dijous, 11 de març de 2010

Lectures: La Muerte de Superman

Trobàveu a faltar els temes de morts, eh? No patiu, que encara que sembli que marxen acaben tornant, perquè els superherois també moren. En el cas de la mort que comentaré avui, estem parlant d'un esdeveniment que va tenir repercussió mediàtica internacional, de manera que els telenotícies d'aquí van fer-se'n ressò molts mesos abans que els còmics arribessin traduïts. Espòilers de la mida de campanars, i que hem vist en temps recents amb altres superherois americans de soca-rel, però que es van inaugurar amb el que es recopila en aquest megavolum anomenat La Muerte de Superman.


Bé, "megavolum" en aquesta última edició de Planeta DeAgostini, perquè anteriorment s'havia publicat en parts més petites. Jo, no ho he amagat mai, sóc més d'en Batman. Molt més. Però a través d'ell m'he interessat per la resta de l'univers DC i intento seguir-lo tant com puc. En Superman és un personatge completament diferent i en molts aspectes oposat a en Batman, però també m'agrada, i gaudeixo molt quan col·laboren tant als còmics de la JLA com a Superman/Batman. Per desgràcia el conec molt menys i no vaig al dia dels esdeveniments cabdals de les seves col·leccions regulars. Volums com aquest, que vaig adquirir en unes circumstàncies molt favorables, posen al meu abast moments clau de la seva història.

Se'ns explica als articles que acompanyen el volum que aquest esdeveniment de l'any i potser de la dècada a l'univers DC va tenir lloc per culpa de la televisió. Sembla que el 1992 els editors volien mostrar al públic, després de molts anys d'espera, el casament entre en Superman i la Lois, però llavors va néixer la sèrie de televisió Lois & Clark, emesa per TVE, que feia poc recomanable una història sobre el casament de la parella si paral·lelament s'emetia una sèrie on simplement festejava, per dir-ho en termes carrinclons. Així que van decidir que el cop d'efecte seria diferent (i jo em pregunto si no és encara més incompatible que el casament) i matarien en Superman.


Aquesta és la portada del 75 de Superman (numeració reiniciada el 1986), de febrer de 1993, on tenia lloc efectivament la defunció del primer superheroi de la història (amb el permís d'en Popeye). Resulta que no era invencible, i un ésser de força inimaginable anomenat Doomsday (Juicio Final en castellà) i ell s'embolicaven en un combat de proporcions èpiques, els detalls del qual no vull destrossar, que comportarien el traspàs de l'últim fill de Krypton. 

La saga comença uns quants números abans que aquests dos titans es coneguin en persona i s'acaba bastant després, amb una altra saga nascuda de la primera i anomenada Reign of the Supermen, on en veiem les conseqüències a través d'una molt interessant història en què apareixen quatre superhomes que o bé afirmen que són l'autèntic Superman (en Clark Kent en nomenclatura terrícola o en Kal-El en l'original kryptoniana) o bé volen continuar la seva tasca. El que a priori podria semblar una anada d'olla és una saga, repeteixo, molt interessant, amb un equip de guionistes i dibuixants més que solvents. I dic això després d'haver llegit més d'un "esdeveniment de l'any" que ha resultat decebedor, exageradament promocionat i tramposament tergiversat. 


Que malgrat l'ensurt inicial els superherois que la dinyen tornen a la vida o realment no l'havien dinyat? És cert, però hi ha maneres i maneres d'explicar aquestes històries, i en el cas de la desaparició d'en Superman crec que les coses es van fer molt bé.

El volum que ofereix Planeta consta d'aproximadament 800 pàgines, en tapa dura i paper no satinat. Aquest és el seu error més gran, perquè en paper satinat hauria ocupat molt menys, i això ho podem afirmar després de veure un volum semblant que va publicar després d'aquest, Juicio Final, o el de la JLA de Grant Morrison, amb més de 1100 pàgines i que ocupa menys que aquest. A banda d'aquesta mala decisió, tenim el fet que, segons alguns experts en el tema, lectors d'edicions anteriors, l'editorial hauria omès alguns complements i algunes pàgines que considerava prescindibles, una llàstima per als completistes. 

Per acabar, el material contingut aquí, tot i que ordenat segons les exigències de la història, correspon a Superman: Man of Steel 17-26, Superman 73-82, The Adventures of Superman 496-505, Action Comics 683-684 i 687-691, Green Lantern 46 i Justice League of America 69, cobrint un període que va de desembre de 1992 a octubre de 1993. 


I després vindria la mort de Clark Kent, que encara no sé què és exactament però que algun dia tindré l'oportunitat de llegir en un nou volum omnibus publicat per Planeta molt recentment, i que continua La Muerte de Superman. Com que va de morts, no us preocupeu, que en parlaré al bloc.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails