Menú

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris hisashi andô. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris hisashi andô. Mostrar tots els missatges

dimarts, 15 de novembre del 2011

Lectures: Q&A, número 1

En Mitsuru Adachi és el meu mangaka preferit viu, i la seva obra mestra, Touch, va aclarir els meus dubtes sobre quin era el meu manga preferit. Per desgràcia, tot i que els gurmets del manga saben que el que fa aquest senyor és grandíssim, els otakus en general de l'estat espanyol no han demostrat que hi estiguessin gaire interessats les poquíssimes vegades que han arribat coses d'ell. Però ara ha arribat la tercera obra (només la tercera, de la seva extensa i prolífica carrera) en castellà i per primera vegada gràcies a una editorial decent i amb uns mínims estàndards de qualitat.


Es tracta de Q&A, que va començar el 2009 i que es publica a batzegades mensuals a la revista Gessan, a un capítol cada mes. Són capítols més llargs que els que es veuen a les revistes setmanals, però se'n recopila un volum cada 6 mesos, i per això ja ens podem preparar i tenir paciència. 


De la sinopsi en vaig parlar quan es va anunciar que sortiria de cara al XVII Saló del Manga, però la repassarem breument: l'Atsushi Andô és un noi de 15 anys que torna amb els seus pares i el seu gos al poble on havia viscut fins fa 6 anys. Allà es retroba amb velles amistats, com la Yûho Maezawa —que és companya seva de classe però que sobretot tenia relació amb el seu germà, dos anys més gran que ells, i que per això tracta l'Atsushi amb una mica de fredor—, i amb el fantasma del seu germà Hisashi, de sobrenom "Q" ("kyû" és l'altra lectura del kanji "hi" del seu nom), que va morir als 11 anys en circumstàncies que, almenys al volum 1, no se'ns expliquen.


L'Atsushi és el típic personatge adachià, estil Tatsuya Uesugi de Touch, que és d'allò més corrent, sense destacar en res, però que és inevitable acabar estimant. Més encara quan el veiem aguantant les trapelleries d'en Q dia rere dia, que sembla que no tingui res més a fer que empipar el seu germà petit (ara més gran que ell, és clar). 


És massa aviat per emetre un veredicte sobre aquesta obra, perquè el primer volum el que ha fet ha estat presentar els personatges i no sabem ben bé cap on va, però si ja havíem llegit alguna cosa del mestre Adachi ens adonarem que Q&A és una obra menor. No sé com són els tres altres volums (quatre aquest mes) que ja hi ha disponibles al Japó, però hi ha coses que es noten de seguida. 

Això no vol dir que no m'agradi, en absolut. Una obra menor de l'Adachi és el somni de molts autors mediocres. Però malgrat que hi ha els elements de sempre (personatges entranyables, secundaris interessants, el dolent que no és tan dolent, la noia —una mica malcarada, en aquest cas—, l'esport, fins i tot el personatge mort, i el gos i la llitera que inevitablement ens recorden Touch), tot plegat té un to força humorístic i bastant més shônen del que és habitual o del que, si més no, havia trobat fins ara a les obres d'aquest senyor.


El regust que em deixa la lectura d'aquest primer volum és potser no tan bo com esperava. Perquè, com deia, és molt introductori, no es veu clarament on vol anar a parar el mestre i, al cap i a la fi, va sorprendre que Panini triés aquesta obra per recuperar-lo, ja que si bé per una banda té sentit perquè és curta (o al Japó porta pocs volums) i és molt recent, fa molt poc n'hi va haver una de més llarga però molt bona, Cross Game, que va obtenir el premi Shôgakukan al millor manga en la categoria de shônen el 2008, cosa que demostrava que el seu autor estava en plena forma, perquè era el tercer cop després d'haver-lo obtingut el 1982 per Touch i Miyuki alhora. 


Hi ha qui diu que les llicències de les seves obres són cares, d'altres afirmen que les editorials no s'atreveixen amb històries de més volums, i n'hi ha que creuen que el problema és el beisbol, molt present a la seva bibliografia però poc popular aquí.


No sé quina de les tres coses (potser totes) és la culpable que no tinguem més material del mestre Adachi aquí, i que hàgim de conformar-nos, per una vegada que arriba, amb una obra menor, però espero que la jugada surti millor del que als fans de l'autor ens sembla que sortirà (i que molts estands del Saló del Manga no tinguessin el primer volum de Q&A certament no hi ajudarà) i que Panini o qualsevol altra editorial s'animi a treure qualsevol de les seves anteriors obres, totes molt bones i amb extensions diferents. 


Però malgrat aquesta queixa continuaré comprant, evidentment, Q&A tan aviat com vagin sortint els toms, i estic segur que m'anirà agradant cada cop més. De moment ja tinc personatge preferit, que és el que podeu veure a la imatge, es diu Kyôko i pot percebre coses paranormals.

Tot i així penso que potser no és la millor elecció per captar nou públic que creï la demanda adequada per fer que arribin més coses d'aquest autor que continua fent el que millor fa, sense perdre l'empenta. Ara, encara que sembli una paradoxa som precisament els fans del mestre Adachi els que ens adonem, per comparació, que aquesta obra de moment no arriba al nivell de les altres, i en canvi som el gruix dels que la continuarem comprant. 


Pel que fa a l'edició de Panini, és un volum amb paper més que acceptable, amb camisa i una retolació correcta (i en un manga amb més text del que és habitual en aquest autor això és important), però podria haver estat millor si s'haguessin respectat les pàgines en color de l'edició original

La traducció, per primera vegada en una obra de l'Adachi feta per una autèntica professional del tema, no com la fluixíssima de Touch i Short Program de la desapareguda Otakuland, està en general força bé i es permet algunes llicències que, tot i que en general és una cosa que no m'agrada massa com a concepte, en aquest cas són prou neutres com perquè no grinyolin en el futur, quan aquestes frases hagin passat de moda. 

Petitíssimes coses millorables —algun lapsus— a banda (deformació professional, què voleu? I amb l'Adachi m'ho miro tot amb lupa), es pot dir sense cap mena de dubte que és la millor traducció al castellà que s'ha fet fins ara d'una obra d'en Mitsuru Adachi, i el mateix pel que fa a l'edició, si ens oblidem del tema de la manca de pàgines en color i d'un preu, 7,95 €, per sobre de la mitjana que les altres editorials posen en volums semblants.
 






Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails