Gedo Senki (Tales of Earthsea)

Ara feia temps que no comentava cap pel·lícula, i aquest dimarts vaig anar a veure'n una al cine. No és un film d'estrena, de fet ja fa temps que va sortir en DVD, però formava part d'un cicle de cinema en versió original que fins ara s'oferia als Rambla Cinemes de L'Hospitalet, ja desapareguts, i que s'ha traslladat al Filmax Gran Via. Parlo de Gedo Senki, traduït en castellà com a Cuentos de Terramar. 

Aquest llargmetratge de 2006 està produït pel llegendari Studio Ghibli (La princesa Mononoke, El meu veí Totoro, Majo no Takkyûbin, El viatge de Chihiro...), però en aquest cas el seu director no és ni el mític Hayao Miyazaki ni l'Isao Takahata, sinó el fill del primer, en Gorô Miyazaki, perquè en Hayao, que havia anat darrere del projecte durant molts anys, en aquell moment estava ocupat dirigint Howl no ugoku shirô. 

Adapta alguns dels llibres de la sèrie Earthsea (Terramar) de l'autora Ursula K. Le Guin de manera força lliure (ella va dir que li havia agradat, però que no la considerava una adaptació dels seus llibres), o canviant diverses coses, i és precisament per això que passat l'èxit de taquilla inicial van començar a ploure-li les crítiques. De fet, al final va rebre "premis" com a Pitjor Pel·lícula i Pitjor Director al Japó, i la crítica internacional tampoc no va deixar el film gaire ben parat. En general és una pel·lícula d'aquelles que enfronta ferris defensors i ferris detractors, i en aquests casos jo m'acostumo a posar de part dels defensors (Lost in Translation, per exemple). Vegem-ne el tràiler:

Jo, tot i que m'havien dit que era dolenta, pesada, que volia explicar massa coses en massa poc temps, etc., la volia veure, i no es té l'oportunitat de veure anime al cinema cada dia, certament. Potser és perquè ja hi anava amb la idea que seria dolenta o fluixa, però el cas és que em va agradar molt.

Crec que té l'essència Ghibli, les cares són les de sempre (tot i que admeto que en disseny i animació està per sota del nivell habitual de la productora), els paisatges són impressionants, els personatges entranyables, l'ambientació se situa en un món imaginari amb coses molt europees... el Ghibli de sempre, vaja.

La història, que és el més important, em va agradar molt: una aventura clàssica del Bé contra el Mal, on potser sí que hauria estat bé conèixer més detalls de les motivacions dels personatges o el seu bagatge, però aconsegueix tenir-nos en tensió durant tota l'esperada batalla final i això és el que ens agrada, per tant crec que aconsegueix el seu objectiu amb escreix.

I de tota manera no sóc l'únic que troba que és una bona pel·lícula. L'Studio Ghibli n'ha fet que m'agraden més, però aquesta si la torno a trobar en DVD me la compraré sense dubtar. La recomano, doncs, a qualsevol que gaudeixi dels films d'aventures i que sigui fan de la "Disney japonesa".