Lectures: Batman - Epilogue

Per fi puc fer una nova entrada de lectures, i de la mateixa col·lecció, al cap de poc de fer l'anterior. No sé quants anys feia que no passava, o si havia passat mai, de fet. En fi, tornem amb en Batman, i ho fem amb un volum especial, que és l'últim de l'enèsim rellançament de DC, l'anomenat The New 52, perquè se'n va produir un altre, Rebirth, en el qual ja veurem si entraré, per molt que m'agradi el Cavaller Fosc, per motius d'espai.

Batman: Epilogue, com diu el títol, és un epíleg, i ho és perquè conclou l'etapa del celebradíssim duet format pel guionista Scott Snyder i el dibuixant Greg Capullo al capdavant de Batman, però també pel tipus d'històries que hi trobem.

Conté els números 51 i 52 de Batman, publicats originalment el juny i juliol de 2016, però també el Batman Annual 4 d'aquest volum 2, de novembre de 2015, el Batman: Futures End, de novembre de 2014, i el Batman Rebirth, d'agost de 2016.

Als dos números que conclourien la col·lecció principal trobem, en primer lloc, una història anomenada Gotham is, en què un Bruce Wayne que fa poc que ha recordat que és en Batman surt, més fort i recuperat que mai gràcies als esdeveniments que li van alterar la ment però també li van reparar totalment el cos, a voltar amb el Batmòbil.

De pas, investiga una apagada elèctrica general per tal d'esbrinar quin dels seus múltiples enemics l'ha provocat i amb quin objectiu, en el que acaba sent una excusa per ensenyar-nos-en uns quants i que el protagonista els tingui controlats després de tant de temps absent.

En realitat era el comiat de l'esmentat duet creatiu, perquè el número 52, amb una història anomenada The List, és responsabilitat del guionista James Tynion IV i el dibuixant Riley Rossmo.

Si l'altre era un relat per al meu gust una mica fluix, tot i que no del tot innecessari, en aquest cas ens trobem amb una interessant història que parla de l'època immediatament posterior a la pèrdua dels pares del protagonista, i com l'Alfred i la doctora Thompkins intenten ajudar-lo a tirar endavant, proposant-li que elabori una llista de coses que ha de fer per superar-ho tot plegat, tasca que té ressonàncies al present.

Després, amb guió de Ray Fawkes i Scott Snyder i dibuix d'ACO, tenim el tie-in de Batman al gran crossover Futures End -on no em vaig voler endinsar en el seu moment-, i encara que sigui material de novembre de 2014, és a dir molt anterior a la resta de continguts del volum, hi encaixa, perquè té a veure amb el projecte de preservació de la figura d'en Batman de la que ens havien estat parlant al recopilatori anterior, i que podem veure que ja es tocava fa temps.

La història en si, com la resta de còmics de la minisèrie que va durar 11 mesos, se situa diversos anys en el futur, i ens presenta un Bruce Wayne fet pols, que s'aguanta de peu gràcies a la tecnologia de la seva armadura, i que insisteix en perfeccionar el seu pla d'autoclonació, amb l'oposició d'un Alfred que defensa que el llegat d'en Batman es pot continuar perfectament en la figura dels seus deixebles. La resolució, però, no em sembla gaire notable.

Al número 4 del segon volum de Batman: Annual tenim una història anomenada Madhouse, escrita per en James Tynion IV i dibuixada per en Roge Antonio, i explica com la mansió Wayne ha de tornar a mans del seu legítim propietari després que la ciutat de Gotham la fes servir com a seu de l'asil Arkham quan, per culpa dels esdeveniments de Batman Eternal, la companyia del protagonista es va perdre l'accés als seus béns.

La gràcia del relat és que, mentre s'hi passeja amb la seva xicota i l'Alfred, alguns interns llegendaris del sanatori per a criminals mentalment inestables resulta que s'hi havien amagat i persegueixen en Bruce Wayne i els altres. És prou entretinguda, si bé no memorable.

I, amb tota la mala bava comercial del món, el recopilatori acaba amb el número 1 de la següent etapa de la col·lecció, el volum 3, un Batman: Rebirth en què col·laboren el guionista anterior, el senyor Snyder, i el de la nova etapa, un Tom King acompanyat en el dibuix per Mikel Janín.

Aquí veiem en Batman, ja amb la fortuna recuperada gràcies a en Lucius Fox, combatent en Calendar Man, un enemic clàssic però de segona o tercera que personalment feia molt de temps que no veia en un còmic. L'ajuda el nou Robin, en Duke Thomas.

No és un còmic especialment remarcable, malgrat el potent duet de guionistes, i es podria dir fins i tot que el dibuix és el millor, en aquest cas. Però bé, no em crida prou l'atenció, aquest número de la nova etapa, com perquè per ell sol justifiqui embolicar-me en uns quants recopilatoris més, que no em caben a casa i que contenen una col·lecció que, per acabar-ho d'adobar, va passar a ser bimensual, així que el ritme de creació i publicació de materials va accelerar notablement. Per ell sol. Potser ho acabo fent com a fan d'en Batman i prou.

En fi, Batman: Epilogue és el típic volum que conté històries que no eren necessàries, que no ens quedaran a la memòria, però que com bé diu el seu nom tanca una etapa, i tampoc no és que ens sobrin. 

Lectures: Batman - Bloom

Fa un temps, quan vaig fer la ressenya de Batman and Robin Eternal (volum 1), vaig pronosticar que tornaria a haver-hi entrades sobre còmics amb certa freqüència, però em vaig equivocar. Fa més de 2 mesos des que vaig parlar de Superheavy, el vuitè recopilatori de Batman a The New 52, i no és perquè no hagi tingut temps d'escriure entrades, sinó perquè no he tingut un ritme tan alt de consum d'oci que pertanyi a aquest blog, que últimament sembla que sigui només de sèries i cinema.

En fi, torno a parlar de còmics, sense fer promeses, però sí anunciar la intenció de fer-ho més sovint, i li toca al novè volum de l'esmentada col·lecció.

