El temps no perdona: Big Love

Fa gairebé 5 anys vaig fer una entrada sobre una sèrie que havia descobert mig per casualitat, perdent-me en seguir enllaços de la Wikipedia, i que m'havia agradat molt. Era Big Love, una producció de l'HBO sobre una família poligàmica, i es va emetre originalment entre 2006 i 2011.

Com que han passat més de 7 anys des del seu final, i al seu planter hi havia cares que ja eren força conegudes, però que després en alguns casos ho han estat encara més, em preguntava què se n'havia fet, i vaig veure que era una candidata més que adequada per a una nova entrada d'aquesta secció.

El protagonista de la sèrie era en Bill Henrickson, un polígam integrat a la societat després de marxar de la comuna/secta on s'havia criat, i interpretat per en Bill Paxton, vist en papers a The Terminator (1984), Weird Science (1985), Aliens (1986), Apollo 13 (1995) o Edge of Tomorrow (2014).

Després de la sèrie va coprotagonitzar la minisèrie Hatfields & McCoys (2012) amb en Kevin Costner, va sortir en 6 episodis de Marvel's Agents of S.H.I.E.L.D. (2014) i protagonitzava la versió televisiva de Training Day l'any 2017... però va morir als 61 anys per complicacions després d'una operació coronària. En cinema es va estrenar aquell any, de manera pòstuma, The Circle. 

Pel que fa a les seves dones comencem amb la Jeanne Tripplehorn, que feia de Barbara Henrickson i era la més gran de les tres dones del protagonista, i que ara té 55 anys.

L'havíem vist ja a Instint Bàsic (1992) i a Waterworld (1995), per exemple, però Big Love va ser el paper que li va proporcionar més metratge en pantalla, i tornaria a tocar la televisió a Criminal Minds entre 2012 i 2014, però en general no ha treballat gaire més, tot i que el 2017 es va poder veure a Little Pink House (a la foto) i aquest any ha sortit a Gloria Bell, estrenada al Festival Internacional de Cinema de Toronto, però que arribarà als cinemes l'any vinent. 

Segurament la cara més coneguda del repartiment era la de la Chloë Sevigny (44 anys), habitual de moltes pel·lícules independents -i per això li esqueia aquesta producció de l'HBO que tampoc no era de les sèries més conegudes de la cadena- que podem veure en títols com Kids (1995), Boys don't cry (1999), American Psycho (2000), Dogville (2003), la polèmica The Brown Bunny (2003), Zodiac (2007)...

A Big Love feia de la segona dona d'en Bill, la Nicky Grant (sembla que no es va canviar el cognom en casar-se), i en televisió després d'allò va fer coses com dues temporades d'American Horror Story (2012 i 2015-2016) o 24 episodis de Bloodline (2015-2017), mentre que al cine s'ha inflat a participar en diversos projectes, un dels més recents dels quals aquesta Lizzie (2018) de la foto.

La tercera dona del protagonista era la Margene, interpretada per la Ginnifer Goodwin, ara amb 40 anys, que ja havia fet un paper important a la televisió, a la comèdia Ed (2001-2003), i tant a la petita pantalla com a la gran havia dut a terme diversos rols petits, però sens dubte aquest va ser el més important que havia interpretat fins llavors.

El mateix 2011 va participar en una minisèrie de 5 episodis anomenada Margene's Blog, però el més important que va fer aquell any, el mateix en què va acabar Big Love, va ser entrar com a protagonista a Once Upon a Time, on va fer 135 episodis entre 2011 i 2017, i hi ha tornat com a convidada aquest mateix 2018 per al final de la sèrie (a la dreta de la foto). 

El 2012 va fer també 20 episodis a Electric City, sèrie d'animació en què va proporcionar la veu, cosa que tornaria a fer el 2016 amb Zootopia, al cinema, fent de protagonista femenina. Curiosament, des de llavors no ha tornat a fer cine, i a la televisió després de Once Upon a Time tampoc, però el 2017 es va poder veure al teatre amb Constellation. 

La filla gran d'en Bill, la Sarah, hi feia un paper secundari que després es va anar diluint, però perquè l'actriu que la interpretava es va convertir ràpidament en una estrella de cine. L'Amanda Seyfried, ara amb 33 anys, ja s'havia pogut veure, per exemple, al seu debut cinematogràfic amb Mean Girls (2004), però el 2008 va esclatar amb Mamma Mia!, la seqüela de la qual, Mamma Mia! Here we go again ha fet precisament 10 anys després, aquest 2018 (a la foto).

En televisió ja havia fet, entre 1999 i 2001, As the World Turns, 11 episodis de Veronica Mars entre 2004 i 2006, i hi tornaria després de Big Love per fer Twin Peaks, la seqüela de 2017 de la mítica sèrie dels 90, però sobretot ha fet cine, amb papers tan destacats com Dear John (2010, que és on jo la vaig conèixer, per cert), In Time (2011) o Les Misérables (2012), entre molts altres.

El fill gran del protagonista era en Ben Henrickson, un Douglas Smith que ara té també 33 anys i que no cal dir que no ha adquirit, ni de bon tros, la fama i la influència de la seva germana televisiva, i encara que tenia força experiència en papers en produccions poc conegudes, i després de la sèrie en petits papers en coses de més renom, es podria dir que, tot i treballar força, la seva carrera no ha esclatat com la de l'Amanda.

El més recent és la sèrie The Alienist (a la foto), d'aquest mateix 2018, en què comparteix repartiment amb gent com ara la Dakota Fanning (també a la foto), en Daniel Brühl o en Luke Evans, però abans també se'l va poder a veure a la gran però cancel·lada Vinyl (2015).

El xicot de la Sarah, i un paper força petit però que va aparèixer en 14 episodis, era interpretat per un Aaron Paul que dos anys després de començar Big Love es va fer molt famós de cop com a pràcticament coprotagonista de Breaking Bad, poca broma, on s'hi va estar durant tota la sèrie i, sens dubte, el seu paper més conegut.

Ara té 39 anys i al cinema va veure incrementada la seva feina, amb coses com un paper secundari també a Fathers and Daughters (2015), que esmento perquè va tornar a fer de parella de l'Amanda Seyfried, però en televisió ha continuat fent coses, com la veu del personatge Todd Chávez a BoJack Horseman o l'aparició a la sèrie The Path (a la foto) durant les tres temporades que ha durat des de 2016 fins a aquest 2018. L'any que ve segurament el veurem a la pel·lícula que farà de seqüela de Breaking Bad.

El veterà Bruce Dern, que ara té 82 anys, i que a Big Love feia de Frank, pare d'en Bill, ja tenia una àmplia carrera televisiva, però la sèrie va ser de les últimes coses que va fer a la petita pantalla. En canvi, en cinema, on també tenia una dilatada experiència, li va arribar força més feina.

Se l'ha pogut veure en petits papers de pel·lícules d'en Quentin Tarantino, concretament a Django Unchained (2012) i The Hateful Eight (2015), i hi torna a col·laborar l'any vinent amb Once Upon a Time in Hollywood, però segurament el seu paper més destacat va ser el del protagonista de Nebraska (2013), que li va proporcionar una nominació a l'Oscar al millor actor, entre molts altres reconeixements.

La mare del protagonista es deia Lois i la interpretava la Grace Zabriskie, que ara té 77 anys i que, amb també una llarguíssima carrera, és recordada entre altres coses pel seu paper de mare de l'assassinada Laura Palmer a Twin Peaks, tant a la sèrie original de 1990-91 com a la seqüela de 2017, on va tornar a compartir repartiment amb l'Amanda Seyfried.

I si allà hi va retrobar la neta, actualment es torna a veure les cares amb el net a The Alienist. A banda d'això, en els anys des que va acabar Big Love també ha fet petites estades en sèries com The Killing (2013), Ray Donovan (2015) o Santa Clarita Diet (2017).

La seva candidata a segona nora per part del germà d'en Bill es deia Kathy i la interpretava la Mireille Enos (43 anys), que després va aconseguir un paper protagonista a The Killing (2011-2014), on sortia també la senyora Zabriskie, i a The Catch (2016-17), que només va durar dues temporades però era força entretinguda.

El sogre d'en Bill per part de la seva segona dona, la Nicky, era en Roman Grant, l'autoproclamat profeta de la secta que apareixia a la sèrie i el dolent d'aquesta, podríem dir. La seva inconfusible cara era la d'en Harry Dean Stanton.

Ja tenia una dilatadíssima carrera cinematogràfica i televisiva (on també va fer Twin Peaks), sobretot a la pantalla gran, amb papers en produccions com The Godfather Part II (1974), Alien (1979), Paris, Texas (1984), The Last Temptation of Christ (1988), Fear and Loathing in Las Vegas (1998), entres moltes altres, però cal destacar Lucky (2017), a la foto, l'última estrenada en vida, perquè va morir aquell any a l'edat de 91 anys. Aquest 2018 s'estrenava Frank and Ava, paper pòstum d'aquest senyor.

 
Acabem amb el seu fill, l'Alby Grant, destinat a liderar la comuna poligàmica i amb el rostre i la veu d'en Matt Ross, que ara té 48 anys.

Amb feines esporàdiques i no gaire destacades en cinema, llevat d'alguna excepció com ara el seu paper a Good Night, and Good Luck (2005), va tenir més sort com a director amb la premiada Captain Fantastic (2016) i ha triomfat una mica més a la televisió, amb Big Love, però també Magic City (2013-14), aparicions a American Horror Story el 2011 i el 2015 i, des de 2014, com a "dolent" també de Silicon Valley.

Hem repassat les cares principals d'aquella sèrie que vaig veure quan alguns dels seus intèrprets ja eren coneguts, però trobo que és igualment interessant veure com els va anar, a tots plegats, després d'aquell punt d'inflexió.