dimarts, 9 de març de 2010

Lectures: Short Program, de Mitsuru Adachi

Feia temps que no parlava del meu admirat Mitsuru Adachi, i recentment he "acabat" la lectura d'una de les seves "obres". De seguida veureu per què hi he posat cometes. Es tracta de Short Program, una capçalera sota la qual es recopilen les històries curtes d'aquest senyor des que va començar la seva carrera i encara ara, malgrat que romanen no recopilades unes quantes, dels primers anys setanta.


Deia "obra", entre cometes, perquè no és ben bé una obra, sinó un recull de moltes de petites. Es publica al Japó amb el mateix nom, i allà ja n'han sortit 4 volums, el darrer dels quals el 2009. Aquí l'estava publicant la desapareguda i barroera editorial Otakuland, i va arribar al segon dels llibres, uns volums de prop de 300 pàgines, algunes d'elles en color, que afortunadament coincideixen amb la distribució original. Tenim en castellà, doncs, el període 1985-1995, tot i que hi ha una història de 1992 que queda inèdita, perquè es va incloure al volum 3. El quart, de moment només al Japó, conté històries anteriors al primer, dels anys setanta concretament. 

Doncs bé, parlem del que he pogut "acabar" de llegir, que és el que tinc. El volum 3 l'adquiriré en italià via internet quan pugui i el 4 igual, quan sigui traduït a la llengua d'un país que ha publicat pràcticament tota l'obra del mestre. 


Aquestes són les portades, perquè no he pogut trobar cap scanlation d'aquests volums, en cap idioma. En general són històries curtes, ja és la idea, que deixen amb ganes de més, com sempre passa amb en Mitsuru Adachi. Estan enfocades sobretot a les relacions romàntiques, amb la presència, com no podia ser d'una altra manera, dels esports, en major o menor mesura segons el cas, i fins i tot hi ha històries en què no hi apareix, però l'autor demostra que també se sap moure en àmbits no esportius, mantenint sempre les genials habilitats narratives que veiem en qualsevol de les seves altres obres.

Pel que fa al nivell d'interès, hi ha de tot. Hi ha alguns relats que m'han deixat més fred, d'altres que s'han anat guanyant la meva simpatia a través dels capítols i d'altres que m'han semblat obres mestres. El meu preferit es troba al volum 2, i s'anomena Spring Call. Una història d'aquelles que m'agraden a mi, molt trista i malencònica.

També n'hi ha d'enamoraments que no coincideixen en el temps (més d'un), de desconeguts que es creuen cada dia, de protectors que no són el que semblen, del que fa vestir-se d'una manera o d'una altra, dels beneficis de tenir un tècnic d'equips de música, d'un institut amb unes bandes molt peculiars, de la clàssica primera trobada entre dos enamorats que es coneixen només per carta, de detectius, de viatges en solitari, de viatges en el temps, d'històries curtes dins una mateixa història curta i, naturalment, de beisbol. En definitiva, dos volums molt recomanables per a qualsevol que hagi llegit alguna cosa d'aquest autor. Quan pugui llegir els dos que em falten segurament en diré el mateix, n'estic convençut.

3 comentaris:

  1. Ja se'm feia estrany que la paraula beisbol no fés acte de presència ^^

    Per cert, a la teva secció sobre Popeye hi podries afegir nous productes: avui mateix a la botiga OYSHO (roba interior de noia) he vist sostenidors, calcetes, tops,... amb el Popeye i l'Olivia. Estaven perfectament col·locats al costat de Mafaldes,HelloKiitys i Alícies. Un episodi una mica tripós, tot plegat XD

    ResponElimina
  2. Conec el tema de la roba interior, i m'he adonat de l'entrada de l'Alícia en aquest món, tot aprofitant la propera estrena de la pel·lícula de Tim Burton, que s'ha retardat i de retruc suposo que ha minimitzat l'impacte de l'estratègia de la gent d'Oysho, però de l'univers Popeye a les calcetes i sostenidors no en podia parlar sense mostrar-ne exemples, i a les botigues no acostumen a deixar fer fotos, menys encara en les de roba íntima. Déu n'hi do la frase tan llarga que he fet.

    ResponElimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails