Menú

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris himym. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris himym. Mostrar tots els missatges

dissabte, 12 d’abril del 2014

Personatges televisius que no m'agraden

És fàcil, jo mateix ho he fet alguna vegada, repassar personatges que ens agraden. Es pot fer en general o acotant la selecció i triant, per exemple, els secundaris preferits o els personatges femenins (de còmic o de sèries) que ens cauen millor, però també es pot fer el contrari: parlar de personatges que no ens agraden, que ens cauen malament, que ens fan rabieta, sigui pel motiu que sigui. I això és el que em disposo a fer avui, sense cap ordre, sinó tal com se'm van acudint.

Evidentment no parlaré de personatges que representa que són malvats o que estan dissenyats per a que no ens agradin, això seria massa obvi (i fins i tot seria més interessant parlar de dolents que sí que m'agraden), sinó d'altres que potser són estimats, però que a mi no m'acaben de fer el pes. Seria el cas, per exemple, d'en Tsubasa Ôzora, però a ell ja li vaig dedicar una entrada sencera. Aquí faré un repàs més breu d'uns quants personatges de sèries de televisió que estarien entre els que no m'agraden per un motiu o un altre.


Començarem per un de masculí, en Sheldon Cooper, de The Big Bang Theory. Em fa l'efecte que és un personatge estimat, però a mi em carrega tant com al seu company de pis, en Leonard.

Se suposa que és un geni amb unes habilitats socials gairebé nul·les, incapaç d'entendre el sarcasme i encara menys dur-lo a terme, però sovint les seves actuacions contradiuen aquesta característica (ho considero un error de guió, perquè no és que amb el temps n'hagi après, sinó que ja ho feia a les primeres temporades de la sèrie). A més, per ser un paio tan aferrat a la realitat, trobo que li agraden massa els universos de ficció.

No m'agrada, doncs, com està construït el personatge, i a més tampoc no crec que en Jim Parsons l'interpreti d'una manera en absolut lloable (i tot i així l'han premiat): els seus moviments, la seva manera de parlar, els seus gestos... no deixen de ser un reflex de l'homosexualitat de l'actor, i ja hauríeu de saber que no sóc ni de bon tros enemic dels homosexuals, però en un intèrpret això no s'hauria de notar, sobretot quan dóna vida a un personatge de les característiques d'en Sheldon.


La Sansa Stark, de la saga literària Cançó de Gel i Foc, amb l'adaptació televisiva Game of Thrones té una versió "humana" i és per això que en tenim una fotografia.

El cas és que als llibres més o menys es veu quins personatges estan fets per a caure'ns bé, encara que sigui poc a poc, i quins no. El de la Sansa no sabria en quin sac ficar-lo, però a mi em cau malament. És massa refinada, ploramiques, covarda i bleda, res a veure amb la seva germana petita, l'Arya, i sincerament se me'n fot el que li passi. La seva versió televisiva la retrata perfectament i, per tant, no millora la imatge que en tinc.


Un que sí que tinc clar que la gent estima, i que molts consideren el millor de la seva sèrie, How I met your mother, és en Barney Stinson, un altre amic típicament pesat, que a mi em cansa ben ràpid i que em fa identificar encara més amb el protagonista.

És d'aquelles persones que mai no saben quan han de parar de fer el ruc, que volen arrossegar els altres a fer les activitats que ell considera interessants i/o adequades sense tenir en compte com tinguin organitzat el dia les seves "víctimes" i, per molt que ho faci tot amb bona intenció, no suportaria tenir un amic com ell.


Quan vaig fer l'entrada de Friends ja vaig dir que els 3 nois m'agradaven, que no em podia quedar només amb un d'ells, mentre que amb les noies tenia clar que la meva preferida era la Phoebe. Doncs bé, m'ha costat una mica més decidir quina de les noies em cau pitjor, però guanyaria la Rachel Green.

Ja vaig dir en aquella entrada que sí que evolucionava una mica, el personatge, però que continuava caient-me malament, i és que es tracta d'una noia malcriada, egoista i amb un alt concepte de si mateixa. Evidentment té moments bons, però en general trobo que té una personalitat molt poc atractiva.


