dimarts, 10 de juliol de 2012

Lectures: Blankets

Reconec, no és el primer cop, que tinc certa ànsia per a aconseguir les coses que vull, però després les consumeixo a un ritme totalment diferent, com si m'hagués marxat del tot la il·lusió que tenia per a obtenir-les. No és això, és mandra i manca de d'autodisciplina. 

Tenia ganes de començar la lectura de Blankets, un d'aquells gruixuts volums de novel·la gràfica que em faig regalar perquè els vull però destrossen la butxaca i que no vaig encetar fins uns quants anys després de tenir-lo, precisament mentre feia cua a la sessió de dedicatòries del seu autor al darrer Saló del Còmic.


L'obra d'en Craig Thompson és un còmic autobiogràfic que el seu autor va publicar el 2003 i que de seguida va començar a rebre l'aplaudiment de la crítica i el públic, amb premis com els Harvey de 2004 al millor artista, millor dibuixant (no em pregunteu quina és la diferència) i millor àlbum gràfic original i, el mateix any, els Eisner al millor àlbum gràfic i millor guionista i dibuixant (és a dir, autor complet) i els Ignatz a l'artista més destacat i la novel·la gràfica o la col·lecció més destacada


No sorprèn, doncs, que Blankets s'hagi traduït a tants idiomes, entre ells el català, edició que ens va portar l'editorial basca Astiberri el 2004. I ara que l'he acabat de llegir (me l'he fet durar, que són prop de 600 pàgines però passen ràpid) puc dir que el seu prestigi està totalment justificat.

En aquest còmic o novel·la gràfica, com el vulgueu anomenar, Thompson ens explica una història autobiogràfica (desconec fins a quin punt i amb quina fidelitat) on les mantes del títol tenen cert protagonisme i actuen de fil conductor, des de les que compartia amb el seu germà Phil quan eren petits i dormien al mateix llit fins la que li va teixir la Raina, el seu primer amor. 

 
L'autor va enllaçant, en tots els capítols que formen el llibre, l'època dels seus 17 anys amb escenes de la seva infantesa que compartia amb en Phil i on se'ns expliquen moments realment cruents d'abusos per part de companys de classe i també per part dels pares amb altres, combinats amb altres d'aquella felicitat que tots vivim quan som petits i ens conformem amb ben poca cosa i tenim somnis que encara són possibles dins els nostres caps. 

Però el gruix principal el té la part de la seva adolescència, que és quan coneix la Raina en uns campaments per a joves cristians (al cap i a la fi la història té lloc a principis dels 90 del segle XX a Wisconsin, al conservador Oest Mitjà dels Estats Units) i hi comença una bella amistat que esdevé alguna cosa més. 


Això dóna lloc a uns dies de vacances que en Craig s'agafa i que passa a casa de la Raina, amb el vistiplau de les respectives (i conservadores) famílies, que no hi veuen cap mal. Durant aquest temps veurem evolucionar la seva amistat, que en el fons neix de quatre trobades mal comptades, i coneixerem la tendra història de la família d'ella, però també el descobriment de la sexualitat per part d'ell i la complexitat que poden tenir les històries d'amor adolescents, encara que no ho sembli. 


En tot plegat hi té un enorme pes la fe cristiana i en especial la seva vessant repressiva, que ha marcat l'educació d'en Craig, ha fet que interpretés la vida en clau religiosa i l'ha fet renunciar un cop rere un altre als seus desitjos. S'entén que en Craig Thompson és un home que creu en Déu o que hi va creure, però que va experimentar el que podria signar molta gent: decepció respecte a l'Església, que no és el mateix que perdre la fe en l'existència del Totpoderós i en alguns dels valors del cristianisme.

Així, Blankets és un viatge ple de descobriments per al seu protagonista, des del canvi en la manera de veure els dogmes amb què havia viscut sempre fins al naixement del sentiment romàntic i l'atracció sexual, passant per la consciència de com, amb el temps, s'ha distanciat del seu germà i company de jocs de la infantesa. 


És un camí ple de moments bellíssims, que Thompson ens explica amb més aviat poc text i sobretot imatges força poètiques barrejades amb altres d'extremadament senzilles i prosaiques, que donen forma a un còmic commovedor i amb un regust i un final agredolç motivat pels rampells que duen el seu protagonista a renunciar a les coses que vol, sovint perquè no l'hi posen gens fàcil i perquè, no ens enganyem, els finals completament feliços no existeixen en aquesta vida.

De Blankets s'ha dit que és un dels millors còmics de la dècada passada i que és una fita en la història de la novel·la gràfica, pels temes que toca i per la seva narrativa, amb ritme pausat, dibuixos de traç gruixut i una composició de vinyetes on es nota el talent de l'autor, però les seves crítiques a la religió li van valer intents de censura en determinats llocs ultraconservadors com els que apareixen al còmic i un distanciament dels seus pares, que naturalment s'hi van veure retratats.


Acabaré comentant que la traducció és acceptable, amb unes quantes errades disseminades pel gruix del volum, com ara "lliberal", paraula estesa però errònia, i que malgrat que ja fa temps que aposto per llegir en versió original sempre que l'entengui, hi ha des de fa poc un altre llibre del senyor Thompson, Habibi, que ha sortit en català i que forma part de la meva llista de desitjos, si bé les obres que no s'hagin traduït a la nostra llengua les compraré en anglès. 

En tot cas us podeu imaginar que m'ha encantat la lectura de Blankets fins al punt que confio cegament en el seu autor i en recomano la lectura sense cap mena de dubte. 








4 comentaris:

  1. Blankets és compra i lectura pendent, més ara després d'haver llegit Habibi, una gran obra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llavors veig que estem igual, però a l'inrevés. Estic esperant una combinació de Dia del Soci de la Fnac i un val de 10 euros de descompte per fer-me amb Habibi. :)

      Elimina
  2. Finalment m'he llegit Blankets que la tenia pendent d'ençà que vaig descobrir Habibi. La veritat és que tothom me'n deia delícies i puc dir que no m'ha decebut. Així que gràcies per recomanar-me'l :)
    Una de les coses que em va fer gràcia va ser poder reconèixer escenaris d'adolescència de l'autor: no només el garbuix mental que suposa ser mig adolescent/adult i descobrir sentiments per primer cop, sinó pel que fa a la música, estètica, etc (crec recordar algun póster de Pearl Jam o Nirvana, el moviment grunge, alguna cita a The Cure...). Vaja, el que suposava ser adolescents als 90 (l'autor i jo no som del mateix any, però les referències no queden pas tan lluny). Així que suposo que haver-me pogut sentir identificada en més d'un aspecte deu haver facilitat la regiramenta de certa nostàlgia per dins. Nostàlgia però no pas enyorança, ei! En resum: que en Graig podria haver format part de la meva colla d'amics tranquil·lament.
    La història, deixant de banda el sentiment de culpabilitat i agafant només el de desconcert, és aplicable, potser secretament, a "aquella històra d'amor" que tots hem tingut d'adolescents. La sensació de pensar entre sí:"aham, sí, això em sona i bastant... ehem!".
    Reprenent el de Habibi que em vaig llegir uns mesos abans, hi detecto certs punts en comú: la culpa i el sexe, com a orígens de problemes, en contrast amb l'oasi que ens queda de tendresa i amor innocent.
    I sí, el que dius del dibuix és ben cert: aquest home en sap i sap com utilitzar-los, la manta de la Raina i l'alfabet àrab de les històries de la Dodola són pur plaer visual.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un honor que hagis seguit la meva recomanació, que l'hagi encertat i que dos anys i mig després de publicar l'entrada vinguis a fer un comentari. :)

      Celebro que, a més, tu t'hagis identificat també amb alguns elements que per a molts lectors són purament decoratius o ambientals.

      Elimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails