dimecres, 19 de juny de 2013

Sèries: Friends

Fa més d'un any vaig redactar una entrada especialment pensada per a despertar la nostàlgia sobre aquesta sèrie, en una secció que em consta que agrada però que per les seves característiques tampoc no pot tenir noves entrades gaire sovint. 

El cas és que gràcies als DVD he pogut veure, per fi, sencera i tota seguida una sèrie que va marcar una dècada i que va revolucionar el gènere de la comèdia de situació, la sitcom, i de la qual qui més qui menys ha vist, com a mínim, uns quants capítols alguna vegada a la vida (i hi ha moltíssima gent que els ha vist tots diverses vegades). 


Friends, creada per David Crane i Marta Kauffman, es va emetre originalment a la cadena nord-americana NBC entre 1994 i 2004 amb un total de 10 temporades i 236 episodis, i va esdevenir un èxit des de la primera temporada, però el seu impacte aniria creixent i creixent al llarg dels anys fins al punt que encara ara, 9 anys després del seu final, es considera no només una de les millors sèries del seu gènere, sinó també de la televisió en general.

Si us hi fixeu, fins i tot en les sitcoms més populars de l'actualitat, en els grups de personatges sempre n'hi ha un o dos que destaquen per sobre dels altres, i és aquest un dels punts en què innovava Friends: cap dels seus personatges es pot identificar com a protagonista, sinó que tots ho són. Bé, si més no els 6 que conformen el repartiment fix, perquè naturalment també hi ha personatges habituals que són clarament secundaris.


Aquesta característica no la trobem, per citar exemples recents del gènere on també hi hagi grups d'amics, a How I met your mother, centrada en en Ted Mosby, ni a The Big Bang Theory, on destaquen sobretot en Leonard i en Sheldon.

Friends és el dia a dia d'un grup d'amics novaiorquesos —encara que no es rodava a Nova York— de vint-i-tants anys (trenta-i-tants en acabar la desena temporada), relacionats per parentesc, coneixença dels anys d'institut o proximitat de residència, que dediquen tot el temps lliure que tenen a estar junts, generalment a la cafeteria Central Perk, i a enfortir aquests lligams a través d'experiències que, paradoxalment, ens fan veure'ls més aviat com a família que com el grup d'amics que dóna nom a la sèrie. Ja els deveu conèixer, però els repassem?


La sèrie comença el dia que la Rachel Green (Jennifer Aniston) es retroba amb la seva amiga Monica després de deixar plantat el nuvi al seu propi casament, dia en què també coneix (o retroba, segons el cas) la resta del repartiment.

Una insuportable nena de casa bona amb la mà foradada, amb pocs coneixements de cultura general i que no ha treballat en sa vida, la Rachel evoluciona al llarg de la sèrie i va madurant, però li queden petites coses que a mi m'impedeixen tenir-li gaire estima, així com una obsessió pel món de la moda que, afortunadament per a ella, li acaba permetent guanyar-se les garrofes.


En Ross Geller (David Schwimmer), un paleontòleg divorciat que per més que intenta posar-se seriós no acaba d'obtenir dels altres el respecte que desitjaria, és el protagonista de les bromes recurrents dels altres per la seva afició a casar-se i divorciar-se i pel fet que la seva primera dona el va deixar per una altra dona.

Però en Ross també és el protagonista d'una altra cosa, i és la història d'amor amb múltiples interrupcions que viu amb la Rachel des que es va enamorar d'ella a l'adolescència. En retrobar-se d'adults és quan té lloc aquesta relació que enganxa els espectadors, que sempre estarem a favor de la parella encara que sovint cadascun dels seus dos membres trobi, aparentment, l'amor en una altra banda, casos en què tots dos fan el cor fort i miren d'ajudar l'altre encara que en realitat estiguin extremament gelosos.


Es van conèixer gràcies a la Monica Geller (Courteney Cox), la germana petita d'en Ross, que era la millor amiga de la Rachel a l'institut. Amb un passat com a noia molt grassa i addicta a qualsevol mena de menjar, la Monica ha aconseguit aprimar-se i lluir una bona figura, però ha fet del menjar la seva professió i treballa de xef.

A banda d'això està obsessionada amb la neteja i l'ordre, fet que exaspera els seus amics, que li tenen por i acostumen a tolerar les seves manies. Durant bona part de la sèrie viu amb la Rachel com a companya de pis, circumstància que enforteix encara més la seva relació.


A l'altra banda del passadís de la planta hi ha el pis d'en Chandler Bing (Matthew Perry), analista estadístic que té el vici de fer broma de tot, sovint amb un humor que només entén ell i en els pitjors moments possibles.

Els seus amics no saben ben bé a què es dedica, i malgrat que no té gaire experiència amb les dones sí que hi va tenir una relació que el va marcar: la de la pesada i estrident Janice, que esporàdicament se'l troba, tot exclamant el mític "Oh...my...God!" i intentant recuperar-lo.


El seu millor amic i company de pis durant bona part de la sèrie és en Joey Tribbiani (Matt LeBlanc), un actor italoamericà sense gaire èxit professional, però un autèntic Casanova, que ens fa riure a cada capítol amb la seva limitada intel·ligència i els comportaments que aquesta provoca.

També se'l coneix per la seva fam insaciable i els seus pocs escrúpols a l'hora d'endur-se coses a la boca. Ara bé, tot i que no és gaire espavilat, en realitat per a ell els amics són el més important i ho demostrarà més d'un cop. Devia ser el preferit de l'audiència, perquè després de la sèrie va protagonitzar l'spin-off que duia el seu nom, Joey, que malauradament no va anar bé i va ser cancel·lat després de només una temporada i mitja. La Marta Kaufmann i en David Crane, els creadors de Friends, no hi van voler participar.


Ens queda la Phoebe Buffay (Lisa Kudrow), la hippy del grup, que tot i tenir un passat més aviat dramàtic és la més optimista i alegre de la colla. A la sèrie és massatgista i cantautora amateur, faceta en què destaca, però negativament, encara que els seus amics no són capaços de dir-l'hi.

Té una germana bessona, l'Ursula, que és actriu porno i que interpreta òbviament la mateixa Lisa Kudrow. Curiosament, el personatge de l'Ursula es va estrenar a la sèrie Boig per tu, emesa originalment de 1994 a 1999. Dos dels personatges d'aquesta sèrie van aparèixer a Friends i van confondre la Phoebe amb la seva amiga Ursula, en una picada d'ullet als seguidors de les dues sèries.


Repassats els 6 personatges protagonistes, com hem dit tots igual d'importants, ens queda dir que a Friends hi ha algun secundari recurrent, com el cambrer Gunther (James Michael Tyler), eternament enamorat de la Rachel en secret, els pares d'alguns dels personatges principals, en Richard (Tom Selleck), l'esporàdic David (Hank Azara) o l'esmentada Janice.



I un altre dels al·licients de la sèrie són les seves estrelles convidades, les que amb aparicions d'un o pocs episodis provoquen els udols del públic que assistia en directe a les gravacions (encara que el so de les rialles i els crits es retoqués posteriorment si no quedava bé), unes estrelles que són de més pes a mesura que avancen les temporades, i entre les quals s'han vist actors i actrius com ara la Susan Sarandon, en Sean Penn, en Brad Pitt, en Michael Rapaport, en George Clooney, la Christina Applegate, la Julia Roberts, en Jon Favreau, en Danny DeVito, l'Elle MacPherson, en Bruce Willis, la Denise Richards, la Winona Ryder, en Gary Oldman o l'Alec Baldwin, entre molts altres, a més de cameos com els de la Sarah Ferguson, en Jean-Claude Van Damme o en Ralph Lauren.


Les històries de Friends són, com és habitual a les comèdies de situació, autoconclusives, amb capítols dobles al final de cada temporada que deixaven amb l'ai al cor els que la miraven quan s'emetia per primer cop, però hi ha una continuïtat argumental en les subtrames que dóna coherència a tot plegat i fa que sigui recomanable mirar-la sencera i en ordre, si bé també és cert que veure'n capítols saltejats no farà que ens ho passem pitjor.

Friends és una d'aquelles sèries que no cansen gens, i si l'heu vist unes quantes vegades però ara la teniu en DVD (o Blu-ray, que acaba de sortir i conté, finalment, els episodis amb una qualitat d'imatge adequada) podeu aprofitar per veure-la en versió original —al cap i a la fi ja us la deveu saber de memòria— i gaudir dels matisos interpretatius que sempre es perden en els doblatges i que en el cas de Friends ens permeten conèixer un aspecte més dels personatges, concretament l'accent italià d'en Joey, els esgarips de la Phoebe quan canta, el famós i agut "I know!" de la Monica, l'entonació sarcàstica d'en Chandler, la rialla nerviosa d'en Ross o les també rialles, però forçades, de la Rachel.


I pel que sembla els actors que per a nosaltres seran sempre en Chandler, en Joey, en Ross, la Monica, la Phoebe i la Rachel tenen tan bona relació que fins i tot es van posar d'acord per a negociar col·lectivament el seu sou a partir de la tercera temporada, un sou que va anar augmentant espectacularment i que els va suposar 1 milió de dòlars per capítol a cadascun d'ells a les dues últimes temporades.



Una dècada sencera de Friends va fer que aquesta cançó, I'll be there for you, de The Rembrandts, se'ns enganxés i encara piquem de mans quan ho fan també a la cançó original cada cop que l'escoltem a l'opening d'un episodi.

No hi ha dubte que és una de les sèries més populars de la història de la televisió, i això queda clar amb el munt de nominacions i premis que va recollir al llarg de la seva emissió. A més, segons la Wikipedia és la darrera sitcom que s'ha situat com a sèrie més vista de la televisió dels Estats Units (concretament amb la mitjana de 24 milions d'espectadors de mitjana a la setena temporada), i ja han passat 12 anys des que ho va aconseguir. Us vénen de gust unes quantes preses falses?



A banda de l'èxit quantificable en audiències i diners, es veu que diversos estudis van observar que la influència de la sèrie va més enllà de les rèpliques del fictici Central Perk (n'hi ha fins i tot una franquícia) i l'arribada de sitcoms semblants com ara How I met your mother: les expressions i les entonacions dels personatges ja formen part de la manera de parlar dels nord-americans, i la idea de viure amb amics més que no pas amb la família no és pas un invent de la sèrie, però sí que va contribuir a normalitzar el model.

La clau de l'èxit de Friends, a més de l'habilitat dels actors i uns guionistes que reescrivien el capítol durant el rodatge per tal de perfeccionar-lo, va ser la facilitat amb què l'audiència es va poder identificar amb aquesta colla de gent normal, amb problemes i preocupacions normals, i l'afecte que li va agafar al llarg de 10 anys de canvis de pentinat, creixement personal i reaccions que es podien deduir gràcies a les personalitats tan ben definides que tenien, però que tot i així no feien la sèrie previsible, ans al contrari: és tan amena que es pot considerar immortal, perquè com hem dit abans no ens cansem de veure-la.

I no, no se'n farà cap pel·lícula, tal com els seus creadors han confirmat aquest mateix 2013. Si els volem tornar a veure junts (no tots, però sí de dos en dos) ens haurem de conformar amb les seves aparicions com a convidats en algunes de les sèries que han protagonitzat després de Friends.




7 comentaris:

  1. 1 milió per capítol i persona??? uala!!! què bèsties! XD

    Jo sóc una d'aquestes persones que ha vist varis capítols vàries vegades. És el que té que ho fessin a Cuatro/Canal+ en obert als migdies a l'hora de tornar de la uni i haver de dinar sola... així com hauré vist Buffy mil vegades també xD

    Realment una compra que ens ha valgut la pena, i ara hem de trobar amb què suplir-ho! que ens quedem sense sitcoms! xD :P

    Molt bona entrada ^^

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies! ^^

      La compra va valer la pena, però em fa ràbia que poc després sortís en Blu-ray i per fi en condicions normals, és a dir bona qualitat d'imatge i format no 4:3.

      La nostra la venen com l'edició 15è aniversari però no és res més que les capses individuals unides i au. Amb tots els defectes que tenen, perquè la qualitat de la imatge no és ni la d'una pel·lícula dels primers DVD.

      Elimina
    2. Bé, no importa que estigui en BR, perquè total, llavors no hauríem pogut mirar-ho fins d'aquí a moooolt.. jajaja
      És el que més m'he arrepentit del meu portàtil, podia escollir posar-hi un lector BR i al final em vaig tirar enrere... ho hauria d'haver fet! XD

      I si, la nostra edició té algun error, com el de la caràtula que posen noms de capis que no són, però bé.. jeje

      Elimina
  2. Molt bon post (però no té mèrit que si surt friends és fàcil que m'agradi XP) I m'han encantat les preses falses! queden genial, si ho deixessin als capítols originals segur que ni es nota XD aquí n'hi han més:
    http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=lGcbHsF_GxQ#at=224
    Això de que negociessin tots el mateix sou diu molt d'ells com a persones i professionals, i com a sèrie... què dir que no hagis dit tu, per molt bones que siguin algunes d'ara, cap serà com friends, el protagonisme absolut de tots sense destacar ningú, els capítols que sempre seràn mítics tot i que no siguin rellevants en la trama general... i els personatges, que fan que no puguis tenir un preferit perquè tots tenen un punt que els fa únics. Un dia tornaré a veure per enèssima vegada la serie sencera (sóc del grup que l'ha vist de principi a fi varies vegades)i aquest cop amb en Jordi, que és la "victima" que tinc més a prop, que si per mi fos, seria matèria obligatòria veure-la per tothom!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que no es considerarà víctima :)

      Elimina
  3. Sóc una fan incondicional de la sèrie, tot i que encara no he aconseguit veure-la mai sencera! Em queden pendents algunes temporades de pel mig (la 6 i la 7 crec). M'ha agradat molt l'anàlisi que has fet de la sèrie, m'has fet recordar els vells temps! Les preses falses ja les havia vist, però em continuen fent gràcia :P

    Això del sou, que dius que es van posar d'acord, em sembla molt bé i diu molt d'ells (que no hi hagués competitivitat per cobrar uns més que d'altres)... Ara, qui no es posa d'acord amb una quantitat així!!

    A mi el personatge que més m'agradava era el de la Rachel, sens dubte! Ara m'ha vingut al cap, però, un capítol molt graciós en que la Mònica es pensa que la dona de fer feines li havia robat uns pantalons, i més tard, la roba interior. Realment hi ha escenes/trames molt bones i molt còmiques.

    Un dia d'aquests hauré de recuperar els dvds de Friends i tornar-me'ls a mirar! ^^

    ResponElimina
  4. Què dir que no hagis comentat ja a la teva entrada: crec que Friends és l'autèntica sèrie immortal, com demostra el fet de que al grup d'amics, quasi 10 anys després del seu final, continuem parlant d'ella molt sovint, recordant trames o capítols sense cap mena de problema (encara que jo sóc d'aquells que l'ha vista sencera unes quantes vegades, així que no sé si té gaire mèrit xD).

    En la meva opinió, la millor sitcom que he pogut veure, i probablement la millor sèrie de televisió en general que han fet. Mai no cansa i sempre fa riure encara que l'hagis vist 10 vegades. Crec que la seva succesora espiritual va ser How I met your mother, però que en les darreres temporades s'ha distanciat bastant del to que suposava Friends (consti que HIMYM per a mi sempre ha sigut coral com Friends, ja que la figura de protagonista de Ted és bastant simbòlica i no tan real, especialment després de la segona/tercera temporada).

    Salut!

    ResponElimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails