Lectures: Batman - The Court of Owls

Aquesta serà la meva primera ressenya del rellançament de DC Comics, el que l'editorial va batejar com a The New 52, un reset fet a totes les seves col·leccions per tal de donar nous orígens als seus personatges i enganxar nous lectors que, lògicament, veuen massa complicat enganxar-se a col·leccions amb dècades d'existència. 

Les editorials no són pas ximples i de tant en tant, cada unes quantes dècades (en el cas de DC va passar als anys 80 per darrera vegada, amb l'esdeveniment Crisis on Infinite Earths), fan "net" i proposen nous començaments que permeten llegir els còmics sense coneixements previs. No cal dir que això empipa qualsevol dels lectors que duen anys llegint-se aquells còmics i interioritzant l'statu quo dels seus personatges preferits, jo m'hi incloc, però afortunadament no s'ha fet igual amb totes les franquícies i la situació prèvia de l'Univers Batman s'ha respectat bastant en aquest primer volum de la nova etapa.

A Batman: The Court of Owls l'equilibri per tal de satisfer els dos tipus de públic s'aconsegueix d'una manera magistral i en diversos nivells, de manera que no és estrany que s'hagi considerat un dels millors rellançaments i, de fet, una de les millors històries d'en Batman en molts anys, cosa amb la qual estic totalment d'acord. Però anem a pams...

Una de les coses que no volia era que en Batman i en Robin tornessin a ser en Bruce Wayne i en Dick Grayson respectivament, rejovenint el segon i eliminant la seva etapa de Nightwing, i obviant en Tim Drake (Red Robin) i el fill d'en Bruce, en Damian Wayne, que era en Robin l'últim cop que el vam veure. Afortunadament no ha passat res d'això.

Al primer número el guionista Scott Snyder fa servir la introducció de nous gàdgets a l'arsenal del Cavaller Fosc per tal de mostrar-nos coses com ara un reconeixedor d'identitats amb què, en una sola vinyeta, ens expliquen la situació de tots aquests personatges, i veiem com tots ells tenen la identitat que tenien abans de The New 52, llevat d'en Dick, que aparentment no ha estat mai en Batman i només ha passat de Robin a Nightwing, un detall que no m'ha agradat massa però que considerant tot el que podria haver estat dono per satisfactori.

Pel que fa a la història que contenen aquests 7 primers números que recopila el volum, que són de l'1 al 7 de Batman (vol.2, tot i que no ho diu, però és el reinici de la numeració d'un còmic que havia superat les 700 entregues) i es van publicar originalment de novembre de 2011 a maig de 2012, es recorda breument la farcidíssima galeria d'enemics del Cavaller Fosc i hi ha una gairebé impossible escena en què en Batman i en Joker col·laboren (no explicaré com), però després d'aquest homenatge a la història de la col·lecció tenim el nostre protagonista enfrontant-se a un nou enemic, per si en tenia pocs.

Resulta que a Gotham comencen a aparèixer senyals que l'organització coneguda com a The Court of Owls (el Tribunal dels Mussols o les Òlibes, perquè veiem personatges amb màscares que recorden les dues espècies), que en Bruce Wayne considerava una simple història d'un vell poema, està despertant i pretén fer-se amb el control de la ciutat, i encara que ell no se'n cregui l'existència té l'obligació, com a detectiu i protector de la seva ciutat, d'investigar els fets. 

I l'existència del seu enemic esdevé innegable quan l'ataca directament i el pot relacionar amb els seus avantpassats, cosa que dóna lloc a un Batman víctima d'un d'aquells atacs que més el desorienten. De fet, en els anys que fa que llegeixo còmics del meu superheroi preferit no l'havia vist mai tan fumut, superat i perdut com en aquesta saga, i n'ha passat de ben magres. Cal destacar una escena d'allò més simbòlica que recrea el famós moment de Batman: Year One del ratpenat entrant per la finestra i que ens mostra com, des d'aquell moment, els mussols i les òlibes tenen els ratpenats atemorits a Gotham City.

El fascinant volum s'acaba d'una manera que no es pot considerar un cliffhanger d'aquells que ens deixen menjant-nos les ungles, però amb alguna revelació sorprenent i la promesa que aquest enfrontament no s'acabarà aquí. De fet, no ha trigat gaire en arribar el primer crossover i tots els números 9 de les col·leccions de l'Univers Batman convergeixen en l'esdeveniment Night of the Owls, però ja en parlarem quan toqui.

El problema és que si bé aquest primer recopilatori ha arribat just quan es publicava en grapa l'últim número que conté, ni s'ha fet amb totes les col·leccions ni significa l'inici d'una era en què els volums sortiran just després de publicar-se els seus còmics de manera unitària. Al contrari, com que tornarem a l'espera de 5 o 6 mesos i aquest primer tom ha sortit excepcionalment tan aviat, entre el volum 1 i el 2 del nou Batman hauran passat 10 mesos. 

Per acabar-ho d'adobar, el segon recopilatori inclourà els números 8 a 12, però el que reunirà l'esmentat crossover dels números 9 sortirà un mes abans, el febrer de 2013. I què passa amb els primers volums de les altres col·leccions? Doncs que surten esglaonadament, per tant aquí hi haurà un cacau considerable.

Deixant de banda tot això i tornant al volum en si mateix, és una de les millors lectures que he fet en els últims temps i la recomano encaridament. Lamento no haver aconseguit encara comprar amb descompte el tom amb els darrers números del volum 1 de Detective Comics (871 a 881), anomenat Batman: The Black Mirror, ho lamento perquè volia acabar les etapes prèvies dels còmics abans d'iniciar el rellançament i perquè el seu guionista és el senyor Snyder, a qui conec en aquesta saga i que sens dubte és un dels millors guionistes de l'actualitat. Pel que fa al dibuixant, en Greg Capullo, que només coneixia per la particular sonoritat del seu cognom, fa a The Court of Owls una feina excel·lent i és un al·licient més d'aquest magnífic llibre.