Es diu Batman: Bloom i conté els números 46 a 50 de Batman, publicats originalment de manera individual de gener a maig 2016, amb un equip creatiu liderat pel guionista Scott Snyder i el dibuixant Greg Capullo, el tàndem que es va fer càrrec de la sèrie des que va renéixer el 2011, i amb l'acompanyament d'altres artistes fent tasques de suport o de substitució temporal, com en Danny Miki, en Yanick Paquette o en Francesco "Fco" Plascencia. Al final del llibre trobem una història del 27 del volum 2 de Detective Comics que va quedar fora quan es va recopilar a Gothtopia, i que tot i ser de març de 2014 té el seu lloc aquí per motius argumentals.

Com vaig explicar a la ressenya del volum anterior, l'actual Batman no és en Bruce Wayne, que va oblidar aquesta faceta de la seva vida per una sèrie d'esdeveniments per a mi agafats amb pinces, sinó en Jim Gordon, l'excomissari del GCPD, que ofereix un estil totalment diferent, no només físic i en qüestió de recursos materials, sinó també en una manera de ser més sarcàstica, que ens arrencarà més d'un somriure. Com a heroi, però, té la mateixa força de voluntat del Cavaller Fosc de tota la vida, i no ens hauria de sorprendre si coneixem el personatge.

El problema és que el dolent que dona nom al recopilatori, en Mr. Bloom (que ja vam conèixer a Superheavy), és massa poderós per a aquest Batman en el fons inexpert. De fet, és massa poderós per a tothom, i requerirà la col·laboració de l'exèrcit de Batmans mecànics impulsat per la Geri Powers, la policia de Gotham i la de qualsevol que pugui donar un cop de mà.

La conclusió d'aquest enfrontament acaba sent una mica boladedraquiana -amb una mena de bola d'energia gegant i tot-, com de fet tot l'enfrontament en si, amb un enemic que basa el seu poder en la ciència, però amb efectes gairebé sobrenaturals i Gotham convertida altre cop en un camp de batalla, amb un nombre de morts i ferits incalculable i un ambient de desesperació que és un clímax sostingut.

Veient-ho, i després d'una sèrie de records fugaços, reaccions automàtiques inconscients i deduccions pròpies del millor detectiu del món, en Bruce Wayne, que vivia aliè a tot plegat, adquireix la certesa que ell era en Batman, i recorre a un Alfred destrossat, perquè era feliç veient el seu amo vivint una vida normal, per tal que li permeti recuperar tots els records, cosa que és possible gràcies a una màquina inventada pel mateix Bruce Wayne abans que tot plegat passés, i que, personalment, trobo força poc realista i d'un món de la ciència-ficció més ingènua. Afegint-hi la intenció original de l'aparell, que és assegurar la continuïtat d'en Batman després de l'envelliment del cos d'en Bruce Wayne.

És en aquest punt que he de dir, perquè del final ja he parlat, que si torna a sortir en Mr. Bloom espero veure-li alguna cosa més abans de considerar-lo un dels grans enemics d'en Batman. No és fàcil entrar en aquesta categoria, amb una galeria de dolents tan farcida i excel·lent com la que té el Cavaller Fosc, i de moment no m'ha acabat de convèncer el to gairebé sobrenatural de tot plegat.

Però en conjunt Bloom ens deixa escenes d'allò més interessants, converses magnífiques com la que podem veure aquí al damunt, i el més atractiu acaba sent la transformació dels personatges, el grau d'adaptació a la nova situació en què es troben, amb moments commovedors.

El volum acaba, deia, amb una història inclosa el 2014 al 27 de Detective Comics vol.2, un número de celebració perquè, com sap qualsevol fan dels còmics d'en Batman, la seva primera aparició es va produir el 1939 al Detective Comics número 27, i s'ha inclòs aquí perquè el que ens explica té a veure amb la màquina de la qual he parlat abans.

Després d'això, un bon grapat de portades en un recopilatori en què, per cert, m'ha costat distingir on s'acabava un número i començava el següent, quelcom que m'afecta perquè acostumo a llegir-me'ls en dosis d'una entrega cada cop. Sigui com sigui, un volum sòlid i un bon comiat d'una saga que per la seva premissa no es podia allargar gaire sense caure en els errors d'aquella etapa en què en Jean-Paul Valley feia de Batman. També s'acaba, més o menys, el pas del duet Snyder-Capullo per Batman, tot i que encara queda un volum, Epilogue, que em fa l'efecte que no presenta cap arc argumental nou. Ja ho veurem.

Lectures: Batman - Superheavy

L'arribada de l'Scott Snyder i en Greg Capullo a Batman el 2011, en plena revolució anomenada The New 52, va ser el millor que li va passar al Cavaller Fosc en molts anys. Si més no, als còmics, perquè al cinema vivia una època dolça, també.

Aquest duet creatiu ha destacat no només per la qualitat artística de la seva feina, sinó també per les innovacions argumentals que es van treure del barret, que eren tan interessants com revolucionàries dins d'una mitologia tan estimada, i malgrat el risc que això sempre comporta els van sortir bé. Tant l'aparició d'una organització que havia mogut sempre els fils de Gotham a l'ombra com revelacions del passat d'en Bruce Wayne o l'enèsim gran atac d'en Joker, sensacional i amb un final catastròfic.

Doncs bé, amb Superheavy, que conté els números 41 a 45 de la col·lecció, publicats originalment de manera individual entre agost i desembre de 2015, s'atreveixen amb un canvi d'identitat del nostre heroi, cosa que certament no és la primera vegada que passa, però la persona triada no ens l'hauríem imaginat mai, tot i que era difícil evitar l'spoiler i, efectivament, jo me'l vaig menjar durant els anys que vaig estar esperant trobar el recopilatori a un bon preu. 

Perquè després d'Endgame, que acabava amb el que semblava l'eliminació mútua d'en Batman i en Joker, Gotham necessita un nou Cavaller Fosc i aquest cop l'encarna en James Gordon. Sí, el mític comissari de la policia de la ciutat.

Ho fa convençut per la Geri Powers, líder d'una empresa de tecnologia que encapçala el Programa Batman per tal de dotar la ciutat d'un nou Cavaller Fosc, que considera que necessita -i també hi vol fer calés, és clar-, però amb una tecnologia diferent i de manera oficial, seguint les ordres del Departament de Policia de Gotham. O sigui que res d'anar a la seva i fer de "justicier" com fins ara.

En Jim, que pensa que volen que col·labori en la selecció del candidat, és en realitat l'escollit, i tot i que hi mostra reticències acaba acceptant, i entrenant-se durament per tal de ser aquell a qui en el passat ha perseguit, ha ajudat i amb qui ha compartit breus converses al terrat de la comissaria.

La premissa és d'allò més revolucionària, com deia, i interessantíssima, i també ens permet veure un retrat del personatge que no li coneixíem. Per exemple, ens revela que té 46 anys -no gaire ben portats, com queda clar en un divertit diàleg amb en Harvey Bullock-, i el veiem posar-se en forma i pelar-se com un Marine, i fer esforços per no fumar tant -fixem-nos en el Batman de la portada del recopilatori, més prim i amb una cigarreta a al boca-.

Té un humor sorneguer i el veiem en els seus monòlegs interiors mentre duu a terme missions, o en les converses radiofòniques amb la Julia Perry (en realitat Julia Pennyworth amb la identitat real amagada davant la policia).

És un Batman que lluita amb un estil diferent, que fa servir pistoles fins i tot, i que en realitat no té experiència en aquesta mena de lluita contra el crim, i el veiem equivocar-se i encertar segons el moment.

També amb dubtes sobre la pròpia capacitat de dur a terme la tasca i sobre les limitacions que suposa treballar com a Batman per a la policia, i aviat es planteja maneres de combatre l'enemic de manera extraoficial, i és per això que es vol posar en contacte amb en Bruce Wayne, que proporcionava la tecnologia al vell Batman, com es va anunciar fa un temps.

Aquesta trobada és d'allò més divertida, amb l'escena de la vinyeta memorable per la sorprenent situació en què es troben l'un i l'altre.

Però es deu al fet que, per motius que cal reconèixer que són una mica ridículs i que segurament són el pitjor del guió d'aquest tram de la col·lecció, en Bruce Wayne va sobreviure al combat contra en Joker, però el cervell li va quedar alterat de manera que no recorda el seu passat ni el fet d'haver estat en Batman, i al contrari que en un cas d'amnèsia normal, en principi no recuperarà els records.

Això fa, per a alegria d'un Alfred que va anar a recuperar un cadàver i es va trobar el seu amo viu però canviat, que l'antic Cavaller Fosc visqui una vida normal, amb parella i sense el trauma de l'assassinat dels seus pares ni el coneixement de la seva vida de justicier, aliè a tot això i treballant activament per als més necessitats.

Tot plegat seria un entreteniment proper al còmic realista o al culebrot, però no podia faltar un enemic potent, i en aquest cas és un de nova invenció, en Mr. Bloom, que és al darrere d'una misteriosa trama d'unes llavors que proporcionen superpoders a nous enemics.

Si això del nou Batman no acaba de convèncer perquè sembla poc seriós en comparació amb el to fosc habitual de la col·lecció, i seria respectable que algú ho veiés així, un dels còmics inclosos, el 44 de Batman, és més llarg de l'habitual i conté una història del Batman Bruce Wayne que enllaça amb el cas del nou enemic, cosa que ajuda a contextualitzar.

En fi, Batman: Superheavy és un volum amb premissa inesperada -si no ens hem menjat els spoilers, hi insisteixo- i refrescant, però és evident que en algun moment la situació tornarà a ser la que era, veurem com i quan en propers volums.

Lectures: Detective Comics - Gothtopia

Deia fa un parell de mesos, en fer la ressenya del quart volum de l'etapa New 52 de Detective Comics, que el tàndem format pels senyors John Layman (guió) i Jason Fabok (dibuix) estava oferint unes històries i una manera de narrar-les de nivell excel·lent, i que tanmateix eren eclipsats pel molt més popular equip Snyder-Capullo, que estaven oferint els millors còmics de Batman en uns quants anys. 

Doncs bé, ho continuo pensant, però ara he llegit l'últim recopilatori en què s'encarreguen de Detective Comics i el comiat ha estat bé, notable fins i tot, però per tant d'una qualitat lleugerament inferior, una sensació accentuada per una circumstància aliena a la seva responsabilitat i que més avall explico.

Detective Comics: Gothtopia inclou els números 25 a 29 de la col·lecció, publicats originalment de manera individual entre gener i maig de 2014 -sí, ja veieu que vaig amb força retard-, i com deia és el comiat de l'equip creatiu principal d'aquesta col·lecció que és la primera en què es va poder veure el Cavaller Fosc. 

El volum comença amb un número que conté dues històries, dues vessants del mateix relat (una d'elles dibuixada per Jorge Lucas en comptes de Jason Fabok), que pretén tancar la subtrama vista en volums anteriors en què se'ns presentava el Man-Bat d'aquest New 52. Però no és una història tancada de manera ràpida i fàcil, sinó que la condueix un nou repàs, força ben narrat, dels orígens del Comissari Gordon i els temps en què era un policia més i intentava lluitar contra la corrupció del GCPD. 

Molt ben lligat, mantenint la tendència vista fins ara, en què se'ns narraven diverses coses alhora tot evitant la sensació de caos que es podria produir en una situació així. I l'etapa Layman-Fabok més o menys acaba aquí, però el guionista es queda en un arc argumental de tres números i escaig -se solapa amb el final de la història que acabo d'esmentar- que és el que dóna el nom al recopilatori.

Es tracta de Gothtopia, que cobreix els números 26 (a l'última pàgina, estrictament), part del 27, 28 i 29, on els llapissos són obra d'Aaron Lopresti, i que té una premissa que endevinem pel títol i que prometia més del que després ofereix.

En Batman i la Catbird, una nova versió de la coneguda Catwoman, lluiten junts contra petits crims en una ciutat de Gotham on els delictes han baixat un 90% i tenen temps per a fer-se petons, fer aparicions públiques per tal de rebre medalles, riure i fins i tot avorrir-se. Tot va bé, llevat que han augmentat notablement els suïcidis. 

Quan en Batman s'adona que alguna cosa no rutlla, fet que el lector detecta de seguida, esdevé l'enemic públic número u i s'enfronta a una situació ben complicada que, tanmateix, m'ha decebut per la facilitat amb què la resol i la previsibilitat de tot plegat. Per això deia que la premissa prometia més del que al final obtenim.

Desplaçat al final del recopilatori per no interrompre el relat tenim el número amb més pàgines, el Detective Comics 27 d'aquesta renumeració -que ja s'ha "corregit" perquè aquest 2016 s'ha recuperat l'antiga amb un nou reset a DC Comics-, i és un número especial perquè precisament el 27 de Detective Comics, però de la numeració original, va ser el debut d'en Batman, l'any 1939, amb la qual cosa aquell 2014 feia els 75 anys, feliç coincidència.

Per tant, com acostuma a passar en aquests números de celebració, el que tenim aquí és un recull d'històries curtes d'homenatge creades per un munt de guionistes i dibuixants, amb els equips Brad Meltzer-Bryan Hitch, Gregg Hurwitz-Neal Adams, Peter Tomasi-Ian Bertram, Francesco Francavilla (autor complet), Mike W. Barr-Guillem March, Scott Snyder-Sean Murphy i John Layman-Jason Fabok, que aquí el que fan és començar de debò Gothtopia, i acabar del tot la seva col·laboració, però al recopilatori aquesta història s'ha mogut adequadament davant dels números 28 i 29 i el que s'ha desplaçat al final és la resta del 27.

Les històries, totes molt interessants malgrat que en aquests casos la qualitat acostuma a ser desigual, són per exemple una encertada reinterpretació del primer 27 de Detective Comics, una hipòtesi sobre el futur d'en Batman i el seu llegat, una simpàtica celebració dels 75 anys reals d'en Bruce Wayne -amb referències clares a The Dark Knight Returns-, una visió del que hauria estat la seva vida si els seus pares no haguessin mort o una bogeria dibuixada pel gran Neal Adams en què es fa un clar homenatge a les versions antigues del Cavaller Fosc, s'autoparodia el mitjà i es trenca la "quarta paret" i fins i tot es pica l'ullet a la sèrie de televisió camp dels anys 60, entre altres propostes. 

Així doncs, Detective Comics: Gothtopia és un notable recull de còmics de la col·lecció que acaba separant el seu pes en parts diferenciades però desiguals. Per una banda, el tancament més que correcte d'una trama anterior, per l'altra un número especial millor del que és habitual en aquestes col·laboracions multitudinàries, i finalment l'arc argumental que no és tan bo com esperava però que és el que dóna nom al volum sense ser el millor representant del seu contingut. 

Veurem com comença l'etapa de Francis Manapul i Brian Buccellato al sisè recopilatori, però el que han fet els senyors Layman i Fabok m'ha deixat molt satisfet tot i aquest petit regust agredolç del final, que de cap manera embruta el que hem viscut. 

Lectures: Batman - Endgame

No sé quantes vegades he dit, aquí al blog i parlant amb diverses persones interessades pel Cavaller Fosc, que l'etapa que tenim en marxa des de la tardor de 2011 a la col·lecció Batman, amb el rellançament de tot l'Univers DC conegut com a The New 52, és de les millors que ha viscut mai el personatge, i com a mínim la més llarga amb tanta qualitat. 

El que ha fet el tàndem format pel guionista Scott Snyder i el dibuixant Greg Capullo és senzillament espectacular. Aquests dos senyors han sabut renovar en Bruce Wayne i la seva identitat superheroica alhora que respectaven els trets més importants i interessants de l'etapa prèvia al rellançament i ens presentaven històries narrades i dibuixades de manera excel·lent, tot fent agosarades però reeixides aportacions als orígens del personatge, amb sorprenents revelacions sobre relacions familiars incloses. 

Amb el setè recopilatori de la col·lecció, Endgame, que conté els números 35 a 40 de Batman, publicats originalment de desembre de 2014 a juny de 2015, tornem a l'actualitat narrativa després dels dos volums Zero Year, que ens narraven els inicis de la carrera justiciera d'en Bruce Wayne, i un altre, Graveyard Shift, que recopilava números que no encaixaven enlloc més. 

Aleshores, la pregunta ha de ser "on ens havíem quedat?", i l'última aventura que havíem llegit situada a l'actualitat del personatge era... Death of the Family, una espectacular trama, la primera en què els autors tocaven en Joker, en què el Príncep Pallasso del Crim posava el Cavaller Fosc contra les cordes amb una intensitat inèdita. Per a mi entrava a la llista de les millors històries explicades sobre en Joker sense cap mena de dubte.

Doncs bé, aquest cop no m'estendré gaire sobre l'argument concret dels números que ressenyo, però si amb l'última aparició d'en Joker em va fer la sensació que no es podia explicar una història més pertorbadora d'aquest personatge, o que com a mínim costaria molt, m'equivocava: Endgame fa tornar un dels dolents més narrativament potents de la història del còmic amb uns plans encara més retorçats, però sobretot amb una facilitat per a dur-los a terme que ens inquieta durant tot el relat.

Ja s'ha cansat de voler "estimular" la seva nèmesi amb atacs de tota mena i ha decidit que vol eliminar en Batman, de manera que posa tota la carn a la graella i crea un nou gas tòxic que no hi ha manera de contrarestar i que fa anar el protagonista de corcoll, amb escenes en alguns moments una mica confuses que en alguns casos són al·lucionacions i en d'altres, la realitat.

Poques vegades hem vist el Cavaller Fosc tan superat, tan indefens, i això fa que alguns dels seus aliats en pateixin les conseqüències. Però aquesta és una de les característiques que defineixen en Joker: és tan dolent, tan irracionalment terrorífic i imprevisible, que més que patir pel protagonista estem pendents de què passarà a continuació.

I el que passa, sense entrar en spoilers, és que es va acostant el clímax del que el senyor Snyder i el senyor Capullo ens han d'explicar sobre l'enemic número u d'en Batman, i el tenim a l'últim número recopilat en aquest volum. Un combat èpic, brutal, sagnant, amb revelacions devastadores -ja se'ns insinuava a Death of the Family, però en Joker sap moltes més coses de les que hauria de saber-, que es tanca d'una manera que podria ser perfectament el final de la història d'en Batman. Es podria acabar aquí la col·lecció i no passaria res.

Òbviament això no passarà, i de fet ni tan sols s'acaba l'etapa Snyder-Capullo, amb el número 40: ja està disponible un nou recopilatori -sóc jo, que vaig tard-, però per les opinions que n'he llegit sembla que no ha sortit tan bé, aquests senyors no són déus, i per tant pot ser que tingui raó: la cosa es podria acabar aquí perfectament. 

Si us interessa en Batman i no teniu còmics d'aquesta etapa, llegiu-los. Si ja us esteu fent la col·lecció però la voleu deixar pel motiu que sigui, compreu aquest setè volum i deixeu-la llavors. Al capdavall també és una de les millors històries del Príncep Pallasso del Crim que s'han escrit i dibuixat mai. 

Lectures: Batman - Graveyard Shift

Poc a poc em vaig despenjant de l'Univers DC, vaig menys al dia que mai, i tot plegat és culpa del fet que les ofertes que abans em permetien comprar tant, ara són tan escasses que he de deixar escapar moltes coses. Em mantinc fidel a en Batman i companyia, però tot i així he d'esperar rebaixes puntuals, que descobreixo per casualitat o gràcies als sistemes d'avís d'algunes webs, per tal d'aconseguir aquells volums que són a la meva llista de desitjos.

Va ser el cas de Batman: Graveyard Shift, el sisè recopilatori des del reinici The New 52, positivament sorprenent per un motiu: els còmics que conté no pertanyen a cap saga i se'ls van saltar en volums anteriors, però sense que serveixi de precedent -perquè això que hi hagi números que es queden fora de recopilatoris i es perden per sempre és molt habitual- es van recuperar en aquesta entrega, un popurri de còmics sense gaire connexió entre ells ni amb les grans línies argumentals que fan tan gran la dolça etapa que viu el personatge des de 2011, i dels quals en tenia dos que vaig trobar un dia en una botiga on tenien còmics americans, de manera que ara els tinc per desgràcia repetits.

Comença amb el número 0 de Batman, de novembre de 2012, que ens situa als inicis de la carrera del Cavaller Fosc, més o menys a l'època vista a Zero Year - Secret City, amb els primers contactes entre en Bruce Wayne i en Jim Gordon explicats pel tàndem estrella Capullo-Snyder, mentre que la segona part està dibuixada per l'Andy Clarke i escrita per en James Tynion IV, substituts d'alta categoria, i ens fa saltar només un any endavant, cap a la primera vegada que es va encendre el batsenyal i l'efecte que això va tenir en uns joves Dick Grayson, Jason Todd, Tim Drake i Barbara Gordon. Molt emotiu. 

 

A continuació tenim el número 18, de maig de 2013, en què es comencen a analitzar les conseqüències de la nova i terrible mort a la família vista al final de Batman Incorporated. Es fa a través dels ulls de la Harper Row, personatge de creació recent que fa de col·laboradora del reticent Batman i aquí observa com, dominat per la tristesa, comet imprudències i arrisca la vida innecessàriament.

Ens ho expliquen conjuntament l'Scott Snyder i en James Tynion IV amb dibuixos de l'Andy Kubert i l'Alex Maleev, tots quatre noms amb bona reputació.

Als números 19 i 20 de Batman, de juny i juliol de 2013, tornen l'Snyder i en Capullo per a explicar una història en dues entregues que, tot i estar deslligada de les trames en marxa que deia al principi, ofereix una interessant recuperació d'en Clayface, un dolent clàssic que no és dels més recurrents, actualment, però que aquí s'utilitza amb saviesa. 

Celebro que continuï el costum, més aviat recent, de recopilar també les històries extra de poques pàgines que hi ha a molts números de les col·leccions regulars, com en aquest cas la que acompanya el 19 i el 20, signada pels ja esmentats James Tynion IV i Alex Maleev, i que ens explica una missió de caire sobrenatural que duu a terme en Batman amb el suport sobretot moral d'un Superman que l'ha vingut a veure per tal de fer-li costat en un moment personal tan dur. 

Potser la història que menys m'ha agradat del volum és la del Batman Annual número 2, de setembre de 2013, en què se'ns presenta The Anchoress, una enemiga que se suposa que és més antiga que l'asil d'Arkham, en un dia en què en Batman s'ofereix a posar a prova els sistemes de seguretat del centre per a criminals dements. L'escriuen Margerite Bennett i Scott Snyder, i el dibuix és de Wes Craig.

D'octubre de 2014 ens arriba el número 34 de Batman, amb una història autoconclusiva de Matteo Scalera i escrita per l'Scott Snyder i en Gerry Duggan, que explora una variant de la clàssica fórmula dels enemics d'en Batman, que acostumen a dur roba cridanera i cometre crims molt espectaculars: en aquest cas el dolent es fa dir Meek i el seu objectiu és cometre assassinats discrets. Força interessant.

Curiosament el còmic recopilat a continuació, amb què es tanca el llibre, és el 28 de la mateix col·lecció, per tant anterior, publicat de manera individual l'abril de 2014. Aquí, l'Scott Snyder i el fàcilment identificable Dustin Nguyen presenten la identitat superheroica de la Harper Row, que es dirà Bluebird, en una missió que acaba en cliffhanger perquè connecta, ara sí, amb Batman Eternal. 

Graveyard Shift és un recopilatori d'històries potser prescindibles per al públic general, però no per als fans completistes del personatge com jo: tal vegada el que ens expliquen no és necessari per a seguir la història principal que està fent de Batman una col·lecció de referència en el gènere dels superherois en general i en l'univers Batman en particular, però la complementa d'allò més bé i també ens permet fer un descans i gaudir d'una mirada més introspectiva a un personatge a qui no paren de passar-li coses, i últimament molt dolentes. 

 

Lectures: Batman Eternal vol. 2

Fa més de 6 mesos que vaig ressenyar el primer volum d'aquesta col·lecció setmanal d'en Batman, com és habitual la culpa la tenen els preus, que allarguen la insuportable espera ja prevista, i en aquest cas el tema era més dolorós, perquè els recopilatoris han perdut gruix (dels 60 números inicials hem passat a 52, número gens casual a l'Univers DC) però es manté el preu d'aquella primera entrega de 21 números. 

El segon volum de Batman Eternal conté els números 22 a 34 de la publicació setmanal, editats originalment entre el 3 de setembre i el 26 de novembre de 2014, només 13 números pels 21 de l'anterior volum, una reducció que fa mal si no va acompanyada, com deia, d'una rebaixa en el preu. 

Sigui com sigui ja l'he llegit i, sense voler estrendre'm massa, he de dir que continua amb el bon nivell amb què ja ens delectava l'equip de guionistes i dibuixants que l'han anat fent possible primer en grapa i després, per reedició en un format de més bon conservar, en volum (no tan) gruixut. 

Batman Eternal és una espectacular aventura que recupera, ja ho havia dit a la primera ressenya, personatges que a The New 52 encara no havien sortit, a més d'aprofundir en els que sí, i el format setmanal permet als seus responsables explicar un munt d'històries en poc temps. 

És per això que gaudim del descabdellament de la conspiració per a la destrucció de Gotham i d'en Batman però també de moments de protagonisme de diversos personatges, com l'enyorada Stephanie Brown, més coneguda com a Spoiler. 

Una altra de les coses que més m'han agradat d'aquests números és la recuperació de secundaris -i quins secundaris!- dels quals feia temps que no llegia res, en aquest cas perquè no dono l'abast. Però m'ha agradat veure'ls aquí, on tenien papers molt tangencials, compartint moments i converses familiars i algun estira-i-arronsa sentimental. 

El que els uneix, el que sempre els ha unit, és naturalment en Batman, que ara els necessita perquè a Gotham estan tenint lloc tantíssims esdeveniments catastròfics que ni tan sols intenta fer veure que se'n pot encarregar tot sol. 

Però també els uneix l'Alfred, un personatge entranyable i ben estimat per qualsevol lector de còmics, que potser no ha tingut mai una gran història com a protagonista -ens podríem demanar si realment cal o seria més aviat contraproduent-, però aquí té un paper rellevant i el veiem en acció més enllà de l'esporàdica demostració de la dita "on n'hi ha hagut, sempre en queda". 

Sense deixar l'Alfred del tot, Batman Eternal ha estat l'escenari del naixement de la nova versió de la seva filla Julia, aquí una agent del S.A.S., el Servei Especial Aeri britànic, que esdevé per la necessitat una aliada d'en Batman i entra a formar part de la Batfamília. 

Les seves grans aptituds, barrejades amb un humor sarcàstic i la passió de la joventut, la converteixen en un personatge d'allò més interessant i, per a mi, un bon fitxatge per a aquest planter d'homes i dones que formen el petit exèrcit del Cavaller Fosc. Excel·lent incorporació.

És clar que a banda de tot això la trama continua endavant, i ara que ja sabem qui és el que mou els letals fils que estan destruint Gotham des de totes les bandes s'acosten els primers enfrontaments directes en una prèvia del clímax que veurem al tercer recopilatori, i que fan del segon volum de Batman Eternal quelcom molt més interessant que el típic llibre del mig d'una trilogia (vegi's per exemple El Senyor dels Anells: Les Dues Torres), que ni té l'encant dels pròlegs ni ens accelera el cor com els epílegs. No és el cas. 

Lectures: Batman Eternal vol. 1

Des que DC Comics li va agafar el gust a les col·leccions setmanals amb 52 (2006-2007) i la continuació Countdown to Final Crisis (2007-2008), n'ha fet algunes més (i més que en vindran), però la que avui ressenyo és la primera dedicada a en Batman, i per tant em tocava de prop i me l'havia de fer.

Amb la previsió de 60 números, jo l'estic seguint en gruixuts recopilatoris i com que l'únic que ha sortit quan escric aquestes línies és el primer, el que he llegit han estat els 21 primers números de la col·lecció, que conformen un interessantíssim i trepidant pròleg que, de fet, es podria considerar una història completa amb un cliffhanger.

Batman Eternal és una monumental història d'en Batman i els seus aliats i enemics que compta amb la participació dels que remenen les cireres a l'univers del personatge des de fa temps, com els guionistes Scott Snyder i James Tynion IV, amb un exèrcit de dibuixants que permeten tirar endavant aquest projecte amb d'entregues tan frenètiques, i trobo que se'n surten molt bé. 

La idea és que, sota la supervisió d'aquests dos guionistes, que de tant en tant escriuen algun número —tot i que normalment només donen la idea general—, els altres escriptors es dediquin a aspectes diferents de la història i de la ciutat de Gotham, cadascun amb el seu to, però amb un resultat força coherent i cohesionat.

En aquests primers 21 números, publicats originalment entre el 9 d'abril i el 27 d'agost de 2014, trobem diversos arcs argumentals que giren al voltant d'una premissa, la catàstrofe amb desenes i desenes de víctimes mortals presumptament causada per un personatge que estimem, que forma part d'una complexa trama amb orígens incerts però que té a veure amb una guerra de bandes (amb el retorn d'un mafiós clàssic que no m'estranyaria que tingués la intenció d'aprofitar la popularitat de la sèrie Gotham), i també amb activitats paranormals que tenen lloc als baixos (literalment) fons de la ciutat.

Però el que és més inquietant és que tot plegat comença amb un flashforward en què veiem un Bruce Wayne derrotat, amb una Gotham destruïda al fons i unes terrorífiques paraules, pronunciades per un personatge que no veiem, que afirmen que el protagonista ha perdut tots els seus aliats, caldrà veure si en sentit figurat o amb enterraments inclosos.

Batman Eternal es desplega alhora que les col·leccions mensuals, i ho fa de manera independent, però no és pas un Elseworlds o història alternativa, sinó que fa contínues referències als fets establerts i, segons sembla, les col·leccions mensuals del Cavaller Fosc i els seus companys reprendran esdeveniments que tenen lloc aquí, es veuran afectades doncs pel que passi en aquesta sèrie setmanal. De fet, tota la saga Zero Year de Batman s'ha dedicat a parlar dels orígens del personatge, de manera que la trama "present" no avançava, perquè el senyor Snyder ja comptava amb Batman Eternal i ho tenia tot molt ben pensat.  

Com deia abans, aquest primer recopilatori és una mena de pròleg o introducció, però també es pot entendre com una trama completa que, això sí, acaba de manera que n'hem de llegir la continuació. El que vull dir és que malgrat les línies argumentals que transcorren en paral·lel, i que de vegades no sembla que tinguin relació, i malgrat que de vegades sembla que tot plegat sigui una excusa per a fer aparèixer tots els personatges possibles (tant aliats com dolents), el cas és que desprèn una sensació d'unitat que espero que no m'abandoni quan llegeixi els altres dos recopilatoris que hi haurà.

A més, aquests esforços per a fer aparèixer tots els personatges possibles són benvinguts, perquè a banda de legitimar el que se'ns havia estat explicant fins ara a les col·leccions mensuals, també ho fa amb els esdeveniments pre-The New 52 i aprofita, de passada, per a recuperar algun personatge que des del reinici encara no havia sortit, i a mi m'ha fet il·lusió perquè ja començava a considerar-lo eliminat de la continuïtat oficial. 

En resum, una molt bona història d'en Batman, amb alts i baixos segons la trama concreta i l'equip creatiu i segons els nostres gustos personals (a mi particularment allò paranormal a l'univers Batman no m'ha acabat mai d'agradar), que no deixa de ser un moviment comercial recolzat en la seva periodicitat anormal, però que en aquest cas ens ofereix un producte que val la pena i amb un ritme narratiu que ens farà venir ganes de no dosificar-nos el material de lectura.

Lectures: Batman Zero Year - Dark City

Fa uns quants mesos ressenyava el quart recopilatori del nou Batman, Zero Year - Secret City, i deia que era un magnífic establiment d'orígens del personatge que no contradeia el mític Year One de Frank Miller, però que aportava coses noves i esdevenia canònic al seu torn.

En realitat la versió dels inicis de la carrera del Cavaller Fosc que ens presenten l'Scott Snyder i en Greg Capullo, que continuen en estat de gràcia, no acabava llavors, sinó en el llibre que avui veurem, el final excel·lent d'aquesta saga que, com a mínim en durada, ha superat de llarg la proposta del senyor Miller.

Batman: Zero Year - Dark City recopila els números 25 a 27 i 29 a 33 (el 28, que argumentalment va apart, serà recopilat al proper volum juntament amb els números que ja s'han saltat) de Batman, publicats individualment de gener a setembre de 2014, per tant no fa gaire (i jo he trigat una mica a tenir-lo). 

Si el volum anterior presentava la versió snyderiana d'un enfrontament clàssic, contra en Red Hood, i ens deixava amb un cliffhanger protagonitzat per l'Enigma (o Edward Nygma, o Riddler), aquí naturalment veiem on va a parar tot plegat, i com acaba.

Havíem vist a Secret City que dins el flaixbac hi havia un flashforward, unes escenes que ens mostraven el futur d'aquell passat de 6 anys enrere respecte el present dels còmics, i en aquell futur dins el passat Gotham tenia un aspecte post-apocalíptic, però no se'ns havia explicat com s'havia arribat fins allà.

Doncs bé, això és el que sabem als primers números inclosos a Dark City, que comencen amb l'absoluta manca d'energia elèctrica a la metròpoli on viuen en Bruce Wayne i els seus coneguts i conciutadans, que han de fer mans i mànigues per tal de descobrir què està passant. Pel que se sap, un nou enemic anomenat Doctor Death es dedica a assassinar altres científics d'una manera esgarrifosa.

Però tot plegat no és sinó una part del pla del senyor Nygma, que inunda la ciutat, deixa que la vida salvatge hi creixi sense límits i la controla de tal manera que ningú no s'hi pot enfrontar més enllà dels concursos mortals d'endevinalles que proposa diàriament i que aparentment no pot resoldre ningú. Tot plegat recorda una mica la celebrada saga No man's land, que va convertir la ciutat en un campi qui pugui durant el 1999.

Un Batman encara principiant ha d'empescar-se-les per tal d'afrontar el repte més gran amb què s'ha trobat, no sense fracassar unes quantes vegades —veure un enemic assolir amb èxit un atac a gran escala en una ciutat no és habitual, al contrari, i només per això ja val la pena llegir aquesta història— i no sense l'ajuda de dos aliats essencials.

Perquè Zero Year - Dark City no és només el trepidant final d'una saga, ni la continuació de la formació d'un superheroi, ni l'espectacular recuperació d'un dolent que trobo que no havia estat mai gaire ben aprofitat, ni l'oportunitat de veure en Batman treballant de dia i envoltat de colors vius, sinó que també ens explica el naixement de l'amistat entre en Bruce Wayne i en James Gordon, i entre en Batman i en James Gordon (una amistat a tres bandes que en realitat en són dues, cosa que ens insinuen que el futur comissari sospita). La desconfiança mútua inicial, l'aliança forçada i la posterior amistat sincera s'expliquen aquí d'una manera gradual i més que versemblant. 

Ha de ser una referència indispensable per a qualsevol repàs històric de la relació entre aquests dos personatges. També hi veiem per primera vegada (cronològicament parlant) en Lucius Fox, i per si no hi havia prou primeres vegades també tenim l'enginyós naixement de la batsenyal, que rebla el clau d'una història d'orígens impecable. 

Lectures: Batman - Death of the Family

Arribo per fi a la ressenya del tercer recopilatori de Batman des que es va iniciar The New 52, o dit d'una altra manera, el rellançament de l'Univers DC amb el reset numèric de totes les seves col·leccions, si bé argumentalment parlant algunes van respectar la història prèvia i, per sort, és el cas de les protagonitzades pel Cavaller Fosc.

És cert que val més tard que mai, però he trigat molt a comprar aquest volum i a sobre el van posar d'oferta quan ja l'havia comprat, resignat, a un preu superior als que hi havia abans a The Book Depository, problema de què ja m'he queixat algun altre cop, però en fi, li tenia ganes i n'he gaudit, així que parlem-ne.

En un primer cop d'ull a Batman: Death of the Family, que reuneix els números 13 a 17 de la col·lecció, publicats individualment de desembre de 2012 a abril de 2013, el disseny de la portada sobta per com s'allunya del que havíem vist fins ara, però sobta encara més que tingui una camisa transparent... que té tot el sentit del món, atès que posa la pell d'en Joker sobre la carn del seu crani, i és que tal com vam veure al final del número 1 de Detective Comics (inclòs a Faces of Death) l'enemic del Cavaller Fosc per antonomàsia s'havia quedat sense cara des de la seva darrera fugida.

M'està agradant molt el que s'està fent amb en Batman des de fa anys, però també des de The New 52, i tenia moltes ganes de veure com seria aquesta primera gran història d'en Joker del nou Univers DC. El resultat, per a mi, una dels millors relats que s'han explicat mai sobre el Príncep Pallasso del Crim, que torna més letal, més ben preparat i més retorçat que mai. I, naturalment, amb el seu amor per les posades en escena tan en forma com sempre.

En parlar del volum anterior, The Court of Owls, vaig dir que no havia vist mai en Batman tan acorralat com llavors, però Death of the Family hi rivalitza en aquest sentit, tot i que aquí, més que físicament, el protagonista es veu superat per la incertesa que li provoca el seu enemic més conegut.

Representa que en Joker ha estat absent des que va fugir d'Arkham fa un any, i que en aquest temps ha estat preparant un pla detalladíssim amb el qual sorprenentment no vol derrotar en Batman, sinó fer-lo més fort per tal que el seu "joc" particular recuperi l'interès que, per al pallasso, tenia al principi i ha anat perdent amb el temps.

I per tal d'aconseguir-ho el seu pla és senzill d'entendre, però retorçat com ell sol: si elimina els aliats del seu enemic aquest en sortirà enfortit perquè ja no tindrà punts febles. És per aquest motiu que Death of the Family és el títol que tenen tots els tercers volums tant de Batman com d'altres capçaleres protagonitzades pels seus aliats (i que ressenyaré en el seu moment), per tant som davant d'un crossover dins la família Batman.

Un crossover que no és pas gratuït, ja que com he dit la premissa de la història principal té molta relació amb en Robin, en Red Robin, en Nightwing, la Batgirl i en Red Hood, però que després de llegir els còmics concrets que tenen a veure amb aquesta història puc afirmar que no tots els que ens recomanen llegir en els típics ordres de lectura (jo he seguit aquest) són igual d'importants —en alguns casos Death of the Family hi té una relació molt tangencial—, ni igual d'interessants. Però ja en parlarem.

La qüestió és que en Joker s'ha marcat aquests aliats d'en Batman (i d'altres, com en James Gordon) com a objectius i això, naturalment, fa perdre els nervis al Cavaller Fosc, que el va perseguint per diverses de les localitzacions on van tenir lloc els primers encontres entre tots dos, en una macabra celebració dels inicis d'aquesta història d'odi que va començar el 1940.

En Joker, paradigma de la bogeria, sempre ha estat molt més fort i intel·ligent del que es podria pensar fent-hi una ullada, però a Death of the Family està pletòric i arriba a uns límits potser una mica exagerats, demostrant un accés absolut a tota mena de recursos. Tant li fa que dugui la pell de la cara, arrencada fa un any, enganxada al cap barroerament. És capaç de reduir superherois de reconegut prestigi i historial i posar contra les cordes en Batman com no ho havia fet mai. 

Coneixent en Joker sabem de què és capaç, al capdavall ja hem vist que és un assassí sense escrúpols i per molt que els superherois acostumin a salvar la vida no seria el primer cop que aquest paio mata o deixa en cadira de rodes un aliat d'en Batman, així que patim per ells i la tensió i l'angoixa creixen a mesura que avancen els números.

A més de tot plegat (o en paral·lel, ja que hi podria tenir molta relació) un dubte plana per sobre de tots aquests personatges: és possible que en Joker, tenint en compte les seves accions en aquesta saga i les seves paraules, conegui la identitat civil d'en Batman i companyia? El dubte és, en si mateix, una arma que posa en perill la confiança dels pupils del Cavaller Fosc en el seu mentor, perquè podria ser que fos un dubte que en Batman ja tenia des de feia temps. Per si no en teníem prou.

Independentment del que passi al clímax de Death of the Family, que és espectacular, en Joker ha anat massa lluny, aquest cop, i ha demostrat que cap d'ells no està segur, ni tan sols dins la batcova o la mansió Wayne. Potser és l'hora que en Batman faci una excepció i trenqui el seu vot de no matar mai els seus enemics, oi? En serà capaç?

El guionista Scott Snyder i el dibuixant Greg Capullo ho han tornat a fer: un altre imprescindible i memorable arc argumental, que es podria llegir sol, sí, tot i que no està malament complementar-lo amb les altres col·leccions afectades, a càrrec d'altres equips creatius. Per cert, cadascun dels números inclosos al recopilatori, llevat del 17, té unes pàgines extra (per sort respectades aquí) amb guió del mateix Snyder fent equip amb en James Tynion IV i dibuix d'en Jock, on veiem en Joker conspirant amb altres dolents clàssics per tal que l'ajudin a dur a terme el seu pla. No són imprescindibles, però ajuden a contextualitzar.

En resum, no us perdeu tampoc aquest Batman: Death of the Family, que demostra un cop més que la col·lecció està en una ratxa excel·lent, sobretot des que va reiniciar la seva numeració. Li poso un "però", tot i que en realitat no és culpa del llibre: per una banda tenim la premissa d'en Joker decidit a acabar amb els aliats d'en Batman, i per l'altra un spoiler que em vaig menjar de manera inevitable (en aquests casos és impossible no assabentar-se'n) i que feia referència a una mort. Evidentment, amb aquests dos ingredients, esperava trobar-me la fatídica escena aquí, però no és el cas. Ni pertany a Death of the Family ni en Joker hi té res a veure. Em tocarà esperar.