El temps no perdona: Breaking Bad

Ara feia temps que no escrivia una entrada de les que faig per veure quina fila fan, ara, els actors i les actrius de Breaking Bad, una sèrie que es va acabar fa any, i m'adono que una de les meves preferides de les que he vist fins ara, per a molts la millor que s'ha fet mai, es va acabar ja fa 11 anys, i passat el fervor del moment encara es manté al capdamunt en el rànquing de valoracions.

El temps, doncs, ha respectat la sèrie, però veurem si ha estat benèvol amb els seus personatges més importants, que és la gràcia d'aquestes esporàdiques entrades. Prepareu-vos, perquè hi havia tants personatges memorables que aquesta vegada no ens limitarem a veure la trajectòria recent de 4 o 5 intèrprets.

 

Comencem, és clar, per en Bryan Cranston, l'inoblidable, premiat i lloat protagonista, que abans de la sèrie ja havia fet coses tant a la televisió (Malcolm in the Middle, 2000-2006) com al cinema, i també força doblatge d'animació, però després de Breaking Bad la feina se li va multiplicar, amb pel·lícules com Trumbo (2015), per la qual va rebre una nominació a l'Oscar al millor actor, o Asteroid City (2023), en què va coincidir amb un repartiment espectacular. 

En televisió, després de la sèrie que li va disparar la fama se l'ha pogut veure en molts papers petits i també alguns de més recurrents, com 10 episodis de Sneaky Pete (2015-2019), 20 de Your Honor (2020-2023) o, curiosament, en un episodi recent de la longeva It's Always Sunny in Philadelphia fent d'ell mateix al costat de l'Aaron Paul, el seu involuntàriament inseparable ajudant a Breaking Bad. 

Ara té 68 anys i properament el veurem a Everything's Going to Be Great, però ja ha anunciat que l'any 2026, als 70, es retirarà uns quants mesos de l'actuació per dedicar temps com cal a la seva dona.

A la sèrie, la seva dona estava interpretada per l'Anna Gunn, que igual que ell tampoc no era una novella en l'ofici quan va aconseguir el paper de Skyler White, però després de la sèrie va aconseguir molts altres papers, i particularment jo me l'he trobat més vegades que no pas a ell.

A banda de petits papers en múltiples sèries, va protagonitzar Gracepoint (2014) i va tenir 10 episodis a la sèrie Shades of Blue el 2017, a més de reprendre el seu paper de Martha Bullock a la pel·lícula de 2019 de Deadwood, sèrie en què ja havia aparegut en 21 episodis entre 2005 i 2006. En els darrers anys ha tingut aparicions de pocs (però no únics) capítols a Physical (2022-2023), Most Dangerous Game (2023) i Sugar (2024), i en cinema no s'ha prodigat especialment, però alguna cosa ha fet. Ara té 55 anys.

L'altre protagonista de Breaking Bad era en Jesse Pinkman, interpretat per l'Aaron Paul, que just abans havia començat un paper recurrent a Big Love entre 2007 i 2011, que se solapava amb la seva feina a la sèrie que li va donar la fama, i després va aconseguir un doblatge d'animació, concretament del personatge d'en Todd Chávez a Bojack Horseman, entre 2014 i 2020.

A banda d'això va protagonitzar The Path (2016-2018, 36 episodis), va sortir en un parell d'episodis de Black Mirror fent-hi papers diferents i, potser el més destacat, va sortir a les temporades 3 i 4 de la coral Westworld. En televisió, quan escric això se l'ha vist per última vegada a l'esmentat episodi d'It's Always Sunny in Philadelphia amb en Bryan Cranston, amb qui també va coincidir reprenent el paper de Jesse Pinkman el 2022 en un episodi de la preqüela Better Call Saul. En cinema ha fet també unes quantes coses des del final de la sèrie. Ara té 44 anys.

El cunyat d'en Walter "Heisenberg" White, en Hank Schrader (Dean Norris), un cunyat en el sentit literal i en el figurat, també tenia experiència prèvia a la televisió i el cinema, però en papers no especialment destacats. Després de Breaking Bad, els petits papers en televisió i cinema van continuar i es manté el de Hank Schrader com el més destacat i memorable de la seva carrera.

Tanmateix, just després de la sèrie va tenir un dels papers principals de la sèrie Under the Dome, entre 2013 i 2015, entre 2016 i 2018 va aparèixer 6 vegades a The Big Bang Theory, va obtenir un altre paper important a Claws (2017-2022) amb 40 episodis i un altre a United States of AI (2021-2022) com a feines més destacades, que no està malament. En cinema ha anat fent cosetes, com per exemple de l'antic secretari general de la Unió Soviètica Nikita Khruschev a Unfrosted, que s'ha estrenat aquest mes de maig als Estats Units. Ara té 61 anys.

La dona d'en Hank era la germana de la Skyler, per tant també cunyada del protagonista, i la feia la Betsy Brandt. Amb algunes experiències prèvies en televisió i cinema, però res de gaire destacat, quan encara sortia a Breaking Bad va començar a rebre encàrrecs més sucosos, amb presències de més d'un episodi, i quan la sèrie ja havia acabat la vam poder veure, de manera destacada, en 22 episodis de The Michael J. Fox Show (2013-2014), Master of Sex (2014) o la sitcom Life in Pieces (2015-2019), on era una de les protagonistes del seu coral grup de personatges.

Després se l'ha vist a Pearson (2019), The Unicorn (2019-2021), Soulmates (2020) o Love, Victor (2022). En cinema, en general, ha fet pocs papers. Ara té 51 anys.

Tornem a la família White, perquè tenia un fill, en Walter White Jr., interpretat per l'RJ Mitte, un actor amb paràlisi cerebral, com el personatge, que després de la sèrie es va poder veure el 2014 en 9 episodis de Switched at Birth i, en un altre paper destacat, als 7 episodis de The Guardians of Justice, el 2022.

A diferència d'alguns dels seus companys de repartiment, ha fet relativament força cinema un cop es va fer famós amb Breaking Bad, tot i que res superconegut. Actualment té 31 anys.

Qui no necessitava la sèrie per trobar feina era en Giancarlo Esposito, l'inoblidable i implacable Gus Fring, perquè ja tenia un currículum considerable abans, però sí que va ser el seu primer paper d'aquest nivell d'importància i repercussió.

Tanmateix, no el va encasellar: de 2011 a 2017 el vam veure en 14 episodis de Once Upon a Time, va sortir en 42 episodis de Revolution (2012-2014), en 10 de The Get Down (2016-2017), en 23 de Dear White People (2017-2019), va ser un dels personatges fixos de la preqüela Better Call Saul (2017-2022), ha sortit en 9 episodis de The Mandalorian (2019-2023), surt a The Boys des de 2019 i ja paro, perquè Déu n'hi do. També ha fet feines de veu, i al videojoc Far Cry 6 (2021) va posar la veu i la imatge a un personatge que, a més, apareix a la portada. Ara té 66 anys.

El més veterà del repartiment era en Jonathan Banks, que feia de Mike Ehrmantraut, la mà dreta d'en Gus, i la seva veterania també es veu reflectida en una extensa carrera prèvia. Després el vam veure, entre altres coses, en 11 capítols de Community (2014) i en moltes feines de veu, incloent-hi la del comissari James Gordon al videojoc Batman: Arkham Knight (2015).

Però, sens dubte, on més ha destacat en aquests anys ha estat en la represa del paper de Mike a Better Call Saul (2015-2022), que ha donat una nova dimensió al personatge i l'ha convertit en un dels meus preferits de tots els que he vist a la ficció en general.

I acabem amb en Bob Odenkirk, que va començar la seva carrera com a còmic i guionista al mític programa Saturday Night Live el 1987, papers que va repetir en altres programes de la petita pantalla, el mitjà en què més se l'ha pogut veure, i amb diferència.

Però a banda d'aparicions d'un episodi o dos, és veritat que el seu primer gran paper, a més dramàtic -tot i que en el cas del personatge d'en Saul Goodman estem parlant més aviat de contrapunt humorístic d'un drama-, el trobem a Breaking Bad, i el personatge va resultar prou interessant com perquè protagonitzés la seva preqüela / spin-off entre 2015 i 2022, Better Call Saul, on se l'ha reconegut com cal i ha demostrat que és perfectament capaç de fer drama. En tots aquests anys, a més, ha compaginat aquests papers grans amb molts altres de més petits, com el d'un emblemàtic episodi de The Bear al qual pertany la imatge. Ara té 61 anys.

I m'aturaré aquí, que no ha estat poca cosa. Queda clar que la majoria d'intèrprets que van participar en la que tanta gent considera la millor sèrie de la història -i si no ho és, és de les millors amb total seguretat- han tingut una bona carrera posterior, no han quedat excessivament eclipsats ni encasellats pels papers que fan que en parlem avui -llevat de quan ha estat amb coneixement de causa, com en el cas dels senyors Odenkirk i Banks, i els ha sortit bé-, i això sempre és una bona notícia, perquè moltes vegades no és així.

El temps no perdona: Nip/Tuck

Ara feia temps que no escrivia una entrada d'aquesta secció pensada per veure com han tractat els anys, física i professionalment, els principals intèrprets de sèries que em van agradar. Són entrades que m'ajuden a cobrir forats quan no tinc material relacionat amb lectures, cinema o sèries sobre el qual escriure, però que encara que no ho sembli donen força feina. 

Sigui com sigui, després 12 anys del seu final, m'agradaria saber què va passar amb les persones que van posar el rostre i la veu als personatges de Nip/Tuck, una sèrie de quan TV3 encara comprava bones produccions televisives estrangeres.  

Comencem amb en Julian McMahon, l'actor australià que encarnava el cràpula d'en Christian Troy. Ara té 58 anys i quan va fer Nip/Tuck no era precisament un novell a la televisió, l'havíem vist per exemple a Charmed. A més, feia de Dr. Doom a les pel·lícules d'Els 4 Fantàstics dels anys 2000.

De cinema no n'ha fet gaire, al llarg de la seva carrera, de manera que el paper de superdolent podríem dir que és el més destacat que ha fet en aquest sentit, però a la televisió se l'ha pogut veure més: va sortir, per exemple, en 6 dels 13 episodis de Hunters i a la sèrie de superherois Runaways entre 2017 i 2018, però sobretot i de manera més recent ha estat el protagonista d'FBI: Most Wanted, una sèrie spin-off d'FBI, on també va sortir com a convidat, igual que a FBI: International. 

El seu soci a la clínica de cirurgia estètica, i coprotagonista de la sèrie, era en Sean McNamara, amb la cara i la veu d'en Dylan Walsh. Ara té també 58 anys i de cinema en va fer més que el seu excompany, però res de gaire destacat. 

A la televisió també hi ha treballat més, i a més de petits papers com podem veure al currículum de qualsevol actriu o actor, en el seu cas hi ha feines de llarga durada. El més destacat en aquest sentit són el d'Unforgettable (2011-2016), amb 61 episodis, un dels papers principals a la cancel·lada Life Sentence (2018), un de recurrent a Blue Bloods des de 2019 i el de general Sam Lane i sogre del protagonista a Superman and Lois des de 2021, quan va començar la sèrie.  

Completa el triangle protagonista, mai més ben dit, la Julia McNamara, interpretada per la Joely Richardson, que ara té 57 anys i que després de fer Nip/Tuck va sortir en algunes pel·lícules directament per a televisió, a més de fer força cinema. 

Tornaria a sortir en una sèrie amb més de dos capítols a The Tudors (2010), i el 2017 tindria un dels papers principals a Emerald City, cancel·lada al cap d'una sola temporada. Va tenir un paper principal a la minisèrie de 2018 The Rook i va sortir dos cops a The Blacklist, un el 2020 i un altre aquest 2022. Properament, però, la veurem a la sèrie The Sandman -sí, l'adaptació del còmic de Neil Gaiman-.

El fill que complicava el triangle era en Matt McNamara, interpretat per un John Hensley que ara té 44 anys però que no ha treballat gaire, no. De fet, tot i trobar una producció concreta recent on ha aparegut, l'única imatge que hi havia era aquesta, i no és gaire nítida. 

Pertany a la sèrie NCIS, on va sortir en 3 episodis el 2021. Abans d'això, el més destacat va ser el seu pas de 13 episodis per How to Get Away with Murder, entre 2017 i 2019, i la resta tot d'aparicions d'un o dos episodis com a màxim en diverses sèries. No li dedicaré un apartat, a la seva germana Annie, perquè després de Nip/Tuck sembla que no va tornar a actuar. Per tant, ho va deixar quan encara era menor d'edat.

Una altra que ho va deixar, però per motius que sí que va explicar el 2020, de quan és la foto, és la Kelly Carlson, que feia de Kimber Henry, l'actriu amb qui en Christian mantenia una relació turbulenta i intermitent. 

Ara té 46 anys i l'últim cop que se la va poder veure actuar va ser el 2020, a la pel·lícula The Reason. Tanmateix, entre el final de la sèrie que la va fer famosa i aquest film, Carlson només va aparèixer en 8 episodis de Ghostfacers el 2010, que hauríem de veure si va ser després o abans del final de la sèrie, ja que 2010 va ser quan va acabar Nip/Tuck, un capítol de The Finder el 2012 i el telefilm Jimmy, el 2013. Després es va retirar per acompanyar el seu marit, un militar. 

I acabarem, perquè de personatges n'hi havia molts, però per la naturalesa de la sèrie la majoria feien aparicions d'un sol episodi i, els que no, tampoc no han quedat tant en el record, amb una actriu que probablement té el millor nom (artístic) que he vist mai, la Roma Maffia, que feia de la infermera Liz Cruz.

A punt de fer els 64 anys quan es publica aquesta entrada, ja abans de Nip/Tuck tenia un extens currículum, però després tampoc no ha parat de fer coses. Les més destacades, 4 episodis de Grey's Anatomy entre 2012 i 2013, 19 aparicions a Pretty Little Liars de 2013 a 2017 i 5 a Billions, d'on surt la foto que he posat, entre 2020 i 2021.

Us en recordeu, de la sèrie? A mi m'agradava molt, i mantinc l'esperança de tenir temps de tornar-la a mirar algun dia, després de la qual cosa li dedicaria una entrada, com no vaig fer en el seu moment. Com hem pogut veure, però, d'un repartiment curt pel que fa a intèrprets principals no tots han tingut la mateixa sort, i en alguns casos fins i tot han desaparegut del mapa. Una llàstima.

 

 

El temps no perdona: Battlestar Galactica

Avui torna una secció força esporàdica d'aquest blog, una secció dedicada a veure què se n'ha fet, d'actors i actrius de les sèries que he vist al llarg de la vida, m'hagin impactat o no, i amb un títol una mica cruel perquè sembla que estigui esperant que s'hagin fet grans i, per què no, que el temps els hagi tractat malament.

No és així, però admeto que és més interessant que es notin canvis en el seu aspecte. En qualsevol cas, aquest cop li toca a Battlestar Galactica, una sèrie de ciència-ficció que vaig veure en la versió de 2004 i que, com que va acabar originalment l'any 2010 -tot i que jo la vaig veure més tard-, els 11 anyets que han passat justifiquen que fem una ullada a la vida laboral posterior dels membres més importants del seu repartiment.

Comencem amb el líder i comandant de la Galactica, la nau principal de la sèrie, en William Adama, que interpretava l'Edward James Olmos. 

L'actor ara té 74 anys i després de la sèrie se l'ha pogut veure en algunes pel·lícules, la més recent de les quals Chasing Wonders, de 2021, i d'on surt la imatge, mentre que en televisió ha fet, com a papers més importants, una temporada a Dexter el 2011, cinc episodis d'Agents of S.H.I.E.L.D. l'any 2015, i des de 2018 el paper principal de Felipe Reyes a Mayans M.C., l'spin-off de Sons of Anarchy.

La política Laura Roslin tenia la cara de la Mary McDonnell, que ara té 69 anys però que no té l'aspecte que veiem a la imatge, encara que reconec que l'he posat buscant l'impacte, però sí que és cert que pertany al seu paper més recent, dos capítols de la sèrie Rebel, d'aquest mateix 2021.

Abans, podem veure que va fer un parell de films després de Battlestar Galactica, concretament Scream 4 i Margin Call, l'any 2011, i que no tornaria a la gran pantalla fins 10 anys després, posant veu a un personatge de la pel·lícula animada de Netflix The Witcher: Nightmare of the Wolf. 

Ha estat fent, sobretot, televisió: el més destacat, 23 episodis de The Closer entre 2009 i 2012, un paper principal a Major Crimes de 2012 a 2018, quatre capítols de Fargo el 2017 i l'aparició esmentada al principi.

Passem a una part del repartiment més jove i també protagonista i ens trobem la tinent Kara "Starbuck" Trace, interpretada per la Katee Sackhoff, que el 2010 va fer una temporada de 24, i des de 2012 ha estat posant la veu al personatge Bo-Katan Kryze a les sèries animades Star Wars: The Clone Wars i Star Wars Rebels, però finalment ha pogut posar-li també cara i veu a The Mandalorian. A banda d'això, des de 2019 forma part del repartiment principal d'Another Life.

Jo, però, l'he anat veient sobretot en el seu histriònic paper d'Amunet a The Flash, on ha anat apareixent de manera esporàdica des de 2017. Per cert, ara té 41 anys.  

La Kate tenia un estira-i-arronsa sentimental amb en Lee "Apollo" Adama, interpretat per en Jamie Bamber, ara amb 48 anys, que no ha fet res de destacable al cinema però que en televisió, en canvi, ha anat fent cosetes.

Després de Battlestar Galactica se l'ha pogut veure en un paper protagonista a Law & Order: UK durant 32 episodis entre 2009 i 2011, també en el repartiment principal de la sèrie mèdica Monday Mornings (2013), cancel·lada després d'una sola temporada, el mateix que va passar l'any següent amb The Smoke, però les coses li van anar millor amb Marcella, sèrie britànica -de fet, ell és d'allà- on va protagonitzar les dues primeres temporades (2016-2018), i en 19 episodis de Counter Strike (2019-2020). A la imatge el veiem a la sèrie antològica Innocent. 

Un dels personatges més detestables de la sèrie, el científic Gaius Baltar, era interpretat per l'actor James Callis, també britànic, que ara té 50 anys i després de la sèrie que el va fer famós va sortir en 10 episodis d'Eureka (2010-2012), cinc de 12 Monkeys (2017) i, posant la veu a l'Alucard, ha participat a la sèrie animada de Castlevania, com a feines més destacades. El més recent que en consta és el seu rol de The Merchant a la nova versió de McGyver, el 2020, i que aquí he volgut representar amb la foto.

El doctor estava embolicat amb la cylon humanoide coneguda com a Número Sis, que tenia la cara i la veu de la Tricia Helfer, ara amb 47 anys.

Després de la sèrie es va poder veure en tres episodis de la popular Two and a Half Men entre 2009 i 2011, protagonitzant la segona temporada de Dark Blue el 2010, en 12 episodis de The Firm el 2012, i sobretot a Lucifer entre 2016 i 2021 i Van Helsing (a la imatge, on surt caracteritzada com a Olivia/Dràcula, no és que aquest sigui el seu aspecte actual de debò) des de 2019.

Una altra cara molt associada a la sèrie era la de la Grace Park, amb 47 anys actualment, i és normal, perquè hi va interpretar fins a 3 personatges, que van ser el cylon humanoide Número Vuit i dues còpies seves. 

A les acaballes de la seva participació a la sèrie va obtenir papers importants a les ja cancel·lades The Cleaner (2008-2009) i The Border (2008-2010), però sobretot ha format part del repartiment principal de Hawaii Five-0 de 2010 a 2017, i en pertànyer al mateix univers que l'esmentada nova versió de McGyver, allà també hi ha sortit, en un episodi, fent el mateix paper. Des de 2018 participa a A Million Little Things, d'on surt la imatge que he posat.

La mà dreta de l'Adama era el coronel Saul Tigh, un home antipàtic i rondinaire, creador de la simpàtica exclamació "What the frak?", que interpretava el senyor Michael Hogan, que actualment té 71 o 72 anys, segons la Wikipedia, perquè només consta el seu any de naixement, el 1949.

L'home no era pas un debutant, havia fet anteriorment molt de cinema i molta televisió, però res de tan destacable com Battlestar Galactica. I després? Doncs va continuar fent episodis únics o aparicions curtes en sèries, i els seus papers més destacats han estat, des de llavors, 22 capítols com a secundari a Teen Wolf (2012-2017), cinc a Husbands (2013), sis a Fargo (2015), sis més a 12 Monkeys (2016), quatre a The Man in the High Castle (2016) o vuit a No Easy Days (2018). El 2020 va sortir fent un petit paper a la pel·lícula Sonic the Hedgehog, d'on surt la imatge, i també va patir una caiguda que li va provocar lesions cerebrals, de les quals encara es recuperava fa uns mesos.

Com oblidar també el cap de la part d'enginyeria i mecànica de la Galactica, en "Chief" Galen Tyrol? L'interpretava l'Aaron Douglas, ara de 50 anys, i amb un èxit immediatament posterior, almenys pel que fa a feina més o menys estable, com van ser els 12 episodis de The Bridge que va fer el 2010.

Després va sortir en nou capítols de Hellcats (2010-2011), 11 de Hemlock Grove (2013), tres de la tercera temporada de The Killing (2013), sis a The Returned (2015), vuit a Dirk Gently's Holistic Detective Agency (2016) i altres papers recurrents a Imposters (2017) i Unspeakable (2018), a més de cosetes com la pel·lícula de 2020 Operation Christmas Drop, d'on he tret la imatge. L'home no ha parat de fer coses, però sens dubte, com tants altres companys, la seva fama es nodreix de la sèrie de la qual parlem avui.

Acabarem, tot i que de personatges n'hi ha molts més, amb l'últim que considero important, i és el tinent Karl "Helo" Agathon, amb la veu i la cara d'en Tahmoh Penikett. L'actor, de 46 anys, va encadenar el final de la sèrie amb un paper principal a Dollhouse, on va fer 27 episodis durant les dues temporades que la sèrie va tenir entre 2009 i 2010.

Va sortir també en dos capítols de The Killing, entre 2011 i 2012, sis de Supernatural (2013-2014), vuit de Strange Empire (2014) o un munt de telefilms, el més recent dels quals amb fotografia confirmada aquest de la que he adjuntat, Ann Rule's Circle of Deception, d'aquest mateix 2021.

Com acostuma a passar en els casos de sèries amb molt d'èxit, les persones que hi participen no tenen dificultats per trobar feina immediatament, però que siguin nous èxits ja són figues d'un altre paner, i que superin l'obtingut amb la sèrie que els va donar la fama és una raresa. En tot cas, sobta veure com en molts casos el que han fet després no hagi tingut, ni de bon tros, la rellevància ni la repercussió que es podrien haver esperat. I això passa amb cada sèries de les que han estat objecte d'una entrada d'aquesta secció.

El temps no perdona: Desperate Housewives

Seria totalment comprensible que qualsevol que hagués vist o tingués una mínima idea de com era aquesta sèrie pensés que jo no en soc el públic objectiu. No, probablement no ho soc. I què? Com a sèrie d'estil culebrot trobo que és excel·lent i ja la vaig elogiar prou a l'entrada que li vaig dedicar quan es va acabar, ara ja en fa 8 anys.

Però els anys han anat passant i és un bon moment per saber què se n'ha fet, dels entranyables personatges de Desperate Housewives, què han fet durant aquest temps i com els han tractat els anys.

Comencem amb la Felicity Huffman, la Lynette Scavo, la mare més prolífica del repartiment, amb quatre criatures.

L'actriu ara té 57 anys i ja durant la sèrie es va fer encara més famosa pels seus moltíssims premis gràcies al seu rol protagonista a la pel·lícula Transamerica (2005). Després de la sèrie va tornar al cinema, però no hi va fer gaires coses, mentre que a la televisió va destacar sobretot per la sèrie antològica American Crime (2015-2017), el 2018 va aparèixer en 10 episodis de Get Shorty i l'any 2019 va protagonitzar la minisèrie When They See Us. El mateix any va tenir el paper principal del film Tammy's Always Dying, a la foto.

Pel que fa a la Teri Hatcher, que era la Susan Mayer, la mare separada de la sèrie, però també la que tenia la filla més gran, no ha fet tantes coses, però tampoc no s'ha estat quieta. Ara té, per cert, 55 anys.

En cinema, després de la sèrie, bàsicament va posar la veu a un personatge de les dues entregues d'Avions, i com a interpretació completa la tenim a Madness in the Method, de 2019. I prou. En televisió va aparèixer en 4 episodis de Jane by Design el mateix 2012 de finalització de la sèrie, 11 episodis de The Odd Couple (2016-2017) i 8 més a Supergirl el 2017. La imatge correspon al talk show irlandès All Round to Mrs. Brown, on va aparèixer el 2019.

La Marcia Cross, l'elegantíssima i refinadíssima Bree Van de Kamp, ara té 58 anys, i no es pot dir que hagi fet gaires coses ni en cinema ni en televisió, després del seu premiat pas per Desperate Housewives.

El més destacable és el paper de presidenta dels Estats Units que va fer a Quantico, on va aparèixer puntualment durant els tres anys que va durar la sèrie, de 2015 a 2018.

La vanitosa Gaby Solís tenia la veu i l'aspecte de l'Eva Longoria, la més jove del grup, que també ho és a la vida real, amb 45 anys actualment.

Ella sí que ha estat força activa des que va acabar la sèrie, amb unes quantes pel·lícules, una de les més recents, de 2019, Dora and the Lost City of Gold, l'adaptació a imatge real de les aventures de la Dora, l'exploradora.

En televisió destaquen 4 episodis a la segona temporada de Brooklyn Nine-Nine (2014-2015), el paper protagonista de Telenovela (2015-2016), tot i que van ser només 11 episodis perquè no la sèrie va ser cancel·lada, i 3 aparicions a Empire (2017).

La Nicolette Sheridan feia d'Edie Britt, la "dolenta" de la sèrie, que al final no era res més que una dona desesperada de veritat, un personatge tràgic que només volia ser estimat, i que en algun moment es podia dir que era la cinquena del grup, tot i que de manera temporal i agafat amb pinces.

Doncs bé, ara té 56 anys i no és que hagi fet gaires coses després d'aquell paper que va interpretar durant 92 episodis fins que va deixar la sèrie el 2009, però va arribar a sortir en 22 dels capítols del reboot de Dynasty, entre 2018 i 2019. Per desgràcia va haver de deixar aquest paper per fer-se càrrec de la seva mare, moribunda.

Tampoc podem oblidar la Katherine Mayfair, que va entrar a la sèrie a la quarta temporada i s'hi va estar un temps, amb un total de 55 episodis. La rival de la Bree pel que fa a mestresses de casa perfectes estava interpretada per la Dana Delany, que actualment té 64 anys i, per tant, seria la més gran.

A Desperate Housewives era un personatge secundari, però després d'allò ha fet força coses, incloent-hi ha el paper protagonista de Body of Proof (2011-2013), 20 episodis entre 2014 i 2017 de Hand of God i 5 de The Comedians (2015), a més de l'única temporada, per cancel·lació, de The Code (2019), a la qual pertany la imatge.

Evidentment no m'oblido de la Mary Alice Young, l'autèntic cinquè membre de la colla, que se suïcida al primer episodi de la sèrie, però que és present en forma de narradora en off, i de vegades també de cos sencer en flashbacks, durant tota la sèrie.

La interpretava la Brenda Strong, que ara té 60 anys, i que després d'aquell recordat paper ha pogut aparèixer en 40 episodis del reboot de Dallas (2012-2014), en 4 de The 100 (el 2016 i el 2019), 4 més de Fear the Walking Dead (2016-2017), 18 episodis fins ara de Supergirl (des de 2016) i 21 a 13 Reasons Why (des de 2018). Déu n'hi do.

Passem als homes, que eren personatges secundaris però també entranyables, i per ordre de correspondència amb les dones que hem presentat toca en Tom Scavo, interpretat per un Doug Savant, de 56 anys, que després de la sèrie ha fet força aparicions d'un sol episodi en un munt de sèries, dos com a molt. Per tant, podem dir que el seu millor moment ja va passar.

A continuació tocaria la parella de la Susan, en Mike Delfino, paper que feia en James Denton. Amb 57 anys també ha fet moltes petites aparicions televisives, però també és veritat que des de 2015 apareix en un dels papers principals de Good Witch.

El marit de la Bree era, a la primera temporada, perquè després se'n va separar, en Rex Van de Kamp, interpretat per l'Steven Culp. No va fer gran cosa després de la sèrie, però podem destacar que el 2019 va sortir a American Horror Story: 1984. Ah, i ara té 64 anys.

Més endavant va conèixer l'Orson Hodge, un home fet a mida per a ella, que era la cara més coneguda de tot el repartiment, un Kyle MacLachlan que ara té 61 anys i que podrem veure a Atlantic Crossing (a la foto), però que després de Desperate Housewives va continuar tenint l'èxit professional de què ja gaudia abans.

Se l'ha pogut veure a How I Met Your Mother en 7 episodis entre 2010 i 2014, en 24 de Portlandia (2011-2018), en 13 de Marvel's Agents of S.H.I.E.L.D. (2014-2015), a la nova temporada de la sèrie que el va fer famós als 90, Twin Peaks (2017) i a Carol's Second Act (2019-2020), entre altres papers.

El marit de la Gaby, en Carlos Solís, era interpretat per en Ricardo Antonio Chavira, que ara té 48 anys i, juntament amb la seva dona a la ficció, és el més jove del repartiment de la mítica sèrie.

Després va sortir en 13 episodis de Welcome to the Family (2013), en 7 de Santa Clarita Diet (2017), en 8 de Jane the Virgin (2016-2017), en 15 de Scandal (2016-2017) i properament el veurem a la sèrie Selena, que prepara Netflix. Com podem veure, entre els homes, i amb el permís del mestre MacLachlan, és el que ha tingut més èxit després de Desperate Housewives.

Acabem amb un altre a qui les coses tampoc no li han anat malament: el vidu de la Mary Alice, en Paul Young, era un paper dut a terme per en Mark Moses. 

Aquest home té, actualment, 62 anys, i després de la sèrie se l'ha pogut veure a Mad Men (21 episodis entre 2007 i 2015), Homeland (7 episodis el 2014) i The Last Ship (16 capítols entre 2015 i 2016), entre altres coses. Des d'aquest mateix 2020 apareix com a protagonista a Deputy.

Com hem pogut veure, les i els intèrprets dels personatges principals de la sèrie han tingut sorts diverses en la seva carrera després d'aquests importantíssims papers. Per a algunes i alguns va ser el punt àlgid (tot i que encara els queden anys de vida, si tot va bé, per recuperar la fama), però d'altres, tot i que sens dubte van rebre un gran impuls gràcies a aquells papers, han continuat treballant en produccions d'èxit.

El temps no perdona: 24

Una de les sèries més excitants i trepidants que he vist mai, de les que més nerviós posen gràcies tant a la trama com al format en què es presenta, va acabar fa gairebé 10 anys, amb un breu retorn el 2014, i m'he adonat que era una candidata totalment vàlida per a aquestes entrades que escric esporàdicament per veure què se n'ha fet, dels seus intèrprets, com els ha tractat el temps pel que fa a físic i també a feina. 

24, i no "24 hores" com alguna (massa) gent l'anomena, era la història de l'agent Jack Bauer de la Unitat Antiterrorista de l'FBI explicada en capítols que corresponien a una hora d'un dia que s'allargava durant una temporada. Crec que encara s'aguanta, i m'agradaria tornar-la a veure algun dia -és la primera sèrie que em vaig comprar en DVD, quan hi havia febre per comprar les coses en format físic-, però també tinc curiositat per saber com estan, ara, els homes i les dones que interpretaven els seus personatges principals.

Evidentment començarem amb en Kiefer Sutherland, que feia del protagonista Jack Bauer, un personatge inoblidable de la història moderna de les sèries de televisió.

Ara l'actor té 53 anys i després de la sèrie se l'ha vist sobretot a Touch, que va durar dues temporades (2012-13), just abans del retorn a 24 amb la minisèrie 24: Live Another Day (2014), i protagonitzant Designated Survivor (2016-19), on feia de President dels Estats Units en un producte d'estil similar precisament a 24, i amb part del mateix equip implicat. La imatge pertany a The Fugitive, una sèrie que s'ha d'estrenar aquest any.

La Sarah Clarke, que interpretava la Nina Myers, té 48 anys i se la va poder veure al cinema a la saga Twilight (2008-2012) després del seu pas per la sèrie.

En televisió ha destacat sobretot per The Tomorrow People (2013-14) i un paper més important a Bosch entre 2015 i 2018, d'on surt la foto.

El meu personatge preferit era en Tony Almeida, interpretat per en Carlos Bernard, que ara té 57 anys.

Després del seu paper més conegut en va tenir de recurrents a CSI: Miami (2011-12), i Dallas (2012-13), a més d'un de secundari habitual a The Inspectors (2015-17), i va aparèixer també en un episodi de Supergirl, que esmento perquè és l'origen de la imatge.

En Jack tenia una filla, la Kim, que tenia la cara i la veu de l'Elisha Cuthbert. Va anar perdent importància a mesura que avançava la sèrie, però al capdavall era una Bauer, així que vegem com li va anar a l'actriu, que ara té 37 anys, després d'allò.

Bàsicament va tenir un paper protagonista a Happy Endings (2011-13) i actualment en té un altre a la sèrie The Ranch (2016-20), a la qual pertany la foto on la veiem a la dreta.

L'entranyable senador i després president David Palmer era interpretat per en Dennis Haysbert, que actualment té 65 anys i que ja era veterà com a actor, però després de deixar 24 tampoc no li va faltar la feina.

Entre els seus papers des de llavors destaquen un de protagonista a The Unit (2006-09), un de recurrent a Incorporated (2016-17) i properament se'l veurà fent ni més ni menys que de Déu a l'última temporada de Lucifer.

La Kim Raver, de 51 anys, feia d'Audrey Raines, el que sens dubte va ser el gran amor d'en Jack avançada la sèrie.

Durant l'últim any de la sèrie original va ser una de les protagonistes de The Nine (2006-07), després va sortir a Lipstick Jungle (2008-09), Revolution (2012-14), la tercera temporada de Full Circle (2015) i actualment és una de les protagonistes de Grey's Anatomy, sèrie on ha anat entrant i sortint.

Com a curiositat, el 2018 va sortir en 6 episodis de Designated Survivor, on es va retrobar amb en Kiefer Sutherland, moment que va ser una bona picada d'ullet.

El corrupte president Charles Logan era un paper ideal per a en Gregory Itzin, que almenys llavors s'assemblava físicament a en Richard Nixon (ell mateix ho reconeix).

Ara té 72 anys i després de la sèrie original va fer 9 episodis de Big Love (2011), 15 de The Mentalist (2008-2012) i com a feina més destacada 25 episodis de Covert Affairs (2010-13). A més, com tothom, petits papers en moltes produccions, i properament se'l veurà a la pel·lícula Quantum Theory.

La Michelle Dessler era interpretada per la Reiko Aylesworth, que ara té 47 anys, va tenir força papers recurrents després del seu pas per la sèrie.

Se la va poder veure, per exemple, a ER (2007), Lost (2009), Damages (2010), Hawaii Five-0 (2011-14) o Scorpion (2016-17), a més de petits papers com el de The Good Doctor (2018), a la foto.

Acabem amb la Mary Lynn Rajskub, l'aparentment antipàtica Chloe O'Brian.

Amb 48 anys ha anat fent estades curtes en sèries com How to Be a Gentleman (2011), 2 Broke Girls (2013-14), Californication (2014), Brooklyn Nine-Nine (2015-16) o un de més important a The Girlfriend Experience (2016).

Hem vist com els va a alguns dels intèrprets més destacats de la sèrie, no hi cabia tothom, però trobo que ja  ha quedat prou llarga, l'entrada, i aquests són els més importants.

El temps no perdona: Big Love

Fa gairebé 5 anys vaig fer una entrada sobre una sèrie que havia descobert mig per casualitat, perdent-me en seguir enllaços de la Wikipedia, i que m'havia agradat molt. Era Big Love, una producció de l'HBO sobre una família poligàmica, i es va emetre originalment entre 2006 i 2011.

Com que han passat més de 7 anys des del seu final, i al seu planter hi havia cares que ja eren força conegudes, però que després en alguns casos ho han estat encara més, em preguntava què se n'havia fet, i vaig veure que era una candidata més que adequada per a una nova entrada d'aquesta secció.

El protagonista de la sèrie era en Bill Henrickson, un polígam integrat a la societat després de marxar de la comuna/secta on s'havia criat, i interpretat per en Bill Paxton, vist en papers a The Terminator (1984), Weird Science (1985), Aliens (1986), Apollo 13 (1995) o Edge of Tomorrow (2014).

Després de la sèrie va coprotagonitzar la minisèrie Hatfields & McCoys (2012) amb en Kevin Costner, va sortir en 6 episodis de Marvel's Agents of S.H.I.E.L.D. (2014) i protagonitzava la versió televisiva de Training Day l'any 2017... però va morir als 61 anys per complicacions després d'una operació coronària. En cinema es va estrenar aquell any, de manera pòstuma, The Circle. 

Pel que fa a les seves dones comencem amb la Jeanne Tripplehorn, que feia de Barbara Henrickson i era la més gran de les tres dones del protagonista, i que ara té 55 anys.

L'havíem vist ja a Instint Bàsic (1992) i a Waterworld (1995), per exemple, però Big Love va ser el paper que li va proporcionar més metratge en pantalla, i tornaria a tocar la televisió a Criminal Minds entre 2012 i 2014, però en general no ha treballat gaire més, tot i que el 2017 es va poder veure a Little Pink House (a la foto) i aquest any ha sortit a Gloria Bell, estrenada al Festival Internacional de Cinema de Toronto, però que arribarà als cinemes l'any vinent. 

Segurament la cara més coneguda del repartiment era la de la Chloë Sevigny (44 anys), habitual de moltes pel·lícules independents -i per això li esqueia aquesta producció de l'HBO que tampoc no era de les sèries més conegudes de la cadena- que podem veure en títols com Kids (1995), Boys don't cry (1999), American Psycho (2000), Dogville (2003), la polèmica The Brown Bunny (2003), Zodiac (2007)...

A Big Love feia de la segona dona d'en Bill, la Nicky Grant (sembla que no es va canviar el cognom en casar-se), i en televisió després d'allò va fer coses com dues temporades d'American Horror Story (2012 i 2015-2016) o 24 episodis de Bloodline (2015-2017), mentre que al cine s'ha inflat a participar en diversos projectes, un dels més recents dels quals aquesta Lizzie (2018) de la foto.

La tercera dona del protagonista era la Margene, interpretada per la Ginnifer Goodwin, ara amb 40 anys, que ja havia fet un paper important a la televisió, a la comèdia Ed (2001-2003), i tant a la petita pantalla com a la gran havia dut a terme diversos rols petits, però sens dubte aquest va ser el més important que havia interpretat fins llavors.

El mateix 2011 va participar en una minisèrie de 5 episodis anomenada Margene's Blog, però el més important que va fer aquell any, el mateix en què va acabar Big Love, va ser entrar com a protagonista a Once Upon a Time, on va fer 135 episodis entre 2011 i 2017, i hi ha tornat com a convidada aquest mateix 2018 per al final de la sèrie (a la dreta de la foto). 

El 2012 va fer també 20 episodis a Electric City, sèrie d'animació en què va proporcionar la veu, cosa que tornaria a fer el 2016 amb Zootopia, al cinema, fent de protagonista femenina. Curiosament, des de llavors no ha tornat a fer cine, i a la televisió després de Once Upon a Time tampoc, però el 2017 es va poder veure al teatre amb Constellation. 

La filla gran d'en Bill, la Sarah, hi feia un paper secundari que després es va anar diluint, però perquè l'actriu que la interpretava es va convertir ràpidament en una estrella de cine. L'Amanda Seyfried, ara amb 33 anys, ja s'havia pogut veure, per exemple, al seu debut cinematogràfic amb Mean Girls (2004), però el 2008 va esclatar amb Mamma Mia!, la seqüela de la qual, Mamma Mia! Here we go again ha fet precisament 10 anys després, aquest 2018 (a la foto).

En televisió ja havia fet, entre 1999 i 2001, As the World Turns, 11 episodis de Veronica Mars entre 2004 i 2006, i hi tornaria després de Big Love per fer Twin Peaks, la seqüela de 2017 de la mítica sèrie dels 90, però sobretot ha fet cine, amb papers tan destacats com Dear John (2010, que és on jo la vaig conèixer, per cert), In Time (2011) o Les Misérables (2012), entre molts altres.

El fill gran del protagonista era en Ben Henrickson, un Douglas Smith que ara té també 33 anys i que no cal dir que no ha adquirit, ni de bon tros, la fama i la influència de la seva germana televisiva, i encara que tenia força experiència en papers en produccions poc conegudes, i després de la sèrie en petits papers en coses de més renom, es podria dir que, tot i treballar força, la seva carrera no ha esclatat com la de l'Amanda.

El més recent és la sèrie The Alienist (a la foto), d'aquest mateix 2018, en què comparteix repartiment amb gent com ara la Dakota Fanning (també a la foto), en Daniel Brühl o en Luke Evans, però abans també se'l va poder a veure a la gran però cancel·lada Vinyl (2015).

El xicot de la Sarah, i un paper força petit però que va aparèixer en 14 episodis, era interpretat per un Aaron Paul que dos anys després de començar Big Love es va fer molt famós de cop com a pràcticament coprotagonista de Breaking Bad, poca broma, on s'hi va estar durant tota la sèrie i, sens dubte, el seu paper més conegut.

Ara té 39 anys i al cinema va veure incrementada la seva feina, amb coses com un paper secundari també a Fathers and Daughters (2015), que esmento perquè va tornar a fer de parella de l'Amanda Seyfried, però en televisió ha continuat fent coses, com la veu del personatge Todd Chávez a BoJack Horseman o l'aparició a la sèrie The Path (a la foto) durant les tres temporades que ha durat des de 2016 fins a aquest 2018. L'any que ve segurament el veurem a la pel·lícula que farà de seqüela de Breaking Bad.

El veterà Bruce Dern, que ara té 82 anys, i que a Big Love feia de Frank, pare d'en Bill, ja tenia una àmplia carrera televisiva, però la sèrie va ser de les últimes coses que va fer a la petita pantalla. En canvi, en cinema, on també tenia una dilatada experiència, li va arribar força més feina.

Se l'ha pogut veure en petits papers de pel·lícules d'en Quentin Tarantino, concretament a Django Unchained (2012) i The Hateful Eight (2015), i hi torna a col·laborar l'any vinent amb Once Upon a Time in Hollywood, però segurament el seu paper més destacat va ser el del protagonista de Nebraska (2013), que li va proporcionar una nominació a l'Oscar al millor actor, entre molts altres reconeixements.

La mare del protagonista es deia Lois i la interpretava la Grace Zabriskie, que ara té 77 anys i que, amb també una llarguíssima carrera, és recordada entre altres coses pel seu paper de mare de l'assassinada Laura Palmer a Twin Peaks, tant a la sèrie original de 1990-91 com a la seqüela de 2017, on va tornar a compartir repartiment amb l'Amanda Seyfried.

I si allà hi va retrobar la neta, actualment es torna a veure les cares amb el net a The Alienist. A banda d'això, en els anys des que va acabar Big Love també ha fet petites estades en sèries com The Killing (2013), Ray Donovan (2015) o Santa Clarita Diet (2017).

La seva candidata a segona nora per part del germà d'en Bill es deia Kathy i la interpretava la Mireille Enos (43 anys), que després va aconseguir un paper protagonista a The Killing (2011-2014), on sortia també la senyora Zabriskie, i a The Catch (2016-17), que només va durar dues temporades però era força entretinguda.

El sogre d'en Bill per part de la seva segona dona, la Nicky, era en Roman Grant, l'autoproclamat profeta de la secta que apareixia a la sèrie i el dolent d'aquesta, podríem dir. La seva inconfusible cara era la d'en Harry Dean Stanton.

Ja tenia una dilatadíssima carrera cinematogràfica i televisiva (on també va fer Twin Peaks), sobretot a la pantalla gran, amb papers en produccions com The Godfather Part II (1974), Alien (1979), Paris, Texas (1984), The Last Temptation of Christ (1988), Fear and Loathing in Las Vegas (1998), entres moltes altres, però cal destacar Lucky (2017), a la foto, l'última estrenada en vida, perquè va morir aquell any a l'edat de 91 anys. Aquest 2018 s'estrenava Frank and Ava, paper pòstum d'aquest senyor.

 
Acabem amb el seu fill, l'Alby Grant, destinat a liderar la comuna poligàmica i amb el rostre i la veu d'en Matt Ross, que ara té 48 anys.

Amb feines esporàdiques i no gaire destacades en cinema, llevat d'alguna excepció com ara el seu paper a Good Night, and Good Luck (2005), va tenir més sort com a director amb la premiada Captain Fantastic (2016) i ha triomfat una mica més a la televisió, amb Big Love, però també Magic City (2013-14), aparicions a American Horror Story el 2011 i el 2015 i, des de 2014, com a "dolent" també de Silicon Valley.

Hem repassat les cares principals d'aquella sèrie que vaig veure quan alguns dels seus intèrprets ja eren coneguts, però trobo que és igualment interessant veure com els va anar, a tots plegats, després d'aquell punt d'inflexió.