Molt semblant és el cas de la Gabrielle "Gaby" Solís de Desperate Housewives, que si llegiu l'entrada veureu com dic clarament que és el que em cau pitjor dels personatges femenins.

Ella també és egoista, capriciosa i, a sobre, manipuladora en el pitjor dels sentits: sempre per al seu propi benefici. N'hi ha que fan les coses perquè el fi justifica els mitjans, però en el seu cas tot se centra en ella, i això és quelcom que no puc suportar.


Més que caure'm malament, el que em passa amb l'Schmidt de New Girl és més o menys el mateix que amb els altres personatges masculins que hem vist més amunt: em cansa. El trobo pesat, i tampoc no el voldria a la meva colla d'amics.

Alhora és un metrosexual amb un alt concepte de si mateix i està obsessionat amb el vestuari, la decoració i tota mena de coses que a mi m'importen tres pebrots.


Grey's Anatomy és una sèrie bastant coral, i una fàbrica de personatges ben definits i caracteritzats, però en teoria la seva protagonista és la Meredith Grey, que no m'ha acabat d'agradar mai, ni el primer dia ni ara que estic acabant de veure la desena temporada de la sèrie.

Mentre altres personatges han destacat per algun motiu i s'han fet estimar, trobo que la que dóna nom a la sèrie és molt plana, no té res d'especial i, el que és pitjor, ella considera que sí. No sé si és un problema de guió, si sóc l'únic que ho percep així o senzillament els han sortit millor tots els altres personatges. 


Per fi arribem, però, a un personatge que odio de debò. La protagonista (almenys així era al principi) de The L Word, la Jenny Schecter, és una paia estranya, sonada, narcisista, egoista i amb un punt malèvol que vull pensar que els guionistes van fer així expressament, perquè si pretenien que trobéssim per on agafar-la es van equivocar de mig a mig.

El més normal en qualsevol obra de ficció és que el protagonista conegui altres personatges i s'integri en una colla preexistent o sigui el detonant de la creació d'una de nova. Però ella no, ella sembra la discòrdia amb la seva actitud i les seves accions i no és difícil odiar-la encara que sigui una mica. Ho trobeu normal? Doncs això és el que fa, i a mi m'és igual que em diguin que és una noia que busca el seu lloc al món, que té els seus traumes, etc. Collonades.

És odiosa, i pel que sembla és un sentiment majoritari entre la crítica i el públic, però tot i que abans he dit que no parlaria de personatges dissenyats per a ser odiats, en aquesta cas faig una excepció perquè no està clar que la creessin amb aquesta idea al cap i perquè, en ser la protagonista, val la pena destacar-la.


En qualsevol sèrie hi ha personatges que m'agraden més i menys, però si hagués de dir tots els que no m'han caigut especialment bé no acabaríem mai, de manera que he fet una selecció dels més destacats, que si m'han vingut al cap deu ser per alguna cosa. Quins són els vostres? N'hi ha cap dels que he dit que vulgueu defensar?


 

dimarts, 1 d’abril del 2014

How I met your mother (novena temporada)

Hem arribat al final de la sèrie, estimades lectores i estimats lectors. I escric i publico l'entrada sobre la novena i última temporada de seguida que acabo de veure-la, a diferència d'altres vegades. 

Com sempre, entenc que si llegiu una ressenya sobre la 9a temporada d'una sèrie és que ja l'heu vist o no us fan res els spoilers, de manera que avanceu sota la vostra responsabilitat.


Al final de la vuitena temporada ja es veia venir el que seria aquesta: un gran flaixbac al voltant del dia del casament d'en Barney i la Robin, una fórmula que incrementava la sensació que als responsables de How I met your mother se'ls havien acabat les idees i no sabien com allargar més la sèrie.

És probable que això sigui parcialment així, al cap i a la fi hi ha hagut un parell de temporades, concretament la 7a i la 8a (també trobarem amplis sectors dels seguidors de HIMYM que diran que n'hi ha més), que transmetien aquesta sensació. Però no, la novena és una altra cosa. Ha tingut molt de sentit i el seu final ha estat meravellós, una obra mestra que ha donat resposta a un dels punts febles argumentals que semblava que la sèrie tenia. En parlaré al final.


El tema principal, si més no el que ha ocupat més metratge d'aquests últims 24 episodis de la sèrie, ha estat el del casament d'en Barney i la Robin, com deia abans. El final d'un triangle amorós, el final de la vida de disbauxa del faldiller autoanomenat millor amic d'en Ted.

Durant la novena temporada hem tingut un fotimer d'episodis situats a dies, hores i fins i tot minuts del casament pròpiament dit, i això ha donat lloc a trames i gags encertats i divertits en alguns casos, i innecessaris i menys aconseguits en d'altres. També ha permès (o ha possibilitat) la desfilada de diversos personatges, secundaris i més petits encara, a tall de comiat dels fans. 


Però també s'han tractat temes importants. És un punt d'inflexió a les vides de tots ells: dos dels cinc es casen (entre ells), el matrimoni Eriksen es troba en una cruïlla en què o bé en Marshall serà jutge i es trencarà el somni de la Lily de treballar a Itàlia, o bé se n'aniran a Itàlia i en Marshall haurà de rebutjar el càrrec que sempre ha desitjat. I en Ted, el protagonista de la sèrie, ha decidit mudar-se a Chicago perquè, de fet, encara sent algun cosa per la Robin i no pot suportar veure-la amb en Barney. Un altre cop? Sí, amics i amigues, un altre cop.


Ara bé, sabem des del principi de la sèrie que la mare dels seus fills no és ella, encara que als guionistes els agradi marejar la perdiu, i la cara de l'autèntica mare la vam veure per primer cop a l'últim minut de la vuitena temporada.

L'actriu Cristin Milioti interpreta la mare (en coneixem el nom, Tracy McConnell, al final de la novena), que necessitava una presentació encara que en Ted trigui a conèixer-la, i ha estat aquesta la funció de l'última tongada d'episodis de How I met your mother. Si ens l'haguessin mostrat al final de tot no hauria tingut gràcia: l'havíem de conèixer bé. Trobo que ha estat un encert majúscul, haver-ho fet així. En Ted no tenia per què conèixer-la abans, però nosaltres sí.


Ens la presenten, fins i tot li dediquen un episodi a ella sola (i els seus amics), la veiem conèixer els amics d'en Ted, i la veiem també en el futur amb el propi Ted. Ens ho van deixant anar de mica en mica, i sense que ens n'adonem ens convencem que és perfecta per a ell. Comencem la novena temporada sabent quina cara fa, i durant aquests episodis coneixem com és el seu caràcter i com interactua amb el protagonista. Ara ens falta, doncs, veure el dia que es van conèixer. I el veurem, sí, però a l'últim episodi.

Un últim episodi que en realitat són el 23 i el 24 junts, emesos seguits, com és habitual, i que és una autèntica obra mestra. Sense deixar de banda l'humor, està carregat de moments emotius, comiats i alguna sorpresa argumental (hem vist un divorci i una paternitat inesperada). La principal, però, no ho és tant perquè ja ens ho insinuaven en un episodi i corrien teories per internet que li donaven força.


Hi ha un motiu pel qual en Ted, l'any 2030, està explicant als seus fills adolescents com va conèixer la seva mare (i sentim la frase que jo pensava que seria l'última de la sèrie: "and that, kids, is how I met your mother"). Un motiu pel qual és ell sol qui ho està fent, un motiu pel qual (i aquí recuperem el que semblava el punt feble de la sèrie i al final no ho era —o els guionistes se n'han sortit bé i ha passat per bo—) a la història de com va conèixer la seva mare es parla més de la Robin que no pas de la mare.

Arribats a aquest punt no crec que us queixeu d'spoilers, de manera que ho diré més clarament: tenim drama, senyors. I les vegades que hi ha hagut drama en aquesta sitcom s'ha introduït de manera magistral, sense que desafinés. Ens han fet estimar el nou personatge i després li han donat un final tràgic, però la sèrie acaba en un to positiu, un final agredolç que explica per què s'ha insistit tant en el tema Ted-Robin.

 
How I met your mother ha estat una comèdia de situació que molts hem comparat amb Friends, no sense part de raó, i crec que serà recordada durant molts anys. Va ser original en el plantejament: per una vegada la principal parella de personatges no es coneixia fins al final, i és cert que això ha permès als seus creadors, Carter Bays i Craig Thomas, estirar i arronsar com han volgut, i més d'una vegada marejar-nos innecessàriament, però també és cert que, a l'escena final, rodada el 2005, es demostra que hi havia un pla i que s'ha dut a terme fins al final, i que tot allò que ens feia ser escèptics o sentir-nos decebuts... era un error de percepció nostre.


El final d'aquesta magnífica —no perfecta, perquè poques coses són perfectes— sitcom és de 10 sobre 10, de fet millor que molts dels seus episodis, però el més important és que dóna totes les respostes que esperàvem, lliga els caps principals i és fidel, en la seva resolució, al caràcter dels seus protagonistes.

Tanmateix, per més lògic i ben lligat que estigui, no ha agradat a tothom, però és que això mai no s'aconsegueix. A mi, afortunadament, sí. Sigui com sigui la trobarem a faltar, How I met your mother. No crec que la nova How I met your dad, que entenc que repetirà la fórmula en bona mesura, sigui ni de bon tros com aquesta. L'empremta que ha deixat HIMYM serà difícil d'esborrar. Fins i tot diria que llegen...dària.




dissabte, 18 de febrer del 2012

Tatuatges de sèries

Això dels tatuatges és quelcom que acostumo a tocar al bloc 3 Botons i START, però també hi ha gent que se'n fa de relacionats amb els temes que toco aquí (com el dia que vaig parlar dels tatuatges de Bola de Drac, però no ha estat l'únic cas), un dels quals les sèries de televisió. Hi ha gent molt malalta de les sèries, segur que coneixeu algú que correspon al perfil, i després hi ha un altre nivell: el dels que es fan tatuatges basats en les sèries, per tal de demostrar que els han marcat. Literalment.


Els fans de Lost sabreu què signifiquen aquests números. N'he trobat diversos exemples, però aquest era el més cridaner. Jo jugo a la loteria, quan ho faig, amb aquesta combinació, però no sé si els duria a la pell per sempre. Una altra versió dels tatuatges d'aquesta sèrie és la dels personatges:


Això és amor per un personatge, i la resta són ximpleries. No dedicaré aquesta entrada només als tatuatges d'aquesta sèrie, evidentment, però volia mostrar aquests dos exemples tan diferents. Passem a una altra:


El retrat "robot" (perquè no era gaire bo) d'en Heisenberg, alter ego d'en Walter White, protagonista de Breaking Bad, acompanyarà per sempre aquesta persona en més d'un sentit.


La imatge és borrosa, però no n'hi ha cap altra. Veieu The Big Bang Theory? Si ho feu ja sabreu què significa, i si no... doncs és una paraula que diu de vegades el personatge d'en Sheldon Cooper, que en la versió doblada al castellà s'ha traduït d'una manera que provoca vergonya aliena, "Zas, en toda la boca", com el doblatge en general d'aquesta sèrie. 


Un altre dels personatges que marquen, molt popular per la sèrie que protagonitza amb el seu propi nom, és en Dexter Morgan, que he vist que duen a la pell diverses persones amb un alt grau de detall, en aquest cas amb sang i tot. Parlaré de la sèrie quan em posi al dia amb els Estats Units, potser d'aquí un mes aproximadament. 


De How I met your mother ja n'he parlat algunes vegades, i aquest paraigua groc ja és un símbol per a tots els seus seguidors. 


El que sí que és un símbol, però de la història de la televisió de les darreres dècades, és el logo de Friends, sitcom que tots hem vist almenys una vegada i que tornaríem a mirar un cop rere l'altre. 


Un altre personatge que ja forma part de la història de la televisió, el gran Tony Soprano, de The Sopranos. Ara, potser no cal portar-lo a la pell sempre, no?


Acabem amb aquest que passa més desapercebut perquè és la triquetra, un símbol pagà popularitzat per la sèrie Charmed

Ho deixem aquí, n'hem vist uns quants i la meva reflexió és aquesta: sovint ens emocionem quan ens "encanta" una sèrie, però amb el temps aquesta passió s'acaba apagant. Jo, de sèries, no em faria cap tatuatge. I vosaltres?


Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails