Lectures: Q&A, número 6

Arribem al final de Q&A, la tercera obra (la segona completa) que es publica del mestre Mitsuru Adachi, el meu autor preferit (viu), a l'estat espanyol, i han estat uns quants mesos d'espera perquè malgrat una arrencada potent Panini va decidir que el sisè i últim volum de la col·lecció sortís mig any després de l'anterior.

Ja vaig dir en fer la ressenya del cinquè volum que m'havia deixat més bon regust que no pas el tom 4, on estava empipat amb l'autor per la banalitat de tot plegat i la manca de rumb en l'obra. També vaig dir que esperava que el tom 6, previst per al gener, no es retardés (i no s'ha complert el meu desig) i que la lectura del final d'aquest manga em deixés una bona sensació.

Doncs bé, potser és pel temps que feia que l'esperava, però l'havia agafat amb moltes ganes i durant bona part de la lectura d'aquest sisè i últim recopilatori he vist coses que volia veure.

Per exemple, una mica d'història dels personatges, del seu passat, perquè sempre que n'he llegit algun fragment m'ho he passat bé. En aquest cas ens assabentem que uns dies abans de morir en Q, l'Atsushi havia decidit seguir els seus passos i esdevenir un gran atleta, però la mort del seu germà va fer que ho deixés.

A més, també ens assabentem que la Yuho, en veure que el germà petit del noi que en teoria li agradava s'entrenava de valent, començava a mirar-lo d'una altra manera.

Anys després, ja al present, veiem com l'Atsushi s'esforça com mai al club d'atletisme de l'institut i el temible entrenador (només d'aspecte, ja que estem parlant d'una obra de Mitsuru Adachi) el té martiritzat perquè detecta en ell un gran talent desaprofitat per culpa d'anys de madurar físicament sense entrenar.

En aquest punt fa la sensació que l'obra s'encamina al seu final, al seu propòsit, després de 5 volums que han estat d'introducció i un insípid i de vegades avorrit nus, i en llegir aquestes pàgines em sentia compensat per decepcions com la del volum 4.

Per altra banda, una altra de les coses que m'agraden és que els autors tinguin cura dels seus personatges secundaris, i en això, com en tantes altres coses, Adachi és un mestre. Tenim per exemple la Kyôko, que ja he dit molts cops que em queia molt bé però que havia estat desaprofitada. 

Aquí s'ha d'admetre que juga un paper que podria haver dut a terme qualsevol altre personatge secundari, de manera que jo ho interpreto com una reaparició un pèl forçada per tal de compensar les seves llargues absències, però val més això que res.

Permeteu-me un incís, i és que si al volum anterior celebrava que per primera vegada desapareixia un error recurrent de retolació o traducció (no es pot saber quina de les dues coses és), al sisè torna: el cartell del club de judo apareix com a "club de kendo" quan són disciplines completament diferents tant en contingut com en indumentària, i a més el kendo no surt a Q&A en cap moment.

Pel que fa a l'Ogasawara i la Shinobu, i també a en Kôsei (germà de la Yuho) i la dona que li agrada, veiem el naixement de dues històries d'amor que els respectius personatges masculins feia temps que perseguien, cosa que és agradable de llegir.

I una altra de les incògnites de Q&A, la mort d'en Q, també queda resolta quan se'ns explica, per primera vegada, que el pobre nano va ser atropellat per un camió. 

La sensació de final s'incrementa precisament amb el poc paper que té el fantasma d'en Q en aquest volum: el veiem amb una actitud molt tranquil·la i amable, com si hagués madurat, i alhora els dos personatges capaços de veure'l, que són el seu germà Atsushi i l'abans esmentada Kyôko, tenen ocasionals problemes per a detectar-lo. 

Fins aquí molt bé: l'obra va adquirint un propòsit, s'està perfilant un tancament... i de sobte un recurs que no m'ha agradat i que no esperava d'aquest senyor: tot ha estat un somni de l'Atsushi, o un estrany viatge en el temps, no acaba de quedar clar. El cas és que al final el protagonista es troba altre cop al dia que va tornar al poble, allà on comença l'obra, i podrà repetir aquest últim any fent les coses d'una altra manera: s'entrenarà des del principi pensant en el club d'atletisme, tindrà més bona relació amb la Yuho (amb qui no acaba de passar res en la "línia temporal" que coneixíem, però s'insinua que ara sí que serà possible) i ignorarà el seu germà-fantasma, que tants problemes li ha donat en el "primer intent". 

Com a mínim aquesta ha estat la meva interpretació d'un final per a mi desconcertant, trampós i impropi d'una obra que ens ha fet esperar que passés alguna cosa interessant després de capítols i capítols de vida quotidiana (que m'agrada, de debò, però que crec que ha d'anar acompanyat d'esdeveniments de pes).

Quan semblava que tot tenia un sentit i que el resultat era una obra menor, sí, però interessant malgrat alguns moments més insípids, l'autor es despenja amb un recurs que s'acostuma a considerar dolent a l'hora de tancar una història. Tant si és un somni (el més probable) com si és un viatge involuntari en el temps m'hauria estimat més que quedés una mica més obert però versemblant (sí, ja sé que hi surt un fantasma, però ja m'enteneu).

No em penedeixo d'haver llegit Q&A, i la poca gent que en parla ha quedat contenta amb el seu final, però no puc treure'm de sobre la sensació que el meu admirat Mitsuru Adachi es va dedicar a anar fent i no sabia com acabar-ho tot plegat, altrament s'hauria empescat un altre final. Esteu avisats.

Lectures: Q&A, número 4

Ja he llegit el quart volum de Q&A, del genial Mitsuru Adachi, i amb ell he superat clarament la meitat de l'obra, que ha acabat al Japó aquest any al sisè volum. Al juliol feia la ressenya del tercer, on deia que la sèrie començava a remuntar, a apuntar cap on volia anar, però què passa amb el quart?

He dit sempre, des del primer volum, que es nota que Q&A no és la millor obra del meu autor japonès viu preferit, ni la posaria entre les 5 primeres encara que m'amenacessin de mort, però també deia que el fet que no sigui ni de bon tros una obra mestra significava simplement que no era tan bona com les altres.

Que el nivell de Q&A és inferior a l'altíssim que acostuma a mostrar l'autor és més que evident, però després de dos volums que semblaven força introductoris al tercer hi teníem una explosió de personatges secundaris i l'obertura de noves i interessants possibilitats... que al quart tom ni s'esmenten. 

En aquesta entrega el que tenim és un volum dedicat a un element que sembla que ha d'aparèixer a tots els shônen: l'aventura de la platja, on en aquest cas hi ha un pla dels que controlen el club d'atletisme de l'institut per tal de veure les noies amb tan poca roba com sigui possible, tot plegat pensat pels "dolents" (que amb l'Adachi no són mai dolents del tipus odiós) i que ens porta gags com l'estrany (o que jo no he acabat d'entendre) del canvi de cartells dels banys de l'hostal.

I si les maquinacions dels banys no surten bé no passa res, perquè la sortida a la platja del club d'atletisme també implica curses en banyador, que els nois esperen amb candeletes fins que un deus ex machina dels que abunden en aquesta obra fa que tot plegat se'n vagi en orris.

Un altre d'aquests esdeveniments forçats de guió fa que l'Atsushi, el protagonista, es quedi atrapat en una misteriosa illa amb la Shinobu, que des que va aparèixer no ha parat de fer moviments per a aconseguir-lo, cosa que a la Yûho, aparentment gens interessada en ell i amb la imatge idealitzada del difunt Q al cap, li fa cada cop menys gràcia. Tampoc no té l'Ogasawara, enamorat de la Shinobu, gaire content.

Pel que fa a la resta el club d'atletisme efectivament entrena, sí, i veiem com l'Atsushi fa el ridícul després d'haver quedat com un crac al principi de la història quan el seu germà fantasma, en Q, el va ajudar a guanyar una cursa.

Parlant d'en Q, aquí el tornem a tenir en un paper bastant secundari, on es dedica a aprofitar el seu estat incorpori per a espiar les noies, mentre que alhora duu a terme algunes accions "nobles" que bàsicament consisteixen en sabotejar els intents dels nois vius d'aconseguir el mateix que ell. A banda d'això veiem el seu paper, que al primer volum semblava que seria d'autèntic corcó, molt descafeïnat.

Sense deixar el tema dels germans Andô, al quart volum de la sèrie descobrim que una de les heroïcitats que s'atribueixen a l'idealitzat Q va ser en realitat obra de l'Atsushi, un sapastre als ulls de tothom, però en principi només ho saben ells dos. És un dels pocs punts realment interessants d'aquesta quarta entrega, i s'haurà de veure si al volum 5 s'estira o serveix d'alguna cosa.

Després de la història de la platja l'estiu no ha acabat, i ofereix més possibilitats als tòpics del manga per a adolescents i per als gags de to lleugerament picant. En aquest cas s'organitza una activitat en el marc del festival obon, que se celebra pels volts del 15 d'agost al Japó i que consisteix en honorar els morts: els joves de Q&A organitzen una prova de valor al bosc, i malgrat que no permet que la trama avanci gaire sí que tenim un petit moment revelador cap al final.

En definitiva, un volum que decau respecte a l'anterior i que ens torna a oferir un seguit de gags i escenes estiuenques d'humor no gaire elaborats i, el que és pitjor, les possibilitats argumentals que s'insinuaven als dos volums previs no van enlloc. És cert que hi ha referències al triangle (o quartet) amorós de l'obra, però aquest cop es deixa força de banda i el pes se l'enduen els complots dels líders del club d'atletisme i les seves perversions. A més, com és que aquest cop no apareix la Kyôko, el meu personatge preferit, ni en una vinyeta? 

Malauradament pel que fa a la traducció he de tornar a dedicar-li unes línies, perquè trobo que s'ha comès un error. Aquesta vegada no és l'etern cartell del club de judo traduït com a "club de kendo", sinó un joc de paraules del japonès que, tot i reconèixer que era complicat (també n'hi ha un al penúltim capítol, sobre un bosc suposadament famós, però era intraduïble), crec que no s'ha resolt bé. 

Resulta que en aquest volum apareix una illa anomenada "Rosu-tô", que en japonès seria "illa Rosu", però tal com sona es pot entendre com a "lost". Aquí s'ha traduït com a "la isla de Lost" en un dels gags, però tot seguit queda clar que la referència original és The Lost World, la segona pel·lícula de la saga cinematogràfica de dinosaures de l'Steven Spielberg. Per què, doncs, s'ha deixat la broma de "la isla de Lost" quan de seguida es veu que la cosa no anava per aquí?

Com que aquesta referència tan moderna m'estranyava aquest cop he volgut comprovar-ho amb una scanlation en anglès i, efectivament, és el que em pensava. 

Un petit detall que, si més no, no afecta gaire al conjunt d'un volum no especialment inspirat i que ara sí, clarament m'ha fet perdre l'esperança en què la sèrie remunti després d'un tercer volum on encara pensava que Q&A s'estava reorientant en l'aprofundiment en els triangles amorosos, però que en el quart ha tornat a la successió de gags fluixos sense una trama definida, els cameos innecessaris de l'autor, les metarreferències (com per exemple una pàgina que està repetida i els personatges ho esmenten) i, en general, una sensació que aquesta història es podria haver explicat en un parell de volums menys. Ho dic sense haver llegit encara els dos últims, però no tinc cap dubte que el quart és palla.

Lectures: Q&A, número 3

Ben poques vegades comento un manga volum a volum, de fet em penso que només ho faig amb Bola de Drac, que estic llegint de manera molt espaiada, però ja que havia ressenyat els dos primers volums de Q&A per separat, i tenint en compte que l'obra té un total de 6 volums (s'ha acabat fa poc al Japó), continuaré fent-ho d'aquesta manera. Avís: pot contenir spoilers.

El tercer tom, malgrat que s'havia anunciat per al febrer, al final es va retardar una mica, però el quart va arribar a finals de juny i, per tant, estem a dos volums del final d'aquesta obra d'en Mitsuru Adachi, la tercera que es publica a l'estat espanyol de les moltes que té el meu autor japonès viu preferit. En fi, no ens desviem perquè avui toca parlar del número 3, amb el qual arribem just a la meitat de la història. I si voleu saber què penso dels dos primers volums els teniu respectivament aquí i aquí.

La sensació que Q&A és una obra menor d'en Mitsuru Adachi continua present, perquè la història més que avançar poc fa la sensació de no encaminar-se cap enlloc, i de fet tampoc no sembla que ho vulgui. Va passant el temps i no sabem quins són els objectius del seu protagonista masculí, l'Atsushi, ni els de la Yûho, la seva amiga i la protagonista femenina.

 
Però una obra "menor" d'un dels grans com és en Mitsuru Adachi simplement és una obra "no tan bona" com les seves obres mestres, i a Q&A el que està demostrant, com sempre, és una gran vista per als personatges secundaris.

Si al volum 2 es presentava la Shinobu aquí veiem com, enamorada de l'Atsushi des que un dia, quan eren petits, va ser amable amb ella (el noi ni s'havia adonat que era una noia), sembla que provoca la gelosia de la Yûho, que durant el volum té un parell de detalls més que demostren que no li faria cap gràcia que aquests dos s'emboliquessin.

I d'un triangle amorós passem a un altre (que sembla que és el que podria solucionar el primer): l'Ichirô, personatge també presentat al volum 2 i un dels cracks del club d'atletisme juntament amb la Yûho, és veí de la Shinobu i aprofita qualsevol ocasió per a trobar-s'hi o mirar-la pels passadissos de l'edifici d'apartaments on viuen. 

Moltes vegades els seus intents són sabotejats per la germana petita de la Shinobu, un dels models de personatge habituals en les obres de l'Adachi, que cau simpàtic però que de vegades és una mica empipador. És un dels que es presenten en aquest volum, on també en veurem un altre de nou, però abans recordem-ne un que va debutar al segon tom:

És la Kyôko, la que té la capacitat de veure fantasmes, que resulta que també viu a l'esmentat edifici d'apartaments, però més avall. A mi em va caure molt bé quan va debutar, però en aquest volum té un paper molt petit, un parell d'aparicions en què se'ns recorden els seus poders sensorials i poca cosa més. Una llàstima, i espero que se li doni més paper aviat.

I ara sí, cal parlar del segon personatge debutant del tercer número de Q&A, que és el nou entrenador del club d'atletisme. Un home que té fama de sever i cara d'haver estat a la presó (o haver-ne tingut la "possibilitat") i que, de moment, l'únic que fa és conxorxar-se amb en Jinno (el de la vinyeta de sota a la dreta) per a aconseguir veure despullades les noies del club. 

A coses semblants es dedica en Q, que continua fent les seves trapelleries i que ara que s'acosta l'estiu té previst passar-s'ho d'allò més bé espiant les dones mentre es canvien. Continua, doncs, el to pujadet d'una obra que tampoc no ensenya res, però que té clarament més gags d'aquest estil que les altres obres de l'autor. 

No oblidem que en Q és el fantasma d'un nen, i és fins a cert punt comprensible que es comporti d'aquesta manera, però en aquest volum veiem un parell de canvis en el personatge: per una banda es descobreix el seu punt feble, que l'Atsushi farà servir per a treure-se'l de sobre quan no li interessi gens tenir el fantasma del seu germà rondant per allà, i per l'altra (que potser no és un canvi, però podria ser-ho) el tenim en una escena, la que he posat, amb posat pensarós o nostàlgic. 

La subtrama d'en Kôsei, el germà de la Yûho, que ha escrit una novel·la de terror i pretén guanyar un gran premi, demostra que el tercer volum està dedicat a aprofundir en els personatges secundaris, i els principals es podria dir que hi apareixen poc o, si més no, és com si fessin de secundaris dels secundaris. 

És curiós, però per una banda i com he dit abans, sembla que Q&A no es dirigeixi enlloc, però per l'altra aquest aprofundiment en els secundaris, que ja és bo en si mateix, podria ser la clau per a una segona meitat de la història amb un argument més treballat i uns objectius més clars. Espero veure-ho amb la lectura del quart volum, i en tot cas ja us ho explicaré. De moment, però, és una lectura com a mínim entretinguda.

Lamentablement un cop més he de posar aquest cartell, perquè és el del club de judo, que igual que al volum 2 veiem traduït com a "club de kendo", disciplina marcial que no hi té res a veure i que estèticament se'n diferencia d'una manera clara fins i tot per als Occidentals amb poca cultura japonesa, encara més quan les escenes del seu interior mostren clarament els personatges amb kimonos de judo, personatges que de tant en tant esmenten, durant la història, que fan judo. 

A banda d'això, una escena en què es parla de mosques quan s'hauria d'haver fet de mosquits, per context i perquè així és com es troba en una traducció a l'anglès. Petits lapsus de manca d'atenció que preferiria no veure, però que malauradament continuen presents.

Lectures: Q&A, número 2

Tal com vaig prometre l'altre dia, en parlar de les futures lectures que m'havien proporcionat els regals de Nadal i Reis, ja he llegit el segon volum de Q&A, del meu estimat Mitsuru Adachi, i el comentaré una mica, encara que aniré més per feina perquè ja vaig aprofundir en parlar del primer. 

Primer de tot he de dir que, tenint en compte que al Japó surt un volum cada sis mesos, em va sorprendre que Panini en llancés el segon volum al cap de només dos mesos (de fet, no hi arriba) de l'aparició del primer, que va sortir al XVII Saló del Manga. Però ep, no ens en queixarem, oi? Això només vol dir que arribarà un moment que sortirà un volum cada molts mesos, però en fi, certament tenia ganes de saber com continuava la història. 

Al volum 2 la cosa continua més o menys com la vam deixar al primer. No se sap cap on s'encamina l'obra i se succeeixen els capítols autoconclusius en què el fantasma d'en Q té un paper més o menys important, de vegades ens fa emprenyar i d'altres somriure, però principalment aquest segon volum serveix per presentar dos personatges nous, que són l'Ichirô Ogasawara, autodeclarat rival de l'Atsushi, i la Shinobu Ôchi, una judoka que coneix l'Atsushi de fa anys encara que ell no la recorda.

Aquest és el fet més destacat del número 2, un número on s'ha de dir que el mestre Adachi introdueix una dosi d'humor més alta del que havíem vist a la primera entrega (i ja vaig dir que aquesta no és de les habituals obres amb toc dramàtic de la seva extensa bibliografia), més situacions picants (sense ensenyar res, que és l'Adachi!), més cameos d'ell mateix i també un parell de moments en què se li'n va una mica el cap i posa escenes que no tenen massa sentit. 

Com a aspectes negatius, n'hi ha de tres tipus. El primer, aquest de les escenes sense sentit que he comentat, que és atribuïble a l'autor, igual que les pàgines extra del final amb humor absurd. El segon, de la retolació, que fa que ens trobem un cartell traduït, amb un asterisc que ens fa llegir exactament el mateix text en castellà sota la vinyeta. És a dir, una traducció redundant. Per tal que us feu una idea del problema, la decisió de Panini pel que fa a onomatopeies és deixar-les en japonès i posar al costat i en petit la traducció al castellà (cosa que em sembla molt encertada), i amb els cartells importants l'opció ha estat sempre traduir-los i ja està, però no "sobretraduir-los".

Només passa dos cops, amb un mateix cartell, i és aquest, que a més ens porta al tercer punt negatiu, i aquest ja és greu i de traducció: el cartell és del club de judo de l'institut Meika, però es tradueix dos cops com a "club de kendo". I com ho he detectat abans de comparar-lo amb la versió original? Doncs perquè dins el club el que s'hi practica és el judo, no el kendo, disciplines molt diferents perquè la primera la coneixem tots i la segona és la típica de l'espasa de bambú amb el casc de reixa. Un lapsus, vaja. 

Al primer tom ja en teníem un, en una nota de traducció que descrivia el Kôshien com l'estadi de Tòquio on se celebren diversos esdeveniments com ara concerts (descripció que correspon al Tokyo Dome, en realitat, que seria com el nostre Palau Sant Jordi o l'Estadi de Montjuïc), mentre que aquesta nota hauria d'haver dit que és un estadi de beisbol famosíssim de Nishinomiya, a prop de Kobe, on es disputa la fase final del torneig nacional de beisbol de Batxillerat.

Deixant de banda aquests petits problemes és una bona traducció, com ja ho era la del primer volum, per a un tom entretingut i amb molt de regust d'Adachi, amb les seves típiques imatges delicioses de paisatges urbans detalladíssims, entre les quals la de la pàgina que he posat. 

No obstant això, ja ho vaig dir fa gairebé dos mesos: Q&A és una obra menor d'en Mitsuru Adachi, i en aquest segon tom veiem poca evolució de la història. A mi em continua agradant perquè sóc molt fan d'aquest autor, però els otakus poc pacients que hagin començat a llegir-la per recomanació dels veterans podria ser que l'abandonessin. Espero que no, que aguantin una mica i que l'editorial no es penedeixi d'haver-hi apostat, encara que la tria d'aquesta obra hagi sorprès tothom. Jo, per part meva, espero amb ànsia el tercer tom, que segons l'estupenda base de dades Listado Manga arribarà al febrer (per tant aviat cremarem la distància amb el Japó).

Lectures: Q&A, número 1

En Mitsuru Adachi és el meu mangaka preferit viu, i la seva obra mestra, Touch, va aclarir els meus dubtes sobre quin era el meu manga preferit. Per desgràcia, tot i que els gurmets del manga saben que el que fa aquest senyor és grandíssim, els otakus en general de l'estat espanyol no han demostrat que hi estiguessin gaire interessats les poquíssimes vegades que han arribat coses d'ell. Però ara ha arribat la tercera obra (només la tercera, de la seva extensa i prolífica carrera) en castellà i per primera vegada gràcies a una editorial decent i amb uns mínims estàndards de qualitat.

Es tracta de Q&A, que va començar el 2009 i que es publica a batzegades mensuals a la revista Gessan, a un capítol cada mes. Són capítols més llargs que els que es veuen a les revistes setmanals, però se'n recopila un volum cada 6 mesos, i per això ja ens podem preparar i tenir paciència. 

De la sinopsi en vaig parlar quan es va anunciar que sortiria de cara al XVII Saló del Manga, però la repassarem breument: l'Atsushi Andô és un noi de 15 anys que torna amb els seus pares i el seu gos al poble on havia viscut fins fa 6 anys. Allà es retroba amb velles amistats, com la Yûho Maezawa —que és companya seva de classe però que sobretot tenia relació amb el seu germà, dos anys més gran que ells, i que per això tracta l'Atsushi amb una mica de fredor—, i amb el fantasma del seu germà Hisashi, de sobrenom "Q" ("kyû" és l'altra lectura del kanji "hi" del seu nom), que va morir als 11 anys en circumstàncies que, almenys al volum 1, no se'ns expliquen.

L'Atsushi és el típic personatge adachià, estil Tatsuya Uesugi de Touch, que és d'allò més corrent, sense destacar en res, però que és inevitable acabar estimant. Més encara quan el veiem aguantant les trapelleries d'en Q dia rere dia, que sembla que no tingui res més a fer que empipar el seu germà petit (ara més gran que ell, és clar). 

És massa aviat per emetre un veredicte sobre aquesta obra, perquè el primer volum el que ha fet ha estat presentar els personatges i no sabem ben bé cap on va, però si ja havíem llegit alguna cosa del mestre Adachi ens adonarem que Q&A és una obra menor. No sé com són els tres altres volums (quatre aquest mes) que ja hi ha disponibles al Japó, però hi ha coses que es noten de seguida. 

Això no vol dir que no m'agradi, en absolut. Una obra menor de l'Adachi és el somni de molts autors mediocres. Però malgrat que hi ha els elements de sempre (personatges entranyables, secundaris interessants, el dolent que no és tan dolent, la noia —una mica malcarada, en aquest cas—, l'esport, fins i tot el personatge mort, i el gos i la llitera que inevitablement ens recorden Touch), tot plegat té un to força humorístic i bastant més shônen del que és habitual o del que, si més no, havia trobat fins ara a les obres d'aquest senyor.

El regust que em deixa la lectura d'aquest primer volum és potser no tan bo com esperava. Perquè, com deia, és molt introductori, no es veu clarament on vol anar a parar el mestre i, al cap i a la fi, va sorprendre que Panini triés aquesta obra per recuperar-lo, ja que si bé per una banda té sentit perquè és curta (o al Japó porta pocs volums) i és molt recent, fa molt poc n'hi va haver una de més llarga però molt bona, Cross Game, que va obtenir el premi Shôgakukan al millor manga en la categoria de shônen el 2008, cosa que demostrava que el seu autor estava en plena forma, perquè era el tercer cop després d'haver-lo obtingut el 1982 per Touch i Miyuki alhora. 

Hi ha qui diu que les llicències de les seves obres són cares, d'altres afirmen que les editorials no s'atreveixen amb històries de més volums, i n'hi ha que creuen que el problema és el beisbol, molt present a la seva bibliografia però poc popular aquí.

No sé quina de les tres coses (potser totes) és la culpable que no tinguem més material del mestre Adachi aquí, i que hàgim de conformar-nos, per una vegada que arriba, amb una obra menor, però espero que la jugada surti millor del que als fans de l'autor ens sembla que sortirà (i que molts estands del Saló del Manga no tinguessin el primer volum de Q&A certament no hi ajudarà) i que Panini o qualsevol altra editorial s'animi a treure qualsevol de les seves anteriors obres, totes molt bones i amb extensions diferents. 

Però malgrat aquesta queixa continuaré comprant, evidentment, Q&A tan aviat com vagin sortint els toms, i estic segur que m'anirà agradant cada cop més. De moment ja tinc personatge preferit, que és el que podeu veure a la imatge, es diu Kyôko i pot percebre coses paranormals.

Tot i així penso que potser no és la millor elecció per captar nou públic que creï la demanda adequada per fer que arribin més coses d'aquest autor que continua fent el que millor fa, sense perdre l'empenta. Ara, encara que sembli una paradoxa som precisament els fans del mestre Adachi els que ens adonem, per comparació, que aquesta obra de moment no arriba al nivell de les altres, i en canvi som el gruix dels que la continuarem comprant. 

Pel que fa a l'edició de Panini, és un volum amb paper més que acceptable, amb camisa i una retolació correcta (i en un manga amb més text del que és habitual en aquest autor això és important), però podria haver estat millor si s'haguessin respectat les pàgines en color de l'edició original. 

La traducció, per primera vegada en una obra de l'Adachi feta per una autèntica professional del tema, no com la fluixíssima de Touch i Short Program de la desapareguda Otakuland, està en general força bé i es permet algunes llicències que, tot i que en general és una cosa que no m'agrada massa com a concepte, en aquest cas són prou neutres com perquè no grinyolin en el futur, quan aquestes frases hagin passat de moda. 

Petitíssimes coses millorables —algun lapsus— a banda (deformació professional, què voleu? I amb l'Adachi m'ho miro tot amb lupa), es pot dir sense cap mena de dubte que és la millor traducció al castellà que s'ha fet fins ara d'una obra d'en Mitsuru Adachi, i el mateix pel que fa a l'edició, si ens oblidem del tema de la manca de pàgines en color i d'un preu, 7,95 €, per sobre de la mitjana que les altres editorials posen en volums semblants.

 

Panini publicarà Q & A, d'en Mitsuru Adachi

Acabo de saber, perquè fa una estona que Panini ho ha publicat al seu Twitter, que ens arribarà una nova obra d'en Mitsuru Adachi, després de Touch i la parcialment editada col·lecció d'històries curtes Short Program. Serà Q & A, i sortirà a partir del proper Saló del Manga de L'Hospitalet, que se celebrarà del 29 d'octubre a l'1 de novembre. Suposarà la tercera obra del meu ídol que es publica en castellà, una autèntica vergonya tenint en compte la gran quantitat de còmics que ha creat aquest senyor amb gran mestria. 

Q & A és una de les històries en les que està ficat en aquests moments el mestre Adachi, però es publica al ritme d'un capítol cada mes a la revista Gessan, de manera que des que va començar el 2009 només se n'han recopilat 4 volums. Tot i així, Panini n'ha adquirit la llicència, i encara que em sorprèn que no hagi triat Cross Game, força més important i destacada dins la bibliografia per altra banda impressionant d'aquest autor (potser perquè el preu era massa alt, o perquè és més llarga i si no sortís bé seria un desastre econòmic), és una notícia que em fa feliç. Sí, ara estic començant a llegir les obres del meu mangaka viu preferit en japonès, però aquesta me la compraré segur encara que sigui en castellà. 

De què va? Doncs és la història de l'Atsushi Andô i la seva família, que tornen al seu poble natal, d'on van marxar fa 6 anys quan va morir el germà gran de l'Atsushi, en Hisashi, que tenia el sobrenom de Q-chan (ja podem entendre, doncs, el títol de l'obra). Allà el protagonista es retrobarà amb la Yûho Maezawa, amiga de la infantesa i objecte del seu amor, que al seu torn estava enamorada d'en Q-chan i el tenia en un pedestal. Que trist, oi? Que Adachià, oi? Sí i no, perquè els elements característics de la seva obra hi són (fins i tot l'esport, en aquest cas l'atletisme, i secundaris d'allò més interessants), però sorprenentment la mort d'un personatge dóna lloc a la part humorística de la història: en Hisashi empipa l'Atsushi en forma de fantasma trapella i pervertit, i com que només ell el pot veure no hi ha manera de fer que la Yûho el desidealitzi.

No falta gaire perquè arribi aquest còmic, que resulta que no estava seguint encara en cap altre idioma, o sigui que en certa manera (i per casualitat) és una afortunada elecció per part de Panini. Espero que tingui prou èxit com perquè tant l'editorial amb sucursal a Torroella de Montgrí com les altres es plantegin treure més títols d'en Mitsuru Adachi, tot i que no hi confiaré gaire perquè sembla que la seva gran qualitat no s'ha reflectit mai en bones vendes, aquí, a diferència del que passa als nostres mercats veïns francès i italià.