L'arribada de l'Scott Snyder i en Greg Capullo a Batman el 2011, en plena revolució anomenada The New 52, va ser el millor que li va passar al Cavaller Fosc en molts anys. Si més no, als còmics, perquè al cinema vivia una època dolça, també.
Aquest duet creatiu ha destacat no només per la qualitat artística de la seva feina, sinó també per les innovacions argumentals que es van treure del barret, que eren tan interessants com revolucionàries dins d'una mitologia tan estimada, i malgrat el risc que això sempre comporta els van sortir bé. Tant l'aparició d'una organització que havia mogut sempre els fils de Gotham a l'ombra com revelacions del passat d'en Bruce Wayne o l'enèsim gran atac d'en Joker, sensacional i amb un final catastròfic.
Doncs bé, amb Superheavy, que conté els números 41 a 45 de la col·lecció, publicats originalment de manera individual entre agost i desembre de 2015, s'atreveixen amb un canvi d'identitat del nostre heroi, cosa que certament no és la primera vegada que passa, però la persona triada no ens l'hauríem imaginat mai, tot i que era difícil evitar l'spoiler i, efectivament, jo me'l vaig menjar durant els anys que vaig estar esperant trobar el recopilatori a un bon preu.
Perquè després d'Endgame, que acabava amb el que semblava l'eliminació mútua d'en Batman i en Joker, Gotham necessita un nou Cavaller Fosc i aquest cop l'encarna en James Gordon. Sí, el mític comissari de la policia de la ciutat.
Ho fa convençut per la Geri Powers, líder d'una empresa de tecnologia que encapçala el Programa Batman per tal de dotar la ciutat d'un nou Cavaller Fosc, que considera que necessita -i també hi vol fer calés, és clar-, però amb una tecnologia diferent i de manera oficial, seguint les ordres del Departament de Policia de Gotham. O sigui que res d'anar a la seva i fer de "justicier" com fins ara.
En Jim, que pensa que volen que col·labori en la selecció del candidat, és en realitat l'escollit, i tot i que hi mostra reticències acaba acceptant, i entrenant-se durament per tal de ser aquell a qui en el passat ha perseguit, ha ajudat i amb qui ha compartit breus converses al terrat de la comissaria.
La premissa és d'allò més revolucionària, com deia, i interessantíssima, i també ens permet veure un retrat del personatge que no li coneixíem. Per exemple, ens revela que té 46 anys -no gaire ben portats, com queda clar en un divertit diàleg amb en Harvey Bullock-, i el veiem posar-se en forma i pelar-se com un Marine, i fer esforços per no fumar tant -fixem-nos en el Batman de la portada del recopilatori, més prim i amb una cigarreta a al boca-.
Té un humor sorneguer i el veiem en els seus monòlegs interiors mentre duu a terme missions, o en les converses radiofòniques amb la Julia Perry (en realitat Julia Pennyworth amb la identitat real amagada davant la policia).
És un Batman que lluita amb un estil diferent, que fa servir pistoles fins i tot, i que en realitat no té experiència en aquesta mena de lluita contra el crim, i el veiem equivocar-se i encertar segons el moment.
També amb dubtes sobre la pròpia capacitat de dur a terme la tasca i sobre les limitacions que suposa treballar com a Batman per a la policia, i aviat es planteja maneres de combatre l'enemic de manera extraoficial, i és per això que es vol posar en contacte amb en Bruce Wayne, que proporcionava la tecnologia al vell Batman, com es va anunciar fa un temps.
Aquesta trobada és d'allò més divertida, amb l'escena de la vinyeta memorable per la sorprenent situació en què es troben l'un i l'altre.
Però es deu al fet que, per motius que cal reconèixer que són una mica ridículs i que segurament són el pitjor del guió d'aquest tram de la col·lecció, en Bruce Wayne va sobreviure al combat contra en Joker, però el cervell li va quedar alterat de manera que no recorda el seu passat ni el fet d'haver estat en Batman, i al contrari que en un cas d'amnèsia normal, en principi no recuperarà els records.
Això fa, per a alegria d'un Alfred que va anar a recuperar un cadàver i es va trobar el seu amo viu però canviat, que l'antic Cavaller Fosc visqui una vida normal, amb parella i sense el trauma de l'assassinat dels seus pares ni el coneixement de la seva vida de justicier, aliè a tot això i treballant activament per als més necessitats.
Tot plegat seria un entreteniment proper al còmic costumista o al culebrot, però no podia faltar un enemic potent, i en aquest cas és un de nova invenció, en Mr. Bloom, que és al darrere d'una misteriosa trama d'unes llavors que proporcionen superpoders a nous enemics.
Si això del nou Batman no acaba de convèncer perquè sembla poc seriós en comparació amb el to fosc habitual de la col·lecció, i seria respectable que algú ho veiés així, un dels còmics inclosos, el 44 de Batman, és més llarg de l'habitual i conté una història del Batman Bruce Wayne que enllaça amb el cas del nou enemic, cosa que ajuda a contextualitzar.
En fi, Batman: Superheavy és un volum amb premissa inesperada -si no ens hem menjat els spoilers, hi insisteixo- i refrescant, però és evident que en algun moment la situació tornarà a ser la que era, veurem com i quan en propers volums.
Ho fa convençut per la Geri Powers, líder d'una empresa de tecnologia que encapçala el Programa Batman per tal de dotar la ciutat d'un nou Cavaller Fosc, que considera que necessita -i també hi vol fer calés, és clar-, però amb una tecnologia diferent i de manera oficial, seguint les ordres del Departament de Policia de Gotham. O sigui que res d'anar a la seva i fer de "justicier" com fins ara.
En Jim, que pensa que volen que col·labori en la selecció del candidat, és en realitat l'escollit, i tot i que hi mostra reticències acaba acceptant, i entrenant-se durament per tal de ser aquell a qui en el passat ha perseguit, ha ajudat i amb qui ha compartit breus converses al terrat de la comissaria.
La premissa és d'allò més revolucionària, com deia, i interessantíssima, i també ens permet veure un retrat del personatge que no li coneixíem. Per exemple, ens revela que té 46 anys -no gaire ben portats, com queda clar en un divertit diàleg amb en Harvey Bullock-, i el veiem posar-se en forma i pelar-se com un Marine, i fer esforços per no fumar tant -fixem-nos en el Batman de la portada del recopilatori, més prim i amb una cigarreta a al boca-.
Té un humor sorneguer i el veiem en els seus monòlegs interiors mentre duu a terme missions, o en les converses radiofòniques amb la Julia Perry (en realitat Julia Pennyworth amb la identitat real amagada davant la policia).
És un Batman que lluita amb un estil diferent, que fa servir pistoles fins i tot, i que en realitat no té experiència en aquesta mena de lluita contra el crim, i el veiem equivocar-se i encertar segons el moment.
També amb dubtes sobre la pròpia capacitat de dur a terme la tasca i sobre les limitacions que suposa treballar com a Batman per a la policia, i aviat es planteja maneres de combatre l'enemic de manera extraoficial, i és per això que es vol posar en contacte amb en Bruce Wayne, que proporcionava la tecnologia al vell Batman, com es va anunciar fa un temps.
Aquesta trobada és d'allò més divertida, amb l'escena de la vinyeta memorable per la sorprenent situació en què es troben l'un i l'altre.
Però es deu al fet que, per motius que cal reconèixer que són una mica ridículs i que segurament són el pitjor del guió d'aquest tram de la col·lecció, en Bruce Wayne va sobreviure al combat contra en Joker, però el cervell li va quedar alterat de manera que no recorda el seu passat ni el fet d'haver estat en Batman, i al contrari que en un cas d'amnèsia normal, en principi no recuperarà els records.
Això fa, per a alegria d'un Alfred que va anar a recuperar un cadàver i es va trobar el seu amo viu però canviat, que l'antic Cavaller Fosc visqui una vida normal, amb parella i sense el trauma de l'assassinat dels seus pares ni el coneixement de la seva vida de justicier, aliè a tot això i treballant activament per als més necessitats.
Tot plegat seria un entreteniment proper al còmic costumista o al culebrot, però no podia faltar un enemic potent, i en aquest cas és un de nova invenció, en Mr. Bloom, que és al darrere d'una misteriosa trama d'unes llavors que proporcionen superpoders a nous enemics.
Si això del nou Batman no acaba de convèncer perquè sembla poc seriós en comparació amb el to fosc habitual de la col·lecció, i seria respectable que algú ho veiés així, un dels còmics inclosos, el 44 de Batman, és més llarg de l'habitual i conté una història del Batman Bruce Wayne que enllaça amb el cas del nou enemic, cosa que ajuda a contextualitzar.
En fi, Batman: Superheavy és un volum amb premissa inesperada -si no ens hem menjat els spoilers, hi insisteixo- i refrescant, però és evident que en algun moment la situació tornarà a ser la que era, veurem com i quan en propers volums.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada