Lou Taylor Pucci), que són els personatges que aporten el principal toc de comèdia a la sèrie.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2whQHXkOsPsd6IMNs-RhA2-sYOskRN1UIpS95JYw1p46Evg3FbjYdPiN4yhrRRVVQefM9yxTmTleTIqp6S2GZQfwBTWfaxqJcrkZ0IRtDOsiLICNcoVFUNHZnhg5SzXgPHmg-vSTZbmrB0bZoHFy94J4jdtKfv5EDFkjV4VpJYjN6nVQRT_C_gqKKEDJx/s853/Physical_Photo_030903.jpg.photo_modal_show_home_large%20(Peque%C3%B1o).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="853" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2whQHXkOsPsd6IMNs-RhA2-sYOskRN1UIpS95JYw1p46Evg3FbjYdPiN4yhrRRVVQefM9yxTmTleTIqp6S2GZQfwBTWfaxqJcrkZ0IRtDOsiLICNcoVFUNHZnhg5SzXgPHmg-vSTZbmrB0bZoHFy94J4jdtKfv5EDFkjV4VpJYjN6nVQRT_C_gqKKEDJx/s320/Physical_Photo_030903.jpg.photo_modal_show_home_large%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">El marit de la Sheila, en <b>Danny </b>(Rory Scovel) és difícil de classificar. En els primers moments el veiem com un paio desconsiderat i infidel, i de fet sovint és així, però té una forta <b>consciència política liberal</b> -en el sentit estatunidenc, no en el d'aquí-, que fa que la mateixa ideologia d'esquerres que el converteix en un ferm defensor de l'ecologisme -i que l'ha despatxat de la universitat on ensenyava- li faci obrir els ulls, especialment per l'època retratada, principis dels anys 80, als <b>drets de les dones</b>, inclosa la seva, a qui cada cop respecta més tot i un període d'adaptació inicial davant de les noves circumstàncies.</p><p style="text-align: justify;">Al final també és una mica, com la Bunny i en Tyler, <b>l'ase dels cops</b>, i té un concepte de si mateix més elevat del que tenen els altres, per la qual cosa es fa polític, convençut que sortirà escollit i podrà canviar les coses.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcuAIRhUDXoWLMagYwTdMixilOrLvMLht5oSGyEGyVvvwbTnNGh-kMo3C37cc_0AzSh2Oc1ZE8mOQYtuBnVWndFqb4HkCX7o2_R-mb6AbU4y_uC7itTZr-tElUp5aZGv_NKV-pXAji021olTGIae-p0X9UFcQNK65GzbvlgrsJH8BMqXIzJ-Z_4lhwQLRr/s854/Physical-recap-swingers%20(Peque%C3%B1o).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="426" data-original-width="854" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcuAIRhUDXoWLMagYwTdMixilOrLvMLht5oSGyEGyVvvwbTnNGh-kMo3C37cc_0AzSh2Oc1ZE8mOQYtuBnVWndFqb4HkCX7o2_R-mb6AbU4y_uC7itTZr-tElUp5aZGv_NKV-pXAji021olTGIae-p0X9UFcQNK65GzbvlgrsJH8BMqXIzJ-Z_4lhwQLRr/s320/Physical-recap-swingers%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Els Rubin són amics d'un matrimoni que duu els fills a la mateixa escola on ells duen la seva. Són en <b>Jerry</b> i la <b>Greta Goldman</b> (respectivament Geoffrey Arend i Drierdre Friel), que també estan distanciats però aprenen a reconnectar i esdevenen, especialment ella, uns interessantíssims personatges secundaris que no trigarem en apreciar, tot i que al principi la relació entre la Sheila i la Greta és més aviat tibant i, al llarg de la sèrie, també viuen algunes situacions de les que ara s'anomenen tòxiques.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNE3NGSXvNdSMfXArZZXn9u24R6AKf6DjoQZ-QxSxf-AowIvkJ_1mJwHQ_h4LTgzstORawEd5MILeH74xfKbZkMKpVNoyvlpwXh359Vb4obKypM5vloAyzzpw1oKyoRh8OFPy3UmOfYNVqZrUPU9vtsF4Jtq2aR2FFj0GP1vG5BWjd2xIpKtUEexFq0Zc2/s838/MV5BNmY5OTQ1ZDMtNzMyYS00NjI4LWFmMzUtNWY5NjBkNmVhNmQ3XkEyXkFqcGdeQXVyMjkwOTAyMDU@._V1_.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="473" data-original-width="838" height="181" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNE3NGSXvNdSMfXArZZXn9u24R6AKf6DjoQZ-QxSxf-AowIvkJ_1mJwHQ_h4LTgzstORawEd5MILeH74xfKbZkMKpVNoyvlpwXh359Vb4obKypM5vloAyzzpw1oKyoRh8OFPy3UmOfYNVqZrUPU9vtsF4Jtq2aR2FFj0GP1vG5BWjd2xIpKtUEexFq0Zc2/s320/MV5BNmY5OTQ1ZDMtNzMyYS00NjI4LWFmMzUtNWY5NjBkNmVhNmQ3XkEyXkFqcGdeQXVyMjkwOTAyMDU@._V1_.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Acabo el repàs dels personatges amb un altre secundari que vull destacar, en <b>John Breem</b> (Paul Sparks, vist a <i><a href="https://cementiridepneumatics.blogspot.com/2013/12/series-boardwalk-empire.html" target="_blank">Boardwalk Empire</a></i>), un <b>empresari mormó </b>que és propietari del centre comercial de la zona de San Diego on viuen els personatges i, com a tal, "enemic" natural d'algú amb les idees ecologistes d'en Danny.</p><p style="text-align: justify;">No vull revelar res de la seva subtrama, però amb el pas dels episodis esdevindrà més que un personatge de fons del qual ens van donant petites escenes, i s'entrelligarà amb els destins de la resta. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNbd1xNZdixS6YdOHPWkVvNA4E45bJYpJhNWzNL8FM4-srSBKWSF158NoTRim49aEh8rRpfKZEIXv5ki-0M051I2lUIw1luGTQcJHwXshz7_YoFew9Pd5QZNe_qhSiGgwR97rZkog7v6af2YyT3rVaFTChRkcMUrY6nekAQrefUlFJkyzir5QdZDheebbA/s620/20210618_aef1fe8e-c6a0-5329-bafd-906c08a4aa82.webp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="302" data-original-width="620" height="156" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNbd1xNZdixS6YdOHPWkVvNA4E45bJYpJhNWzNL8FM4-srSBKWSF158NoTRim49aEh8rRpfKZEIXv5ki-0M051I2lUIw1luGTQcJHwXshz7_YoFew9Pd5QZNe_qhSiGgwR97rZkog7v6af2YyT3rVaFTChRkcMUrY6nekAQrefUlFJkyzir5QdZDheebbA/s320/20210618_aef1fe8e-c6a0-5329-bafd-906c08a4aa82.webp" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><i>Physical</i> és la història d'una dona i la seva <b>lluita</b> per sortir de l'avorriment, però també de la seva malaltia mental i el seu trastorn alimentari, que són la part més dramàtica i seriosa del conjunt, amb una ambientació tremendament <b>vuitantera </b>que confesso que era el que més em va atraure de la sèrie, a més de l'aparició, més endavant, de la <b>Zooey Deschanel</b> (<i><a href="https://cementiridepneumatics.blogspot.com/2012/05/series-new-girl.html" target="_blank">New Girl</a></i>, <i><a href="https://cementiridepneumatics.blogspot.com/2011/05/visionats-500-days-of-summer.html" target="_blank">500 Days of Summer</a></i>).</p><p style="text-align: justify;">Amanida amb uns personatges secundaris que mai arriben a treure el protagonisme a la Sheila, però que funcionen bé tant amb la seva presència com sense, trobo que és una producció que valdria la pena que més gent conegués, però que per la plataforma de la qual forma part segurament passarà força desapercebuda. Si podeu, feu-li una ullada.<br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-876305835613516682.post-45473779300266697212024-01-11T19:00:00.001+01:002024-01-11T19:00:00.132+01:00Sèries: Moon Knight<p style="text-align: justify;">A casa fa poc que ens hem començat a posar les piles amb les sèries de Marvel de Disney+, i és per això que anirem veient, aquí al blog, entrades força seguides dedicades a aquestes produccions.</p><p style="text-align: justify;">La sèrie que porto avui està basada en les aventures d'un personatge del que no sabia absolutament res. No soc especialista en Marvel, però hi ha molts noms que com a mínim conec, i en aquest cas ni tan sols podia dir això, abans de saber que existia la sèrie. Sigui com sigui, amb el protagonista que té, i no només per completisme, l'havia de veure.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPDcDEv3sRXDdNXkO0q0lMWkrP3VKOG6EOSv3WnZUPiaHA7PLDKF5x9GfQSRbROogNb4eQmHuX3eOca3APl9FMHNC5lpbZaIZHA4F2C8wvO2SEGMGNoZeAe4yoUEpf338-blsjJOXGiAqhYF_xa2yEPOexmih_UiqekBhIAz5srYA4TdbQYYsEKxqsegLA/s711/MV5BYTc5OWNhYjktMThlOS00ODUxLTgwNDQtZjdjYjkyM2IwZTZlXkEyXkFqcGdeQXVyNTA3MTU2MjE@._V1_%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="711" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPDcDEv3sRXDdNXkO0q0lMWkrP3VKOG6EOSv3WnZUPiaHA7PLDKF5x9GfQSRbROogNb4eQmHuX3eOca3APl9FMHNC5lpbZaIZHA4F2C8wvO2SEGMGNoZeAe4yoUEpf338-blsjJOXGiAqhYF_xa2yEPOexmih_UiqekBhIAz5srYA4TdbQYYsEKxqsegLA/s320/MV5BYTc5OWNhYjktMThlOS00ODUxLTgwNDQtZjdjYjkyM2IwZTZlXkEyXkFqcGdeQXVyNTA3MTU2MjE@._V1_%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="216" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><i><b>Moon Knight</b></i> és una minisèrie de només <b>6 episodis</b> creada per <b>Jeremy Slater</b> basant-se en el personatge que va debutar al número 32 de <i>Werewolf by Night</i>, el 1975, i compta al seu repartiment amb les cares molt conegudes de l'<b>Ethan Hawke </b>i, com a protagonista, l'<b>Oscar Isaac</b>, un dels meus actors preferits.</p><p style="text-align: justify;">El primer episodi ens presenta l'<b>Steven Grant</b>, un treballador del Museu Britànic de Londres que desitja convertir-se en guia, atesa la seva obsessió amb l'Antic Egipte, però té un caràcter tímid i una mica sapastre. <br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOC-6KX9JIEy-hgK2k4pr2CGoc164AaeJeSR7WM9n_KT1X01_G1zkTweRqL7XdZw_PeZ4vzP-gC98mFz98T8jThBOvTpuQcCteK6SQ01F6CYNPv1dq8z6rRdVMowAD1aFjxNnwNIuGz8a4GSKghDcRJJ9eXCUcqiTMoNIiWLx37wJGqHsuTDMmEMXkEViX/s1200/moon-knight-oscar-isaac-steven-grant-1648655041.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="677" data-original-width="1200" height="181" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOC-6KX9JIEy-hgK2k4pr2CGoc164AaeJeSR7WM9n_KT1X01_G1zkTweRqL7XdZw_PeZ4vzP-gC98mFz98T8jThBOvTpuQcCteK6SQ01F6CYNPv1dq8z6rRdVMowAD1aFjxNnwNIuGz8a4GSKghDcRJJ9eXCUcqiTMoNIiWLx37wJGqHsuTDMmEMXkEViX/s320/moon-knight-oscar-isaac-steven-grant-1648655041.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">El que li provoca els principals problemes i inconveniències a la vida quotidiana i a les relacions amb els altres, però, és que sovint, quan dorm, es desperta en llocs inesperats on no recorda haver anat, i té força llacunes de memòria i records que no hauria de tenir.</p><p style="text-align: justify;">Resulta, com anem descobrint, que té un <b>trastorn dissociatiu de la identitat</b>, i que interactua, quan es mira al mirall, amb un <i>alter ego</i> que es fa dir <b>Marc Spector</b> i que és la identitat civil del <b>Moon Knight</b>, màquina de matar que és l'avatar del deu egipci Khonshu, el deu de la lluna. </p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-J6EDAAQnCav63zFX11R2NQuWJ22nPEmpz3wSuF4kzbbGOZCAp9tmxXOQvvftiQBRQB9seC4XAWEXcu5VUy2OLb_FXYixTKPNgC8vxB8S-2TgJGJ30qjbSeDXM1M7MFczQ5Ep4SYYAB9HeIVUpAdbDMyyjTEZxWiEmzIwZvdqc2hyf-wZI3F9eWVfMtcm/s853/image2-11-e1649951939307%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="853" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-J6EDAAQnCav63zFX11R2NQuWJ22nPEmpz3wSuF4kzbbGOZCAp9tmxXOQvvftiQBRQB9seC4XAWEXcu5VUy2OLb_FXYixTKPNgC8vxB8S-2TgJGJ30qjbSeDXM1M7MFczQ5Ep4SYYAB9HeIVUpAdbDMyyjTEZxWiEmzIwZvdqc2hyf-wZI3F9eWVfMtcm/s320/image2-11-e1649951939307%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p style="text-align: justify;">A partir d'aquí, i sense tenir del tot el control de la situació en cap moment, el protagonista es veu embolicat en una trama en què l'enemic, en <b>Harrow </b>(l'Ethan Hawke), pretén purgar la humanitat -el típic objectiu benintencionat però mal executat- amb l'ajuda de la deessa <b>Ammit</b>, a qui pretén ressuscitar.</p><p style="text-align: justify;">Com a personatge secundari tenim la <b>Layla El-Faouly</b> (May Calamawy), dona d'en Marc Spector -i desconeguda al principi per a la personalitat de l'Steven Grant- que a mesura que avança la sèrie demostra que és més que una acompanyant o ajudant, però no en revelarem res més.</p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8dSz5qCRbqgGNVu2WFsFxOTw4y_bGWWGDwXy418dlVpdQiMuoSE08FIzEVh4lGVlgsqgkKKL298ZQoco0PIvy8YiKORNBTFc8y6WYIosJ5ws_JWmo-bdKHADviN1OeJFarhbtf4LbVhk5e8wNYiaJ6xiuMVieHTfL8zoOAWyhF-SrmTS4g1-HZ5tA7yRp/s1461/deseret.brightspotcdn.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="834" data-original-width="1461" height="183" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8dSz5qCRbqgGNVu2WFsFxOTw4y_bGWWGDwXy418dlVpdQiMuoSE08FIzEVh4lGVlgsqgkKKL298ZQoco0PIvy8YiKORNBTFc8y6WYIosJ5ws_JWmo-bdKHADviN1OeJFarhbtf4LbVhk5e8wNYiaJ6xiuMVieHTfL8zoOAWyhF-SrmTS4g1-HZ5tA7yRp/s320/deseret.brightspotcdn.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">A banda de les seqüències d'acció i els canvis sobtats d'una personalitat a una altra, <i>Moon Knight</i> ens ofereix <b>moments confusos</b> en què ens plantegem quina és, la personalitat real del protagonista, si és que n'hi ha cap que es pugui considerar així, i també si tot el que veiem són coses que li passen de debò o producte del seu trastorn.</p><p style="text-align: justify;">En qualsevol cas, la <b>salut mental</b> és clau en aquesta història de superherois <b>poc convencional</b>, cosa que dona <b>originalitat </b>a la proposta, però el seu final deixa caps sense lligar, i en el moment de publicació d'aquesta entrada només se sap que a can Marvel els agradaria continuar fent aparèixer el personatge, potser en pel·lícules de l'Univers Cinematogràfic Marvel, potser en una segona temporada de la sèrie, cosa que en principi no estava prevista, però com que <i>Loki</i> ja n'ha estat una excepció, mai se sap.</p><p style="text-align: justify;">De moment, però, tenim una minisèrie amena i <b>molt ben interpretada</b>, com no podia ser d'una altra manera especialment amb el senyor Isaac implicat, que aquí hi fa dos personatges marcadament diferents i, fins i tot, amb accents diferents per decisió pròpia. Només per veure'l a ell ja val la pena, cosa que no em sorprèn. <br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-876305835613516682.post-33015205846730558892024-01-04T19:06:00.003+01:002024-01-04T19:06:50.929+01:00Lectures: Morth<p style="text-align: justify;">No me'n canso, del <b>Discmón</b>, però intento alternar-ne les lectures per dosificar-ne el gaudi, i perquè tampoc vull cremar-me. </p><p style="text-align: justify;">I, les coses com són: el ritme de publicació de la saga en català és lent, cosa que a mi ja em va bé perquè per desgràcia no tinc gaire temps per llegir, però si en tingués necessitaria alternar expressament.</p><p style="text-align: justify;">Sigui com sigui, el llibre de què parlo avui em venia especialment de gust, perquè és el primer de la trama d'un dels personatges que més m'agraden d'aquest univers, i ara què l'he llegit em disposo a fer-ne la ressenya.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRXuaF1mxgSKIIqNdG3oo83zSPZ6BxQDrmowWiaFxQfIc8nLzRIDaQ-JoR27KrXUR33T1ZpWtwerT442S1REMSQ97dxsq_6jICjAsclOn1Pw4hIRB8eyfw-63wc5sgIcYhGyIiw6fHSWlZIuctHgk46BmmYkeh25dVKodEAu0909S37hS3gGeCMGU2V-9O/s486/9788412738681_1_l_copy_330x486.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="486" data-original-width="330" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRXuaF1mxgSKIIqNdG3oo83zSPZ6BxQDrmowWiaFxQfIc8nLzRIDaQ-JoR27KrXUR33T1ZpWtwerT442S1REMSQ97dxsq_6jICjAsclOn1Pw4hIRB8eyfw-63wc5sgIcYhGyIiw6fHSWlZIuctHgk46BmmYkeh25dVKodEAu0909S37hS3gGeCMGU2V-9O/s320/9788412738681_1_l_copy_330x486.jpg" width="217" /></a></div><div><br /></div><div style="text-align: justify;"><i><b>Morth</b></i>, que en anglès es diu <i>Mort</i> però en català s'ha hagut d'adaptar perquè s'assemblava massa al nom del personatge de La Mort, igual que passa en francès, és una novel·la de <b>1987</b> que en el còmput general de l'univers creat per <b>Sir Terry Pratchett</b> és la quarta entrega.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La premissa de la història, com no podia ser d'una altra manera, sorprèn i provoca un somriure en si mateixa: La Mort ha decidit <b>agafar un aprenent</b>, i tria l'únic noi que no ha trobat feina a la cerimònia de la fira del poble on tenen lloc les contractacions dels joves.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En <b>Morthimer</b>, un noi sapastre i maldestre que gairebé no sap ni caminar com cal, accepta, fent gala de la seva extrema ingenuïtat, l'única i inesperada oferta de la Parca i se'n va amb el funest personatge sense pensar-s'ho dues vegades.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCN_5LZbGsuFw6wLRI0wpAK_d44JItdrkwxp7ITQl9gYCLe7p1_Crs234tMSMA9zp_j6zQHhxvvn4Lq5pR3w7Yamhp5j0VzZnXBsSzGA0F90wH4WgfBivHlShbg3dIkxl6eFKj_nuR4-WgqcJsh3jhXmyn8BkDC6bDVxNXOdZCgJhSvVV-k0Z66XPzdKoA/s500/813w9kgMaAL._AC_UF1000,1000_QL80__copy_320x500.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="320" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCN_5LZbGsuFw6wLRI0wpAK_d44JItdrkwxp7ITQl9gYCLe7p1_Crs234tMSMA9zp_j6zQHhxvvn4Lq5pR3w7Yamhp5j0VzZnXBsSzGA0F90wH4WgfBivHlShbg3dIkxl6eFKj_nuR4-WgqcJsh3jhXmyn8BkDC6bDVxNXOdZCgJhSvVV-k0Z66XPzdKoA/s320/813w9kgMaAL._AC_UF1000,1000_QL80__copy_320x500.jpg" width="205" /></a></div><div><br /></div><div style="text-align: justify;">A partir d'aquí anirem veient com es desenvolupa una divertida trama en què coneixem a poc a poc els motius que té La Mort per contractar un ajudant, cosa que agafa desprevingut el seu reduït entorn, i veiem l'evolució, la maduració d'en Morth i com arriba a <b>embolicar la troca </b>quan, en una de les seves "pràctiques", es deixa endur per les seves emocions humanes.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Paral·lelament, La Mort es comença a sentir còmoda amb delegar i cada cop espaia més les seves absències, mentre experimenta plaers del món dels vius. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOlV3d_sGqV5-DI8D9F36yUWPXPueQhpfUvw0mZSCVnZrvi-qJpDIv86pZ56Q2awmRV-CXSde0RXMHuO_ebrMhoERGDqFecNq3I1jnyDCrfG5xvM1MtwGkvFm1StkzdDznVZ6mLOcQqMZ6k80ae-IfHJ9XSJf0oHIKfbWq04uo53N2dBjVrRmXtGmwGSyz/s734/IMG-20231220-WA0030_copy_734x200.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="200" data-original-width="734" height="87" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOlV3d_sGqV5-DI8D9F36yUWPXPueQhpfUvw0mZSCVnZrvi-qJpDIv86pZ56Q2awmRV-CXSde0RXMHuO_ebrMhoERGDqFecNq3I1jnyDCrfG5xvM1MtwGkvFm1StkzdDznVZ6mLOcQqMZ6k80ae-IfHJ9XSJf0oHIKfbWq04uo53N2dBjVrRmXtGmwGSyz/s320/IMG-20231220-WA0030_copy_734x200.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I ja no cal dir-ne res més, de la trama. Sí que vull fer un esment de l'edició, concretament de la <b>traducció</b>, perquè per desgràcia en aquest cas no només hi ha els típics calcs de l'anglès que he enganxat altres vegades, sinó també problemes de concordança de gènere i també de nombre, entre altres errades (a la imatge una, no us costarà trobar-la). Em fa la impressió que la revisió d'aquesta novel·la en concret ha estat <b>deficient</b> si és que ha existit, i és quelcom que m'entristeix atesa la meva professió precisament de revisor de textos. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Entenc que a una editorial petita se li ha d'exigir menys que a una de gegant, i per això estic pagant per aquests llibres el doble (i em quedo curt) del que em costarien en anglès, però quan els errors sovintegen em sap greu haver-li de fer l'estirada d'orelles.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En qualsevol cas, tenim una nova aventura d'aquest peculiar i estimat univers i he de dir que, <b>probablement</b>, de moment és la que més m'ha agradat. Per sort, però, me'n queden moltes per llegir!</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-876305835613516682.post-83368131325131889792023-12-28T19:00:00.001+01:002023-12-28T19:00:00.134+01:00Sèries: Only Murders in the Building<p style="text-align: justify;">Hi ha sèries que veus promogudes per les plataformes d'<i>streaming</i> o fins i tot a les marquesines del bus i no hi pares atenció. No t'atrauen, no et criden l'atenció, i només te'n queda la simple existència. Tanmateix, que algú proposi veure-la pot canviar el seu destí, que és el que va passar a casa amb aquesta sèrie de Disney+.</p><p style="text-align: justify;">I no és que no conegués els seus intèrprets, al contrari. Dos d'ells, de fet, havien coincidit en una pel·lícula, <i>El pare de la núvia</i>, que a mi de petit m'agradava molt, però suposo que per saturació de possibilitats d'oci i manca de temps l'al·licient no havia estat prou poderós. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEI-UVmgZVx9V3_LYXrXWnNRAUo-CEqdeXz6-CReiAb9x0ZZ21_BDNUmtA6F3kt91tsQm584o9OueeE8qg2Nrj1k9qhd_VC7yd7eoWKXK3qo-9Z128OJ7QOFo6nzsTbXC42dTJEzzYexG6MolMXaj1AULhvJSP6XfsdTuoK20M_KEjkqZMbtbgXH6pRD0A/s640/p20009391_b_v13_ad%20(Peque%C3%B1o).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEI-UVmgZVx9V3_LYXrXWnNRAUo-CEqdeXz6-CReiAb9x0ZZ21_BDNUmtA6F3kt91tsQm584o9OueeE8qg2Nrj1k9qhd_VC7yd7eoWKXK3qo-9Z128OJ7QOFo6nzsTbXC42dTJEzzYexG6MolMXaj1AULhvJSP6XfsdTuoK20M_KEjkqZMbtbgXH6pRD0A/s320/p20009391_b_v13_ad%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="240" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><i><b>Only Murders in the Building</b></i> és una creació de <b>John Hoffman i Steve Martin</b> que als Estats Units es distribueix a la plataforma d'<i>streaming </i>Hulu i que aquí ens arriba a través de Disney+. Estrenada el 2021 i amb tres temporades ja publicades, i de moment renovada per una quarta, es tracta d'una sèrie de comèdia i misteri que potser per les imatges promocionals pot semblar una poca-soltada, però que trobo que es mereix una oportunitat perquè és més interessant del que sembla.</p><p style="text-align: justify;">Tot comença quan els futurs components de <b>l'improbable trio protagonista</b> descobreixen que són seguidors del mateix <b>podcast de crims</b>, i quan es produeix un assassinat a l'edifici on viuen, l'Arconia, decideixen gravar-ne un ells tres per compartir les seves investigacions extraoficials amb el públic, però es posen una condició: que sigui <b>un podcast només sobre assassinats a l'edifici</b>. Molt específic, oi? La sèrie no tindria gaire sentit si fos així, però el cas és que de moment n'hi ha hagut prou, de crims en aquest edifici, com perquè n'hàgim vist tres temporades.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFDoH7KUe5a1G9A8mbN4wKVz9UzWksKtkkBb5S2jhTV2uj0yiPifMBiJXUqZOATzBER-NCWInKQodxLSR85HT7t5b6TZpcZKHJr_FVxtkbWV-zZr5njMiML9Ytn5UG9qO8j7YtD8MLwaK5F0nJLwSyKq95D290buimyjjhVLW0jbL6k40VbiPrhhZxIz3m/s853/MV5BNDQ2NmRmZDUtZGJjMy00NDEwLWE2ODYtZWQ3NmU1ZTY5OWJkXkEyXkFqcGdeQWpnYW1i._V1_%20(Peque%C3%B1o).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="853" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFDoH7KUe5a1G9A8mbN4wKVz9UzWksKtkkBb5S2jhTV2uj0yiPifMBiJXUqZOATzBER-NCWInKQodxLSR85HT7t5b6TZpcZKHJr_FVxtkbWV-zZr5njMiML9Ytn5UG9qO8j7YtD8MLwaK5F0nJLwSyKq95D290buimyjjhVLW0jbL6k40VbiPrhhZxIz3m/s320/MV5BNDQ2NmRmZDUtZGJjMy00NDEwLWE2ODYtZWQ3NmU1ZTY5OWJkXkEyXkFqcGdeQWpnYW1i._V1_%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Aquesta imatge és força representativa de les dinàmiques dels personatges, que presento aprofitant l'avinentesa: començant per l'esquerra tenim la <b>Mabel Mora</b> (Selena Gómez), una noia que s'està a l'apartament d'una tieta mentre l'hi reforma, i que té problemes per obrir-se a la gent i intimar-hi, de manera que l'envolta una aura misteriosa.</p><p style="text-align: justify;">Al mig hi tenim l'<b>Oliver Putnam</b> (Martin Short), un excèntric director de teatre en hores baixes des de fa molts anys que és un addicte a les salses i que sovint fa servir referències massa concretes i personals per als que l'escolten. </p><p style="text-align: justify;">Finalment, a la dreta de tot hi tenim en <b>Charles Haden-Savage</b> (Steve Martin), el protagonista d'una sèrie d'èxit als anys 90 que no ha tornat a fer res més de prestigi, però que sent una gran necessitat de ser validat pels altres, cosa que l'Oliver no està disposat a fer i que provoca discussions constants entre els dos septuagenaris. En Charles també té problemes amb les relacions personals, de fet això és quelcom que es pot dir de tots tres, i els caràcters tan diferents que tenen, en el cas de la Mabel amb la gran diferència d'edat jugant-hi un paper gens menyspreable, provoquen <b>situacions d'allò més divertides</b> que aporten la part de comèdia a una història que altrament seria un <i>thriller</i> més.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWi84YgDEjy47XXkfRciX6pr0vlj01u-SmGo1SpVmApARMrc6QxRb0IVgE-RUxWMgV3C-Hm5hxv_2ok6EjK6LrTjVn22Q3uxYvidmL5_O0Okfr2gViSUdhL4aCY5tYFu7NpLkz61MJA_NAo8NbDcwM_otrIjGeb-vnij6oHoHLbOUNp-X7x82raU6N-y6P/s854/1603e02d-c0b3-4667-b166-cda73a651806%20(Peque%C3%B1o).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="448" data-original-width="854" height="168" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWi84YgDEjy47XXkfRciX6pr0vlj01u-SmGo1SpVmApARMrc6QxRb0IVgE-RUxWMgV3C-Hm5hxv_2ok6EjK6LrTjVn22Q3uxYvidmL5_O0Okfr2gViSUdhL4aCY5tYFu7NpLkz61MJA_NAo8NbDcwM_otrIjGeb-vnij6oHoHLbOUNp-X7x82raU6N-y6P/s320/1603e02d-c0b3-4667-b166-cda73a651806%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Capítol rere capítol, el trio investiga, dins de les seves possibilitats i al marge de la policia, l'assassinat de la temporada que, com deia, sempre es produeix a l'Arconia, i el cert és que s'hi esforça de valent, fins al punt que en més d'una ocasió algun dels seus membres, o tots tres alhora, <b>es posen en perill</b>. A més, en alguns moments s'amaguen coses entre si, com per exemple detalls de la seva relació amb la víctima, i fins i tot algun d'ells pot arribar a ser sospitós d'algun dels assassinats, cosa que ho fa tot més morbós.<br /></p><p style="text-align: justify;">Com no podia ser d'una altra manera, per tal de mantenir el misteri i també el caràcter humorístic, les investigacions van fent tombs de vegades força bruscos, però fins ara els guionistes se les han empescat per <b>sorprendre'ns amb un gir final</b> en cada ocasió.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIaRPRunf0O9satNoijSuA-zzs7DDsVEZ4hWtDd0z5whwoVhBVXD_iciJTQFWo3plP0cguVRWlknIdzoxts8_L6XgtFML5_YjlvF0PeEm9zMXkuwPfB5zOUwQrXmo9JPc7nQ4QyqcK06q3sK0XyGAc5rp_ZjEa_TLc9MFiLqtWYYty4JBgs47dJyZrVoKG/s1024/Only-Murders-In-The-Building-Meryl-Streep.webp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="682" data-original-width="1024" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIaRPRunf0O9satNoijSuA-zzs7DDsVEZ4hWtDd0z5whwoVhBVXD_iciJTQFWo3plP0cguVRWlknIdzoxts8_L6XgtFML5_YjlvF0PeEm9zMXkuwPfB5zOUwQrXmo9JPc7nQ4QyqcK06q3sK0XyGAc5rp_ZjEa_TLc9MFiLqtWYYty4JBgs47dJyZrVoKG/s320/Only-Murders-In-The-Building-Meryl-Streep.webp" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><i>Only Murders in the Building</i> té, és clar, especialment per la seva naturalesa, uns quants personatges secundaris, que majoritàriament són altres inquilins de l'edifici, però independentment d'això hi trobarem cares conegudes amb papers més petits o com a convidats especials, com per exemple <b>Cara Delevingne</b>, <b>Tina Fey</b>, <b>Nathan Lane</b>, <b>Jane Lynch</b>, <b>Michael Rapaport</b>, <b>Jesse Williams</b>, <b>Sting</b>, <b>Amy Schumer</b>, <b>Shirley MacLaine</b>, <b>Matthew Broderick</b>, <b>James Brooks</b>, <b>Paul Rudd</b> o la mateixa <b>Meryl Streep</b>. Poca broma.</p><p style="text-align: justify;">Si us passa com a mi, que no sabríeu fer una deducció encara que us estiguessin apuntant amb un ganivet al coll, no passa res, perquè us ho passareu bé igualment. Al capdavall, a banda de la solidesa dels misteris en si, la sèrie està farcida de moments divertits, <b>sovint absurds</b> i tot, i uns <b>diàlegs brillants </b>que els seus intèrprets fan funcionar de meravella. </p><p style="text-align: justify;">De debò, si com jo heu comès l'error de descartar-la perquè no us la preníeu seriosament... no cal que us la prengueu així, perquè és una sèrie de comèdia, i una de <b>força original</b>. Doneu-vos una temporada, no són llargues, com tampoc ho són els capítols, per jutjar-la vosaltres mateixes i mateixos.</p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;"> <br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-876305835613516682.post-22387828027915719182023-12-19T21:41:00.000+01:002023-12-19T21:41:02.595+01:00Sèries: Atac als Titans<p style="text-align: justify;">Abans de començar, deixeu-me dir que a mi originalment <b>aquesta obra no em deia res</b>. Quan en vaig veure el primer volum en un llunyà Saló del Manga no em va agradar el seu dibuix, i no vaig arribar mai a llegir-ne ni un capítol, de manera que tampoc n'he estat mai fan, tot i que he estat conscient del <i>boom</i> que va suposar aquesta sèrie. Al capdavall, al llarg dels anys he vist desenes i desenes de persones fent <i>cosplay</i> dels seus personatges precisament a la fira del còmic japonès per excel·lència al nostre país. </p><p style="text-align: justify;">Tanmateix, per motius de feina em va tocar revisar-ne la traducció de la versió animada... tot i que a partir de la segona temporada, així que independentment del meu interès en el seu univers m'hi vaig haver d'endinsar, i a poc a poc -perquè em faltava <i>lore</i> en no haver-ne vist la primera temporada- li vaig anar agafant el gust i, fins i tot quan ja no la revisava perquè va anar a parar a unes altres mans, el cas és que he acabat veient-ne l'anime -el principal, de <b>94 episodis en total</b>- al meu temps lliure i, ara que ja ha acabat d'adaptar l'obra original després d'una llarga agonia de "temporades finals" que no ho eren -un mal dels nostres temps, però exagerat en aquest cas-, és el moment que en parli.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnyQZ4sr5hNRptZMrB4LAE6gVGR0oqM7h9CPWIqb0fzXx04P893wAw-PmYJyYV0Uqlq1NVCSjAP6mNcX528zsZ3g_gH2tSsTlewVWeY_woGADkxFJcDdrXzeVUX3D4bqEKVcE91CggQlcfdLTi9Ckcd1w2UZNHgoz8zvNZrmGE-gACyOaFreqAIlVGjs13/s600/ataque-a-los-titanes-shingeki-no-kyojin-key-art-i22808.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="400" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnyQZ4sr5hNRptZMrB4LAE6gVGR0oqM7h9CPWIqb0fzXx04P893wAw-PmYJyYV0Uqlq1NVCSjAP6mNcX528zsZ3g_gH2tSsTlewVWeY_woGADkxFJcDdrXzeVUX3D4bqEKVcE91CggQlcfdLTi9Ckcd1w2UZNHgoz8zvNZrmGE-gACyOaFreqAIlVGjs13/s320/ataque-a-los-titanes-shingeki-no-kyojin-key-art-i22808.jpg" width="213" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Publicada originalment a la revista japonesa <i>Bessatsu Shônen Magazine</i> entre 2009 i 2021, amb un total de <b>34 volums</b> recopilatoris i havent generat <i>spin-offs</i>, videojocs i adaptacions en forma d'imatge real i evidentment animades, <i><b>Atac als titans</b></i> -i en podem dir així sense complexos perquè tot just se n'acaba de començar a publicar aquí <b>l'edició en català</b>- és una obra de <b>Hajime Isayama</b> ambientada en un país fictici però d'inspiració marcadament germànica i amb un nivell de civilització que ens permet situar-la en un període que podria correspondre a grans trets amb els inicis del segle XX.</p><p style="text-align: justify;">En aquesta versió alternativa de la història, bona part del que queda de la humanitat, fortament delmada, viu <b>reclosa en ciutats emmurallades</b> i concèntriques per protegir-se dels éssers que han provocat que estigui en vies d'extinció, els titans del títol.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwJLsTgQNFyCBX1JlqAnnZbMy39bgI3_59KWRWUje0hMrDoc5yYTEl7DE6UaLkeqTene547kPuSAi2UHuwVMgGXW2oIj4st6ByCMmz_mBDsnPAu542SJLfF7aJ4VG6naN30V3WS2-9udJtG6phAVheK2v273DiYHrmivGizC1-VCzUUibnpDW1XoyCRD-l/s853/opening-shingeki-no-kyojin-1%20(Peque%C3%B1o).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="853" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwJLsTgQNFyCBX1JlqAnnZbMy39bgI3_59KWRWUje0hMrDoc5yYTEl7DE6UaLkeqTene547kPuSAi2UHuwVMgGXW2oIj4st6ByCMmz_mBDsnPAu542SJLfF7aJ4VG6naN30V3WS2-9udJtG6phAVheK2v273DiYHrmivGizC1-VCzUUibnpDW1XoyCRD-l/s320/opening-shingeki-no-kyojin-1%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Els protagonistes de la trama són una colla de cadets que s'estan formant com a membres del <b>Cos d'Exploració</b>, una unitat de l'exèrcit que expedició rere expedició lluita per intentar aturar l'avanç dels temibles monstres humanoides que <b>es mengen i esclafen persones </b>a cabassos quan en tenen l'oportunitat, i en cadascuna d'aquestes sortides es perden innombrables vides, cosa que els converteix en herois o, senzillament, folls.</p><p style="text-align: justify;">La sèrie comença sense clemència, ben aviat hi veiem <b>escenes terrorífiques</b>, mort i desmembraments fins i tot de personatges que hem pogut conèixer una mica. Transmet la sensació d'<b>angoixa constant</b> d'una raça humana que viu amb el miserable objectiu de veure sortir el sol un dia més, perquè cada dia és un regal.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdFzbMuQvSD38y4jHalw1h3Iy4Jooo_CEniFi0enseuvTLPwyDJ_7tT4a1kTv3q86H15UoqpOmMafHoE9D76fK1qUOB5j5SBzenXO7b-IplUVz_Qi30wNR9uXMrFmyS0dxa6Kugd3EV95tVl8LtqPF2jXCqRvvNeGjC_CMMS-thfJPSwKFMQ4nrWj4VV7g/s1280/Shingeki%20no%20Kyojin%20-%2028%20-%20Large%2010.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1280" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdFzbMuQvSD38y4jHalw1h3Iy4Jooo_CEniFi0enseuvTLPwyDJ_7tT4a1kTv3q86H15UoqpOmMafHoE9D76fK1qUOB5j5SBzenXO7b-IplUVz_Qi30wNR9uXMrFmyS0dxa6Kugd3EV95tVl8LtqPF2jXCqRvvNeGjC_CMMS-thfJPSwKFMQ4nrWj4VV7g/s320/Shingeki%20no%20Kyojin%20-%2028%20-%20Large%2010.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">La lluita dels membres del Cos d'Exploració es du a terme amb un <b>equip de maniobres tridimensionals</b>, nom amb què es designa un conjunt d'estris que permeten als exploradors desplaçar-se a gran altura i velocitat per acostar-se al <b>clatell </b>dels titans, que és el seu únic punt feble, i destrossar-los-el per tal d'assegurar-se que no revifen. </p><p style="text-align: justify;">Aquests titans són sempre <b>gegants</b>, però no tots són de la mateixa mida ni mena, i n'hi ha alguns que són absurdament enormes, a més que també en trobarem alguns d'<b>especials</b>, identificables i amb propietats que els fan molt més difícils de combatre. A mesura que avança la història anirem coneixent les característiques dels titans, el seu origen i la seva autèntica identitat, que és l'element original i més interessant d'aquest relat.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjs5pH3gtNdtKLx50-pPMP26m8MHM8v1zkuTgO5iKxDy-Vya5HUjEL2hcfGyUS_Q1pwXdEwS62G8l_i2nm13FhT4Gq1nNhT0Oqc0btkVzORhtRoWnKXknZr850R-_nYdCWleTTiq_s9ae8GuaOCMRb7eVWm1ZFURehoxUMPm2QlhSZctE4uOXIItiPZscBn/s853/MV5BYzlmMzY5NjItMWI5Mi00ZDRlLTg3OTItYTNkY2U4MjYxYjQwXkEyXkFqcGdeQXVyNjAwNDUxODI@._V1_%20(Peque%C3%B1o).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="853" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjs5pH3gtNdtKLx50-pPMP26m8MHM8v1zkuTgO5iKxDy-Vya5HUjEL2hcfGyUS_Q1pwXdEwS62G8l_i2nm13FhT4Gq1nNhT0Oqc0btkVzORhtRoWnKXknZr850R-_nYdCWleTTiq_s9ae8GuaOCMRb7eVWm1ZFURehoxUMPm2QlhSZctE4uOXIItiPZscBn/s320/MV5BYzlmMzY5NjItMWI5Mi00ZDRlLTg3OTItYTNkY2U4MjYxYjQwXkEyXkFqcGdeQXVyNjAwNDUxODI@._V1_%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">No és necessàriament menys interessant la vida dels humans fora dels combats contra els titans, amb la <b>política</b> com a element destacat i tots els problemes derivats del control de la població per part dels de dalt, amb la manipulació de les masses mitjançant falsedats o ocultació d'informació cabdal.</p><p style="text-align: justify;">Si hi ha una cosa a <i>Atac als titans</i>, a més de violència i desesperació, són <b>revelacions colpidores</b>, canvis de perspectiva i un degoteig gairebé constant d'informació amb la qual anem omplint els forats que segurament se'ns generaran en les nostres teories mentals sobre el perquè de tot plegat.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoSEOWlfGVX9C41BFs3nZhgqDpv8YRz1VJJVHHV9ufnRIKL0VCxVYZ3Kjz97EQDNWb3LLDMDFfEIwSUb28a6PHHPMchgxRNSCVY0DHg_r-D5fPe5aRY0w9kwPiUx1WROiEklUadea-N9XS2ERbyHcvpLLB9vjfrSY75lPq6guu_DyVdCMzcBdrcPzQsVzu/s720/840_560%20(Peque%C3%B1o).jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="720" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoSEOWlfGVX9C41BFs3nZhgqDpv8YRz1VJJVHHV9ufnRIKL0VCxVYZ3Kjz97EQDNWb3LLDMDFfEIwSUb28a6PHHPMchgxRNSCVY0DHg_r-D5fPe5aRY0w9kwPiUx1WROiEklUadea-N9XS2ERbyHcvpLLB9vjfrSY75lPq6guu_DyVdCMzcBdrcPzQsVzu/s320/840_560%20(Peque%C3%B1o).jpeg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Ja veieu que parlo molt en general, sense revelar detalls de la trama tot i que segurament soc l'últim interessat en aquesta sèrie que l'ha acabat de veure. Potser per això tampoc trobo necessari parlar, com sí que faig altres vegades, dels personatges més importants de l'obra, però he de dir que tot i el meu desinterès inicial <b>me'ls he acabat estimant </b>i he patit amb les seves desventures.</p><p style="text-align: justify;">El mateix puc dir de la sèrie en si: potser perquè no vaig veure les seves primeres temporades en l'ordre que tocava, però em va costar entrar-hi. Tot i així, i malgrat les interrupcions provocades per uns períodes d'espera excessius entre temporada i temporada, que a mi em fan perdre el fil, i encara més en una història tan rica i complexa, he de dir que <b>la meva impressió final ha estat d'allò més positiva</b>, i els últims dos especials amb què s'ha acabat d'adaptar l'obra del mestre Isayama s'han fet esperar moltíssim -i han fet que la temporada "final", dividida en quatre parts, s'hagi allargat tres anys-, però han valgut la pena perquè són <b>sublims</b>. </p><p style="text-align: justify;">Si per alguna raó llegiu això sense haver entrat mai al món d'<i>Atac als titans</i>, us la recomano si us criden l'atenció les històries amb personatges ben construïts, èpica i una mena d'història que s'allunya dels tòpics del manga i l'anime. </p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-876305835613516682.post-35785286837527721522023-12-12T19:00:00.001+01:002023-12-12T19:00:00.140+01:00Crònica del 29 Manga Barcelona<p style="text-align: justify;">Qui ho havia de dir... Han passat 4 anys des del meu <a href="https://cementiridepneumatics.blogspot.com/2019/11/cronica-del-25-manga-barcelona.html" target="_blank">últim Manga Barcelona</a>, l'últim abans de la forçada interrupció de 2020 i de circumstàncies personals que complicaven l'assistència en edicions posteriors. Però per fi hi vam tornar, <b>gràcies a l'acreditació que aquest blog va rebre</b> al temps afegit a la categoria "Social Media", i tot i que novament va ser una cosa familiar i d'un sol dia -ara que se celebra al pont de desembre hi ha altres compromisos i plans que tampoc faciliten anar-hi gaire més d'una vegada-, en vull fer la tradicional crònica.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFzN_FEx1akjh7Xc1ZlwbBHK5Xp84CaImpS7lfU1nnulTY26RnzY2NHw7kn4lryPeexNWYTJJ1pNhnSmcBMWqhpCU6372jN7JWPBTBjT9JHVbCFK6_I4omraXpe9ydpA8sn_lMMQUcEkd612zyIphtZIkT41KvoSixtl1CKtRUF8uMrcIrv4LMPeIukWAP/s765/29-manga-barcelona-x-1200%20(Small).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="765" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFzN_FEx1akjh7Xc1ZlwbBHK5Xp84CaImpS7lfU1nnulTY26RnzY2NHw7kn4lryPeexNWYTJJ1pNhnSmcBMWqhpCU6372jN7JWPBTBjT9JHVbCFK6_I4omraXpe9ydpA8sn_lMMQUcEkd612zyIphtZIkT41KvoSixtl1CKtRUF8uMrcIrv4LMPeIukWAP/s320/29-manga-barcelona-x-1200%20(Small).jpg" width="201" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Amb aquest pòster ben representatiu del públic mitjà que va a l'esdeveniment, i entre el 7 i el 10 de desembre d'aquest 2023, tenia lloc el <b>29 Manga Barcelona</b>, que per a mi és el primer a la nova ubicació, la <b>Fira Barcelona Gran Via</b>, molt més adequada per a l'assistència de tantíssima gent, si voleu saber la meva opinió. </p><p style="text-align: justify;">Ignoro què hi ha al darrere de la decisió d'un canvi de lloc d'un esdeveniment amb tanta tradició, de vegades ens pensem que s'han adonat que un espai era massa petit i en realitat potser és una qüestió de contractes expirats o problemes de calendari, però el cas és que, malgrat que el transport resulta més complicat i llarg, són unes instal·lacions <b>molt àmplies i ben aprofitades</b> que, de fet, personalment coneixia de <a href="https://3botonsistart.blogspot.com/2019/12/cronica-de-retrobarcelona-2019-7a-fira.html" target="_blank">l'edició de 2019 de RetroBarcelona</a>.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdX42GGJ2wM9ImgeoAbwntLABqrLQ9iMUz3_H4yuWKONHuAGZ01WpvKeAAv5W1gUIpjI0UdLU-wrQ1gsJDKYmpW77TIbbBOaymcLyL0XmhNBt3l38TS23cd-0MoOHxx8Rjpl__XXr2IA4uN36W9ZhXlxJyEPLfDZNaE2hNBgI9t4YCfMBIofSd55BUaNBZ/s640/IMG20231207133956%20(Small).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdX42GGJ2wM9ImgeoAbwntLABqrLQ9iMUz3_H4yuWKONHuAGZ01WpvKeAAv5W1gUIpjI0UdLU-wrQ1gsJDKYmpW77TIbbBOaymcLyL0XmhNBt3l38TS23cd-0MoOHxx8Rjpl__XXr2IA4uN36W9ZhXlxJyEPLfDZNaE2hNBgI9t4YCfMBIofSd55BUaNBZ/s320/IMG20231207133956%20(Small).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">És cert que el dia que hi vam poder anar va ser dijous, el teòric dia "fluix", però en realitat només és l'últim per al qual s'exhaureixen les entrades. No s'hi estava malament perquè, senzillament, la gent <b>s'hi podia moure millor</b> que a Montjuïc i, evidentment, que a La Farga. </p><p style="text-align: justify;">Pels diversos pavellons es repartien zones de <i>fanzines</i>, botigues de marxandatge, restauració -i, a més, hi havia la zona exterior de <i>food trucks</i>-, parades de còmics tant de primera com de segona mà, estands de les editorials, escenaris, sales de conferències, exposicions i activitats per a nens i adolescents, tant de l'àmbit de les manualitats com de l'esport, a més de la clàssica zona de Nintendo amb diversos jocs de moda per a la Switch. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTINMwdDtqvT1hPeqXIlpJHGTSocwVNK7yobJy4WT84maaIP6X8c4nFXWyPu9kP-Jq5P0SBdBjVDQPTxqiiaoCBxMLNM5ns7qvxs80CFxcvMnA-8wOeZQQHyjmCyUBL3mZYQMbj5NAnVIz12q34APdvzIJvNc8_k_nvx5M7PvxTy1jp8kU3gRKAXNTkn2z/s645/IMG-20231207-WA0008%20(Small).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="645" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTINMwdDtqvT1hPeqXIlpJHGTSocwVNK7yobJy4WT84maaIP6X8c4nFXWyPu9kP-Jq5P0SBdBjVDQPTxqiiaoCBxMLNM5ns7qvxs80CFxcvMnA-8wOeZQQHyjmCyUBL3mZYQMbj5NAnVIz12q34APdvzIJvNc8_k_nvx5M7PvxTy1jp8kU3gRKAXNTkn2z/s320/IMG-20231207-WA0008%20(Small).jpg" width="238" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Allà ens vam fer una foto de família sortint d'una canyeria de <i>Super Mario</i> i també vam provar, la meva filla i jo, el <i>Sonic Superstars</i>. És amb aquestes coses, i en iniciatives culturals com les de la <b>Nihongo Experience</b> organitzada per Daruma Serveis Lingüístics, on treballo -però no aquells dies-, que el públic més petit s'ho passa d'allò més bé, i així ho vam poder comprovar després que, en arribar, la nena s'avorrís una mica de la zona editorial, especialment quan no coneix gaires coses del món del manga i l'anime. </p><p style="text-align: justify;">Un cop a la zona d'activitats i també meravellada per la del marxandatge i imitant les coreografies de la gent que ballava K-Pop, <b>la tarda va canviar del tot</b> per a ella, i és aquest el record que li va quedar d'una fira que des que va néixer a nosaltres ens ha tocat viure d'una altra manera, i que ella no recorda pas de l'última vegada perquè, llavors, tenia 2 anyets. A l'entrada corresponent ja vaig explicar que va ser la protagonista amb la seva <b>disfressa de Son Gohan</b>, que aquest cop ha portat el seu germanet d'un any i mig. </p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNNx3wb6hjzBOhcR8lCLOB-EkJ600iECj6e7FEQA_5fiK4K4_FeCKwxR2pgyvI0p4VgCAkw2NG_ANOeJVSyRitoLTypW3ia26NWLsNLMeh4AsC8pAW6u0Ba-yMw4UuB-i5hyphenhyphenTG16FMAhEwdCxRwMCcK5bYAh01BvRTORaKl5AslFx70ToePeMzxIfBRAE2/s638/IMG-20231208-WA0012%20(Small).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="638" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNNx3wb6hjzBOhcR8lCLOB-EkJ600iECj6e7FEQA_5fiK4K4_FeCKwxR2pgyvI0p4VgCAkw2NG_ANOeJVSyRitoLTypW3ia26NWLsNLMeh4AsC8pAW6u0Ba-yMw4UuB-i5hyphenhyphenTG16FMAhEwdCxRwMCcK5bYAh01BvRTORaKl5AslFx70ToePeMzxIfBRAE2/s320/IMG-20231208-WA0012%20(Small).jpg" width="241" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">També ens vam fer la tradicional foto davant de l'estand de Selecta Visión, perquè va ser davant de l'equivalent de 2011 on ens vam conèixer els pares d'aquests dos menuts. </p><p style="text-align: justify;">Però per a nosaltres ja no és una fira per estar-nos-hi des que obre fins que ens en fan fora, ni per anar-hi amb amics i amb calma. Ara fem una ullada a les edicions d'alguns còmics que ens interessen, busquem algun número endarrerit, observem les tendències actuals i la gent fent <i>cosplay</i>, saludem algun conegut amb qui ens topem, jo particularment visito alguna exposició -aquest any m'ha cridat l'atenció una de dedicada al <b>35è aniversari de <i>El meu veí Totoro</i></b>, amb il·lustracions d'homenatge per part de diversos dibuixants-, i admirem les figuretes de tota mena de personatges. <br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9ckwIW9O9rhn9wdqlQuBK6Ky6nYJ_JAcB5yrP1tTSd_GiDCUubBelexkS5p4a_zaHyDnZLT9CPgfT_eBTd6m5KKLfEDVGf2NSZ1EnhXhKMSJJq2f8X_8Fg6Dl4I7vvpcCD9-MjfoS9QaK80hnlNYxGziZT7rJ8eHpwJ2fZ_Y4pxPRadd-nw_wJ2nAxWvv/s640/IMG20231207161545%20(Small).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9ckwIW9O9rhn9wdqlQuBK6Ky6nYJ_JAcB5yrP1tTSd_GiDCUubBelexkS5p4a_zaHyDnZLT9CPgfT_eBTd6m5KKLfEDVGf2NSZ1EnhXhKMSJJq2f8X_8Fg6Dl4I7vvpcCD9-MjfoS9QaK80hnlNYxGziZT7rJ8eHpwJ2fZ_Y4pxPRadd-nw_wJ2nAxWvv/s320/IMG20231207161545%20(Small).jpg" width="240" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Teníem dubtes sobre com anirien les coses amb dos nens petits i que donen força feina, l'un perquè és massa petit i l'altra perquè té massa energia, però malgrat les incomoditats el balanç és positiu i, si podem, l'any vinent repetirem perquè, al capdavall, s'ho passen bé i és una molt bona opció per passar un pont de desembre.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-876305835613516682.post-29702691057150640462023-12-06T19:00:00.001+01:002023-12-06T19:00:00.150+01:00Lectures: Tehanu<p style="text-align: justify;">Si vau llegir les meves ressenyes anteriors de les novel·les de la saga <i>Terramar</i>, i si no ja us ho dic ara, m'agraden moltíssim. Tot i així, com que tinc tota la saga en un únic i gruixudíssim volum recopilatori de tapa dura, no me l'acostumo a endur fora de casa, i a casa tinc molt poc temps lliure.</p><p style="text-align: justify;">És per això que vaig llegint la saga quan puc, però he de reconèixer que entre el llibre anterior i el que avui ens ocupa ha passat molt més temps del que tenia previst, i ja és mala sort.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGf6WhN5HEHrMz8mBhT_4AEaut3wHYWRbeCLZUpF3HWzJVBVGzmXEVEboe6yXghOuIgndJCzdc-qx1-BZu6eLiYk7dqwdjWFQzcQ2u7GgE0RNIoWJApPPvHZ1o9JO8jJPWYq4YzHSVm-b5dwdCSg8UhMJFUZUkSKygRfWK0jKAguG7dJzuqWp4jHzTVqrv/s738/A1cDdP9fv1L._AC_UF1000,1000_QL80_%20(Small).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="738" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGf6WhN5HEHrMz8mBhT_4AEaut3wHYWRbeCLZUpF3HWzJVBVGzmXEVEboe6yXghOuIgndJCzdc-qx1-BZu6eLiYk7dqwdjWFQzcQ2u7GgE0RNIoWJApPPvHZ1o9JO8jJPWYq4YzHSVm-b5dwdCSg8UhMJFUZUkSKygRfWK0jKAguG7dJzuqWp4jHzTVqrv/s320/A1cDdP9fv1L._AC_UF1000,1000_QL80_%20(Small).jpg" width="208" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Perquè <i><b>Tehanu</b></i>, la quarta novel·la de la gran obra fantàstica d'<b>Ursula K. Le Guin</b>, continua immediatament després dels fets de la tercera, <i><a href="https://cementiridepneumatics.blogspot.com/2021/11/lectures-farthest-shore.html" target="_blank">The Farthest Shore</a></i>, encara que es va publicar el 1990, 18 anys després de l'anterior, per motius que explica l'autora a l'epíleg.</p><p style="text-align: justify;">Això ha suposat que anés una mica perdut amb segons quines referències, però a l'hora de la veritat tampoc hauria canviat tant, la cosa, atès que s'hi esmenten fets i personatges de les tres novel·les anteriors. En qualsevol cas, no impedeix gaudir de la lectura i seguir correctament la història, que és el més important. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTOzZgyHZc0t6eZE0tDvIQMpeQ5pgMXkts61-0LYwMoD5cIG1Q0aj_BFFvj8TW-qRkVxyRfK2jJr8oCppGolLn5Jv87D8QhelBlRPGhD-weawFLQm32pCdTf8TzikdowvtBeMuE2ulK_IwWjNirGPp9sYJuOHVy6weCnsiKISmaqe-5p0Bd6nKHwdC4lkL/s747/Tehanu_002%20(Small).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="747" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTOzZgyHZc0t6eZE0tDvIQMpeQ5pgMXkts61-0LYwMoD5cIG1Q0aj_BFFvj8TW-qRkVxyRfK2jJr8oCppGolLn5Jv87D8QhelBlRPGhD-weawFLQm32pCdTf8TzikdowvtBeMuE2ulK_IwWjNirGPp9sYJuOHVy6weCnsiKISmaqe-5p0Bd6nKHwdC4lkL/s320/Tehanu_002%20(Small).jpg" width="206" /></a></div><div><br /></div><div style="text-align: justify;">Si en Ged havia estat el protagonista del primer i el tercer llibres, aquí el personatge principal torna a ser la <b>Tenar</b>, la protagonista del segon, de manera que es produeix una alternança perfecta. La trobem després de dècades de l'última vegada, quan el mag la va rescatar de la presó daurada on vivia, i ara ja és una <b>dona madura</b> que ha estat muller, mare i ara vídua, però que duu una vida normal, lluny de l'àmbit de la màgia.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Tanmateix, a la seva joventut semblava destinada a formar-se en aquesta matèria, i va arribar a tenir un mestre, el mateix mestre d'en Ged, l'<b>Ogion</b>, que s'està morint i envia algú a avisar-la per tal de transmetre-li un missatge important. Paral·lelament, ella es fa càrrec de la <b>Therru</b>, una nena que ha estat horriblement desfigurada després d'una <b>brutal agressió</b>.<br /></div><div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpO79mJGkwfPi0KkkxuPZwlDliXBgHxinDYz1Y1PrcBq7alenA0E8PwkgJNcjRtLSLSHO0gRIyqeAvDS3DoyuiOH8RnuN0ia4c9mFSRJuPZEhWzhzgNKUY1RSTFsvV23XtFTBMuLH1D-raKDIbT9R1f72WrKU6KJ5dswvTBws4a7z29n6J85_nu0rF4kXk/s720/Tehanu_001%20(Small).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpO79mJGkwfPi0KkkxuPZwlDliXBgHxinDYz1Y1PrcBq7alenA0E8PwkgJNcjRtLSLSHO0gRIyqeAvDS3DoyuiOH8RnuN0ia4c9mFSRJuPZEhWzhzgNKUY1RSTFsvV23XtFTBMuLH1D-raKDIbT9R1f72WrKU6KJ5dswvTBws4a7z29n6J85_nu0rF4kXk/s320/Tehanu_001%20(Small).jpg" width="213" /></a></div><div><br /></div><div style="text-align: justify;"><i>Tehanu</i> és el viatge de la Tenar i la Therru tant d'anada com de tornada, per fer front al passat de totes dues, un de més remot i un de més immediat, mentre el present és llòbrec i esdevé més aviat una fugida del mal que les empaita. </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">Sense voler entrar en més detalls d'una trama en què tampoc passen tantes coses, però que l'autora aconsegueix novament fer molt amena amb una <b>prosa exquisida</b>, podem dir que la quarta novel·la de la saga és més fosca, més intencionadament depriment, poc optimista, a més de tenir un evident missatge <b>feminista</b> en reflexionar sobre la marginació de les dones al món de la màgia en particular, però també en el general, i ho fa descrivint el món tal com és, sense estridències, amb situacions que podem extrapolar fora de la fantasia del llibre.</div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">Hi ha, també, moments més amables, esperats retrobaments i girs inesperats que fan d'aquest llibre una altra peça imprescindible de l'univers Terramar, <b>riquíssim</b> en detalls i en la caracterització dels personatges, a més d'uns diàlegs que no abunden en un text principalment narratiu, però que quan apareixen ho fan per deixar empremta. Molt recomanat si heu seguit la saga fins aquí, i si no, no trigueu a començar-la. Recordeu, o sapigueu, que ja ho podeu fer <a href="https://www.raigverdeditorial.cat/cataleg/un-mag-de-terramar/" target="_blank">en català</a>. <br /></div></div><div><div><br /><div><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p></div></div></div>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-876305835613516682.post-58463845818898983252023-11-29T19:00:00.001+01:002023-11-29T19:00:00.158+01:00Cinema: Wish<p style="text-align: justify;">Veure pel·lícules al cinema amb la freqüència anterior a tenir descendència de poca edat és complicat, de fet impossible, i s'agreuja quan es tracta de films que no són aptes o de l'interès de la canalla. Afortunadament, quan es tracta d'animació, la cosa esdevé combinable i és per això que acostumem a poder gaudir al cinema de les estrenes més sonades amb la nena.</p><p style="text-align: justify;">Ha estat el cas de la més recent de les pel·lícules de Disney, que enguany ha celebrat el <b>centenari</b> amb una proposta que, a més d'explicar una història, fa alguns autohomenatges i picades d'ullet a l'audiència coneixedora. Parlem-ne. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTia-WkU6jYp-JygyklOj6tHRDVmuoLWjBHPESUJwad-GznD3cMimeBk-3ytRct9i9tj2a5AxJXGrDz-Sm4KFLEbrv-vZcFSClqZOFAbR8Sv3Sm8hkx37urtna2GaAJ8yLJK1MuvTyf6A43J3V3St3oDunVFFPHbgGdanSxREEDAVgiStQOkY0QHyPENP2/s612/2023.11.21-wish.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="612" data-original-width="425" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTia-WkU6jYp-JygyklOj6tHRDVmuoLWjBHPESUJwad-GznD3cMimeBk-3ytRct9i9tj2a5AxJXGrDz-Sm4KFLEbrv-vZcFSClqZOFAbR8Sv3Sm8hkx37urtna2GaAJ8yLJK1MuvTyf6A43J3V3St3oDunVFFPHbgGdanSxREEDAVgiStQOkY0QHyPENP2/s320/2023.11.21-wish.jpg" width="222" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><i><b>Wish</b></i>, en la versió catalana subtitulada com a <i>El poder dels desitjos</i>, és la nova pel·lícula de Disney, l'aposta de la companyia per a aquesta campanya de Nadal, i la dirigeixen <b>Chris Buck i Fawn Veerasunthorn</b>, amb guió d'<b>Alison Moore</b> i <b>Jennifer Lee</b> (aquesta última responsable del guió de <i><a href="https://cementiridepneumatics.blogspot.com/2013/12/cinema-frozen-el-regne-del-gel.html" target="_blank">Frozen</a> </i>i <i><a href="https://cementiridepneumatics.blogspot.com/2019/11/cinema-frozen-ii.html" target="_blank">Frozen II</a></i> a més de codirigir-les amb l'esmentat Chris Buck).</p><p style="text-align: justify;">Anunciada al gener de 2022, la pel·lícula ens arribava el passat 24 de novembre amb una proposta d'estil clàssic i múltiples referències als 100 anys d'història de Disney, però potser ja és hora que parlem de l'obra en si.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkXaonFNZp9n9M-dnmKjJqVJb1suHhkX6N3uNY7NwsmPpEg7hAyGRukqz2vhTfohaoJ49cYsjwGpvL59A3jP-xoxpaxdebHH0Etk7Qn-kmOFHIQvJkhIMobtW0N0Ias63E5RRkIj72mmJouXrGkZGsH27Zuf0cghh-T9M1x4Fufw7rRNLXyjT9MBnshOg_/s854/rss-efea27d8b4cb106285210d7d63381caa9c4f5110a19w%20(Peque%C3%B1o).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="334" data-original-width="854" height="125" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkXaonFNZp9n9M-dnmKjJqVJb1suHhkX6N3uNY7NwsmPpEg7hAyGRukqz2vhTfohaoJ49cYsjwGpvL59A3jP-xoxpaxdebHH0Etk7Qn-kmOFHIQvJkhIMobtW0N0Ias63E5RRkIj72mmJouXrGkZGsH27Zuf0cghh-T9M1x4Fufw7rRNLXyjT9MBnshOg_/s320/rss-efea27d8b4cb106285210d7d63381caa9c4f5110a19w%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">La seva protagonista, l'<b>Asha</b>, és una noia de 17 anys que viu amb la seva cabreta <b>Valentino</b>, la seva mare i el seu avi, que justament fa els mateixos anys que Disney, tot i que no ho sembla pas ni pel seu aspecte ni per la seva agilitat. Tampoc per la gran diferència d'edat respecte de la seva neta, però qui sap, potser va ser pare molt tard. No s'explica, en tot cas.</p><p style="text-align: justify;">La història té lloc al fictici regne de <b>Rosas</b> -així, en castellà-, un país insular fundat al Mar Mediterrani pel rei fetiller <b>Magnífico</b>, juntament amb la reina <b>Amaya</b>, com a paradís on els desitjos dels seu habitants són custodiats per ell i fets realitat de manera aleatòria en unes cerimònies mensuals que tothom espera amb ànsia i on pot ser agraciat en qualsevol moment de la seva vida... si té sort.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsm_csrb3j3QMsIz2hk0xEL7tgu60Wqy-EX6NNK06P-mw2HuTk3KAU5ST5ScV4R19_vrKsITlrM1SYtKtBOs7f-XOrgJHZc06aKBxdAZRWeMAzn_fET3Li0fwrhAiSy2TTGuMsY-b-FYd_loANDXOr7B-uF6EicnFcxnEcerv-mDBWhyphenhyphenPhE9CvRcQu_QIK/s1000/WISH-ONLINE-USE-WISH_fullcomp.0111_RGB_6K-e1697501002951.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="1000" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsm_csrb3j3QMsIz2hk0xEL7tgu60Wqy-EX6NNK06P-mw2HuTk3KAU5ST5ScV4R19_vrKsITlrM1SYtKtBOs7f-XOrgJHZc06aKBxdAZRWeMAzn_fET3Li0fwrhAiSy2TTGuMsY-b-FYd_loANDXOr7B-uF6EicnFcxnEcerv-mDBWhyphenhyphenPhE9CvRcQu_QIK/s320/WISH-ONLINE-USE-WISH_fullcomp.0111_RGB_6K-e1697501002951.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Resulta que la pel·lícula arrenca amb l'entrevista que ha de fet l'Asha com a <b>candidata a aprenenta</b> <b>de maga </b>amb el rei, i és en aquest context que se'ns explicarà com funciona, això dels desitjos, i on començarem a sentir, si no ens havia passat abans, l'olor de socarrim que fa tot plegat.</p><p style="text-align: justify;">Sense voler entrar en més detalls de la trama per no aixafar res, només afegiré que <i>Wish</i> és un film sobre l'esperança, la llibertat, el preu de la pau i la capacitat d'entomar la vida tal com ve, sense enganyar-nos pensant que tot seran flors i violes i que tot anirà bé, encara menys perquè ho digui una figura autoritària.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEia7eO5WEd0ToFef-DobLt0IGxRmmHhCOGibQAbmZF7ZLtFmx_zK0TI8B4zlFC_eqJzeUorwtMaiQ46WqN7vdBmAJlm1bciq3MqQgScE9UlGOu1dtWzR7lSakphvOrsMG7ZGyp84eJ_ZUHBRyO78FCRXDOap3rGUyvFj7vw_DmEMTH0aabQIvWiwDDR1YF4/s1200/ca-times.brightspotcdn.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="644" data-original-width="1200" height="172" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEia7eO5WEd0ToFef-DobLt0IGxRmmHhCOGibQAbmZF7ZLtFmx_zK0TI8B4zlFC_eqJzeUorwtMaiQ46WqN7vdBmAJlm1bciq3MqQgScE9UlGOu1dtWzR7lSakphvOrsMG7ZGyp84eJ_ZUHBRyO78FCRXDOap3rGUyvFj7vw_DmEMTH0aabQIvWiwDDR1YF4/s320/ca-times.brightspotcdn.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Per fer front al conflicte que es desplega a la pel·lícula, l'Asha compta amb l'ajuda d'un <b>estel</b> que baixa del cel per proporcionar-li el recolzament de la seva màgia, un fet inaudit que dona lloc a l'aventura sense la qual la història no tindria gaire sentit.</p><p style="text-align: justify;">És l'inevitable <b>company-mascota </b>de les obres de Disney, amb el permís de la cabra Valentino, és clar, però també hi trobarem molts tòpics i elements comuns amb les produccions de la totpoderosa companyia, a més de moltes <b><a href="https://screenrant.com/wish-movie-easter-eggs-disney-references/#wish-rsquo-s-end-credits-feature-disney-rsquo-s-iconic-characters" target="_blank">referències</a></b> a la seva pròpia història, que poden ser més o menys subtils, visuals, dins dels diàlegs o més directes i òbvies. </p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjqGUtMqGzE5DoNc0hzgmjVNBpZJfv_Hut4jNSVIU64o8YPlKqnngu7NeqG4NMLH1sSjmc_vLEoOrPuh50wObgUfvFRbaYfhPqYSM3O6jFaAFnV0_5tAHlVym4jEcwqYwW178fKyoYCtAySk92GhZPOA3ES-GvkGGjWg9mEysdIaxNr23KsMZY9degnarA/s640/hb_disneywish_makeawishmicrositewishmovie_slim_mobile_2_6a59f4e6.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="640" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjqGUtMqGzE5DoNc0hzgmjVNBpZJfv_Hut4jNSVIU64o8YPlKqnngu7NeqG4NMLH1sSjmc_vLEoOrPuh50wObgUfvFRbaYfhPqYSM3O6jFaAFnV0_5tAHlVym4jEcwqYwW178fKyoYCtAySk92GhZPOA3ES-GvkGGjWg9mEysdIaxNr23KsMZY9degnarA/s320/hb_disneywish_makeawishmicrositewishmovie_slim_mobile_2_6a59f4e6.jpeg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">A més de l'estel i la cabreta, l'Asha compta també amb els seus amics, una colla de set personatges, un dels quals amb tendència a esternudar, un altra de més tímida... -calen més pistes per agafar la referència?- que reaccionen de maneres diferents davant de les revelacions que els fa la protagonista.</p><p style="text-align: justify;">Ens trobem, doncs, davant d'una simpàtica producció que, a més, homenatja <b>l'evolució de la pròpia animació </b>com a mitjà <b>barrejant tècniques clàssiques i l'ús d'ordinadors</b>, cosa que resulta en una mena de <i>cel shading</i> que no havíem vist en pel·lícules de Disney, i que cadascú decidirà si li agrada més o menys. </p><p style="text-align: justify;">Sigui com sigui, és la pel·lícula de Disney de 2023 i sembla que no ha funcionat gaire bé a les taquilles, però no és això el que ens importa a nosaltres. Si us agrada l'univers de la companyia, <b>aneu a veure-la</b>, o espereu que la pugin a Disney+, però sobretot quedeu-vos fins al final dels crèdits.<br /> <br /></p><br />Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-876305835613516682.post-57048574607033122482023-11-22T21:35:00.002+01:002023-11-22T23:09:59.698+01:00Sèries: The Morning Show<p style="text-align: justify;">En publicar l'entrada sobre <a href="https://cementiridepneumatics.blogspot.com/2023/10/series-servant.html" target="_blank"><i>Servant</i></a> ja vaig avisar que, aprofitant que estic gaudint d'uns mesos de regal de la subscripció a Apple TV gràcies a una promoció que hi va haver fa temps, aniria parlant de sèries que miro en aquesta plataforma d'<i>streaming</i> de gran qualitat però no tan coneguda com les "grans", i avui és el torn d'una altra d'aquestes produccions pròpies. </p><p style="text-align: justify;">En aquest cas tenim un repartiment amb algunes cares molt, però molt conegudes, el gran al·licient de la sèrie, però també una premissa poc explorada -almenys, que jo sàpiga-, que és el d'una cadena de televisió on s'esdevé una gran crisi.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcm_9QDzm4I58tqMOJuTZYPrwhKz3ykr0jPjbdEw_s9Vq2pxooxOxtTdZVwUytVfp0EFDr4i3twVHmuMnuwKsQxYWIV34bg2XH8zwhXMZZ62_gj_K0dnsBiUKwJ63d2zux5s-mhKvGqiRTrJqD7dYbqaHfPI0JK1fwjPnIQoZfGh1n6oTYako7-VWl9WRv/s720/ems%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcm_9QDzm4I58tqMOJuTZYPrwhKz3ykr0jPjbdEw_s9Vq2pxooxOxtTdZVwUytVfp0EFDr4i3twVHmuMnuwKsQxYWIV34bg2XH8zwhXMZZ62_gj_K0dnsBiUKwJ63d2zux5s-mhKvGqiRTrJqD7dYbqaHfPI0JK1fwjPnIQoZfGh1n6oTYako7-VWl9WRv/s320/ems%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="213" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><i><b>The Morning Show</b></i> crida l'atenció pel seu repartiment, que anirem repassant pel que fa als rostres més destacats, però com acostumo a fer, vull tocar breument les dades més tècniques i dir que es va estrenar a l'esmentada plataforma l'any 2019 i no fa gaire, el 8 de novembre d'aquest 2023, s'acabava la seva tercera temporada, que no serà l'última.</p><p style="text-align: justify;">Inspirada pel llibre de 2013 <i>Top of the Morning: Inside the Cutthroat World of Morning TV</i>, de Brian Stelter, és una creació de <b>Jay Carson </b>i tracta temes d'actualitat, que pels anys que són no hauria de sorprendre que incloguin els efectes de la pandèmia del COVID-19 en els seus personatges i l'escenari principal de la trama. Però ja toca entrar en matèria, de manera que som-hi:</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVd_VVYmzJWo7nfCgb2abUPrmMYOC7InQ9vfWcpauXLQFMfzxHmpXr5WxSI12BjD-_iRSnH8oMCeAlxzQOo6aaPvnB95HZouUeaMKdGGzN9cy0eiMmHCZRnx4h0ZT6a9FAe2jBmCYhNGOe4CoPJMdryRez16v_SHikAH8M6SULRoETFNGWnVPndPrJ2ha8/s800/the-morning-show-critica-800.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="420" data-original-width="800" height="168" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVd_VVYmzJWo7nfCgb2abUPrmMYOC7InQ9vfWcpauXLQFMfzxHmpXr5WxSI12BjD-_iRSnH8oMCeAlxzQOo6aaPvnB95HZouUeaMKdGGzN9cy0eiMmHCZRnx4h0ZT6a9FAe2jBmCYhNGOe4CoPJMdryRez16v_SHikAH8M6SULRoETFNGWnVPndPrJ2ha8/s320/the-morning-show-critica-800.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Les protagonistes femenines de la sèrie són la <b>Bradley Jackson </b>(Reese Witherspoon) i l'<b>Alex Levy </b>(Jennifer Aniston), que formen el duet presentador del programa de notícies i varietats matinal de la fictícia cadena <b>UBA</b> després que la segona nomeni la primera com a copresentadora seva al llegendari programa <i>The Morning Show</i>, que s'ha quedat sense una de les seves cares de moltíssims anys.</p><p style="text-align: justify;">I això és així perquè qui ocupava aquest lloc, en <b>Mitch Kessler</b> (Steve Carell), ha estat destapat com a <b>depredador sexual </b>i acomiadat de manera fulminant, fet que ha causat un gran impacte en l'audiència i el personal de la cadena, començant per la seva parella televisiva. <br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwrlEkon_HYlLUbeT0KO-27vxhImXfaSfiON5l2mUBWcRX-Q6hzKQhS7v4IaG_Vdh0cWjSYvBgqfUPvDcMJcuKItVIXAb5-QxxJ82YKvMImCfic1Jh1CYdg2vyIrQumk84IDfXFlHTrfJiD6l6IxlUcfAIJvkC3O3qrUUg2i14HmRb1ReBgwbLVs-CH8M9/s852/The-Morning-Show-020702-Publicity-H-2021%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="852" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwrlEkon_HYlLUbeT0KO-27vxhImXfaSfiON5l2mUBWcRX-Q6hzKQhS7v4IaG_Vdh0cWjSYvBgqfUPvDcMJcuKItVIXAb5-QxxJ82YKvMImCfic1Jh1CYdg2vyIrQumk84IDfXFlHTrfJiD6l6IxlUcfAIJvkC3O3qrUUg2i14HmRb1ReBgwbLVs-CH8M9/s320/The-Morning-Show-020702-Publicity-H-2021%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">El fenomen del <b>#MeToo</b> és l'òbvia inspiració d'aquesta trama, de fet s'esmenta explícitament, així com també els principals famosos que van ser denunciats públicament, però la sèrie, en la seva primera temporada, que és on es tracta amb més profunditat tot i que a la segona encara belluga malgrat el protagonisme de la pandèmia, desplega mitjançant les opinions, les reaccions i els comportaments dels personatges un <b>debat</b>, per a mi molt encertat, sobre la qüestió <b>sense simplificar-la en blancs i negres</b>, i mostrant tota mena de punts de vista i conseqüències dins del consens general que parlem de fets deplorables.</p><p style="text-align: justify;">En paral·lel, tenim personatges que es fustiguen per no haver fet prou per aturar-ho, d'altres que no en tenien ni idea, algú que posa la seva imatge per davant de tot, algú altre que reprodueix els comportaments que públicament diu que vol eradicar i també, evidentment, les <b>víctimes</b> d'aquests comportaments inadequats per part del que havia estat una de les cares més estimades dels Estats Units.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcZGSQsJlYMxMxj3LkTpyhu8QgoLlZ-m1OeuXg6P9yUErwbGEb2GBYw4X0z6uknw2nubX3d3qUGQO8M6vOeJ55pWOCt9vl1LQStJ4RiW66kb2EYVG9fTPLDznSzQHW9qxBUxPdmzsELXL17NCWiNhOAXQA6LPmw-RVLMUGd_NSW033UjLtdCBam80ppw5_/s1400/0%204aaqCVD2QKtW2oAh.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="1400" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcZGSQsJlYMxMxj3LkTpyhu8QgoLlZ-m1OeuXg6P9yUErwbGEb2GBYw4X0z6uknw2nubX3d3qUGQO8M6vOeJ55pWOCt9vl1LQStJ4RiW66kb2EYVG9fTPLDznSzQHW9qxBUxPdmzsELXL17NCWiNhOAXQA6LPmw-RVLMUGd_NSW033UjLtdCBam80ppw5_/s320/0%204aaqCVD2QKtW2oAh.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Tot plegat coincideix amb l'arribada d'un nou director general de la cadena, en <b>Cory Ellison </b>(Billy Crudup), sang nova per a una veterana empresa que vol ser líder d'audiència però, com podem veure des del principi, un personatge que sembla que s'ho passi bé <b>sembrant el caos</b>, i que sempre mostra un somriure trapella.</p><p style="text-align: justify;">Tanmateix, a mesura que avança la història li coneixem els punts febles i les parts més fosques, a més de veure com no sempre se surt amb la seva. És un personatge <b>força interessant</b>, que no acabem de decidir si ens cau bé o no, i que això se sostingui durant tres temporades té molt de mèrit. <br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-X5OhQu_kC84sqH77SiGc99cau5CJffTJsWlUL6yzQLT90zYwGrzg6XSOf0e8ipqqBg4VMA4t79uX02c3ApyAgj3V-ryd0zxbEEEJ6UZGRAY72D4fqG0jDml8yE5PhiBOfUs_RoWiVgRIEVAcXBG3Rzk5a4novoyRrAtsHriu_978naYXCH1bziDDJdXX/s854/Mark-Duplass-in-The-Morning-Show%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="448" data-original-width="854" height="168" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-X5OhQu_kC84sqH77SiGc99cau5CJffTJsWlUL6yzQLT90zYwGrzg6XSOf0e8ipqqBg4VMA4t79uX02c3ApyAgj3V-ryd0zxbEEEJ6UZGRAY72D4fqG0jDml8yE5PhiBOfUs_RoWiVgRIEVAcXBG3Rzk5a4novoyRrAtsHriu_978naYXCH1bziDDJdXX/s320/Mark-Duplass-in-The-Morning-Show%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Un personatge que es fa un tip de patir, fins al punt de resultar gairebé patètic, és el d'en <b>Charlie "Chip" Black</b> (Mark Duplass), productor executiu del programa i <b>ase dels cops</b> cada vegada que hi ha algun merder relacionat amb <i>The Morning Show</i>. </p><p style="text-align: justify;">És la típica persona sense la qual moltes altres no aconseguirien l'èxit de què gaudeixen, però que tot i així no se sent prou reconeguda. Això no vol dir, però, que no tingui els seus grisos, perquè els té.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZtWaJRvU54M4Rnh1hYjBEk_pKNPaoE902R-Wvw-9g6rZP_TZER8ZBIzbF7Vn31_dLzHGs4bAKVli3K1nzu9tf2zkXWcdfrqRC9bZTWQSWfqAJ5j16tQGCBfogJ-ZV4kl8pqD6VTTOCcuETgnSoyYMl1SMayvrSo1cWLdWje6N35KsRZRodEdytL37DDhv/s854/5HvKVHFdK8cncFqQdhYYjD%20(Peque%C3%B1o).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="427" data-original-width="854" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZtWaJRvU54M4Rnh1hYjBEk_pKNPaoE902R-Wvw-9g6rZP_TZER8ZBIzbF7Vn31_dLzHGs4bAKVli3K1nzu9tf2zkXWcdfrqRC9bZTWQSWfqAJ5j16tQGCBfogJ-ZV4kl8pqD6VTTOCcuETgnSoyYMl1SMayvrSo1cWLdWje6N35KsRZRodEdytL37DDhv/s320/5HvKVHFdK8cncFqQdhYYjD%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">La sèrie manté l'interès tocant diversos temes principals, a la tercera temporada és com afecta a la credibilitat d'una cadena de notícies la possible <b>adquisició per part d'un multimilionari</b>, però també ens parla del funcionament d'un programa de televisió, el caos que s'hi genera diàriament, les enveges, les traïcions, els greuges comparatius, el masclisme i en definitiva les misèries internes, perquè una cosa és el que veiem des de casa i una altra de molt diferent com són, en realitat, totes aquestes persones quan no hi ha una càmera gravant-les, tant de manera individual, amb els seus desastres personals, com pel que fa a les relacions entre elles.</p><p style="text-align: justify;"><i>The Morning Show</i> atrapa per tot això, però també pel polsim de culebrot que tenen algunes de les seves situacions, i un repartiment excel·lent en què també veurem passar, amb papers més petits, intèrprets com la <b>Julianna Margulies</b>, en <b>Martin Short</b>, la <b>Marcia Gay Harden</b>, l'<b>Stephen Fry </b>o en<b> Jon Hamm</b>. <br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-876305835613516682.post-46237914967131888622023-11-14T19:00:00.000+01:002023-11-14T19:00:00.143+01:00Els meus 5 pitjors lluitadors preferits de Bola de Drac <p style="text-align: justify;">No fa gaire que vaig publicar una entrada d'aquestes de llistes temàtiques de <i>Bola de Drac</i>, però en tinc una altra, que a veure si sé explicar bé, perquè reconec que el títol pot ser una mica confús. </p><p style="text-align: justify;">A l'obra magna d'Akira Toriyama hi ha un fotimer de personatges, hi estarem d'acord, però també estarem d'acord en què la trama, al final, gira al voltant d'un grupet reduït i, com m'he queixat moltes vegades, massa centrat en en Goku, el seu protagonista. </p><p style="text-align: justify;">Quan parlo de <i>Bola de Drac</i> ja miro de donar importància als personatges secundaris, com vaig fer a la recent entrada sobre <a href="https://cementiridepneumatics.blogspot.com/2023/10/els-meus-5-moments-de-gloria-preferits.html" target="_blank">els meus moments de glòria preferits</a>, però avui vull anar encara més lluny i parlar de lluitadors que a la sèrie destaquen pels seus <b>mals resultats</b>, però que per context sabem que no són pas fluixos, i que a mi m'agraden per algun motiu. I no, no parlaré d'en Yamcha, que seria l'elecció òbvia, però sí que l'esmentaré un parell de cops. Som-hi:</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifG-kUVf4468YFxtjd-gg1J4VOgWvFtm00yVu9Ed_PJPnmXglcOd208PIDQ0tujijtWhV7PJeFJWZv6WwzHxSgXHP-fdu2B-B8iQRnbr4kSgtYaVCfdD5f_dPOpkurocu-28wSdNOY1i_PAH-UCjzv6RxugR5ZZkJF0j6nm0EwRqyXPSqT9nUrU1euY2kS/s250/Vlcap-2013-07-14-18h57m46s88.webp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="188" data-original-width="250" height="188" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifG-kUVf4468YFxtjd-gg1J4VOgWvFtm00yVu9Ed_PJPnmXglcOd208PIDQ0tujijtWhV7PJeFJWZv6WwzHxSgXHP-fdu2B-B8iQRnbr4kSgtYaVCfdD5f_dPOpkurocu-28wSdNOY1i_PAH-UCjzv6RxugR5ZZkJF0j6nm0EwRqyXPSqT9nUrU1euY2kS/s1600/Vlcap-2013-07-14-18h57m46s88.webp" width="250" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Començarem amb en <b>Chaoz</b>, el company diria que inseparable d'en Ten Shin Han, però més endavant deixa de dur-lo a les batalles, i és que en realitat no és un lluitador que destaqui gaire per la seva força ni la seva habilitat.</p><p style="text-align: justify;">El que sí que té són <b>poders psíquics</b>, que fa servir per guanyar combats a la fase preliminar del Gran Torneig de les Arts Marcials o per manipular els aparellaments, però contra enemics més poderosos com en Krilín no n'hi ha prou i perd estrepitosament, malgrat un moment més seriós quan llança el <b>dodon-pa</b>. Al següent torneig ni tan sols arriba a la fase final, perquè el derrota el Tao-pai-pai robotitzat. A les dues grans batalles on participa, contra en Satanàs Cor Petit i contra els guerrers de l'espai, mor sense haver fet pràcticament res. Ara bé, és bufó.<br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjykmlaMlsfQ61VLbbUpd4JWY174Elt1n2VemMl0jhiikyc8d91Rnc0xKfbkSEkfA5jksXRvb7ge5TlOtr4t2o9uwQ7DwXMVnkbWHWgJ9ic7o_zvVg_v1FVczusQX6MOtBZgaCnFs5CXS44A1UVrUvrNfHUsbgu5SrD018GOZA0xWZviNry6-6BpvDudkxH/s320/mqdefault.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="180" data-original-width="320" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjykmlaMlsfQ61VLbbUpd4JWY174Elt1n2VemMl0jhiikyc8d91Rnc0xKfbkSEkfA5jksXRvb7ge5TlOtr4t2o9uwQ7DwXMVnkbWHWgJ9ic7o_zvVg_v1FVczusQX6MOtBZgaCnFs5CXS44A1UVrUvrNfHUsbgu5SrD018GOZA0xWZviNry6-6BpvDudkxH/s1600/mqdefault.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">El ninja <b>Murasaki</b> de la Torre d'Acer, per a mi la part més interessant de la saga de la Cinta Vermella, no és rival per a en Goku, però és un combat molt divertit perquè tracta amb humor tots els tòpics de combat d'aquests guerrers de l'imaginari japonès. </p><p style="text-align: justify;">El caporal Murasaki fa tot el que pot per vèncer en Goku, amb tots els paranys i enganys que se li acudeixen, però <b>tot li surt malament</b> i cal dir que fa força el ridícul. Ara bé, com deia més amunt, ens proporciona un divertidíssim combat que remet a un humor més propi de <i>Dr. Slump</i>, l'obra anterior de l'autor, i per això el vull homenatjar.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhx2U9JfGS3kY8R_7KcBNGuojNITGtlw8KPTILD43HkcwbqCJJ6L6PNmfRy-cF5f6yNq-6dKd9rakwbhdDtb6-4Qmw0M7SDU0G6OfWGYkiI5B3IkL-oNAhriKoV5DemDqWoiAmxSsOIwMecqR8XptUrtM3sgReYLQ3k1xtTXDL4c9Jx1PE7BT7HbfIgSIpr/s626/Cui6.PNG.webp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="360" data-original-width="626" height="184" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhx2U9JfGS3kY8R_7KcBNGuojNITGtlw8KPTILD43HkcwbqCJJ6L6PNmfRy-cF5f6yNq-6dKd9rakwbhdDtb6-4Qmw0M7SDU0G6OfWGYkiI5B3IkL-oNAhriKoV5DemDqWoiAmxSsOIwMecqR8XptUrtM3sgReYLQ3k1xtTXDL4c9Jx1PE7BT7HbfIgSIpr/s320/Cui6.PNG.webp" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">En <b>Kiwi</b> és un dels membres de l'immens exèrcit d'en Freezer, i l'hi té jurada a en Vegeta, però quan troba l'ocasió de pelar-lo i treure-se'n l'espina fa el descobriment fatal que el guerrer de l'espai s'ha tornat molt més fort que abans i ara el supera amb escreix.</p><p style="text-align: justify;">Mor ràpidament, i si us pregunteu per què el poso en aquesta llista... bé, és que <b>estèticament</b> sempre m'ha agradat molt, i quan era petit i les figures de goma de <i>Bola de Drac</i> eren molt poques i de dubtosa qualitat -ni pensaments de les articulades, que llavors no havien arribat aquí-, jo somiava amb què en sortissin més, i com que no sortien, dibuixava els seus personatges en cartolines, els retallava i hi jugava, i recordo haver-lo fet a ell, també.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN-YKMBqzZiDA18aloC2wM4Xqa_QC-Vko7u2VThvAf5AfpWxeZEIILWF6t7j2tQ0SRo6_w0Ftjc4wOHJw-qGEykIxL8LcJ0HZxtAXCQuAO6F9ALITUPg4O4fUpKvEYkXnqO7cIWnHx3IQi2du0TOMBWDS4UlGCBOaKQjNCEzsK8szGOKn2On3X3w4s2kmY/s576/YamchaVsHero.webp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="432" data-original-width="576" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN-YKMBqzZiDA18aloC2wM4Xqa_QC-Vko7u2VThvAf5AfpWxeZEIILWF6t7j2tQ0SRo6_w0Ftjc4wOHJw-qGEykIxL8LcJ0HZxtAXCQuAO6F9ALITUPg4O4fUpKvEYkXnqO7cIWnHx3IQi2du0TOMBWDS4UlGCBOaKQjNCEzsK8szGOKn2On3X3w4s2kmY/s320/YamchaVsHero.webp" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">He dit que esmentaria en Yamcha, i ho faig ara, perquè el seu tercer infructuós intent de superar la primera ronda de la fase final d'un Gran Torneig de les Arts Marcials el va enfrontar al senyor <b>Shen</b>, que sí que és el personatge que vull destacar. </p><p style="text-align: justify;">Aquest <b>humà normal i corrent</b>, que després sabríem que era Déu posseint un cos, era tan poc amenaçador que el deixeble del Follet Tortuga es va confiar massa i, malgrat algun moment que va valer la pena, com la presentació del <i>sôkidan</i>, el cert és que va fer força el ridícul, cosa que també va fer -amb l'ajuda del teatret del Totpoderós- aquest senyor de mitjana edat i ulleres que, al final, va guanyar el combat. Entranyable.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLLO1J9sFUiBulJ2PQCfAP-RLYrP0QjABnnGD2HQ2YXMRjX2OspzE7Te191kKGFlzEQozt81Z_jXNbj8OklU0caF4OqQvtUTrtqi3IwR8rTcaNXbn5OzAH8TVJr-vshyphenhyphen0KCq6SeTodkSBpbyDcLMglibORqmArtJmyz7hAMwdHM00TsNb8beDKorRWC1XY/s1024/7f0849fdd02a68ad165103b1a71776e38d26604ar1-1280-720v2_hq.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="576" data-original-width="1024" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLLO1J9sFUiBulJ2PQCfAP-RLYrP0QjABnnGD2HQ2YXMRjX2OspzE7Te191kKGFlzEQozt81Z_jXNbj8OklU0caF4OqQvtUTrtqi3IwR8rTcaNXbn5OzAH8TVJr-vshyphenhyphen0KCq6SeTodkSBpbyDcLMglibORqmArtJmyz7hAMwdHM00TsNb8beDKorRWC1XY/s320/7f0849fdd02a68ad165103b1a71776e38d26604ar1-1280-720v2_hq.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Acabo amb l'<b>A-20</b>, l'androide que en realitat era el seu mateix creador -i creador de tots els altres androides-, el doctor Gero, el responsable de la saga dels androides i en Cèl·lula, que com que s'havia modificat a si mateix ara era un lluitador aparentment temible.</p><p style="text-align: justify;">I potser sí, però l'única escena en què ho va demostrar va ser aquella en què va <b>perforar el pit d'en Yamcha</b> -ja l'he tornat a esmentar-, que va sobreviure gràcies a les mongetes màgiques. I potser quan va xuclar l'energia d'en Cor Petit atacant-lo per l'esquena. Fora d'això, i de matar civils innocents, sobretot es va dedicar a <b>fugir de la colla protagonista </b>i els combats els va lliurar el seu acòlit, l'A-19. Va morir miserablement traït per l'atac de l'A-17, que no el volia continuar obeint. </p><p style="text-align: justify;">Tot i així, va ser seleccionat per formar part del reduït repartiment de personatges del primer videojoc de lluita 1 contra 1 de <i>Bola de Drac</i>, el <i>Dragon Ball Z: Super Butôden </i>(a Europa senzillament <i>Dragon Ball Z</i>) de la Super Nintendo (1993), cosa força curiosa.</p><p style="text-align: justify;">I fins aquí els meus estimats perdedors. Quins són els vostres? <br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-876305835613516682.post-53619436782288944322023-11-07T19:00:00.001+01:002023-11-07T19:00:00.165+01:00Sèries: Breeders (tercera i quarta temporada)<p style="text-align: justify;">Al llarg dels anys he fet moltíssimes entrades sobre sèries de televisió. De vegades ha estat temporada per temporada, d'altres, quan ja n'havia vist algunes, però encara no s'havien acabat, i també hi ha hagut casos en què m'he esperat fins que tota la sèrie havia finalitzat per parlar-ne.</p><p style="text-align: justify;">Avui, però, faré una cosa poc habitual, si és que mai l'havia fet: havia parlat d'aquseta sèrie després de veure'n <a href="https://cementiridepneumatics.blogspot.com/2022/04/series-breeders.html" target="_blank">les dues primeres temporades</a> i ara comentaré <b>les dues últimes</b>, ja que n'han estat quatre en total. Si la coneixeu, si l'heu vist, podeu continuar llegint, però si no, i us interessa, potser val més que eviteu els <i>spoilers</i>, perquè en tractar-se de les temporades finals i havent fet el perfil dels personatges a l'entrada anterior, no puc parlar-ne sense revelar detalls importants de la trama.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAqRen1R-UocRjYrDVeyJnuJXeXzEDeC5Nk0GwwfZ7pIdwDpD4YJk6LMIBQEupVKVeWL1zovcC11IhRvWe4vtQmmAiQEniI1To_kkGSXWCWZIBE5HcufJG44MAHbrx9ZD3uIEMVEP0Z4ql3zKEX-3XreK2uSPm9ee6PCp5mEFXaHiath_rG_eWjgSW-pkb/s600/1998467%20(Small).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAqRen1R-UocRjYrDVeyJnuJXeXzEDeC5Nk0GwwfZ7pIdwDpD4YJk6LMIBQEupVKVeWL1zovcC11IhRvWe4vtQmmAiQEniI1To_kkGSXWCWZIBE5HcufJG44MAHbrx9ZD3uIEMVEP0Z4ql3zKEX-3XreK2uSPm9ee6PCp5mEFXaHiath_rG_eWjgSW-pkb/s320/1998467%20(Small).jpg" width="256" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Entrant en matèria, la tercera temporada de <i><b>Breeders</b></i> (<i>Bendita paciencia</i> a les plataformes HBO Max i Disney+) començava amb la família separada, atès que l'agressió d'en Luke al seu pare portava el personatge interpretat per en Martin Freeman a provar d'estar-se un temps fora de casa.</p><p style="text-align: justify;">Això comporta una sèrie de reajustos a les dinàmiques familiars, amb la sensació que són una mena de vacances per al "culpable" de tot plegat, mentre l'Ally s'ha de fer càrrec en solitari, almenys en el dia a dia, de dos adolescents. Per la seva banda, ella i la filla, l'Ava, tampoc acaben de connectar, tot i que són problemes d'una intensitat molt inferior a la crisi entre el pare i el fill.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMX0TX3toQBXxDh5lNeRQFA3lqG5GKA0iDzcrfP1HBFyhheXbNG4D5P22VKsPwl094je25w5BMX0OraqVghTxEmBmH76Yykp0JUZarc2HTUarNf3ejoPtTBCvrHE28Af1m3x6Lckq1_QoZQ52UXn27bYjhqI45NwgsCjJHZuB17A1ISEyElYFfHOX5seKt/s900/breeders_0308.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="900" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMX0TX3toQBXxDh5lNeRQFA3lqG5GKA0iDzcrfP1HBFyhheXbNG4D5P22VKsPwl094je25w5BMX0OraqVghTxEmBmH76Yykp0JUZarc2HTUarNf3ejoPtTBCvrHE28Af1m3x6Lckq1_QoZQ52UXn27bYjhqI45NwgsCjJHZuB17A1ISEyElYFfHOX5seKt/s320/breeders_0308.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">De les crisis tampoc s'escapen els entranyables <b>pares d'en Paul</b>, perquè en destapar-se un secret del passat d'en Jim el seu matrimoni perilla encara més que la relació entre el protagonista i la seva companya -recordem que no estan casats, de manera que tampoc és la seva dona-, afectada pel desgast del xoc de caràcters i les dificultats de criar descendència, una situació amb la qual molts ens podem sentir identificats. </p><p style="text-align: justify;">Aquestes dues parelles ens deixen, això sí, <b>amb l'ai al cor</b> en finalitzar la tercera temporada, però per sort en aquesta sèrie no acostumen a passar coses gaire greus, només que de tant en tant li agrada espantar-nos.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy06Pe2HhS1uE-1ITuzxRSexxrx2MtAD3oyyBj_cMRhttmTkd8CMHDOTSS109lN9RtD-9NEomeEOEpSJVgTB2EKHcWfIf09-IELlUZQYtZy9X8XFSXqohfv_1_2SuYZ-gDXQb4_kY7sZbCSd86581Xm1m6inZrZAzmRYUXbxxeviIw2QoKRBLag7-dkkZT/s853/MV5BZjQ4MjBjMWEtMGRiNS00Y2UwLWE4NzMtYWY0NGJlZjRmNWIxXkEyXkFqcGdeQXVyNjEwNDU4MTg@._V1_%20(Small).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="853" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy06Pe2HhS1uE-1ITuzxRSexxrx2MtAD3oyyBj_cMRhttmTkd8CMHDOTSS109lN9RtD-9NEomeEOEpSJVgTB2EKHcWfIf09-IELlUZQYtZy9X8XFSXqohfv_1_2SuYZ-gDXQb4_kY7sZbCSd86581Xm1m6inZrZAzmRYUXbxxeviIw2QoKRBLag7-dkkZT/s320/MV5BZjQ4MjBjMWEtMGRiNS00Y2UwLWE4NzMtYWY0NGJlZjRmNWIxXkEyXkFqcGdeQXVyNjEwNDU4MTg@._V1_%20(Small).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Les conseqüències d'aquestes crisis matrimonials continuen a la quarta i última temporada, fins i tot després del<b> salt de cinc anys</b> amb què comença, però potser queden una mica eclipsades per la notícia bomba que deixen anar un Luke de 18 anys i la seva xicota, la Maya, durant el sopar de Nadal.</p><p style="text-align: justify;">Perquè sí, ara en Paul i l'Ally hauran de fer no només de pares d'uns adolescents, sinó també <b>d'avis</b>. Així, la sèrie aborda de manera magistral una etapa de la criança que encara no ens havia mostrat, i que són els <b>primers moments de l'existència d'una criatura</b>, fins i tot abans de néixer, i en aquest cas amb la particularitat que els seus pares encara en són, de criatures, pràcticament. <br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0iA1BVyCEfk7uONS6ilUaWULBrhFb5aHJoF22Kha67-l_9WRC2iDtKsd7OGQymG5B031ujgfNA_J_2CTTE8W_hVxUxjl0u9Cj2I35mUKjGVMV2WuKA51adHAaRedqLbmYCu60m1M1bSHwZML1x1ae5Kspmp4JVw8vhLAioncOUL9inFpkMvxPSABudHd5/s853/1000%20(Small).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="853" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0iA1BVyCEfk7uONS6ilUaWULBrhFb5aHJoF22Kha67-l_9WRC2iDtKsd7OGQymG5B031ujgfNA_J_2CTTE8W_hVxUxjl0u9Cj2I35mUKjGVMV2WuKA51adHAaRedqLbmYCu60m1M1bSHwZML1x1ae5Kspmp4JVw8vhLAioncOUL9inFpkMvxPSABudHd5/s320/1000%20(Small).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">A banda de tot això, es toquen temes ben reals i d'una manera prou realista -que són coses diferents- com<b> l'amor adolescent</b>, <b>l'amor a la vellesa</b> i especialment amb l'arribada d'una malaltia sense cura, i la dificultat de <b>reconnectar </b>amb la parella quan el desgast esmentat més amunt ha transformat completament les dues persones que un dia la van inaugurar amb il·lusió, energia i poques preocupacions. </p><p style="text-align: justify;"><i>Breeders</i> s'acomiada amb un episodi final que deixa temes oberts, però és intencionat, perquè se sabia que no continuaria més enllà de la quarta temporada, i perquè <b>la vida real ja és això</b>: continua, res no s'acaba del tot, els problemes no se solucionen en quatre dies i tot pot passar. </p><p style="text-align: justify;">La trobaré a faltar, sincerament, perquè com ja vaig dir a l'entrada sobre les dues primeres temporades <b>m'he identificat molt </b>amb les parts dolentes d'en Paul, m'hi reconec i no m'agrado, però alhora m'ajuda a veure que no soc l'únic que esclata, que té problemes per controlar la ira, i que els detonants són similars. Espero, però, tenir moments amb els meus fills que els facin pensar algun dia, amb sinceritat, que soc mitjanament bon pare.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-876305835613516682.post-67511852192467459112023-10-30T19:00:00.000+01:002023-10-30T19:00:00.143+01:00Adeu a Jordi Vila i Matthew Perry<p style="text-align: justify;">Avui he de fer una altra entrada de comiat a persones que pels meus interessos culturals han estat importants i ens han deixat en els darrers dies, i justament el passat diumenge 29 d'octubre ens despertàvem amb dues defuncions que em saben particularment greu.</p><p style="text-align: justify;">Una d'elles era la d'en <b>Jordi Vila</b>, actor de doblatge que també havia cantat algunes cançons de dibuixos animats molt emblemàtiques, com l'<i>opening</i> de <i><b>Bola de Drac</b></i>, el de <i><b>Musculman</b></i>, el de <b><i>Ranma 1/2</i> </b>o les dues cançons de <i><b>Conan, el nen del futur</b></i>, i fora de l'anime el recordo també per la cançó d'entrada de <i><b>Garfield i els seus amics</b></i>, sèrie que m'agradava molt, i <i><b>Les fabuloses Tortugues Ninja</b></i>, una de les meves sèries preferides fora de les japoneses. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg73fT-2y4PHUMoAHufxhkKtuOKSt-jWyvCFZC5t6dMBHtAZZSkpY4dgv2BygUK1CckQYvhFlZtLH_5bzvKqnvtmFtmPmKFq2DGUzC3MXRP7mqaP4mOXHSqT-2ewMhW2I_mw7p3pQ9lqtrUsftZOYOVaq33HPFCn6Pt_YghrXmR24oYlBClFqEh0d7L01lu/s1200/16985795889715.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="1200" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg73fT-2y4PHUMoAHufxhkKtuOKSt-jWyvCFZC5t6dMBHtAZZSkpY4dgv2BygUK1CckQYvhFlZtLH_5bzvKqnvtmFtmPmKFq2DGUzC3MXRP7mqaP4mOXHSqT-2ewMhW2I_mw7p3pQ9lqtrUsftZOYOVaq33HPFCn6Pt_YghrXmR24oYlBClFqEh0d7L01lu/s320/16985795889715.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">La seva característica i inconfusible veu la tenim gravada al cervell els que vam créixer amb <i>Bola de Drac</i> gràcies a la seva cançó d'obertura, des de les paraules "<i>anem-la a buscar...</i>", però també venen al cap fragments d'altres cançons com ara "<i>no és només un, sempre en són dos...</i>", "<i>els tens quan els necessites, i fins i tot quan no els vols...</i>" o "<i>per què el cor tremola així i els braços van cap al cel?</i>". </p><p style="text-align: justify;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="320" src="https://www.youtube.com/embed/1bIWOvEfEts?si=g_ZY0vxAsUsBeo-k" title="YouTube video player" width="575"></iframe></p><p style="text-align: justify;">I no només es dedicava a cantar cançons de sèries que ens van marcar, sinó que també doblava personatges, des del mateix protagonista de <i>Musculman</i> -i en Garfield- fins al monstre Bû de <i>Bola de Drac</i>, el vell Myôga d'<i>Inu-yasha</i> o diversos papers més petits en múltiples produccions, com ara pel·lícules de <i>Bola de Drac</i>, <i>Doraemon</i> o <i>Shin-chan</i>. </p><p style="text-align: justify;">Ens ha deixat als <b>76 anys</b>, però el seu llegat és innegable, i va tenir un gran moment quan es va celebrar a l'Auditori Fòrum un <b>concert de música</b> de <i>Bola de Drac</i> per part de l'Orquestra Simfònica del Vallès, amb la presència tant del cantant original japonès, <b>Hiroki Takahashi</b>, l'any 2019:</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='575' height='320' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dy01eTDoS_zPthKlTGByHr8514oZHE9uW0ZPPHoboGYCCOeUuv7N8Ptgqt8q-zDxmkRdxJnO3FQO-wWtTgvew' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div><p></p><p style="text-align: justify;">Com he dit al principi, però, no és l'única mort d'un famós dins de l'ampli àmbit del frikisme que hem hagut de lamentar, i és que també ens deixava, a l'encara més prematura edat de <b>54 anys</b>, en <b>Matthew Perry</b>. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1_UcJQwK96JhZaEAyfyDZOeUWClwNyjd7f34bpl65J1nfJoeENj_11swyBh_qJ8IOpdUOs-s6yKYPwcxLivCLuZjwoakUslus92U6hv1EljvrZ83Iv6ym83Olv2XY_wgTu-JyHkxCr9L_mVmAXfwq2J6Z3q0V0YWOGi5c3uIlLsDtLGyJMeyuNZ_gITE3/s1200/e3da5afc-5f3c-40c2-9936-4918f9b14210_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1_UcJQwK96JhZaEAyfyDZOeUWClwNyjd7f34bpl65J1nfJoeENj_11swyBh_qJ8IOpdUOs-s6yKYPwcxLivCLuZjwoakUslus92U6hv1EljvrZ83Iv6ym83Olv2XY_wgTu-JyHkxCr9L_mVmAXfwq2J6Z3q0V0YWOGi5c3uIlLsDtLGyJMeyuNZ_gITE3/s320/e3da5afc-5f3c-40c2-9936-4918f9b14210_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">L'actor, conegudíssim sobretot, i amb molta diferència, pel seu paper de <b>Chandler Bing</b> a la coral i aclamada (i llegendària, i inoblidable, i tots els apel·latius positius que se li puguin dedicar) <i>sitcom</i> <i><b>Friends</b></i>, va començar bàsicament als anys 80, però va ser amb l'arribada dels 90 que va obtenir els seus primers papers importants, com ara a la comèdia <i>Sydney </i>(1990) o protagonitzant <i>Home Free</i> (1993). </p><p style="text-align: justify;">Als 24 anys, però, i després que no tirés endavant el pilot d'una sèrie que s'havia de dir <i>LAX 2194</i>, va poder participar en el d'una altra sèrie anomenada <i>Six for One</i>, que després es va rebatejar com a <i>Friends</i>, on era el membre més jove del repartiment. Sobre aquesta llegenda de la televisió estatunidenca <a href="https://cementiridepneumatics.blogspot.com/2013/06/series-friends.html" target="_blank">ja en vaig parlar en una entrada</a> fa temps, concretament una dècada. Vegem-ne alguns grans moments del <b>sarcàstic</b> personatge interpretat per en Matthew Perry:</p><p style="text-align: justify;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="320" src="https://www.youtube.com/embed/XRkpx4ZlWiQ?si=8NZfMbATZtJLdK-N" title="YouTube video player" width="575"></iframe></p><p style="text-align: justify;">Després d'allò, que va durar fins al 2004 i va ser el seu èxit més gran, va continuar fent algunes pel·lícules i sèries, sense ni tan sols acostar-se a la fortuna que havia fet <i>Friends</i>, però en podem destacar igualment <i><b>Studio 60 on the Sunset Strip</b></i> (2006-2007), <i><b>Mr. Sunshine</b></i> (2011), <i><a href="https://cementiridepneumatics.blogspot.com/2013/07/series-go-on.html" target="_blank"><b>Go On</b></a> </i>(2012-2013), <i><b>The Odd Couple</b> </i>(2015-2017) o l'episodi especial <i><b>Friends: The Reunion</b></i> (2021), que no era ben bé una sèrie, sinó més aviat una celebració nostàlgica.</p><p style="text-align: justify;">Les addiccions a l'alcohol i els calmants van marcar la seva carrera -va arribar a dir que no suportava veure's a <i>Friends</i> perquè els seus canvis notables de pes reflectien en quin tipus d'addicció es trobava en cada moment- i les seves relacions personals, a més de la seva salut. Quan escric aquesta entrada encara no s'han esclarit les causes de la seva mort, que va ser a casa seva, però tenint en compte el seu malaurat historial la cosa no pinta gaire bé. Sigui com sigui, que descansi en pau i gràcies per haver-nos fet riure tantíssimes vegades. </p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-876305835613516682.post-74454768406814807952023-10-24T19:00:00.000+02:002023-10-24T19:00:00.162+02:00Sèries: Servant<p style="text-align: justify;">L'any passat em vaig comprar la PlayStation 5 i malauradament no hi he jugat gaire, però hi havia una promoció que permetia gaudir de 6 mesos d'<b>Apple TV</b> de franc i això sí que ho he aprofitat. Properament em veureu parlar d'algunes sèries que he vist allà, i la primera que hem finalitzat ha estat aquesta que us porto avui.</p><p style="text-align: justify;">Val a dir que la meva motivació per començar-la va ser un tràiler força interessant, amb una premissa curiosa i la implicació d'un famós director de cinema, però ara veurem si la sèrie en si, al capdavall, valia la pena o no. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikimy8gpMjnuiE-RnKgG2Y3YWa73FpEEgGs10ZhBui7-tNhLKxiGK7xFDHbU7ak3k0IbcxdzU3-n_ED63qsVvo4K_DaNL-RsXM9sAii03hUoplf7FMPznX6MiBCtOpoKWRhZR40qjw1FoH65znxTsJylT39MKR3y9z4UewtMSQ5Gf4Z0qtDd4Ev5NEdk4N/s750/8yfkkAeoI77opqAvB9fyf4knftS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="750" data-original-width="500" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikimy8gpMjnuiE-RnKgG2Y3YWa73FpEEgGs10ZhBui7-tNhLKxiGK7xFDHbU7ak3k0IbcxdzU3-n_ED63qsVvo4K_DaNL-RsXM9sAii03hUoplf7FMPznX6MiBCtOpoKWRhZR40qjw1FoH65znxTsJylT39MKR3y9z4UewtMSQ5Gf4Z0qtDd4Ev5NEdk4N/s320/8yfkkAeoI77opqAvB9fyf4knftS.jpg" width="213" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><i><b>Servant</b></i> és una sèrie original de <b>Tony Basgallop</b> amb <b>M. Night Shyamalan</b> a la producció executiva que pertany al gènere del terror psicològic, amb elements de <i>thriller</i> i to dramàtic, i que ha tingut un total de <b>40 episodis</b> entre 2019 i 2023. </p><p style="text-align: justify;">La premissa és força interessant, però no vull revelar gaires coses ni ara ni en tractar els personatges perquè perdria la gràcia si no l'heu vist, de manera que no m'hi estendré gaire ni podré, malauradament, entrar en gaires detalls, també per la mena de sèrie que és. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfg-DYBEfiMQD4XN2Fw_Y4p4VfZA_ncJx5XJYW_FnxDrYyGczBuhxLWNhrAXxubFUcxRR_p_XCNuyC0hS45WcDqhh9y-qLL8cAAYXN3c-Y4FptbuEhSttPDEznUdFzNYGYIok5wTrwCy9ANNJW5-SSAG3bVnZPMP5AASh1dmjuM6Z6z2c9G5rJg1vl1tT7/s640/servant2-640x427.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="427" data-original-width="640" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfg-DYBEfiMQD4XN2Fw_Y4p4VfZA_ncJx5XJYW_FnxDrYyGczBuhxLWNhrAXxubFUcxRR_p_XCNuyC0hS45WcDqhh9y-qLL8cAAYXN3c-Y4FptbuEhSttPDEznUdFzNYGYIok5wTrwCy9ANNJW5-SSAG3bVnZPMP5AASh1dmjuM6Z6z2c9G5rJg1vl1tT7/s320/servant2-640x427.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Resulta que els <b>Turner</b> són un matrimoni benestant que viu en un edifici de Filadèlfia, als Estats Units, i comença la sèrie contractant una mainadera... per al <b>ninot realista d'un nadó</b> amb funcions terapèutiques per a la mare, atès que el seu nadó de debò, en <b>Jericho</b>, va morir quan només tenia <b>13 setmanes</b>. </p><p style="text-align: justify;">La mainadera, doncs, es presenta a la casa i treballa de manera diligent, sense ni tan sols esmentar el fet que el nadó no és real. Això, que inicialment sembla una mostra de la seriositat amb què es pren el seu paper, evoluciona ja des del primer episodi en un seguit de <b>fets inexplicables</b> que caracteritzen la trama i la relació de la noia amb els personatges amb els quals interactua.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO0tknqnXCqGrkmPWsU7ZCoubcYUSyMS07yrGgx-HqIcwKIS-ZdazX5Nm__vcngPvxF77qAiefdUoz8NBpVrhYGYK8KL5zvKEA-pMrkThTPs9NYv2rcMJZA9bXL9lQOFc7DoFg2Zh013YzisUETCnPnzL98yaSneJGM3HlxIhwNJiGF0DfoQy_I9e55kdD/s720/servant_unit_photo_16%20(Small).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="720" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO0tknqnXCqGrkmPWsU7ZCoubcYUSyMS07yrGgx-HqIcwKIS-ZdazX5Nm__vcngPvxF77qAiefdUoz8NBpVrhYGYK8KL5zvKEA-pMrkThTPs9NYv2rcMJZA9bXL9lQOFc7DoFg2Zh013YzisUETCnPnzL98yaSneJGM3HlxIhwNJiGF0DfoQy_I9e55kdD/s320/servant_unit_photo_16%20(Small).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Però ja prou de dir-li "la mainadera" o "la noia", perquè és diu <b>Leanne Grayson </b>(Nell Tiger Free), i és el personatge al voltant del qual tenen lloc aquests fets més aviat paranormals que la sèrie presenta en petites dosis, mai res d'exagerat en termes d'efectes especials, tot molt intimista i propi de l'estil de l'esmentat Shyamalan, que també dirigeix alguns -no gaires- dels episodis de la sèrie.</p><p style="text-align: justify;">La Leanne és excel·lent fent la seva feina, i pot ser dolça i encantadora, i tenir-la contenta té conseqüències positives per a les persones que ho fan possible, <b>però</b> <b>si se l'ofèn</b>, la seva venjança se serveix en plats ben freds, ja que rarament perd la compostura. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWJjbgpAcuf9-qW_fX5LaJGUEr8k5Mcg-zKCSdMX49_LzTSOS5dEKAfqZWq1nwSjLsAIFK-_DAI71sjh99d1zsgIroG_YSRUcBUKKD0kGZaQSVOvnedBXrvNfq0a-0kBNh365JOde9exhYrSODFdEfO_C6QK1uUFFORMe3ufUWFVW9hHJm7f_3jY_muTxh/s472/Servant_Photo_030108.jpg.photo_thumbnail_show_home_large.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="268" data-original-width="472" height="182" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWJjbgpAcuf9-qW_fX5LaJGUEr8k5Mcg-zKCSdMX49_LzTSOS5dEKAfqZWq1nwSjLsAIFK-_DAI71sjh99d1zsgIroG_YSRUcBUKKD0kGZaQSVOvnedBXrvNfq0a-0kBNh365JOde9exhYrSODFdEfO_C6QK1uUFFORMe3ufUWFVW9hHJm7f_3jY_muTxh/s320/Servant_Photo_030108.jpg.photo_thumbnail_show_home_large.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">L'altra dona del repartiment principal és la <b>Dorothy Turner </b>(Lauren Ambrose, vista a <i><a href="https://cementiridepneumatics.blogspot.com/2011/06/six-feet-under.html" target="_blank">Six Feet Under</a></i>), reportera de televisió i mare orgullosa que va quedar en un <b>estat catatònic</b> amb la mort del seu fill, i només va tornar a ser "ella mateixa", així entre cometes, amb l'ajuda de l'esmentat ninot d'aquests que anomenen "reborn", que tracta les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana, com si fos de debò i aquí no hagués passat res.</p><p style="text-align: justify;">Això amoïna la seva família, però <b>l'han anat deixant fer</b> per por que tornés a enfonsar-se, cosa que temen que torni a passar segons com es desenvolupin els esdeveniments, a més que la seva relació amb la Leanne, tot i que en va ser l'única valedora -els que recorden què va passar i creuen que això del ninot ja comença a durar massa no l'haurien contractat mai-, ens ofereix moments de tota mena, una autèntica muntanya russa d'interaccions que van des de considerar-la part de la família fins a fugir d'ella com en una pel·lícula de terror.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWRh3394vPkHca665sBg7o1P8tydELiJjCeBZBcjFwEXTUdFap-bQ2VdRCFejew6HI4hXuUrshPbb_EKXIUk9-cFXBPiamaoXugamiX6bAM_rLFqFNY4XEhSVSrdTQc1Pi66yCqY2fk8hulBKKqB5kFgZRFKmT6YSOoJEUhcjmpU5ddPz8tYk5OnNN5qxz/s853/TobyKebbellServant%20(Small).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="853" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWRh3394vPkHca665sBg7o1P8tydELiJjCeBZBcjFwEXTUdFap-bQ2VdRCFejew6HI4hXuUrshPbb_EKXIUk9-cFXBPiamaoXugamiX6bAM_rLFqFNY4XEhSVSrdTQc1Pi66yCqY2fk8hulBKKqB5kFgZRFKmT6YSOoJEUhcjmpU5ddPz8tYk5OnNN5qxz/s320/TobyKebbellServant%20(Small).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">En <b>Sean Turner </b>(Toby Kebbell) és <b>xef consultor </b>-es veu que això existeix- i treballa des de casa, on a més de fer àpats <i>pijos</i> dia sí i dia també, recolza la seva dona fent el cor fort mentre ell sí que recorda la mort del seu fill i pateix per això, però també per haver de fer veure que el ninot és el Jericho de debò i en ser testimoni, és clar, de l'engany en què viu la Dorothy. </p><p style="text-align: justify;"><b>Se sent responsable indirecte</b> de la mort del seu fill perquè no era a casa quan va passar -en episodis posteriors se'ns explica, amb tacte però donant a entendre coses molt fortes, la tràgica defunció del nadó-, i probablement per això ara s'està a casa i es mostra <b>servicial</b>. En Sean és la primera víctima de la ira callada de la Leanne, però va aprenent a tolerar-la i fins i tot apreciar-la.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwlClatLeX8IxdfT263vzx15Wma1OnNIIfWga2ubpszWOdnK-w3Y_JDxDYdaOVNOFweKpreXMUwS3oNdaBKIIZGZ_I82o-D3SzGGThNGA9Qmow482lziaXAhgzisMlGpyYUk6YRSPUvnElD_tXULZHH5sPByI8GCx835zedsiReYM4t4324nsPCb8URbL-/s720/Servant_Serie_de_TV-695320725-large%20(Small).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="720" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwlClatLeX8IxdfT263vzx15Wma1OnNIIfWga2ubpszWOdnK-w3Y_JDxDYdaOVNOFweKpreXMUwS3oNdaBKIIZGZ_I82o-D3SzGGThNGA9Qmow482lziaXAhgzisMlGpyYUk6YRSPUvnElD_tXULZHH5sPByI8GCx835zedsiReYM4t4324nsPCb8URbL-/s320/Servant_Serie_de_TV-695320725-large%20(Small).jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Això no vol dir que periòdicament no intenti conspirar per fer que la mainadera marxi, i el seu principal aliat és el seu cunyat <b>Julian</b> <b>Pearce</b> (Rupert Grint, l'inoblidable Ron Weasley de la saga cinematogràfica <i><a href="https://cementiridepneumatics.blogspot.com/2015/08/lectures-harry-potter.html" target="_blank">Harry Potter</a></i>), un vividor, un tarambana, un <b>baliga-balaga</b> que per algun motiu passa cada dia per casa de sa germana i el seu marit per acabar-se els vins que col·lecciona en Sean i sopar-hi.</p><p style="text-align: justify;">La seva relació amb la Leanne també és força de muntanya russa, amb <b>extrems molt oposats</b>, però en qualsevol cas és l'única persona, juntament amb en Sean, que vol que les coses tornin a ser com eren i, per desgràcia per a ell, més aviat s'ha d'adaptar al que es va trobant.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGY5n117qhriQjS64RhTwHOs7EvHJ9svKly84MuSqX9NK9_t0zeTduwdCctOqQsvdUTOQXFpFht35jgxNlpYfG0wiiww7bUZLYbfDOO7wp7khj3JaNwaLYG59TJt8WTIm5QwMbYm__3wNZ56FVIX6c72jPZWNyX1oA2Qz8gVs5WH09ffTVldYQNJdE9mf3/s1284/servant-lauren-ambrose-2.webp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="856" data-original-width="1284" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGY5n117qhriQjS64RhTwHOs7EvHJ9svKly84MuSqX9NK9_t0zeTduwdCctOqQsvdUTOQXFpFht35jgxNlpYfG0wiiww7bUZLYbfDOO7wp7khj3JaNwaLYG59TJt8WTIm5QwMbYm__3wNZ56FVIX6c72jPZWNyX1oA2Qz8gVs5WH09ffTVldYQNJdE9mf3/s320/servant-lauren-ambrose-2.webp" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">L'horror que se'ns presenta en petites dosis -que fan que no es perdi gaire el to realista- es barreja amb l'horror que ha hagut de viure aquesta família, <b>un dolor inimaginable </b>que cadascú ha gestionat com ha pogut amb les eines de les quals disposava, de manera que tenim una sèrie que combina gèneres de manera molt equilibrada, sense que cap dels dos s'acabi d'imposar del tot a l'altre en cap moment, si bé en acostar-nos al clímax de la història allò sobrenatural acaba agafant força.</p><p style="text-align: justify;"><i>Servant</i> és una sèrie que <b>atrapa</b>, a cada episodi ens quedem amb ganes de veure'n el següent i trobo una llàstima que potser no sigui coneguda perquè pertany al catàleg d'una plataforma d'<i>streaming</i> que no és de les més populars. Hi ha diverses maneres de veure les sèries, però, així que si en teniu l'ocasió us la recomano. </p><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-876305835613516682.post-32521865215309686902023-10-16T23:36:00.002+02:002023-10-16T23:36:29.312+02:00Lectures: Dr. Slump vol. 9<p style="text-align: justify;">Continuen les ressenyes individuals dels volums de <i><b>Dr. Slump</b></i> i he de dir que el llistó que havia deixat el volum 8 estava molt alt, de manera que tenia ganes de veure com se les empescava, el novè recopilatori d'aquesta edició en 15 entregues, per com a mínim quedar bé.</p><p style="text-align: justify;">I m'alegro de poder dir que se'n surt prou bé. Hi tenim una mica de tot: històries autoconclusives, desenvolupament de personatges, trames més llargues i, segons com es miri, l'aparició d'algun <b>nou personatge</b> dels que es quedaran a la Vila del Pingüí. Som-hi.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheZiW6mJ_7iaWt6IFKldlOd-9ku1-a0-CKjvcknNkgsefghgenxJqv2aasyOkSoiIj30SCn3ORQmuy5-KcmqIopRMKAZfGBLBlf7xyFS4Po-wzaoRw6aJK6A-nrnqDS6KvNsbcqryDXtdB526aGTC5eluaoH3Zk_DS1TzehoNRPtAs67JPy31koPfky-6Y/s500/dr_slump_09.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="352" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheZiW6mJ_7iaWt6IFKldlOd-9ku1-a0-CKjvcknNkgsefghgenxJqv2aasyOkSoiIj30SCn3ORQmuy5-KcmqIopRMKAZfGBLBlf7xyFS4Po-wzaoRw6aJK6A-nrnqDS6KvNsbcqryDXtdB526aGTC5eluaoH3Zk_DS1TzehoNRPtAs67JPy31koPfky-6Y/s320/dr_slump_09.jpeg" width="225" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">El volum comença amb una història autoconclusiva, la dels motoristes "delinqüents" que venen verdures, que trobo més aviat fluixa, cosa que em feia presagiar una baixada ben forta respecte al volum anterior, però després tenim una agradable sorpresa, i és que resulta que <b>en Sembei rep la visita del seu avi</b>, que no coneixíem!</p><p style="text-align: justify;">El ve a veure acompanyat d'un nen que és el seu net, així ho explica, però tot i que se sobreentén que això el converteix en cosí del protagonista, és una paraula que no s'arriba a fer servir mai. Ben curiós.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZNtJWfSi1a3erd5sm_6GtjxYMmPHphe1WnnIMO-JKvYdQUDPvuaWeBeYNlziC3eOaZb7c9k25pHKLxz8C0qzawGMFAfhoLAWfL3DprGMwVTN_nqvmLa8RDTYg3ICaNTW9wLdwPe34jDGyvUpfzq_VyAptCzjO5ny04RMrcrS-khbVTVDYzlAKXW027Pw7/s330/tele.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="219" data-original-width="330" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZNtJWfSi1a3erd5sm_6GtjxYMmPHphe1WnnIMO-JKvYdQUDPvuaWeBeYNlziC3eOaZb7c9k25pHKLxz8C0qzawGMFAfhoLAWfL3DprGMwVTN_nqvmLa8RDTYg3ICaNTW9wLdwPe34jDGyvUpfzq_VyAptCzjO5ny04RMrcrS-khbVTVDYzlAKXW027Pw7/s320/tele.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">A banda de diversos gags que tenen a veure amb el fet que els visitant són un parell de pagerols de la mida d'un campanar, que no sabien ni el que era una televisió i han trigat <b>dos anys </b>a arribar des del poble, es produeix un moment de tensió quan <b>l'avi no reconeix l'Arale</b>, la seva suposada neta, i posa en Sembei en un compromís pel que fa a la seva explicació oficial de l'existència de la nena robot... i ho resol d'una manera ben absurda.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYe8vqOyZVIfSxKahZ9Q6CK0t_RdP1tFR8Pew6qhj8Ua3oLHXIvQUuUe9SDTRekU1ZvvMBVRUTZIhkuyQMLbrMXDn-EdCOUeysDlxGRN0oZCijNd8EQ4TaieahF_WEJThkb51DE_CYSXtZ-BNX8_ipGY4mBXI7UjeqcMnJBseSJOlhyzeZypu_9OIadfdj/s672/Tsukutsun%20(Peque%C3%B1o).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="672" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYe8vqOyZVIfSxKahZ9Q6CK0t_RdP1tFR8Pew6qhj8Ua3oLHXIvQUuUe9SDTRekU1ZvvMBVRUTZIhkuyQMLbrMXDn-EdCOUeysDlxGRN0oZCijNd8EQ4TaieahF_WEJThkb51DE_CYSXtZ-BNX8_ipGY4mBXI7UjeqcMnJBseSJOlhyzeZypu_9OIadfdj/s320/Tsukutsun%20(Peque%C3%B1o).jpg" width="229" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Tot seguit tenim una aventura espacial, o més ben dit una aventura en un altre planeta on el menys important és el trajecte, en què l'Arale i en Tsukutsun, en tres actes i aportant una mica d'acció a la sèrie, <b>lluiten contra els invasors</b> d'aquest astre, que fan la vida impossible a l'espècie autòctona a la qual pertany un viatger interestel·lar que ha arribat a la Terra empaitant un delinqüent.</p><p style="text-align: justify;">Parlant de cossos celestes, a continuació trobem una història autoconclusiva en què l'Arale i la Tsururin fan una <b>excursió al passat</b> amb el Tobogan del Temps i descobrim que influeixen en el curs de la Història. Després, un altre relat d'una sola entrega i d'aquells en què els personatges de <i>Dr. Slump</i> representen un paper diferent: aquesta vegada els homes de la Vila del Pingüí són les millors <b>ballarines de ballet </b>d'una companyia que prepara una obra, i la rivalitat entre les seves ballarines més destacades desemboca en tragèdia.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoK8XvNw1xiN5UUSl-KWgQRePCT5bpbTEX_-d7EqFUKw47Lv-sFZkbUavEe5aY57iLK6_h81tUz3He2Brdrd3bkiTGbhZvkCUFZwgEsVjiQMxtvtLbCkmC_kR_hyphenhyphenCslHDDVp1A7zjl3C7EwmGS8XRMrCPnZ_sbDa5IHCb25o5D5u0Xtzu826SXuvB1TxOF/s340/Gatxans.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="158" data-original-width="340" height="149" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoK8XvNw1xiN5UUSl-KWgQRePCT5bpbTEX_-d7EqFUKw47Lv-sFZkbUavEe5aY57iLK6_h81tUz3He2Brdrd3bkiTGbhZvkCUFZwgEsVjiQMxtvtLbCkmC_kR_hyphenhyphenCslHDDVp1A7zjl3C7EwmGS8XRMrCPnZ_sbDa5IHCb25o5D5u0Xtzu826SXuvB1TxOF/s320/Gatxans.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">I el que deia al principi sobre un personatge nou, en realitat és una mica trampós: la Vila del Pingüí es desperta sobresaltada per una onada de robatoris que resulta que no són res més que la <b>Gatxan descontrolada</b> pel que fa a la gana... i és que s'està preparant per formar un capoll i transformar-se en... bé, per <b>duplicar-se</b>.</p><p style="text-align: justify;">Ara hi ha dues Gatxans, i això implica el doble de problemes relacionats amb els seus hàbits alimentaris, com es demostrarà al llarg de dos capítols més. </p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFhvD-Y0CQKK0O95cFHe5WiK42ZLzD5W-77EuC9nnrbQqcm23SOHVySswJXYKVlGG6UludHTYtC8s7W75eEGWn85KQmLsh28hAKQrbudqBBmOFIx9go7N9naUPiEJnyQj09PFSyFSnQArejK7TvMT0x3L3lbsxCQTIgAGIsNUXdWM4T2H8t9efHfZyzs9S/s363/nikotxan2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="140" data-original-width="363" height="123" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFhvD-Y0CQKK0O95cFHe5WiK42ZLzD5W-77EuC9nnrbQqcm23SOHVySswJXYKVlGG6UludHTYtC8s7W75eEGWn85KQmLsh28hAKQrbudqBBmOFIx9go7N9naUPiEJnyQj09PFSyFSnQArejK7TvMT0x3L3lbsxCQTIgAGIsNUXdWM4T2H8t9efHfZyzs9S/s320/nikotxan2.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Després tenim una cosa que a mi m'agrada força: malgrat que a <i>Dr. Slump</i> l'humor impera i els capítols autoconclusius encaixen bé amb aquest gènere, de vegades hi ha històries que duren tres o quatre entregues, com ja hem vist, però al tram final d'aquest volum hi ha un petit fet argumental que <b>influeix en successius episodis </b>que no hi tenen res a veure: una frustrada invasió extraterrestre permet a en Sembei donar un cop de mà als Tsun en el seu desig d'enlairar l'avariada nau per tornar a la Xina -cosa que surt malament, per cert- i després al rei Nikotxan i el seu súbdit, que es fan creus que <b>els regalin una nau </b>després de tant de temps intentant aplegar els diners per poder tornar a casa.</p><p style="text-align: justify;">En el viatge, l'Arale i les Gatxan els acompanyen com a polissones i això motivarà una aventura de "rescat" per part del "germà" de la nena, però és que a més, tot just acabar de conèixer el planeta Nikotxan, i per primer cop si no vaig errat, un volum d'aquest manga ens deixa amb un <i><b>cliffhanger</b></i>. Caldrà, doncs, llegir aviat el desè tom recopilatori, però he de dir que el novè m'ha deixat amb més bona boca que no m'esperava.</p><p style="text-align: justify;"><br /> <br /></p><br /><p style="text-align: justify;"><br /> </p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-876305835613516682.post-75089731324781368882023-10-08T19:00:00.001+02:002023-10-08T19:00:00.141+02:00Els meus 5 moments de glòria preferits de Bola de Drac <p style="text-align: justify;">Sempre dic que el principal problema de <i>Bola de Drac</i>, una obra amb personatges d'allò més interessants, és que és massa gokucentrista, que el protagonista sempre treu les castanyes del foc als altres, amb poques excepcions.</p><p style="text-align: justify;">Avui vull repassar, en una d'aquelles llistes que faig de tant en tant sobre temes relacionats amb l'obra més popular d'Akira Toriyama, <b>cinc moments</b> en què personatges secundaris, i que a mesura que avançava la història anaven perdent cada cop més importància, van tenir <b>moments de glòria</b>. Comencem sense cap ordre particular:</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyC99y126UG0yQScEpjJGdy-Ewa0KPujIm3nny5lF_KDqkB2ONn9k32zAPjNToORHRVyRjGzYFuKD_-Ce0cpddUCfpW9Sq54AwvEeSAIk_SfhtjhCNiavvucEeIW67IrY16-jWuSvDrJOIN5ZbG6bE9sJwd1NvJw6wcY1bPMwvUYsp1aBKIBGj-Q0JUusC/s469/1449626233693_copy_469x387.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="387" data-original-width="469" height="264" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyC99y126UG0yQScEpjJGdy-Ewa0KPujIm3nny5lF_KDqkB2ONn9k32zAPjNToORHRVyRjGzYFuKD_-Ce0cpddUCfpW9Sq54AwvEeSAIk_SfhtjhCNiavvucEeIW67IrY16-jWuSvDrJOIN5ZbG6bE9sJwd1NvJw6wcY1bPMwvUYsp1aBKIBGj-Q0JUusC/s320/1449626233693_copy_469x387.jpg" width="320" /></a></div><p style="text-align: justify;">En tenim, per exemple, un de molt mític d'en <b>Yajirobai</b>, el lluitador dropo per excel·lència, que va tenir molt poques intervencions útils a la història, una d'elles salvant la vida d'en Goku després de la pallissa que li havia clavat en Satanàs Cor Petit Gran Rei dels Dimonis.</p><p style="text-align: justify;">Però la millor va ser, sens dubte, quan tot i la cagalera que tenia <b>va tallar-li la cua a en Vegeta</b> transformat en mico gegant i el va fer més assequible per als que sí que s'hi estaven enfrontant obertament. Després li va fer <b>un tall a l'esquena</b> a traïció, de manera que va fer un bon paper malgrat la seva covardia general.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg9t7iGsUcwTQTsX7OTChi8dXeUhAAZW3_FszoFBFmg5Nnvze4dY__8OC9aGgN0gmEfq7HFyfLjJF5RcJczzYgoZ-MFSrFOINxIucHLL7ULfLO9YmWkStlliOWUAH8NXrm59hoimTLctIYkn4Fqr-YKO2HadpFqXnuGnoY3aCZBuhih7BxjTzlwZhkwKcc/s531/MasterRoshiEvilContainmentWavek_copy_531x398.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="398" data-original-width="531" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg9t7iGsUcwTQTsX7OTChi8dXeUhAAZW3_FszoFBFmg5Nnvze4dY__8OC9aGgN0gmEfq7HFyfLjJF5RcJczzYgoZ-MFSrFOINxIucHLL7ULfLO9YmWkStlliOWUAH8NXrm59hoimTLctIYkn4Fqr-YKO2HadpFqXnuGnoY3aCZBuhih7BxjTzlwZhkwKcc/s320/MasterRoshiEvilContainmentWavek_copy_531x398.jpg" width="320" /></a></div><p style="text-align: justify;">Hem parlat d'en Satanàs Cor Petit i a la seva saga hi va haver un combat molt inusual, i és que el <b>Follet Tortuga</b>, amb el seu aspecte normal, sense disfresses, es va enfrontar al gran enemic que havia derrotat el seu propi mestre en un atac suïcida que va ser molt espectacular, però que va acabar en fracàs.</p><p style="text-align: justify;">Va ser <b>refrescant</b> veure en Mutenrōshi fora del seu paper humorístic i pervertit, o fins i tot del de mestre d'arts marcials. Per una vegada <b>va sortir a lluitar ell mateix</b> en un combat en què el destí del planeta estava en joc. <i>Respect</i>. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLuWJpwZRYgs0_1Cx05BTYkI0s6wB5ndBro7mk5jMwXo-7Z7hXbOjtWXMtWYLZ-WCi76EiNpzKdf55-FwxlrcTcAMx0MR9fchfs3SxBk7c7g64gArZTK3wf5sdnAGRG_1JCi84ANfpbCW3Z_3cKWSjhyphenhyphenqnU5r5eC-YGNuMyiFaPP2rTscfK2VXOUvsagE9/s640/KrillinSaiyanSaga_copy_640x359.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="359" data-original-width="640" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLuWJpwZRYgs0_1Cx05BTYkI0s6wB5ndBro7mk5jMwXo-7Z7hXbOjtWXMtWYLZ-WCi76EiNpzKdf55-FwxlrcTcAMx0MR9fchfs3SxBk7c7g64gArZTK3wf5sdnAGRG_1JCi84ANfpbCW3Z_3cKWSjhyphenhyphenqnU5r5eC-YGNuMyiFaPP2rTscfK2VXOUvsagE9/s320/KrillinSaiyanSaga_copy_640x359.jpg" width="320" /></a></div><div><br /></div><div style="text-align: justify;">També ho estava quan en Krilín i altres lluitadors, mentre esperaven en Goku, van mirar de fer front als guerrers de l'espai Nappa i Vegeta, i després de la impactant mort d'un distret Yamcha en Krilín, en un atac de ràbia, <b>va derrotar de cop diversos dels monstres </b>companys del que havia mort el seu amic, i ho va fer amb un <b>raig múltiple</b> que va espantar els guerrers de l'espai i tot.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En Krilín no és un secundari qualsevol, va tenir moltes intervencions cabdals a la sèrie, però aquesta va ser, per a mi, especialment memorable.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoQAxvwN-B9DY5e2jIJi7sfb_exMAZQsypmt6HNO1M54LwGbocSXWyWxBJ3LOEUAIuuid7y2xTYp_wrTcsX_edTiQ1XFk_V6cQkVoeJ3CQ11JXk-l_Emdf9QbHUmKMwZynvG4Itq-kel8IlOLVYLCC-1nrZMYo3Vjt-p8bjt0_Ke8cIG3xFsC_5q8HUOXR/s1280/EBAhogOWkAIGrP3.jpg_large.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoQAxvwN-B9DY5e2jIJi7sfb_exMAZQsypmt6HNO1M54LwGbocSXWyWxBJ3LOEUAIuuid7y2xTYp_wrTcsX_edTiQ1XFk_V6cQkVoeJ3CQ11JXk-l_Emdf9QbHUmKMwZynvG4Itq-kel8IlOLVYLCC-1nrZMYo3Vjt-p8bjt0_Ke8cIG3xFsC_5q8HUOXR/s320/EBAhogOWkAIGrP3.jpg_large.jpg" width="320" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;">Parlant d'en Yamcha, el pobre era l'ase dels cops de <i>Bola de Drac</i>, tant pel propi nivell com per la deixadesa, i de moments de glòria pròpiament dita potser no en va tenir, però opino que el combat del 22è Gran Torneig de les Arts Marcials <b>contra en Ten Shin Han</b> va ser un dels pocs moments en què no va fer el ridícul.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El va perdre, li van trencar la cama i va tornar a quedar fora de les semifinals, com ja li havia passat i li tornaria a passar, però va oferir <b>un bon combat</b> i fins i tot va estrenar un sorprenent <b>Kamehameha</b> abans que en Krilín i tot.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtOvjr2cgSnULbE9rLPCk19O44oDUBNJX4steDaJ2Ri9lepRy3hc5-2bIvt1ZadqAJIoBYepItVfi6ET-exfjHY5Zq-mbyQYT-bjm3Y8mgVgqAHfNvICcyqncgeKmtcEJ7qMR_HkKIZIkGAEzEhg6GPqPxH1x56lyAAm0r3RMZv1lPNFWVcku5MjxPlN57/s960/Neo_Kikoho_de_Tenshinhan_contra_Cell.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="640" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtOvjr2cgSnULbE9rLPCk19O44oDUBNJX4steDaJ2Ri9lepRy3hc5-2bIvt1ZadqAJIoBYepItVfi6ET-exfjHY5Zq-mbyQYT-bjm3Y8mgVgqAHfNvICcyqncgeKmtcEJ7qMR_HkKIZIkGAEzEhg6GPqPxH1x56lyAAm0r3RMZv1lPNFWVcku5MjxPlN57/s320/Neo_Kikoho_de_Tenshinhan_contra_Cell.jpg" width="213" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;">I per al·lusions acabem amb en <b>Ten Shin Han</b>, un personatge que a partir de la saga dels androides pràcticament va desaparèixer de la història més enllà d'una providencial puntada de peu a en Bū, però la seva última gran intervenció va ser <b>contra en Cèl·lula</b> en la seva forma semicompleta, amb un nou <b>Kikōho</b> que suposava el retorn de la seva tècnica més espectacular.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">No va ser tan devastadora com a la final del 22è Tenkaichi Budōkai, és cert, ni va fer gaire mal a l'enemic, però el va <b>retenir</b> perquè l'A-18 es pogués escapar d'ell. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Què us han semblat, aquests moments? Com de costum, m'he centrat en escenes que es veuen al manga i l'anime, sense capítols de farciment i sense tenir en compte <i>Bola de Drac GT</i>, però si voleu podeu ampliar la mostra per proposar altres moments de glòria.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p>Yajirobai</p><p>Krilín</p><p>Yamcha</p><p>Ten Shin Han</p><p>Follet Tortuga </p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-876305835613516682.post-29681024027968005552023-10-02T19:00:00.005+02:002023-10-08T10:35:06.851+02:00Sèries: Welcome to Chippendales<p style="text-align: justify;">A banda de les sèries curtes o minisèries, hi ha una altra cosa que m'agrada molt, i és veure algú fent un registre totalment diferent del que li coneixia.</p><p style="text-align: justify;">Després de veure en Kumail Nanjiani a <a href="https://cementiridepneumatics.blogspot.com/2020/01/series-silicon-valley.html" target="_blank"><i>Silicon Valley</i></a> i a la pel·lícula <i><a href="https://cementiridepneumatics.blogspot.com/2021/11/cinema-eternals.html" target="_blank">Eternals</a></i> amb un to més aviat de comèdia, em cridava atenció veure'l en una sèrie dramàtica, i a sobre basada en fets reals. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiFPRe4u3WS0LfAUdonXOMzfYTvEbKlaodST-UmEJAllX7nfhs2kWO3-nEanu0QO34RiaylNaWGknyIot4wtx6yVGf3wqwBxFbcg0P_UvxhvqMfpz-BfQQQ2F6MMDVbbEtO0mi79UEuHjjbeUcg1XgM5U5Jst_MTDptfMZCbRj3sOkroupHR-Y-yotYoRy/s512/mL6479_1024x1024_copy_341x512.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="512" data-original-width="341" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiFPRe4u3WS0LfAUdonXOMzfYTvEbKlaodST-UmEJAllX7nfhs2kWO3-nEanu0QO34RiaylNaWGknyIot4wtx6yVGf3wqwBxFbcg0P_UvxhvqMfpz-BfQQQ2F6MMDVbbEtO0mi79UEuHjjbeUcg1XgM5U5Jst_MTDptfMZCbRj3sOkroupHR-Y-yotYoRy/s320/mL6479_1024x1024_copy_341x512.jpg" width="213" /></a></div><p style="text-align: justify;"><b><i>Welcome to Chippendales</i></b> és el nom d'aquesta minisèrie de <b>8 episodis</b> creada per <b>Robert Siegel</b> basant-se en el llibre <i>Deadly Dance: The Chippendales Murders</i>, de K. Scot Macdonald i Patrick Montesdeoca.</p><p style="text-align: justify;">Situada el 1979 a Los Angeles, Califòrnia, el seu protagonista és l'immigrant indi <b>Somen "Steve" Banerjee</b> (Kumail Nanjiani), l'encarregat d'una benzinera que ha estalviat cada dòlar que ha pogut, abstenint-se de fer excessos, perquè vol fer realitat el somni americà i muntar un negoci de <i>backgammon</i>.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_Z8552nw6zgbv6ytDB-V0OuzXU9BMw4Os-LFM5ijIqb58nXL64SSZu78hFh4vAFWE6q0VV9CDJHduFn8fAobmp9YQGO4XXJHWJIUWeiUX7POLpfSSfsxAx6jl9rmze_R2zy3RNeoCFGZ4ClTNG8SoRXtW8Cs8VvT0bNzBlIMvfODemOvCb_PDV97-wM-2/s630/4b21ca2978849269d2e7c4d3197b5a5e.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="420" data-original-width="630" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_Z8552nw6zgbv6ytDB-V0OuzXU9BMw4Os-LFM5ijIqb58nXL64SSZu78hFh4vAFWE6q0VV9CDJHduFn8fAobmp9YQGO4XXJHWJIUWeiUX7POLpfSSfsxAx6jl9rmze_R2zy3RNeoCFGZ4ClTNG8SoRXtW8Cs8VvT0bNzBlIMvfODemOvCb_PDV97-wM-2/s320/4b21ca2978849269d2e7c4d3197b5a5e.jpeg" width="320" /></a></div><p style="text-align: justify;">L'Steve somia amb l'èxit, el glamur, l'elegància, la riquesa, i renega una mica del seu passat, però no ho aconseguirà fins que uns coneguts li facin veure on hi ha l'autèntic negoci: <b>el primer club d'<i>striptease</i> masculí</b>, que s'acabarà dient Chippendales.</p><p style="text-align: justify;">Però com que en realitat és un empresari autodidacte, per acabar de fer les coses bé necessita gent especialitzada en diferents qüestions que l'ajudi a triomfar de debò.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx_X3kknQFjaivZJ4N7iNib-gElI3JlITefHYRGIwfonHVvj1jwm_uK9rI88jYIZ5JFOCqhT7gAmlTTw0gOdCjtQVE9gOcYXAry9sl5VZbKilQpgNAoPp0IIFdbZtbo7f9rt_0B9bKb5tNhOAfkx-9YU2A1PU2GfFKkp8qOB0r21zCPn34v0dVz4kmCF1U/s450/450_1000%20(4).jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="450" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx_X3kknQFjaivZJ4N7iNib-gElI3JlITefHYRGIwfonHVvj1jwm_uK9rI88jYIZ5JFOCqhT7gAmlTTw0gOdCjtQVE9gOcYXAry9sl5VZbKilQpgNAoPp0IIFdbZtbo7f9rt_0B9bKb5tNhOAfkx-9YU2A1PU2GfFKkp8qOB0r21zCPn34v0dVz4kmCF1U/s320/450_1000%20(4).jpeg" width="320" /></a></div><div><br /></div><div style="text-align: justify;">Un d'ells és en <b>Nick De Noia</b> (Murray Bartlett), un <b>coreògraf</b> en hores baixes -i una actitud com si fos qui sap què- que és l'artífex artístic de l'èxit del club, cosa que provoca una lluita d'egos amb l'amo.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Com qui no vol la cosa -tot i que la vol-, la part del <b>vestuari</b> l'assumeix la <b>Denise Coughlan</b> (Juliette Lewis), que se li enganxa com una paparra però hi acaba establint una curiosa però bonica amistat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZdsBW1i7Xc-id0tsmMb_ynN9JAoyqceYXfPtWoPT_viiItPRXFLpZUnUTndj-ABUSJcZ6d2FYPnmB-ZJ3QbK4HlXde1bF0pCRLM5O23HmUppdAJ8mGZzuOIdccQeP3DtDuvF5LFty22ppDSEia0GUA0rkO8JxdNA181So9VzdX_OmRkYCvt9uIXTosyPq/s640/77696-1671707498.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="360" data-original-width="640" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZdsBW1i7Xc-id0tsmMb_ynN9JAoyqceYXfPtWoPT_viiItPRXFLpZUnUTndj-ABUSJcZ6d2FYPnmB-ZJ3QbK4HlXde1bF0pCRLM5O23HmUppdAJ8mGZzuOIdccQeP3DtDuvF5LFty22ppDSEia0GUA0rkO8JxdNA181So9VzdX_OmRkYCvt9uIXTosyPq/s320/77696-1671707498.jpg" width="320" /></a></div><div><br /></div><div style="text-align: justify;">Tot això no serviria de res, però, sense el talent de la comptable <b>Irene Tychowsky</b> (Annaleigh Ashford), que enlluerna l'Steve des del primer dia calculant els beneficis d'una cosa tan senzilla com posar menys glaçons a les begudes del bar.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">També li fa de veu de la consciència, i d'alguna cosa més que tampoc cal rebentar, però ens ha de quedar clar que és un personatge cabdal.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEYXqJf9d4GqS5X0ERn90BpqYkZT0s5DBRAv0HRxdIX4tNc1k9tSJdP0GyDXIYZ9x_PrMXkykNBD0T9dVkZDaBqTKosqBGQXTRJBPakQPPNbHvCyBttrQbQf7onjDFpWpKAKwjXCDuAclCPhZVN47bDgum8FZUoX4s24H38sDcCTm_zQD4UceV3URr2hY9/s645/5022f94a8a869b5dd74fd956856ccbe1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="363" data-original-width="645" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEYXqJf9d4GqS5X0ERn90BpqYkZT0s5DBRAv0HRxdIX4tNc1k9tSJdP0GyDXIYZ9x_PrMXkykNBD0T9dVkZDaBqTKosqBGQXTRJBPakQPPNbHvCyBttrQbQf7onjDFpWpKAKwjXCDuAclCPhZVN47bDgum8FZUoX4s24H38sDcCTm_zQD4UceV3URr2hY9/s320/5022f94a8a869b5dd74fd956856ccbe1.jpg" width="320" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"><i>Welcome to Chippendales</i> és la història d'un grup de persones tremendament <b>ambicioses</b> malgrat les seves inseguretats que van col·laborar per tocar el cel, però tot plegat es va enfonsar per culpa de l'avarícia, les gelosies, les disputes internes i els delictes i crims en què va acabar tot plegat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Bona música, ambientació vuitantera i un retrat del món de l'<i>striptease</i> no tan explorat com el femení fan d'aquesta sèrie una producció recomanable i, atesa la seva durada, apta per al públic amb poc temps per comprometre's amb coses més llargues.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">Jaje</p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-876305835613516682.post-25911065742448249072023-09-25T19:00:00.001+02:002023-09-25T19:00:00.308+02:00Sèries: Love & Death<div style="text-align: justify;">Us estalviaré la meva habitual parrafada sobre les virtuts de les minisèries o el pes que té la presència d'un intèrpret que ja coneixia a l'hora de veure'n una. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La que porto avui tenia tots dos al·licients, el de la pròpia naturalesa breu i el de les cares conegudes, i a més estava basada en fets reals. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo9tU7x6v2RXhFKpj45KigOEt-p-YMUmdsMPyBQrOxXK8nizotdxzarA7cJy5tOSqAuZ_4KTC1TgQcojzRFUN_IEil_cg5tPpG3unO6N1sTOMJCJFi2QLGHEfYHgEdYfkd81Ea8qHKWeSTUX9yb3cr8Bjnu6BbUjZQgpyoQuUXAdu8bnUBjZvS59zIU6WK/s444/love_death-796244921-mmed.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="444" data-original-width="300" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo9tU7x6v2RXhFKpj45KigOEt-p-YMUmdsMPyBQrOxXK8nizotdxzarA7cJy5tOSqAuZ_4KTC1TgQcojzRFUN_IEil_cg5tPpG3unO6N1sTOMJCJFi2QLGHEfYHgEdYfkd81Ea8qHKWeSTUX9yb3cr8Bjnu6BbUjZQgpyoQuUXAdu8bnUBjZvS59zIU6WK/s320/love_death-796244921-mmed.jpg" width="216" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Encara que <b><i>Love & Death</i></b> té un títol prou sintètic, i tot i que els que menystenen el poder destructiu dels <i>spoilers</i> -que són els que en van fent pertot arreu- diran que les obres basades en fets reals estan en una categoria en què parlar obertament del esdeveniments no perjudica ningú, jo us recomano que mireu la sèrie <b>sense saber gairebé res</b> de la seva premissa, fins i tot que n'eviteu el tràiler.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">N'hi ha prou amb saber que està basada en un cas d'infidelitat que va posar en marxa un seguit d'esdeveniments que van acabar en <b>tragèdia</b>, i a partir d'aquí deixar-se anar i gaudir d'una trama que va al seu ritme -ni excessivament lent ni tampoc trepidant- i unes interpretacions més que convincents per part dels seus protagonistes i alguns dels secundaris.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjK7O98xejvjfqeTYmYH4SOGYjc1BD59bl_9m1-RAmGVLdGNGh-PJwbOr43dx5ijPc5AoPwUi6ucins7Xk-agWrpYyO2A2v8U0QFqXR6gn00mL7-Pt4EN8K0DNtYVLG43W0kpoCu0FWc2s2AB7LuZJu5kOR6Ev37v_uDHCFYKKfR5DcUVfDcYFgcqms1blF/s600/jake-giles-netter-hbo-max-643d3f550f3a9_copy_600x450.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjK7O98xejvjfqeTYmYH4SOGYjc1BD59bl_9m1-RAmGVLdGNGh-PJwbOr43dx5ijPc5AoPwUi6ucins7Xk-agWrpYyO2A2v8U0QFqXR6gn00mL7-Pt4EN8K0DNtYVLG43W0kpoCu0FWc2s2AB7LuZJu5kOR6Ev37v_uDHCFYKKfR5DcUVfDcYFgcqms1blF/s320/jake-giles-netter-hbo-max-643d3f550f3a9_copy_600x450.jpg" width="320" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;">Ella és la <b>Candy Montgomery</b> (Elizabeth Olsen, l'eterna Bruixa Escarlata de Marvel, i aquest és un altre al·licient: m'agrada veure intèrprets fent papers diferents d'aquells en què s'han encasellat), una mestressa de casa de Wiley (Texas) amb dues criatures i un marit, en <b>Pat</b> (Patrick Fugit) tan bon paio com ensopit a finals dels anys 70.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Imagineu-vos la típica dona d'aquella època, la mestressa i muller perfecta, amb la cuina impecable, i a més ben integrada i destacada a la comunitat, que en aquest cas gira al voltant de l'església del poble. Tot molt de pel·lícula, és clar.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4l4emnVrvperJ7DRa0yFNHto6HJ7l4J6LRbDGJvbR-bJ6GDp1pwnOMKVG4ShL0f7ta7EVo7xxIHRKVCRJ9oDw4xNwMzmtJ2z-eHft753SzkG42pHP40MAEQS5KdimZz6UDRgfFraAL5RFhoI372mrp-XrTk1qCq9jaT-vsL5h3Ncw-gAcr2t-pJ2irXDN/s800/2jesseplemons.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="800" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4l4emnVrvperJ7DRa0yFNHto6HJ7l4J6LRbDGJvbR-bJ6GDp1pwnOMKVG4ShL0f7ta7EVo7xxIHRKVCRJ9oDw4xNwMzmtJ2z-eHft753SzkG42pHP40MAEQS5KdimZz6UDRgfFraAL5RFhoI372mrp-XrTk1qCq9jaT-vsL5h3Ncw-gAcr2t-pJ2irXDN/s320/2jesseplemons.jpg" width="320" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;">Allà hi acostuma a coincidir amb els Gore, un dels quals és l'<b>Allan</b> (el cotitzat Jesse Plemons), un paio seriós i encara més avorrit que en Pat, i força inexpressiu, però un bon dia i després d'un moment en absolut atractiu la Candy se'l comença a mirar d'una altra manera, no triga gaire a decidir que vol tenir un afer amb ell i així l'hi fa saber.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Després de pensar-s'hi molt, l'Allan hi accedeix -no és cap gran revelació, si li digués que no no hi hauria història-, però entre tots dos estableixen, després de diverses negociacions, unes <b>normes </b>pensades per assegurar-se que les respectives parelles no patiran i, és clar, el clàssic acord de no permetre que el que hauria de ser només sexe acabi amb els sentiments romàntics complicant-ho tot.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjUkwagstm1oXY0_lyTDNVpamabA3FfkFTZQeAnS98C5sfjZeE3OQKlPcDqTga_kOSFospDObZN_rak33xhZetkB091hnpX7qJ-Nl_5oy6jgxYd_2ywZy2YIwbwv1v7ih6akXTooixpT-uESk_EkuB3rJKkZTdtdIv_hUjOk8N-lgMF8vbphJmJzOo6dxy/s800/image(2)_copy_800x533.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="533" data-original-width="800" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjUkwagstm1oXY0_lyTDNVpamabA3FfkFTZQeAnS98C5sfjZeE3OQKlPcDqTga_kOSFospDObZN_rak33xhZetkB091hnpX7qJ-Nl_5oy6jgxYd_2ywZy2YIwbwv1v7ih6akXTooixpT-uESk_EkuB3rJKkZTdtdIv_hUjOk8N-lgMF8vbphJmJzOo6dxy/s320/image(2)_copy_800x533.jpg" width="320" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;">Les trobades, ben calendaritzades i de vegades una mica forçades precisament per això, se succeeixen de manera reeixida, passats uns primers moments incòmodes per la inexperiència de tots dos en matèria de relacions il·lícites, però un afer és garantia d'estrès i les coses no seran tan asèptiques com sobretot la Candy es pensava.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Una de les conseqüències de les complicacions típiques d'una infidelitat que la Candy i l'Allan experimenten és precisament la <b>gràcia</b> d'una història que altrament hauria estat tan comuna com avorrida i digna només dels programes de xafarderies o, a tot estirar, d'una trama de culebrot.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsyS78giPI7jTFwJg4O2qvwEZfQ1Vxx1tWD2PflgJHQpAjgurmoOP3tI-pYG9SgvQ7dbD3TFxFxrWDO9zvMkAmRoRUHpiYN2m5txS_mxLx7P7F4dasS7J6AVRpMPRfmJGdMCyakJN7DkzKxD5KSVdMK2vaP-qZJODw3SsrUy3fo6Rymw1R56_ku5gGa0XJ/s633/Love-Death-season-1_copy_633x422.webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="422" data-original-width="633" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsyS78giPI7jTFwJg4O2qvwEZfQ1Vxx1tWD2PflgJHQpAjgurmoOP3tI-pYG9SgvQ7dbD3TFxFxrWDO9zvMkAmRoRUHpiYN2m5txS_mxLx7P7F4dasS7J6AVRpMPRfmJGdMCyakJN7DkzKxD5KSVdMK2vaP-qZJODw3SsrUy3fo6Rymw1R56_ku5gGa0XJ/s320/Love-Death-season-1_copy_633x422.webp" width="320" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"><i>Love & Death</i>, creada per <b>David E. Kelley</b> (responsable de coses com <i>Picket Fences</i>, <i>Boston Legal</i>, <i>Ally McBeal</i> o <i><a href="https://cementiridepneumatics.blogspot.com/2020/02/series-big-little-lies.html" target="_blank">Big Little Lies</a></i>) i basada en un llibre de Jim Atkinson i John Bloom al seu torn basat en fets reals, ens parla en els seus <b>7 episodis</b> d'una dona avorrida d'una vida aparentment ideal però sense emocions i com la decisió de donar-se una alegria va acabar sacsejant tota una comunitat i portant el poble als telenotícies de tot el país.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En tot plegat hi participen altres personatges, és clar, i és que la sèrie es pren el seu temps per explicar amb detall aquells esdeveniments que devien ser força mediàtics als Estats Units de 1979-80. Malauradament, hi ha algun cas en què sembla que no es desenvolupin gairebé gens, com el de la <b>Sherry</b> (Krysten Ritter, la <a href="https://cementiridepneumatics.blogspot.com/2019/01/series-jessica-jones-segona-temporada.html" target="_blank">Jessica Jones</a> de la televisió), amiga de la protagonista, que pràcticament no hi pinta res més que fer de confident de les aventures, mai més ben dit, de la Candy.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">No vull dir, però, que la trama es desenvolupi amb pressa. Trobo que té el <b>ritme adequat</b> i explica les coses amb la necessària calma, i amb petits <i>flashforwards</i> perquè anem ensumant la tragèdia, però sí que és cert que hi ha un parell de personatges massa poc espremuts.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Sigui com sigui, una <b>excel·lent minisèrie</b> amb bones interpretacions i aquell atractiu extra que tenen les obres de ficció basades en esdeveniments que han tingut lloc a la realitat. Recomanada.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Moroboshihttp://www.blogger.com/profile/00786310021014392478noreply@blogger.com0