dissabte, 7 de juliol de 2012

Lectures: Q&A, número 3

Ben poques vegades comento un manga volum a volum, de fet em penso que només ho faig amb Bola de Drac, que estic llegint de manera molt espaiada, però ja que havia ressenyat els dos primers volums de Q&A per separat, i tenint en compte que l'obra té un total de 6 volums (s'ha acabat fa poc al Japó), continuaré fent-ho d'aquesta manera. Avís: pot contenir spoilers.


El tercer tom, malgrat que s'havia anunciat per al febrer, al final es va retardar una mica, però el quart va arribar a finals de juny i, per tant, estem a dos volums del final d'aquesta obra d'en Mitsuru Adachi, la tercera que es publica a l'estat espanyol de les moltes que té el meu autor japonès viu preferit. En fi, no ens desviem perquè avui toca parlar del número 3, amb el qual arribem just a la meitat de la història. I si voleu saber què penso dels dos primers volums els teniu respectivament aquí i aquí.


La sensació que Q&A és una obra menor d'en Mitsuru Adachi continua present, perquè la història més que avançar poc fa la sensació de no encaminar-se cap enlloc, i de fet tampoc no sembla que ho vulgui. Va passant el temps i no sabem quins són els objectius del seu protagonista masculí, l'Atsushi, ni els de la Yûho, la seva amiga i la protagonista femenina.

 
Però una obra "menor" d'un dels grans com és en Mitsuru Adachi simplement és una obra "no tan bona" com les seves obres mestres, i a Q&A el que està demostrant, com sempre, és una gran vista per als personatges secundaris.

Si al volum 2 es presentava la Shinobu aquí veiem com, enamorada de l'Atsushi des que un dia, quan eren petits, va ser amable amb ella (el noi ni s'havia adonat que era una noia), sembla que provoca la gelosia de la Yûho, que durant el volum té un parell de detalls més que demostren que no li faria cap gràcia que aquests dos s'emboliquessin.


I d'un triangle amorós passem a un altre (que sembla que és el que podria solucionar el primer): l'Ichirô, personatge també presentat al volum 2 i un dels cracks del club d'atletisme juntament amb la Yûho, és veí de la Shinobu i aprofita qualsevol ocasió per a trobar-s'hi o mirar-la pels passadissos de l'edifici d'apartaments on viuen. 


Moltes vegades els seus intents són sabotejats per la germana petita de la Shinobu, un dels models de personatge habituals en les obres de l'Adachi, que cau simpàtic però que de vegades és una mica empipador. És un dels que es presenten en aquest volum, on també en veurem un altre de nou, però abans recordem-ne un que va debutar al segon tom:


És la Kyôko, la que té la capacitat de veure fantasmes, que resulta que també viu a l'esmentat edifici d'apartaments, però més avall. A mi em va caure molt bé quan va debutar, però en aquest volum té un paper molt petit, un parell d'aparicions en què se'ns recorden els seus poders sensorials i poca cosa més. Una llàstima, i espero que se li doni més paper aviat.


I ara sí, cal parlar del segon personatge debutant del tercer número de Q&A, que és el nou entrenador del club d'atletisme. Un home que té fama de sever i cara d'haver estat a la presó (o haver-ne tingut la "possibilitat") i que, de moment, l'únic que fa és conxorxar-se amb en Jinno (el de la vinyeta de sota a la dreta) per a aconseguir veure despullades les noies del club. 


A coses semblants es dedica en Q, que continua fent les seves trapelleries i que ara que s'acosta l'estiu té previst passar-s'ho d'allò més bé espiant les dones mentre es canvien. Continua, doncs, el to pujadet d'una obra que tampoc no ensenya res, però que té clarament més gags d'aquest estil que les altres obres de l'autor. 


No oblidem que en Q és el fantasma d'un nen, i és fins a cert punt comprensible que es comporti d'aquesta manera, però en aquest volum veiem un parell de canvis en el personatge: per una banda es descobreix el seu punt feble, que l'Atsushi farà servir per a treure-se'l de sobre quan no li interessi gens tenir el fantasma del seu germà rondant per allà, i per l'altra (que potser no és un canvi, però podria ser-ho) el tenim en una escena, la que he posat, amb posat pensarós o nostàlgic. 


La subtrama d'en Kôsei, el germà de la Yûho, que ha escrit una novel·la de terror i pretén guanyar un gran premi, demostra que el tercer volum està dedicat a aprofundir en els personatges secundaris, i els principals es podria dir que hi apareixen poc o, si més no, és com si fessin de secundaris dels secundaris. 

És curiós, però per una banda i com he dit abans, sembla que Q&A no es dirigeixi enlloc, però per l'altra aquest aprofundiment en els secundaris, que ja és bo en si mateix, podria ser la clau per a una segona meitat de la història amb un argument més treballat i uns objectius més clars. Espero veure-ho amb la lectura del quart volum, i en tot cas ja us ho explicaré. De moment, però, és una lectura com a mínim entretinguda.


Lamentablement un cop més he de posar aquest cartell, perquè és el del club de judo, que igual que al volum 2 veiem traduït com a "club de kendo", disciplina marcial que no hi té res a veure i que estèticament se'n diferencia d'una manera clara fins i tot per als Occidentals amb poca cultura japonesa, encara més quan les escenes del seu interior mostren clarament els personatges amb kimonos de judo, personatges que de tant en tant esmenten, durant la història, que fan judo. 

A banda d'això, una escena en què es parla de mosques quan s'hauria d'haver fet de mosquits, per context i perquè així és com es troba en una traducció a l'anglès. Petits lapsus de manca d'atenció que preferiria no veure, però que malauradament continuen presents.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails