Les millors tècniques de Bola de Drac

Al llarg dels anys que vam veure la sèrie animada i vam llegir els còmics de Bola de Drac, i encara ara quan ho tornem a fer, som testimonis d'un seguit d'esdeveniments que coneixem de memòria, però també de tècniques de tota mena que ens han fet pensar coses molt diverses, entre les quals que ens agradaria saber-les executar.

Amb aquesta entrada el que faré és dir 5 tècniques que m'agradaria molt poder emprar a la vida real, tot i que suposo que no diré res que no pugui pensar la majoria de gent que llegeixi aquesta selecció alhora personal i lògica.

Naturalment, la més pràctica i desitjada és la de volar, una tècnica que al manga en japonès es va batejar com a bukûjutsu, és a dir "tècnica de la dansa a l'aire", i que vam començar a veure amb en Ten Shin Han i en Chaoz com a tal, descomptats, naturalment, els animals antropomòrfics i els monstres que per naturalesa podien volar.

En Goku va trigar a aprendre-la, el mateix Krilín la va mostrar primer, però amb l'entrada a l'etapa de Bola de Drac Z més o menys tothom la va anar dominant i va passar de ser una manera de surar a l'aire i moure's sense tocar el terra a esdevenir un mitjà de desplaçament rapidíssim, que desprenia un rastre d'energia i tot. En qualsevol cas, m'encantaria poder-ho fer i estalviar temps i diners en els meus desplaçaments.

En segon lloc triaria el Kamehameha, l'atac de nom inspirat en diversos reis hawaians i que consisteix en l'alliberament sobtat de l'energia acumulada a través de les mans. Un atac imitat també a la saga Street Fighter del món dels videojocs i que és la més emblemàtica de Bola de Drac.

Però, igual que el Goku de la imatge, m'agradaria saber-la fer servir per a coses útils, com ara fer un forat necessari o fer caure una paret que igualment s'havia d'enderrocar. Una cosa massa bèstia tampoc, que no pretenc matar ningú. 

El Taiyôken o "Puny del Sol", tradicionalment traduït al català com a "Mossegada del Sol", trobo que seria una tècnica força interessant de dominar, i m'agrada perquè és una de les que imita en Krilín, un dels meus personatges preferits, i a ell li va molt bé per tal d'escapar-se de situacions que el superen.

No crec que em servís de gaire fer-li això a algú que no volgués que m'aturés pel carrer, al capdavall podria fugir en aquell moment però tard o d'hora es produiria una situació violenta. En canvi, si justament el dia que vaig d'il·legal al metro hi ha una batuda de revisors i em claven una multa ja és mala sort, i m'ha passat. En aquests cas, o quan se m'acosten comercials o captadors de socis, no em faria res emprar la tècnica.

La multiplicació de cos o Shishin no ken d'en Ten Shin Han no li va servir per derrotar en Goku a la semifinal del 23è Gran Torneig de les Arts Marcials perquè se li dividia també la força en 4 parts, però trobo que seria útil per a dur a terme moltes tasques alhora, sempre que no requerissin gaire força.

Tampoc no és que en tingui tanta com per dividir-la en 4, no em convé pas, però i si pogués anar a treballar i alhora jugar a videojocs mentre també llegeixo i vaig a visitar algú?

I tornem al tema dels desplaçaments, perquè m'agradaria poder volar, i de pas gaudir del trajecte, però moltes vegades voldríem ser en un altre lloc en qüestió d'un minut o menys, i en aquest cas no serviria de res volar. No n'hi hauria prou.

Per això, i com a últim recurs, deixant de banda que en teoria només funciona si anem on hi ha una persona que coneixem -i a la sèrie de vegades se saltaven aquesta norma-, a més del perill de materialitzar-nos dins d'una paret o davant d'un camió en marxa, no em faria res saber fer el canvi de lloc instantani (Shunkanidô en japonès) per a comprar ous a l'últim minut abans que tanquin o arribar a la parada del bus abans que se m'escapi. Com veieu, no n'abusaria.

Quines són les vostres tècniques preferides de Bola de Drac? Com les faríeu servir?

Regals frikis de les Festes 2013-2014

El Pare Noel i els Reis d'Orient s'han portat molt bé amb mi, han estat generosos com sempre i entre les coses que m'han dut n'hi ha algunes que entrarien en la categoria de "frikis" (és a dir, aquelles que les persones més grans de la família et regalen amb cara de "a veure quan et passa la ximpleria") i que, per tant, vull compartir amb les lectores i els lectors d'aquest bloc, de manera que els he fet fotos i us les vull presentar.

Al novembre l'editorial EDT, antiga Glénat, va fer una liquidació de còmics amb l'excusa d'un trasllat d'oficines que de moment encara està pendent. El cas és que hi vaig anar i em vaig endur unes quantes coses i, com que em vaig passar una mica, algunes les vaig convertir en regals de Nadal i Reis que després he rebut a diferents cases. 

Una de les coses és aquest pack format pels números 1, 2, 3, 5 i 6 (els que hi havia) de Saint Seiya en edició integral o definitiva, actualment en mans de Planeta DeAgostini. Jo havia començat l'edició anterior, en volums de gruix i mida estàndard, però em vaig desfer dels números que tenia quan es va anunciar aquesta i, com sempre em passa, els diners no van sobreviure a l'espera. 

En la mateixa categoria tenim els volums 10, 12 i 17 de Black Jack, una de les meves obres preferides d'Osamu Tezuka, amb què completo per fi la col·lecció. 

També els números 4, 5, 6, 7 i 11 de Sakura, la caçadora de cartes (en català, sí), col·lecció que tenia pendent acabar des de feia molts anys...

...I que per fi vaig completar quan per Reis em va arribar el número 3, que el dia de l'outlet d'EDT no hi era (o estava molt malmès i llavors sortia massa car per estar en unes condicions de segona mà mal cuidada).

Fora d'EDT, de Panini els Reis em van portar l'11 i el 12 de Hunter x Hunter, i com que ja tenia el 13 i el 14 em poso per fi al dia i podré llegir-ne uns quants de seguits. 

De Planeta DeAgostini em van portar el volum 6 de Master Keaton, amb el qual també em poso al dia, però no n'hi ha foto perquè hi va haver un petit error i en comptes de ser el 6 era el 7, problema que està a punt de resoldre's.

Sortim de l'àmbit estricte dels còmics, però no del paper, perquè el Pare Noel em va dur un pack de paquets de mocadors de superherois de DC Comics, que sospito que només decoren els plàstics i els mocadors en si són blancs, però que de tota manera no penso obrir i queden, així, per a funcions decoratives.

En l'àmbit del marxandatge els Reis em van portar un clauer d'en P-chan, conegut a Catalunya com a "Baconet", que és el Ryôga de Ranma 1/2 transformat per culpa de l'aigua freda. 

Fa poc vaig perdre el que tenia des de feia moltíssims anys, perquè aquests clauers tenen tendència a descargolar-se de la cadena, i tot i que vaig manifestar que no en calia un altre els Reis han decidit que volen que torni a patir per si aquest també se'm perd.

Aquest cop no havia demanat cap videojoc, perquè fa poc me'n vaig comprar alguns i els que tinc al punt de mira encara no han assolit els preus que estic disposat a pagar o a fer pagar (i parlo d'Anglaterra, on són sempre molt més barats que aquí), però vaig tenir l'agradable sorpresa de rebre El profesor Layton y la Caja de Pandora, de la Nintendo DS.

La història d'aquest regal és que el dia de Sant Esteve, quan ens reunim tots els cosins, vam dur a terme la primera edició de l'amic invisible entre cosins, amb la variant —molt diferent de l'original— de jugar-se els regals als daus i anar-ne desembolicant un a cada ronda. El cas és que ajustant-me al pressupost màxim de 10 euros que havíem establert jo vaig portar una còpia d'aquest joc, d'oferta a Opencor, i com que vaig dir que si em tocava a mi mateix no em suposaria cap desgràcia, perquè em faltava i el volia, els Reis van parar l'orella i me'n van dur una altra còpia.

Acabem amb un altre article de marxandatge, en aquest cas de videojocs, que no em podia esperar de cap manera perquè no sabia que existia. Es tracta de la figura del Koopa Troopa, la tortuga dels jocs d'en Mario, amb el seu kart.

La qüestió és que sempre l'havia volgut, perquè és el personatge que agafo més sovint als títols de la saga Mario Kart, la meva preferida, però les diverses col·leccions de ninots amb kart que havien sortit fins ara no havien inclòs mai aquest personatge, i ja no esperava veure-la mai. No sabia, i per tant va ser una sorpresa molt agradable, que a les del Mario Kart 7 (Nintendo 3DS) sí que l'havien tingut en compte. 

Surto a l'anime de Shin-chan!

Fa uns anys, mentre treballava a Daruma Serveis Lingüístics al costat d'en Marc Bernabé i la Verònica Calafell en qualitat de revisor dels textos que després omplien les versions traduïdes de diversos manga i anime (la millor feina que he tingut mai), vaig tenir l'ocasió de conèixer l'autor de Shin-chan, el malaguanyat Yoshito Usui, que era amic dels traductors que traslladaven al català i el castellà la seva obra, tant en versió manga com en versió anime.

Ja vaig explicar fa 4 anys, el Dia de l'Orgull Friki, que gràcies a allò em vaig endur no només un dibuix dedicat per l'autor, sinó també un cameo al manga, que es recopila al volum 49 de la col·lecció, inèdit aquí. Doncs bé, anys després ha arribat la versió animada d'aquella aventura en què els Nohara visiten Barcelona (situada a "Espanya" sense cap escrúpol, però els japonesos ja ho tenen, això), i encara que quan vaig saber que es feia no les tenia totes (al cap i a la fi jo "participava" en un gag curt i poca-solta) el cas és que també hi surto. 

A diferència de la versió en paper a l'animada m'han vestit, tant a mi com a les altres 3 persones relacionades amb l'empresa que també van ser retratades a la ficció, amb la samarreta del Barça, cosa que és d'agrair (podria haver estat de l'Espanyol, quin horror!). 

Representa que sóc el de l'esquerra, ja ho vaig explicar en posar la vinyeta del manga on apareixia, i si no us ho acabeu de creure també tenim el vídeo d'aquest episodi emès al Japó l'1 de novembre de 2013, on encara que no entengueu el japonès és evident que se m'esmenta, al minut 1 (en Marc Bernabé em truca des del cotxe i jo responc), i se'm pot veure, més o menys al minut 2.

Em fa molta il·lusió haver sortit tant al manga com a l'anime de Shin-chan, una obra que en format còmic va ser cancel·lada aquí fa temps i els dibuixos animats de la qual, almenys en català, em sembla que no tiren endavant (les pel·lícules, que surten en DVD, sí), però que sens dubte és coneguda per moltíssima gent a casa nostra. 

Crec que tinc motius per a estar content i orgullós d'haver aconseguit la frikada, poc freqüent, de sortir en un manga i en la seva corresponent adaptació en dibuixos animats, no crec que passi cada dia i, per què no, penso que tinc dret a fardar-ne si m'ho permeteu.

La bufetada d'en Batman a en Robin

La definició de la paraula "meme" (o "mem") és complicada, però aplicada a internet es refereix a una idea que es transmet ràpidament a través de les xarxes socials i que la gent acostuma a modificar fins a l'extenuació. 

Doncs bé, una d'aquestes idees em va cridar l'atenció fa temps i l'he vist evolucionar, i com que té relació amb els temes de Cementiri de Pneumàtics en parlaré tot seguit.

De fet ja fa uns anys que circula, i consisteix en una frase que comença a dir en Robin, que irrita en Batman i s'endú una bona plantofada a la cara. Certament són idees divertides, com aquesta pregunta sobre què li regalaran a en Batman els seus pares, que rep la resposta més adequada.

També n'hi ha de polítiques...

O aquesta musical, que m'ha fet molta gràcia...

També tenim aquesta, una referència a l'aclamada trilogia cinematogràfica de Batman dirigida per en Christopher Nolan, que es va estimar més centrar-se en els primers anys de carrera del Cavaller Fosc, encara que aquí no es fa servir directament la vinyeta original.

Aquest mem també és graciós, però fa referència a les suposades relacions homosexuals del Duet Dinàmic que ja vaig deconstruir en aquesta entrada, i també està invertida respecte a les que hem vist. O és a l'inrevés?

Perquè la vinyeta original és així, on en Batman parla primer i en Robin després, però per al mem era més divertit emmirallar-la. 

La història darrere d'aquesta escena la trobem al número 153 del còmic World's Finest, de 1965, una història alternativa (no direm "imaginària" perquè de fet totes les històries dels còmics de superherois ho són) on en Batman es va originar per tal d'acabar amb en Superboy, a qui considera responsable de la mort del seu pare, i en Robin li prega que ho deixi córrer, de manera que s'endú la famosa bufetada.

El perruquer d'en Yamcha i en Son Gohan

No sé si us hi heu fixat, però jo que sóc molt detallista amb Bola de Drac he anat detectant al llarg dels anys un patró en els pentinats de dos personatges que no tenen cap parentesc i que, en realitat, amb prou feines van intercanviar paraules en tota la història de l'obra més coneguda d'Akira Toriyama.

Parlo d'en Yamcha i en Son Gohan, personatges completament diferents però que, aparentment, van al mateix perruquer o s'inspiren l'un en l'altre per als pentinats, tot i que per qüestió d'edat hem de suposar que és en Son Gohan qui es fixa en l'estil d'en Yamcha. En tot cas són els dos personatges que més vegades canvien de pentinat en tot Bola de Drac, si no comptem la Bulma.

Tot i que aquestes imatges corresponen a la saga de l'arribada dels Superguerrers, en realitat és el primer pentinat que li vam veure a en Yamcha. Un pentinat que definirem com de cabells llargs sense recollir i que en Son Gohan portaria molt breument en el futur.

Ho va fer a la saga d'en Cèl·lula, mentre s'entrenava a la Sala de l'Esperit i el Temps, més per deixadesa que per elecció pròpia i després de trencar, en transformar-se en superguerrer, la goma amb què es feia la cua. 

El segon pentinat d'en Yamcha el vam veure al Torneig de la Baba la Vident, en plena saga de la Cinta Vermella. Un canvi radical on el vèiem amb els cabells curts, tot i que en procés de créixer. Tornaria a anar així a la part final de Bola de Drac, quan ja no lluitava.

En Son Gohan el duu en la seva versió del futur d'en Trunks, quan feia d'entrenador del fill de la Bulma amb l'esperança de vèncer, fent equip amb ell, els temibles A-17 i A-18 d'aquella línia temporal. 

El pentinat que duu en Yamcha quan en Freezer arriba a la Terra era repetit de l'època del 22è Gran Torneig de les Arts Marcials, on va fer el seu millor paper, per tant aquesta imatge és igualment vàlida. És l'horrible pentinat de tassa que personalment vaig evitar durant tota la meva infantesa perquè ja llavors considerava que era horrorós. 

En Son Gohan el va dur just abans, a la saga de Namek, per decisió de la seva mare, la Xixi, que tenia un gust discutible per als pentinats i la roba del seu fill. Però com ja hem dit en realitat qui el va estrenar va ser en Yamcha, molts anys abans.

En l'època del 23è Gran Torneig de les Arts Marcials en Yamcha, a banda de presentar-se amb unes cicatrius que no li van marxar mai (és el personatge amb més mala sort de la sèrie) i que segurament li va fer algun dels seus companys d'entrenament, que eren en Ten Shin Han, en Krilín i en Chaos, duia els cabells llargs però recollits en una cua. 

Aquí teniu un gif animat on s'aprecia perfectament que en Son Gohan va dur el mateix pentinat, o molt semblant, durant l'entrenament amb en Cor Petit. Des de la seva primera aparició amb aquell cridaner vestit groc i el barret vermell amb la bola de drac al damunt ja anava així, però més curt, de manera que s'apreciava menys. El tornaria a dur quan en Freezer va arribar a la Terra.

Finalment veurem el pentinat de punta d'en Yamcha, que portava quan els androides A-19 i A-20 li van fer aquell horrible forat a la panxa, que per cert a l'anime trencava parcialment el logo d'en Kaitô, que al manga no duia.

En Son Gohan el duria al seu últim combat amb el monstre Bu, amb l'única diferència d'un ble que li penja al mig del front.

Digueu-me friki, però és un tema que sempre m'ha cridat l'atenció i feia molt que li volia dedicar una entrada a Cementiri de Pneumàtics. I vosaltres? Us hi havíeu fixat? Hi ha cap pentinat que m'hagi deixat de comentar?

La versió japonesa de les Mones de Pasqua

Ara que s'acosta el Dilluns de Pasqua i la celebració més interessant i llaminera de la Setmana Santa aprofito per escriure una entrada que tenia al cap des de feia temps. He de confessar que el significat religiós concret de la Mona l'ignoro completament, però sé que pertany al catolicisme, i per tant us estareu demanant com deu ser la versió d'aquests pastissos d'un país on aquesta és una religió minoritària.

Que són la versió japonesa de les Mones ho dic jo, però és que el concepte és més o menys el mateix, tot i que no un sol cop l'any i amb tots els elements, en principi, comestibles. Parlo de les carmanyoles o o-bento, que els japonesos s'enduen a l'escola o a la feina per dinar. Hi ha gent que les decora o les munta d'una manera que reprodueixen imatges que tots els japonesos reconeixen, i és un tema que em fascina. Tant pot ser d'un anime clàssic com és el cas de l'Abella Maia...

...com d'una escena concreta gravada a la ment de la gent i originada en un altre anime clàssic com és Kyojin no Hoshi, que veiem en aquesta segona foto. 

Tampoc no s'obliden de les pel·lícules del mític Studio Ghibli, com El meu veí Totoro... 

...o Tenkû no shiro Laputa, que és una de les meves preferides i de què ja vaig parlar fa un temps. Però no només tenim animes de fa 20 anys en amunt, sinó que les produccions més recents també han protagonitzat unes quantes carmanyoles japoneses:

Aquí en tenim una del pingüí Pen-Pen d'Evangelion, una de les sèries més populars dels anys 90 i encara ara, i més recent encara tenim aquest altre exemple:

M'encanta en Naruto menjant un dels seus bols de ramen, el seu menjar preferit. És un aliment que reprodueix un altre aliment, el que podríem anomenar la "metacarmanyola", o "metamenjar". No ho sé, però m'ha robat el cor.

I tot i que tinc un bloc de videojocs també els puc esmentar breument aquí per mostrar un parell d'o-bento que fan goig, com aquest de la saga Smash Bros., molt treballat...

...i aquest altre, que tampoc no ha de ser fàcil de fer i que fa broma amb els temps en què la Nintendo DS era una consola que es podia exhaurir a les botigues, amb un missatge que diu precisament això, "exhaurida". 

Manga, anime, videojocs i tota mena d'imatges de la cultura pop japonesa d'ahir i d'avui poden inspirar idees per a les carmanyoles, que serien doncs un equivalent (agafat amb pinces si voleu) de les nostres Mones de Pasqua. La diferència, però, és que els nostres pastissos estan llestos per menjar si els traiem els ninotets i l'opcional decoració amb xocolata, mentre que els o-bento sap massa greu destrossar-los, no trobeu? 

Tatuatges de sèries

Això dels tatuatges és quelcom que acostumo a tocar al bloc 3 Botons i START, però també hi ha gent que se'n fa de relacionats amb els temes que toco aquí (com el dia que vaig parlar dels tatuatges de Bola de Drac, però no ha estat l'únic cas), un dels quals les sèries de televisió. Hi ha gent molt malalta de les sèries, segur que coneixeu algú que correspon al perfil, i després hi ha un altre nivell: el dels que es fan tatuatges basats en les sèries, per tal de demostrar que els han marcat. Literalment.

Els fans de Lost sabreu què signifiquen aquests números. N'he trobat diversos exemples, però aquest era el més cridaner. Jo jugo a la loteria, quan ho faig, amb aquesta combinació, però no sé si els duria a la pell per sempre. Una altra versió dels tatuatges d'aquesta sèrie és la dels personatges:

Això és amor per un personatge, i la resta són ximpleries. No dedicaré aquesta entrada només als tatuatges d'aquesta sèrie, evidentment, però volia mostrar aquests dos exemples tan diferents. Passem a una altra:

El retrat "robot" (perquè no era gaire bo) d'en Heisenberg, alter ego d'en Walter White, protagonista de Breaking Bad, acompanyarà per sempre aquesta persona en més d'un sentit.

La imatge és borrosa, però no n'hi ha cap altra. Veieu The Big Bang Theory? Si ho feu ja sabreu què significa, i si no... doncs és una paraula que diu de vegades el personatge d'en Sheldon Cooper, que en la versió doblada al castellà s'ha traduït d'una manera que provoca vergonya aliena, "Zas, en toda la boca", com el doblatge en general d'aquesta sèrie. 

Un altre dels personatges que marquen, molt popular per la sèrie que protagonitza amb el seu propi nom, és en Dexter Morgan, que he vist que duen a la pell diverses persones amb un alt grau de detall, en aquest cas amb sang i tot. Parlaré de la sèrie quan em posi al dia amb els Estats Units, potser d'aquí un mes aproximadament. 

De How I met your mother ja n'he parlat algunes vegades, i aquest paraigua groc ja és un símbol per a tots els seus seguidors. 

El que sí que és un símbol, però de la història de la televisió de les darreres dècades, és el logo de Friends, sitcom que tots hem vist almenys una vegada i que tornaríem a mirar un cop rere l'altre. 

Un altre personatge que ja forma part de la història de la televisió, el gran Tony Soprano, de The Sopranos. Ara, potser no cal portar-lo a la pell sempre, no?

Acabem amb aquest que passa més desapercebut perquè és la triquetra, un símbol pagà popularitzat per la sèrie Charmed. 

Ho deixem aquí, n'hem vist uns quants i la meva reflexió és aquesta: sovint ens emocionem quan ens "encanta" una sèrie, però amb el temps aquesta passió s'acaba apagant. Jo, de sèries, no em faria cap tatuatge. I vosaltres?

Posant cares als actors de doblatge

Tot i que d'un temps ençà m'he convertit en un addicte a les versions originals de les coses, entre elles les pel·lícules i les sèries, estic molt orgullós dels actors de doblatge que tenim a Catalunya, la majoria dels quals s'encarreguen també dels doblatges en castellà, i no em preocupa la immodèstia d'afirmar que sóc bastant bo reconeixent-ne les veus i recitant alguns dels seus papers. Però... quines cares tenen, en realitat? Això és el que vull veure i compartir amb vosaltres amb els vídeos que posaré.

Atenció al primer, no el poseu més enllà del minut 1.30 si no heu vist La tomba de les lluernes perquè hi ha spoilers de la mida d'un campanar, més endavant. La primera frase que sentireu, però, no ho és, perquè a la pel·lícula surt de seguida. Aquests són els germans Trifol, veus molt conegudes i pràcticament omnipresents en l'anime, tant en català com en castellà (quan està ben doblat i no posen veus desconegudes i mediocres).



M'imagino que a la versió en català, que no he vist perquè l'edició que tinc en DVD és antiga i encara no el portava, són ells mateixos els que posen les veus als germans protagonistes. Ara veurem la del meu actor de doblatge preferit, que és en Ricard Solans (Robert DeNiro, Al Pacino, Richard Gere..., tant en català com en castellà). El vídeo comença, per cert, amb una introducció del senyor Manolo García, que posa la veu a l'Steve Martin, en Bill Murray o en Robert Redford, entre altres.



El que ve ara també el reconeixereu, és una veu bastant habitual, fins i tot és la veu en off de les obres de teatre del Tricicle. És en Jordi Brau, que al mateix vídeo diu el que ha fet:



Us agradaria saber com és la veu d'en Morgan Freeman o teniu la barra de dir que no en recordeu la veu? Doncs mireu el següent vídeo:



Aquest senyor també és català, igual que la seva filla, la Núria Mediavilla, que té una veu força característica i que hem sentit, per exemple, doblant l'Uma Thurman, l'Helena Bonham Carter o la Winona Ryder:



És curiós, però hi ha força famílies ficades en això del doblatge. Hi ha qui diu que el món del doblatge és "una màfia", però si les veus són bones personalment trobo que tant li fa si els actors i actrius entren en aquesta professió endollats. Mireu també els Trifol, els del primer vídeo, que al seu torn són fills de l'Albert Trifol pare, ja desaparegut. Un altre:



Si l'heu mirat encara que sigui durant un minut ja ha quedat explicat qui ha doblat en Camilo García, una altra veu molt identificable i també catalana (va tenir fins i tot un petit paper a El Cor de la Ciutat). Sabeu quina cara fa la veu d'en Johnny Depp, en Jim Carrey o en Leonardo DiCaprio? (primer comença amb la Graciela Molina, però també val la pena escoltar-la també a ella):



Us sona, en Lluís Posada? Segurament sí, si vau veure Nissaga de Poder, perquè hi va actuar com a segrestador de l'Abril. A les sèries catalanes, ja que en parlem, hem vist moltes veus de doblatge que també són (o puntualment han fet de) actors i actrius d'interpretació, com per exemple el desaparegut Alfred Lucchetti o la Marta Barbarà (veu d'en Krilín, que va tenir un paper molt petit a la telenovel·la catalana), per dir-ne només algunes. 

Per acabar vull que mireu aquest vídeo, perquè és d'un actor de doblatge... demanant el retorn de Bola de Drac (abans que finalment es produís)!



Aquest home és un crac. De fet, no és la primera vegada que fa un vídeo d'ell mateix interpretant en Vegeta, i també ha assistit al Saló del Manga amb en Marc Zanni, la veu d'en Goku, per fer una mica el pallasso davant dels fans, cosa que s'ha d'agrair.

XVII Saló del Manga: la crònica

El XVII Saló del Manga va començar dissabte i s'acaba demà, però amb tres dies n'he tingut prou per quedar-ne satisfet. La meva manera d'enfocar-lo ha canviat amb els anys, les últimes vegades hi he anat acreditat com a redactor de petits blocs i, a més, sol. És una manera diferent de viure els Salons, tant del manga com del còmic. Això sí, també aprofito per comprar-me coses, perquè encara que la situació no sigui gens bona un Saló és un Saló.

I el que m'he comprat és això que podeu veure a la foto: el pack de la sèrie completa d'Evangelion, la pel·lícula El verano de Coo (Kappa no Kû to Natsuyasumi), que en parlen molt bé i només valia 5 euros, el pack amb els OVA de Rurôni Kenshin, tant els del passat com els que conclouen la història (també 5 euros), el 45 de Naruto (de segona mà) i l'1 de Q & A, del meu estimadíssim Mitsuru Adachi. D'aquesta única novetat que m'interessava ja en vaig parlar fa un temps.

A més, no els he fet cap foto però avui he trobat en una altra botiga de segona mà els números 42, 44, 46 i 48 de Naruto, de manera que només me'n falten tres, per desgràcia saltejats, per posar-me al dia. Per la meva situació no està gens malament el que he comprat, però comparat amb l'any passat ha estat un Saló amb poc material de segona mà i poc interessant en general.

En fi, la resta del temps he passejat, he mirat les botigues, les disfresses i l'ambient, he anat a les presentacions que considerava d'interès per al bloc gràcies al qual anava acreditat, i he fet una mica el ximple:

Aquí em podeu veure amb un dels meus ídols videojoquístics, la mascota de la meva companyia preferida. No cal que us en digui el nom, oi? De cap de les dues coses. Parlant de videojoc, a l'estand de Nintendo vaig poder provar el Super Mario 3D Land i el Mario Kart 7, els dos títols que em compraré segur quan tingui la Nintendo 3DS i que encara no han sortit a la venda. També vaig aconseguir la signatura del director de la pel·lícula El verano de Coo, en Keiichi Hara:

Aquest senyor va aconseguir atraure l'atenció dirigint pel·lícules d'en Doraemon i en Shin-chan (i capítols de la sèrie d'aquest) i després va poder dur a terme el llargmetratge pel qual es va fer famós internacionalment. Enguany ha sortit la seva segona pel·lícula, Colorful, però ja me la compraré més endavant. Pel que fa als altres autors convidats, només m'interessava el veterà Hiroshi Hirata, però com que no en tenia cap còmic ni n'he trobat cap a preu de ganga ho he deixat estar.

Pel que fa a les exposicions, destacaven una de quimonos, una mostra de la qual podeu veure en aquesta foto, i també una del món dels samurais al manga:

I més o menys això seria tot. Com sempre, una quantitat enorme de gent, dissabte i diumenge costava moure's per allà sense donar empentes involuntàries a la gent, i la calor que desprenien tants cossos en un espai tan clarament insuficient era poc pròpia de finals del mes d'octubre. Per sort, a partir de la propera edició el Saló del Manga es farà a la Fira de Barcelona, a Montjuïc, molt més adequada com es pot veure a cada Saló del Còmic i com reconeix l'organització, conscient que no hi caben ni tota la gent que hi vol entrar ni tots els estands que hi voldrien exposar productes i serveis. De retruc, en podrem tornar a dir Saló del Manga de Barcelona sense cometre cap inexactitud.

Acabo amb aquesta simpàtica imatge. Tants anys reclamant amb pancartes i pintades que es tornés a emetre Bola de Drac i ara que per fi la tornem a tenir aquí, és de ben educats que hi hagi una pancarta d'agraïment al canal que ho ha fet possible. 

Un any més, content d'haver-hi anat (no tant com l'any passat, però, en què per exemple vaig aconseguir dedicatòries de dos dels grandíssims), amb ganes de poder-hi tornar l'any que ve amb més poder adquisitiu i content també d'haver-hi conegut una persona que ja coneixia, però poc i només d'internet. Un plaer, i la propera vegada espero que no hagis d'aguantar més cues per culpa meva!