Lectures: 1Q84

No és aquest el primer llibre que llegeixo d'en Haruki Murakami, un dels meus escriptors preferits. Ni el segon. He llegit gairebé tot el que s'ha publicat d'ell en català, i no són pocs els llibres d'aquest senyor que han sortit en la nostra llengua. Fins ara, però, no havia parlat de cap d'ells al bloc. De fet, no sóc gens bo fent ressenyes de llibres, per tant tampoc no n'espereu gaire, però em venia de gust parlar-ne. 

1Q84 - Llibres 1 i 2 es va publicar al Japó el 2009, i si es diu així és perquè existeix un Llibre 3, que allà va aparèixer el 2010, però de moment aquí el que tenim, des de febrer de 2011, és el volum de 780 pàgines que uneix els dos primers. Amb això no he acabat d'explicar el nom. Per què 1Q84? És un joc de paraules que s'entén si saps que en japonès el 9 es diu "kyû", i la lletra q, com que es pronuncia a l'anglesa, també. Ja tenim el joc de paraules explicat. 

Evidentment, amb una mica de coneixements culturals se sap que l'any 1984 no és un any qualsevol, sinó que és una clara referència a la mítica novel·la 1984, de George Orwell. Què té a veure això amb la història del llibre d'en Murakami? Argumentalment res, però li devia venir de gust ambientar la història l'any 1984, i crear també el món de 1Q84, del que no puc explicar res sense rebentar la història.

El llibre, sense haver llegit encara la tercera part, que en alguna banda deien que sortiria en català a finals d'aquest 2011, explica de manera paral·lela les històries d'en Tengo i l'Aomame, intercalant un capítol de cadascun d'ells. En Tengo és professor de matemàtiques en una acadèmia i fa una vida senzilla i tranquil·la fins que li encarreguen que reescrigui, donades les seves habilitats com a escriptor (tot i que mai no ha publicat res de gaire important), la novel·la d'una noia jove per tal que sigui presentable a concurs. L'Aomame, per altra banda, és una fisioterapeuta que durant el seu temps lliure, de tant en tant, es dedica a assassinar per encàrrec. 

Tots dos tenen prop de 30 anys i les seves respectives històries se'ns van revelant durant el llibre, que amb la seva estructura (com ja he dit, intercalant un capítol d'en Tengo i un de l'Aomame) aconsegueix atrapar des del primer moment, i la sensació va creixent a mida que passen les pàgines. En aquest sentit trobo que és un nou èxit d'en Murakami, tot i que llegint algunes opinions he vist de tot, des dels que diuen que és la seva millor obra fins els que pensen que és la pitjor.

A mi m'ha agradat i m'ha atrapat, i hi he vist el Murakami de sempre, amb les seves descripcions meticuloses dels actes més senzills de la vida quotidiana i la facilitat amb què ens fa submergir-nos en la història, com si fóssim també a Tòquio (tant de bo), amb aquests personatges normals que es veuen immersos en fets gens normals, i les seves cabòries.

Sí que és cert que hi ha una dosi una mica més alta de l'habitual d'elements fantàstics, onírics o com els vulguem anomenar. A totes les seves obres hi ha coses d'aquestes, que s'allunyen del realisme de la resta de la història, però a 1Q84 hi són força presents, i de fet tenen certa importància dins la trama. Personalment aquestes coses no m'acostumen a agradar, però en aquest cas no m'han suposat cap problema i, com deia, la història m'ha atrapat.

No puc parlar del final, òbviament, perquè seria rebentar coses, i també perquè, en realitat, el final el llegiré quan surti el tercer i últim llibre. El que puc dir és que he trobat que la novel·la està ben lligada i ens fa anar de cap en molts moments, en què intentem fer hipòtesis sobre la relació que hi ha entre la història d'en Tengo i la de l'Aomame, però veure com es van lligant els caps és un autèntic plaer, elements irreals i fantàstics inclosos.

La recomano? Si us agrada en Murakami, i tant. Si no l'heu llegit mai, us recomano l'autor en general, però potser millor que comenceu per una novel·la o recull de contes de menys gruix (és a dir, qualsevol altra de les seves obres). I si no us agrada, aquí no hi trobareu res que us faci canviar d'opinió: és el Murakami de sempre, però entregat a escriure una història ambiciosa de debò.