Regals frikis de les Festes 2013-2014

El Pare Noel i els Reis d'Orient s'han portat molt bé amb mi, han estat generosos com sempre i entre les coses que m'han dut n'hi ha algunes que entrarien en la categoria de "frikis" (és a dir, aquelles que les persones més grans de la família et regalen amb cara de "a veure quan et passa la ximpleria") i que, per tant, vull compartir amb les lectores i els lectors d'aquest bloc, de manera que els he fet fotos i us les vull presentar.

Al novembre l'editorial EDT, antiga Glénat, va fer una liquidació de còmics amb l'excusa d'un trasllat d'oficines que de moment encara està pendent. El cas és que hi vaig anar i em vaig endur unes quantes coses i, com que em vaig passar una mica, algunes les vaig convertir en regals de Nadal i Reis que després he rebut a diferents cases. 

Una de les coses és aquest pack format pels números 1, 2, 3, 5 i 6 (els que hi havia) de Saint Seiya en edició integral o definitiva, actualment en mans de Planeta DeAgostini. Jo havia començat l'edició anterior, en volums de gruix i mida estàndard, però em vaig desfer dels números que tenia quan es va anunciar aquesta i, com sempre em passa, els diners no van sobreviure a l'espera. 

En la mateixa categoria tenim els volums 10, 12 i 17 de Black Jack, una de les meves obres preferides d'Osamu Tezuka, amb què completo per fi la col·lecció. 

També els números 4, 5, 6, 7 i 11 de Sakura, la caçadora de cartes (en català, sí), col·lecció que tenia pendent acabar des de feia molts anys...

...I que per fi vaig completar quan per Reis em va arribar el número 3, que el dia de l'outlet d'EDT no hi era (o estava molt malmès i llavors sortia massa car per estar en unes condicions de segona mà mal cuidada).

Fora d'EDT, de Panini els Reis em van portar l'11 i el 12 de Hunter x Hunter, i com que ja tenia el 13 i el 14 em poso per fi al dia i podré llegir-ne uns quants de seguits. 

De Planeta DeAgostini em van portar el volum 6 de Master Keaton, amb el qual també em poso al dia, però no n'hi ha foto perquè hi va haver un petit error i en comptes de ser el 6 era el 7, problema que està a punt de resoldre's.

Sortim de l'àmbit estricte dels còmics, però no del paper, perquè el Pare Noel em va dur un pack de paquets de mocadors de superherois de DC Comics, que sospito que només decoren els plàstics i els mocadors en si són blancs, però que de tota manera no penso obrir i queden, així, per a funcions decoratives.

En l'àmbit del marxandatge els Reis em van portar un clauer d'en P-chan, conegut a Catalunya com a "Baconet", que és el Ryôga de Ranma 1/2 transformat per culpa de l'aigua freda. 

Fa poc vaig perdre el que tenia des de feia moltíssims anys, perquè aquests clauers tenen tendència a descargolar-se de la cadena, i tot i que vaig manifestar que no en calia un altre els Reis han decidit que volen que torni a patir per si aquest també se'm perd.

Aquest cop no havia demanat cap videojoc, perquè fa poc me'n vaig comprar alguns i els que tinc al punt de mira encara no han assolit els preus que estic disposat a pagar o a fer pagar (i parlo d'Anglaterra, on són sempre molt més barats que aquí), però vaig tenir l'agradable sorpresa de rebre El profesor Layton y la Caja de Pandora, de la Nintendo DS.

La història d'aquest regal és que el dia de Sant Esteve, quan ens reunim tots els cosins, vam dur a terme la primera edició de l'amic invisible entre cosins, amb la variant —molt diferent de l'original— de jugar-se els regals als daus i anar-ne desembolicant un a cada ronda. El cas és que ajustant-me al pressupost màxim de 10 euros que havíem establert jo vaig portar una còpia d'aquest joc, d'oferta a Opencor, i com que vaig dir que si em tocava a mi mateix no em suposaria cap desgràcia, perquè em faltava i el volia, els Reis van parar l'orella i me'n van dur una altra còpia.

Acabem amb un altre article de marxandatge, en aquest cas de videojocs, que no em podia esperar de cap manera perquè no sabia que existia. Es tracta de la figura del Koopa Troopa, la tortuga dels jocs d'en Mario, amb el seu kart.

La qüestió és que sempre l'havia volgut, perquè és el personatge que agafo més sovint als títols de la saga Mario Kart, la meva preferida, però les diverses col·leccions de ninots amb kart que havien sortit fins ara no havien inclòs mai aquest personatge, i ja no esperava veure-la mai. No sabia, i per tant va ser una sorpresa molt agradable, que a les del Mario Kart 7 (Nintendo 3DS) sí que l'havien tingut en compte. 

Còmics pel meu sant

Avui no és el meu sant, però sí que ho va ser el passat dimecres, 13 de juny. I si pel meu aniversari els regals van tenir, en general, una vessant menys comiquera i més inclinada cap als videojocs, pel sant la cosa ha anat a l'inrevés i dóna per a una entrada adequada per a aquest bloc. I faig això avui perquè és avui quan he rebut els regals que faltaven. Tot i així el mateix dimecres ja en vaig rebre alguns:

La meva xicota em va regalar el volum 6 del Popeye d'E.C. Segar, que va ser protagonista d'unes quantes entrades del bloc. Amb aquest tom acabava l'etapa que Fantagraphics va recuperar i que correspon als anys en què el mestre va dibuixar les aventures d'en Popeye dins Thimble Theatre, període que va acabar amb la mort del dibuixant el 1938. Em faltaven els toms 4 i 5, però aquests sí que els havia encarregat als meus pares. Aquest no me l'esperava en absolut!

També em va regalar aquests preciosos ninotets de l'Univers Mario, que sí, són del món dels videojocs, però no els podia dedicar una entrada sencera i al cap i a la fi abans del naixement de 3 Botons i START en aquest bloc també parlava de videojocs. 

Uns dies després, per coses que tenen els enviaments per internet, arribava aquesta mini-Batsenyal lluminosa, que a més va acompanyada d'un llibret amb un resum de la història d'en Batman i els seus aliats i enemics. Una passada tot plegat, encara que ella es pensi que és una collonada. Em va encantar. 

I el que deia abans, els volums 4 i 5 del Popeye d'E.C. Segar, que juntament amb el sisè, que vaig rebre abans, completen la col·lecció de Thimble Theatre des de la primera aparició d'en Popeye, el 1928, fins l'any 1938, en què es va esdevenir la mort de l'autor. Després la sèrie va continuar, però són figues d'un altre paner i ja hi vaig dedicar una entrada sencera. Han estat un regal dels meus pares.

Aquests formen part d'una llista de desitjos que vaig fer (i que em van demanar), per tant no és que no me'ls esperés gens, però tant podrien haver estat aquests com els 3 que em falten d'Inu-yasha per a acabar-me la col·lecció. Són els volums 12 a 18 de Cinturó Negre, amb els quals arribo a tot el que s'ha editat fins ara en català (i ara que és semestral no tinc excusa per no posar-me al dia jo solet, sense l'ajuda dels pares ni de ningú). I també és el hora de començar a llegir-la seriosament, que tinc uns quants volums seguits i ja toca. Els quatre primers han estat regal dels meus pares i els tres últims de la meva germana.

Acabem amb els números 15 a 19 de Wonder Woman de l'etapa en grapa de Planeta, que contenen els números 215 a 226 del volum 2 nord-americà, publicats originalment d'abril de 2005 a gener de 2006. Els números 219 i 220, però, no són aquí, sinó al volum Superman: Sacrificio. I també és hora que em llegeixi seguit tot el que tinc... En fi, aquests han estat un regal de la meva àvia.

El Pare Noel i els Reis volen que llegeixi

Començo el titular acusant injustament uns personatges que, en realitat, es limiten a fer realitat els meus desitjos. Sé qui hi ha sota les seves disfresses, de manera que en tot cas són ells, els meus éssers estimats, els culpables que ara tingui més problemes d'espai a casa, perquè m'han dut una pila de còmics i llibres entre Nadal i Reis.

Anem per ordre: per Nadal em van portar el 43, el 49 i el 50 de Naruto, i del 5 al 8 de Cinturó Negre, totes dues obres naturalment en català.

I la meva nena, sense que els hagués pas demanat però sabent que em faltaven i els volia, em va regalar el 9 i el 10 de Sakura, la caçadora de cartes, i el 2 de Q&A, que ressenyaré ben aviat, quan acabi de llegir-me'l. 

Per Reis, és a dir ahir, van arribar els volums 49 a 53 d'Inu-yasha, també en català, que em situen a només tres toms del final d'aquesta llarguíssima però no obstant això interessant i divertida obra de la Rumiko Takahashi. 

També els volums 9 a 11 de Cinturó Negre, que em col·loquen a 6 de l'últim que s'ha publicat en català de moment, el número 17 (i ara vindrà una pausa llarga, que segons Glénat no té res a veure amb cap cancel·lació, al cap i a la fi només falten 12 volums per al final). 

I per fi el 47 de Naruto, que no va arribar per Nadal i que fa que ja tingui els 50 volums que han aparegut, de moment, d'aquest trepidant manga d'en Masashi Kishimoto en la nostra llengua. 

Tal com he dit abans, hi havia còmics però també llibres. Un d'ells, New York, de l'Edward Rutherfurd, és en anglès i em va arribar per Nadal. La resta, tots per Reis: Un món sense fi, d'en Ken Follett, Crònica de l'ocell que dóna corda al món i De què parlo quan parlo de córrer d'en Haruki Murakami, i L'any de la mort de Ricardo Reis i Caín d'en José Saramago.

Edito el 9 de gener: aquesta foto l'he hagut de posar després, perquè l'1Q84 Llibre 3, d'en Murakami, me'l van regalar el dia de Reis però s'havia de canviar perquè els ineptes de l'Abacus d'Hostafrancs (no em fa res dir-ho així i públicament perquè no és la primera vegada ni la segona que donen els llibres malament als meus pares) van donar-lo a un dels Reis Mags en castellà malgrat que explícitament havia estat demanat en català, i amb insistència. Segurament és el que llegiré primer, perquè és la conclusió dels llibres 1 i 2 de l'ambiciosa obra del meu novel·lista japonès preferit. 

Còmics i llibres que m'han regalat pel sant

Igual que vaig fer l'altre dia amb els videojocs a 3 Botons i START, avui també faré una entrada d'aquelles que no aporten gaire a la Humanitat, però m'adono que fa una setmana que no tocava el bloc (estic estudiant per a un important examen que tinc dilluns i dimarts) i, al cap i a la fi, ja ho he fet altres vegades, de manera que simplement parlaré dels còmics (i llibres) que em van regalar pel sant, que va ser com cada any el 13 de juny.

Un dels que feia més temps que esperava que sortís, Batgirl: The Flood, el recopilatori que reuneix els números 9 a 14 (juny a novembre de 2010) de la col·lecció protagonitzada per la Batgirl actual, la Stephanie Brown. El número 8 ja estava inclòs a Red Robin: Collision. S'han pres amb calma la publicació d'aquest recopilatori, ha sortit al maig, i ja hi ha material com per fer-ne un altre, però suposo que no els trauran tan seguits. 

Batman and Robin must die! és el nom del tercer volum de Batman and Robin, magnífica obra de la que el present llibre en edició de luxe reuneix els números 13 a 16 (agost de 2010 - gener de 2011). Aquest, de fet, encara no el tinc, és en camí. Últimament Book Depository triga força en enviar les coses, i sabent-ho me les vaig encarregar amb unes tres setmanes d'antelació, però això encara no ha arribat.

Justice League: Cry for Justice (que tampoc no m'ha arribat) és una minisèrie relacionada amb la JLA que està formada per 7 números publicats entre setembre de 2009 i agost de 2010. Me la vaig demanar, tot i que vaig força endarrerit amb JLA, perquè està relacionada amb...

Justice League: Rise and Fall, el volum que recopila el final de la col·lecció Green Arrow / Black Canary en els seus números 31 i 32 i també Justice League: Rise and Fall Special i Justice League: The Rise of Arsenal 1 a 4, tot plegat material publicat originalment entre maig i agost de 2010. Sí, en aquest cas s'han lluït amb el temps d'espera. 

El llibre clàssic Of mice and men (1937), de John Steinbeck, que esdevé d'aquesta manera el meu primer llibre en versió original en anglès. Malgrat tots els còmics que llegeixo en aquest idioma, encara no m'havia estrenat pel que fa a la literatura. I per acompanyar-lo, un altre clàssic:

Do androids dream of electric sheep? (1968), del mestre Philip K. Dick, inspiració de la pel·lícula Blade Runner (1982). Feia temps que el volia i el vaig estar buscant en català, i precisament quan descobreixo que l'han reeditat en la nostra llengua fa poc resulta que ja havia decidit començar a llegir novel·les en anglès i me'l vaig demanar. La pel·lícula la vaig veure no fa gaire, quan la van fer al canal 3XL, però es veu que és força diferent de la novel·la, per tant no hi haurà cap problema amb això.

I això és tot, que no està gens malament. Per desgràcia, fins que no acabi els exàmens, cosa que passarà dimarts que ve, no podré començar a gaudir ni de la lectura d'aquestes obres ni dels videojocs que estreno.

I últim regal del meu aniversari: Blacksad integral

El meu aniversari va ser el 14 de març, ja fa més d'un mes, però una de les coses que em van regalar va ser un val de l'Abacus. I m'he estat rumiant durant molt temps en què gastar-lo. També és cert que l'Abacus no va especialment ben assortit de còmics, però havia reduït les candidatures a tres: el primer volum de la nova edició de Sandman (la definitiva), el volum La Muerte de Clark Kent, i fa poc s'hi va afegir Blacksad, l'aclamat còmic que ha estat publicat recentment per Norma en una edició integral que, de moment, només existeix en català. I convençut per gent com en Rustu, en Nightwing80 o en Lupus Sigarrensis, al final m'he decantat per Blacksad.

I m'hi he decantat no només perquè me n'han parlat tan bé, sinó perquè era l'únic dels tres casos que em proporcionava una lectura unitària, una història completa. D'acord, sortiran més volums, però és còmic europeu, va al seu ritme, i de moment aquí tenim tot el que s'ha fet fins ara, en una edició integral que només existeix en català. El preu, tot i que és elevat, surt molt millor que si haguessin estat els 4 àlbums que recopila per separat. I ja està, és amb mi, a casa.

Mentre era al bus he llegit, però, les biografies dels autors i un text introductori i m'he endut una decepció que no té res a veure amb la qualitat de l'obra, però sí amb l'edició: sembla que ens hem de donar per satisfets de tenir en català els pocs còmics que surten en la nostra llengua, però no mirar-nos gaire les faltes d'ortografia (flagrants) o les traduccions calcades del castellà, perquè he trobat exemples de totes dues coses a Watchmen (on fins i tot hi ha una frase en castellà), a L'Incal i ara també aquí. 

No vull faltar al respecte a ningú, no sé qui ha fet la traducció ni si ha treballat a partir del castellà o del francès (si fos des del castellà no seria, per desgràcia, el primer cas ni el segon), també pot ser que sigui un problema de qui s'encarregui de retolar, però ja m'han fet mala impressió les dues cosetes que he llegit. 

Espero que dins el còmic pròpiament dit no em trobi coses d'aquestes. Potser sóc jo, que en estar en català m'ho miro amb més detall, i més amb les males experiències que he tingut, però em temo que no, que hi ha una tendència a fer les coses ràpid i malament, amb l'actitud de "no us queixeu, que encara sort que s'ha traduït al català". I em fa ràbia. Però vull ser optimista i pensar que les bones crítiques d'aquest multipremiat còmic són un reflex que l'obra que he adquirit avui em farà gaudir de valent. De moment ja és al capçal del meu llit, que és tot un honor perquè deixa a la llista d'espera moltes altres coses que havia comprat abans.

Còmics pel meu 29è aniversari

Avui és el meu aniversari. Gràcies, gràcies. N'he fet 29, i com que ahir ens anava bé a tota la família, ahir que ho vam celebrar. I em van regalar una pila de còmics, que tot seguit passo a documentar. Tinc lectura per a força temps, i d'estils diversos. 

Comencem per Musculman, una col·lecció mítica que m'estimo especialment (la seva versió animada és la sèrie de dibuixos que més m'agradava de petit) i de la que em van regalar els números 11, 15, 16, 17 i 18, de manera que m'acabo la col·lecció i ja la puc llegir sencera!

Kimagure Orange Road, també en català, un manga mític dels 80 conegut sobretot per l'anime que es va emetre a Telecinco a principis dels noranta, i que jo no vaig veure. No sé com acaba la història, i de moment continuo sense saber-ho, però ara que m'han regalat els volums 5, 6, 8, 9 i 10 també me l'he acabat i me la podré llegir en condicions. Per cert, el volum 1 el tinc signat.

El volum Green Lantern: Rebirth, amb la minisèrie de 6 números (2004-2005) que representa l'inici de la llarga i exitosa etapa del guionista Geoff Johns i el dibuixant Ivan Reis al capdavant del volum actual d'un dels superherois de la DC que menys conec i que més ganes tinc de conèixer. 

The Question: Pipeline, amb tota l'etapa en què la Renée Montoya, com a Question, acompanyava com a complement els números 854 a 863 (2009-2010) de Detective Comics, guionitzada per en Greg Rucka, un guionista que ha donat a l'exdetectiu de la policia de Gotham la seva identitat actual i també, des de fa temps, una profunditat notable al personatge. 

L'acompanyava escrivint Gotham Central un altre guionista que en sap força, del gènere detectivesc. És l'Ed Brubaker, i precisament la seva etapa a Detective Comics va ser recopilada per Planeta no fa gaire a Batman: Detective Comics de Ed Brubaker, que recull els números 777 a 782 i 784 a 786 (tots de 2003) de la primera col·lecció del Cavaller Fosc i que no havien estat inclosos al segon col·leccionable. 

Per fi, el segon volum de Gotham City Sirens, amb el nom de Songs of the Sirens, que recull els números 8 a 13 de la col·lecció (tots de 2010), a més d'un que no m'esperava: el 83 de Catwoman, que reobria excepcionalment la col·lecció, amb motiu del macroesdeveniment Blackest Night, després d'haver estat cancel·lada al número 82 del seu volum 4. 

El volum de tapa dura i en edició de luxe de Batman: The Return of Bruce Wayne, la minisèrie de 6 números (maig a novembre de 2010) amb què en Grant Morrison fa tornar el Batman de tota la vida a l'època que li pertoca. Ja tenia ganes que l'editessin, l'he demanat tan bon punt ha deixat d'estar exhauria a la botiga en línia on em compro els còmics (sí, són regals però els vaig demanar jo, que sé quins són, com es compra en aquesta botiga, etc.) i ja el tinc amb mi. Queda pendent un altre volum, que deu estar a punt d'arribar, que és el Time and the Batman, que recopila els números 700 a 703 de Batman. 

Acabo amb un que no és un còmic, sinó un llibre que volia des de feia molt temps, un clàssic de la literatura dels Estats Units que llegiré de seguida que acabi A la carretera, la novel·la que llegeixo actualment. El Gran Gatsby és un imprescindible d'en Francis Scott Fitzgerald publicat el 1926 que, per fi, podré llegir. 

Molt content amb els regals, naturalment, i amb una quantitat de lectura que m'hauria de tenir ocupat durant una bona temporada, fins i tot si no tinguéssim en compte tot el que ja tenia pendent de llegir abans del meu aniversari. 

Unes compretes (Reis amb retard)

L'altre dia vaig fer servir una targeta de regal de la FNAC que em van regalar per Reis. Ja tocava. I el que vaig fer va ser aprofitar-la amb DVD d'anime. Repassem-los:

El DVD amb la minisèrie completa de 8 episodis d'Osamu Tezuka (basada en el seu manga original) Don Drácula. No n'he llegit el manga ni en sé res, però... és Tezuka!

Aquesta feia temps que la volia: l'única adaptació animada que ens ha arribat del clàssic de Tezuka Hi no Tori (Fénix en la seva cancel·lada edició en manga en castellà), la pel·lícula Hi no Tori 2772. 

I per acabar, l'edició de col·leccionista d'El meu veí Totoro (Tonari no Totoro), descatalogada i que he trobat perquè a la FNAC encara en quedaven algunes còpies. Surt més cara que la reedició de dos discs que n'han fet, però té coses que l'altra no té: un pòster, un calendari de 2010 (que quedarà sense tocar, doncs), i l'edició especial de 2 discs amb estoig metàl·lic que és la que s'ha reeditat ara amb caixa normal de plàstic. 

Digueu-me friki, però a l'hora de decidir-me per aquesta edició ha pesat tant aquesta collonada del tipus d'estoig com els regalets que porta. No penjaré el pòster ni faré servir el calendari, però per una vegada que em podia comprar una edició de col·leccionista de Ghibli, i més sabent que ja s'acaben i que no surten als catàlegs en línia de les botigues, ho havia d'aprofitar. Estic a punt d'acabar-me la col·lecció de llargmetrarges de l'Studio Ghibli, només em falten Kaze no tani no Nausicaä, Mononoke Hime, Omohide poro poro (Only yesterday) i Umi ga kikoeru (Puedo escuchar el mar).

Regals de Sant Antoni

Ahir va ser Sant Antoni, i com que a casa meva se celebra de la mateixa manera que un aniversari, tot i que dir-se d'una manera determinada encara té menys mèrit que haver nascut un dia concret. Però a mi ja m'està bé, no vull enganyar ningú, i pel que fa a l'àmbit que toca aquest bloc, us parlaré dels regals que em van fer.

Anem per ordre, de dalt a baix i d'esquerra a dreta. A la part de dalt tenim els volums recopilatoris de còmics, en anglès perquè els vaig encarregar jo mateix d'Anglaterra (per als despistats que no segueixin el bloc, m'estimo més seguir les col·leccions així perquè les edicions són millors i sovint surten més bé de preu). 

En tots els casos es tracta de còmics sorgits de la saga Batman R.I.P., de la qual parlaré un dia d'aquests, quan passin els exàmens que tinc. El primer és Oracle: The Cure, amb la Barbara Gordon (la primera Batgirl i filla del Comissari Gordon) com a protagonista absoluta, i que conté els números 126 i 127 de Birds of Prey (final de la sèrie) i de l'1 al 3 de la minisèrie Oracle: The Cure.

Després tenim el Batman: Long Shadows, que recull els números 687 a 691 de Batman, la col·lecció principal de l'Univers Batman, ara que Detective Comics (on va néixer el personatge) la protagonitza la Batwoman. 

Passem a Gotham City Sirens: Union, amb els 7 primers números de la col·lecció nascuda també com a conseqüència de Batman R.I.P., amb la Catwoman, la Poison Ivy i la Harley Quinn com a protagonistes, i els dibuixos del mallorquí Guillem March. 

I pel que fa a còmics acabem amb Batman & Robin: Batman Reborn, amb els 6 primers números de la col·lecció, escrits per Grant Morrison (el que ha revolucionat l'Univers Batman amb el seu gran pla des de fa més de dos anys) i dibuixats per l'espectacular Frank Quitely, i que narra les aventures de la nova composició del Duo Dinàmic, ara que els que hi ha sota les disfresses ja no són ni en Bruce Wayne ni en Tim Drake. 

Totes aquestes històries, pel que sembla, s'han de llegir simultàniament, així com altres que m'he de comprar. I bé, deixem els còmics i anem als DVD, perquè ahir em van regalar les quatre pel·lícules de l'Studio Ghibli que havia demanat, que són Ponyo, Pompoko, Cuentos de Terramar i El Castillo Ambulante, de manera que ara em faltarien Nausicaä, que no ha sortit encara, Porco Rosso, que tampoc, El meu veí Totoro (quan trobi l'edició de dos discos però que tampoc no és la de col·leccionista, que no vull) i La princesa Mononoke quan es decideixin a reeditar-la, a més d'un parell més de secundàries. 

Per acabar, em van regalar també el Batman: Arkham Asylum de la Xbox 360, el millor joc que s'ha fet mai sobre en Batman, sobre cap superheroi en general, i per acabar-ho de rematar el millor videojoc absolut de 2009. És per això que se'n va fer la Game of the Year Edition, que és aquesta. En realitat jo m'havia comprat l'edició normal, però abans d'obrir-la (i gràcies a que se'm va espatllar la consola) vaig descobrir que apareixeria la nova edició i, tot i que normalment no em deixo endur per aquestes coses (i, de fet, vaig passar de comprar-me l'edició de col·leccionista, que va sortir alhora que la normal), aquest cas és excepcional: hi han afegit continguts extra interessants i, el millor de tot: es pot jugar, si es vol, en 3D amb unes ulleres que s'inclouen a la capsa!

Llibres per Sant Jordi

Avui és el primer cop en moltíssims anys que no regalaré una rosa més enllà de la típica de regalar a la mare, i resulta que és una cosa que em descol·loca, m'entristeix i em fa odiar una mica el també anomenat Dia dels Enamorats Catalans, però els llibres no poden faltar, i me n'han regalat i me n'he autoregalat. Aquí els teniu:

Batman - Barcelona: El Cavaller i el Drac, un àlbum editat a l'estil europeu, que té la particularitat d'haver-se publicat simultàniament als Estats Units, a l'estat espanyol i a l'estat italià, i de tenir versió catalana per primer cop a la història del personatge, versió que naturalment és la que m'he comprat jo. Diuen que no és gaire bo, però és en Batman, ve a Barcelona, és en català i després d'haver-me quedat sense ell quan es va exhaurir pel Saló del Còmic de l'any passat, he aprofitat l'avinentesa del dia que era avui per adquirir-lo.

El 40 de Naruto, que fa poc que ha sortit, i així em poso al dia (de compres, perquè de lectures vaig pel 31). I bé, aquest és el segon i últim que m'he autoregalat. Pel que fa al que m'han regalat...

After Dark, del meu admirat Haruki Murakami. Algun dia vull escriure com ell. De debò. Prosa senzilla, moments quotidians, protagonistes que són tan normals com qualsevol de nosaltres... i sempre, sempre amè.

I Gomorra, del periodista Roberto Saviano, molt conegut perquè ha sortit força cops a la tele parlant del llibre malgrat que està sota amenaça de mort i haurà de viure la resta de la seva vida, qui sap si gaire llarga, amb guardaespatlles, per haver retratat fidelment la Camorra, el crim organitzat napolità, en el seu llibre, famós també per la pel·lícula que se'n va fer. El tenia pendent, perquè em fascinen tots els temes relacionats amb el crim organitzat, i en tinc uns quants llibres.

I això ha estat tot, en un Sant Jordi estrany, inèdit, però on no han faltat els llibres, en forma de còmic americà, manga, novel·la o no ficció, un de cada.

Actualització dies després: la meva germana també em va regalar un llibre, que és el següent:

La famosa Trilogia de Nova York, de Paul Auster, formada per tres novel·les curtes de gènere negre, la primera de les quals també tinc en forma de còmic, La ciutat de vidre, que encara no he llegit.