Menú

dimarts, 12 d’agost del 2008

Relectures: Bateadores (Touch) número 2


Ja vaig comentar al post sobre la relectura del primer volum que fent-la vaig recordar com m'agradava aquesta obra. Doncs bé, tot seguit em vaig posar amb el segon tom de més de 400 pàgines i me'l vaig ventilar bastant ràpid. Aquesta ressenya serà breu, només vull dir que la història tira endavant, el triangle amorós entre els protagonistes es va definint, anem veient els sentiments de cadascú i intuïm els d'una de les parts que no ha acabat de dir-ho clarament però que ja fa temps que s'anuncia. El drama que està a punt de tenir lloc complicarà encara més la situació i tinc unes ganes enormes d'arribar-hi, però encara hauré de rellegir un volum més abans de poder començar amb material nou per a mi. I mentrestant el beisbol també va guanyant importància, però es manté sempre en segon pla, ja que aquesta és una història d'amor entre estudiants adolescents.

Pel que fa a l'edició, si la del primer volum potser no arribava a l'aprovat, en el segon tom s'hi han escarrassat una mica més i ja no es veuen tantes línies pixelades ni textos descentrats o desordenats, i al final s'inclou una fe d'errates amb la reproducció corregida de dues de les pàgines amb més problemes de retolació del primer número, molt encertat. També en aquest segon llibre, cosa que se'm va oblidar quan vaig parlar del primer, hi ha uns articles sobre la traducció que fa el senyor Gallego Zambrano. Potser no totes són de gran interès, especialment les del número 1, però al segon ja tenen una mica més de sentit. Tot i així, en tots dos casos observem una maquetació i disseny extremament senzills, coses que, unides a l'inadequat tipus de lletra que ja vaig comentar, donen també al segon volum, i a la col·lecció sencera per extensió, un aspecte poc professional, gairebé d'edició feta per afeccionats amb una bona enquadernació i prou. De tota manera continuarem llegint les aventures dels bessons Uesugi i la senyoreta Asakura de la mà del mestre Adachi, que domina el dibuix senzill, gairebé fet amb pinzell (amb línies molt semblants a les de la Rumiko Takahashi), però al mateix temps realista, i unes situacions molt visuals que sovint recorden, i molt, les tires de Peanuts i el seu humor.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails