El Musculman original continua al Japó

Musculman és un manga que d'aquí a no gaire temps hauré acabat de llegir i comentaré, i n'he fet alguna referència en més d'una ocasió, però avui en parlaré per un tema d'actualitat: la sèrie clàssica, la de 1979 a 1987, continua des de demà dilluns al Japó. 

Sí, ho heu llegit bé. La imatge que podeu veure aquí a sobre promociona l'esdeveniment. Després del manga original, publicat només en català (i, no em cansaré de dir-ho, única edició occidental de l'obra) i adaptat a l'anime en una sèrie emesa als Països Catalans (tant a Catalunya com al País Valencià, allà en dialecte valencià), va venir Kinnikuman Nisei (Musculman: Segona Generació), la continuació de la història, protagonitzada aquest cop per el fill d'en Musculator i amb un total de 29 volums.

Es va publicar entre 1998 i 2005, i al seu torn va rebre una seqüela anomenada Kinnikuman Nisei: Kyûkyoku no Chôjin Tag Hen, que ha acabat ara al Japó també amb 29 volums recopilats. Però aquesta segona generació se situava 28 anys després del final de la sèrie clàssica. Per tant, hi havia la possibilitat d'estirar més el fil d'aquesta, i això és el que s'ha fet.

El 2010 ja va sortir un volum que recopilava històries curtes protagonitzades pels herois que nosaltres coneixem, els "pares", i es va numerar amb el 37, continuant on havia quedat la primera Musculman. Doncs bé, fet tot aquest repàs anem al gra: els Yudetamago han decidit continuar la història original amb un còmic gratuït en línia, a la revista Shû Play News, que és de la Playboy japonesa, on es publicava Kinnikuman Nisei.

Sortirà un capítol per setmana, serà esborrat i substituït pel següent al cap de 7 dies i s'anirà recopilant en volums, suposo que des del número 38. Estaria bé saber prou japonès per poder-la seguir, tenint en compte que Glénat ja es va desentendre de publicar res més de Musculman a causa del seu poc èxit comercial. Això vol dir, per cert, que l'edició de Musculman en català passarà d'estar completa a incompleta. En canvi, els 77 episodis de l'anime de Kinnikuman Nisei s'han pogut veure en valencià a Punt 2, amb el nom de Musculman: la nova generació, i anteriorment en castellà al canal de pagament Animax.

Panini publicarà Q & A, d'en Mitsuru Adachi

Acabo de saber, perquè fa una estona que Panini ho ha publicat al seu Twitter, que ens arribarà una nova obra d'en Mitsuru Adachi, després de Touch i la parcialment editada col·lecció d'històries curtes Short Program. Serà Q & A, i sortirà a partir del proper Saló del Manga de L'Hospitalet, que se celebrarà del 29 d'octubre a l'1 de novembre. Suposarà la tercera obra del meu ídol que es publica en castellà, una autèntica vergonya tenint en compte la gran quantitat de còmics que ha creat aquest senyor amb gran mestria. 

Q & A és una de les històries en les que està ficat en aquests moments el mestre Adachi, però es publica al ritme d'un capítol cada mes a la revista Gessan, de manera que des que va començar el 2009 només se n'han recopilat 4 volums. Tot i així, Panini n'ha adquirit la llicència, i encara que em sorprèn que no hagi triat Cross Game, força més important i destacada dins la bibliografia per altra banda impressionant d'aquest autor (potser perquè el preu era massa alt, o perquè és més llarga i si no sortís bé seria un desastre econòmic), és una notícia que em fa feliç. Sí, ara estic començant a llegir les obres del meu mangaka viu preferit en japonès, però aquesta me la compraré segur encara que sigui en castellà. 

De què va? Doncs és la història de l'Atsushi Andô i la seva família, que tornen al seu poble natal, d'on van marxar fa 6 anys quan va morir el germà gran de l'Atsushi, en Hisashi, que tenia el sobrenom de Q-chan (ja podem entendre, doncs, el títol de l'obra). Allà el protagonista es retrobarà amb la Yûho Maezawa, amiga de la infantesa i objecte del seu amor, que al seu torn estava enamorada d'en Q-chan i el tenia en un pedestal. Que trist, oi? Que Adachià, oi? Sí i no, perquè els elements característics de la seva obra hi són (fins i tot l'esport, en aquest cas l'atletisme, i secundaris d'allò més interessants), però sorprenentment la mort d'un personatge dóna lloc a la part humorística de la història: en Hisashi empipa l'Atsushi en forma de fantasma trapella i pervertit, i com que només ell el pot veure no hi ha manera de fer que la Yûho el desidealitzi.

No falta gaire perquè arribi aquest còmic, que resulta que no estava seguint encara en cap altre idioma, o sigui que en certa manera (i per casualitat) és una afortunada elecció per part de Panini. Espero que tingui prou èxit com perquè tant l'editorial amb sucursal a Torroella de Montgrí com les altres es plantegin treure més títols d'en Mitsuru Adachi, tot i que no hi confiaré gaire perquè sembla que la seva gran qualitat no s'ha reflectit mai en bones vendes, aquí, a diferència del que passa als nostres mercats veïns francès i italià.

Popeye contra el càncer de mama

Ahir es commemorava el Dia Mundial contra el Càncer de Mama, i qui més qui menys hi ha volgut participar donant-hi suport. Encara que sigui el tipus de càncer més conegut i amb més èxit en termes mèdics, no deixa de ser un càncer i si no s'agafa en l'estadi inicial pot ser mortal, de manera que no s'ha d'abaixar la guàrdia. 

Dit això, vull fer-me ressò d'una iniciativa de les tires còmiques de la King Features (entre les quals Popeye, Daniel el Trapella, Flash Gordon, Prince Valiant o The Phantom, per dir les més conegudes aquí), que el dia 10 es van publicar en color rosa i/o tenien la presència del llaç del mateix color que representa la lluita contra aquest tipus de càncer. Es diu Cartoonists Care: The Sunday Funnies Pink Project, i a banda de la publicació de les tires hi ha la subhasta d'una il·lustració original del dibuixant Dan Piraro (autor de la tira Bizarro), amb els beneficis, naturalment, per a diverses organitzacions de lluita contra la malaltia dels Estats Units. 

Aquesta és la il·lustració, en què el dibuixant reuneix en una imatge diversos dels protagonistes de les tires esmentades. I si voleu veure aquestes entregues especials, les podeu veure, juntament amb l'enllaç per a la subhasta-donació, aquí.

I com que aquí en Popeye ens l'estimem molt i ja li vam dedicar uns quants articles, en una ocasió com aquesta he pensat que es mereixia una menció especial i us enganxo la seva contribució aquí per si us fa mandra anar-la a mirar a l'enllaç que he donat. 

Mor en Ricard Palmerola, veu del mestre Yoda

I sembla que els actors de doblatge continuen caient, com un degoteig constant, perquè ara torno a interrompre el Cicle Popeye, al qual li quedava només una entrega, per fer-me ressò de la mort de Ricard Palmerola, de 88 anys, locutor de ràdio i veu de personatges com en Yoda de Star Wars (en català i en castellà, i a totes les entregues de la saga, spin-offs inclosos), en Bacterian de Bola de Drac i l'Akira Toriyama a Dr. Slump, entre altres coses. Escoltem-lo:

M'ha costat trobar-ne una mostra i al final l'he trobat al tràiler en català de Star Wars: The Clone Wars. Poseu-lo al minut 1:00 aproximadament si no teniu paciència.

En Toriyama sortia a Dr. Slump amb força freqüència, però no sempre tenia la mateixa veu. És evident que és la mateixa que la d'en Yoda, oi? I ara el veurem fent de Bacterian a Bola de Drac (minut 2:50 aproximadament):

En Ricard Palmerola no és que fos gaire prolífic en el doblatge d'anime, i tampoc no crec que gaire gent hi hagués caigut (jo segur que no, i mira que m'hi fixo), però havia posat la veu a aquests tres personatges i sempre el podrem sentir quan els tornem a veure obrir la boca.

 

Aquí el tenim, amb un llibre on apareix en Yoda a les mans. Descanseu en pau, mestre.

De fredes i de calentes

Avui volia fer un tipus d'entrada de les que no m'agradaria abusar i que es basen en repetir informació recollida en d'altres blocs o pàgines web, i volia fer-la perquè m'he assabentat de dues coses relacionades amb els còmics que m'han alegrat el dia, però malauradament també en comentaré una de trista. Comencem amb les bones notícies:

L'editorial Norma confirma per fi una cosa que va anunciar fa gairebé dos anys: publicarà la seva primera obra d'Osamu Tezuka, La leyenda de Son Goku, i ho farà a partir del Saló del Còmic de Barcelona del proper maig. Segurament es vendrà malament, com per desgràcia passa amb tots els còmics del Déu del Manga, i no gosaran treure'n res més, però la part bona és la seva simple aparició. Després de molts retards arribarà, doncs, aquesta obra anomenada originalment Boku no Son Goku i creada entre 1952 i 1959, i posteriorment recopilada en 8 volums. A hores d'ara encara no sé com serà l'edició de Norma, si en 8 o en menys toms, però és una gran notícia. L'adaptació al manga de l'antiga llegenda xinesa Viatge a l'Oest, que va inspirar tota mena de manifestacions artístiques, entre elles la més coneguda, Bola de Drac.

D'altra banda tenim l'anunciada publicació per d'aquí a uns dies del 37è volum de Kinnikuman (Musculman al nostre país), després de 22 anys. En realitat és un volum d'històries unitàries que pretén enllaçar la història original (publicada a casa nostra per Glénat, només en català i per primer cop a Occident, en 18 volums dobles) amb el que van estar fent els seus autors, els Yudetamago, després d'acabar-la, és a dir Kinnikuman Ni-sei (inèdita aquí). El que em pregunto, tot i que ja m'imagino la resposta negativa, és si Glénat també el traduirà al català, encara que quedi com a volum normal i estèticament diferent dels 18 volums dobles que hi havia fins ara.

I enllaçant d'una manera retorçada amb el que he comentat fins ara tenim el tercer tema, la mala notícia del dia, una defunció que ens toca molt de passada, però que he pensat que estaria bé esmentar: la de Daisuke Gôri, famós actor de doblatge japonès, a l'edat de 57 anys, a causa d'un més que probable suïcidi. Posava la veu, entre altres, al senyor Satan de Bola de Drac i al Robin de les Estrelles de Musculman. No he seguit cap de les dues sèries en japonès, però m'agradaria escoltar-lo treballant:



De l'aportació més important del personatge a la història de Bola de Drac que, per cert, no era el seu únic paper, segons he llegit al bloc Planeta Sigarra, on s'afirma que també posava la veu a la tortuga del Follet Tortuga, al rei Gyuma (pare de la Xixi) i al rei Enma de l'altre món.



I aquí el veiem al capítol 42 de Musculman. Però també ens ha deixat recentment un altre actor de doblatge japonès, el senyor Isamu Tanonaka, veu del pare d'en Kitaro de GeGeGe no Kitaro, però també de l'avi d'en Fly de Dragon Quest (aquí coneguda com a Fly) i del corb que deia "babau" ("aho" en japonès) a Dr.Slump.

La seva mort s'ha produït a causa d'un atac de cor a l'edat de 77 anys, a casa seva, a diferència del senyor Gôri, trobat al carrer. Però escoltem-lo també treballant:



N'havia trobat un vídeo en què feia d'Akira Toriyama a Dr. Slump, però sembla que l'han eliminat de Youtube, així que aquesta és una actualització de l'article en què he esborrat un inútil vídeo que no es pot veure. Però encara el podem escoltar en un altre paper:



És en Blas, l'avi d'en Fly. Poseu-lo al minut 3 aproximadament, per sentir-lo i no haver d'esperar, tot i que també està bé veure en japonès l'inici de tan mítica sèrie. En fi, un parell de notícies bones i dues més de dolentes, però sempre ens quedarà el treball fet.

2n certamen de còmic sobre la SIDA

Segur que alguna vegada heu pensat en la possibilitat de guanyar-vos la vida fent de dibuixants de còmics. Si més no, intentar-ho. Si dibuixeu mínimament bé (tampoc no cal que sigueu el Brian Bolland, però com a mínim que no us faci vergonya a vosaltres mateixos el que dibuixeu, com em passa a mi), teniu l'oportunitat no de guanyar-vos la vida, però sí 300 euros i el prestigi d'haver aconseguit el primer premi d'un concurs de còmic que arriba a la seva segona edició. Afanyeu-vos, no queda gaire temps (el 15 de novembre és la data límit) per presentar els originals. Us en poso el cartell i les bases. Animeu-vos a participar-hi!

BASES:

El concurs té com a objectiu sensibilitzar sobre la prevenció de la Sida, de manera que els treballs presentats hauran de tenir relació amb: prevenció del VIH/Sida, comunicació i relació amb la parella, negociació del preservatiu, el respecte i la no discriminació cap a les persones afectades. S'ha de tenir en compte, però, que el públic és adolescent i jove.

Hi podran participar persones d'entre 14 i 35 anys, i es podrà presentar un màxim de 2 treballs per persona, individualment o de manera conjunta entre guionista i dibuixant.

Les obres han de ser inèdites, en català o castellà.

Poden ser en blanc i negre o en color, però en format DIN A4, i de tècnica lliure. NO s'admeten còpies, ha de presentar-se l'obra original. Es poden presentar en format digital, però en aquest cas haurà de ser en CD. L'extensió ha de ser d'entre 1 i 4 pàgines.

Presentació: en un sobre tancat on hi consti el títol o lema i el pseudònim de l'autor o autors. Dins del sobre hi ha d'haver l'obra i un altre sobre més petit que contingui un full amb les dades reals del participant: nom i cognoms, edat, adreça, correu electrònic, telèfon i fotocòpia del DNI. S'ha de fer arribar en persona o per correu a

2n Certamen de Còmic de la Sida
Joves per la Igualtat i la Solidaritat (JIS)
Ronda de la Torrassa, 105, 3a planta
08903
L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona)


Més informació al telèfon 93 421 93 10 o a info@joves.org

ATENCIÓ: LA DATA LÍMIT DE PRESENTACIÓ ÉS EL 15 DE NOVEMBRE, I S'ACCEPTARAN OBRES QUE TINGUIN AQUESTA DATA EN EL FRANQUEIG DE CORREUS.

PREMIS: Hi ha dues franges d'edat. De 14 a 17 anys, amb un primer premi de 150 euros i un segon de 100; i de 18 a 35 anys, amb un primer premi de 300 euros i un segon de 150.

El jurat estarà format pels membres del JIS, per professionals de la prevenció de la salut i del món del còmic i el disseny gràfic. Els premis poden ser declarats deserts. El veredicte es farà públic durant el mes de desembre de 2007 a L'Hospitalet de Llobregat, amb previ avís de lloc i data.

Les obres no premiades podran ser recollides pels seus autors a la seu del JIS durant un termini de tres mesos, i sempre després de la publicació del veredicte. Les obres premiades passen a disposició del JIS, que podrà fer-ne ús segons el seu interès i sense ànim de lucre.

La participació al certamen suposa l'acceptació íntegra de les bases. L'organització no es fa responsable dels possibles danys o desaparició de les obres abans d'arribar a l'adreça indicada.

I Glénat que no para

Els lectors de còmics catalans, si estem realment satisfets amb una editorial és amb Glénat. Això segur. Després de la sorpresa que va significar en el seu moment l'edició en català d'Inu-yasha, que ja va pel número 24 en la nostra llengua, va arribar Naruto, que significava una aposta més arriscada, ja que no comptava amb el recolzament d'un anime emès en català com era el cas d'Inu-yasha. Després va venir Musculman, que sí que hi comptava, però molt antic i pràcticament desconegut per a les noves generacions d'otakus catalans. A més, era la PRIMERA EDICIÓ de Musculman fora d'Àsia. Poc després, una altra sense anime al darrere: Bleach. Un temps després Glénat també ens va sorprendre amb la reedició d'Ikkyû, manga de culte sense versió anime i que ja havia editat anys enrere, en castellà. La novetat també era que la reedició en castellà arribaria més tard (encara no hi és, de fet), mentre que la catalana sortiria primer. I llavors va arribar el primer shôjo en català: Fushigi Yuugi, el joc misteriós. Ja s'havia editat en castellà, però en 18 toms de prop de 200 pàgines. L'edició catalana, que ja va pel 4, és de toms dobles, és a dir, que n'hi haurà 9.

I ara arriba el segon shôjo en català: Sakura, la Caçadora de Cartes. Fushigi Yuugi ja ho feia preveure, però Sakura ho confirma: podem esperar raonablement que Glénat reediti en català tots els manga que ha tret i dels quals hem vist l'anime en català. És una opinió meva i que Glénat no ha confirmat, però crec que ho podem esperar. Jo ara m'he de desfer de l'edició en castellà de Sakura, com em vaig desfer dels pocs toms que tenia d'Inu-yasha i Ikkyû. D'altres col·leccions no me'n desfaré perquè ja les tinc acabades o perquè alguns toms me'ls han regalat i em sap greu, però em penso que algun dia veurem en català El Capità Harlock, Yu Yu Hakusho, Love Hina, etc. I crec que Ranma 1/2 té molts números de sortir, perquè Glénat ja va dir que acabaria publicant tota l'obra de la Rumiko Takahashi en toms com els de Lamu i Maison Ikkoku, així que quan reeditin Ranma potser s'animen a fer-ho en català. Seria tot un cop per a Planeta: no només Ranma es ven bé en toms (ells deien que no i per això no van voler reeditar-la així, i de fet la van cancel·lar en format grapa) sinó que es pot fer en català.

Després d'això (o alternant-ho, com ja s'està fent) m'agradaria veure més manga en català que no tingui el recolzament de l'anime, tant reedicions en català d'obres publicades anteriorment en castellà com obres noves. Podríem estar veient en aquests moments Astroboy, o toms únics (per què no treuen toms únics en català, si és menys arriscat que col·leccions com Inu-yasha?) com Lost World, Metropolis, etc. Tot arribarà.

I aquesta gran notícia s'afegeix a l'anunci de Planeta fa uns quants dies sobre l'edició de Watchmen en català de cara al Saló del Manga. Tindrem una gran novel·la gràfica considerada per algunes llistes fins i tot com el millor còmic de la història (i si no és el millor, un dels millors) i a més, de gènere superheroic, cosa inèdita. D'acord, no és una bomba com si editessin en català alguna (o totes) les col·leccions de DC i de Marvel (seria un fracàs, tenint en compte que ja en castellà moltes fan aigües), però és una cosa nova. I torna la meva eterna pregunta: per què no treuen més novel·les gràfiques en català? Després de Maus, Persèpolis (aquesta és una recopilació, no una novel·la gràfica, però bé), Blankets, la cara i estranya Sense l'ombra de les torres... per què no en treuen més? No és gaire arriscat, són tirades baixes i no són col·leccions, són toms únics. Però en fi... som lluny de tenir un panorama editorial ideal (o raonable) de còmics en català, però si només comptéssim Glénat hi seriem força més a prop, i no només pel manga, sinó per altres tipus de còmics que també està editant en català, com ara l'antologia de Torpedo, els còmics de temàtica gai de Ralf König (L'Home desitjat) i altres línies com Lavínia.