Sèries: The Bear

A hores d'ara, i havent quedat clar que durant les últimes dues dècades i mitja s'han fet moltes sèries d'altíssima qualitat tant interpretativa com argumental, i en termes de direcció i fotografia, els grans estudis tenen la fórmula de l'èxit ben apresa. I no passa res, ja ens agrada. També als grans actors de cinema, que no senten que treballar a la televisió sigui un pas enrere, ni de bon tros.

Tanmateix, de tant en tant hi ha alguna proposta que destaca per la seva originalitat, i trobo que és el cas de la sèrie de què vull parlar avui, que duu dues temporades emeses i, de moment, se n'esperen dues més. Però com que tinc ganes de parlar-ne i el final encara queda lluny, he decidit fer-ho ara.

The Bear és una sèrie creada per Christopher Storer i emesa originalment a la cadena FX, concretament a l'anomenada FX on Hulu, des de 2022. Aquí, com que FX forma part de les empreses subsidiàries de Disney, la podem veure a Disney+, i la veritat és que és d'aquelles sèries que circulen pel circuit del boca-orella, a més que s'ha fet un tip de rebre premis i nominacions, cosa que sempre contribueix a la popularitat d'un producte audiovisual.

El cas és que es tracta d'una comèdia dramàtica sobre el dia a dia d'un petit restaurant de barri de Chicago especialitzat en el conegut entrepà local de carn de vedella Italian Beef, i en som testimonis des de l'arribada del protagonista.

Ell és en Carmen "Carmy" Berzatto (Jeremy Allen White, un dels protagonistes de la coral Shameless), xef format en alta cuina i guanyador d'un prestigiós premi que es fa càrrec del The Original Beef of Chicagoland quan l'hereta del seu germà, que s'ha suïcidat.

Quan hi arriba descobreix que, per molt popular que sigui el restaurant entre la clientela habitual, està tremendament endeutat i el funcionament de la cuina és a les antípodes del que ell està acostumat a veure, però per respecte al seu germà el vol tirar endavant i convertir-lo en un local digne alhora que lluita per portar el millor possible els traumes familiars que l'han marcat i que el suïcidi no anunciat del seu germà, amb qui tenia una relació distant per desavinences diverses, ha empitjorat.

Un dels obstacles que s'hi troba és la manera de fer de l'egocèntric Richard "Richie" Jerimovich (Ebon Moss-Bachrach, un actor que hem vist en un fotimer de sèries fent papers secundaris, com ara Girls, The Last Ship o The Punisher, on curiosament coincidia amb en Jon Bernthal, el protagonista d'aquella sèrie i el difunt Mike Berzatto que veiem aquí en flashbacks), que porta el restaurant en lloc del que havia estat el seu millor amic.

Les discussions entre aquests dos personatges són unes de les escenes més recurrents de la sèrie, i la intensitat amb què es mostren és l'escenari perfecte per a autèntics duels interpretatius que han estat degudament reconeguts per la crítica. 

Amb l'objectiu de modernitzar el restaurant, en Carmy fitxa la Sydney Adamu (Ayo Edebiri), sous-chef i per tant número dos del restaurant, cosa que desperta les reticències d'un personal entossudit amb fer les coses com s'han fet sempre i posar pals a les rodes a en Carmy i qualsevol que li segueixi el corrent.

La Sydney és una noia amb molt de talent, però també una paciència gairebé infinita, que difícilment perd els papers quan topa amb la desobediència dels cuiners o hi ha desacords amb en Carmy, o bé és testimoni del caos en què es mou el restaurant que havia estat el preferit del seu pare, motiu pel qual hi vol entrar i, fent equip amb en Carmy, vol fer revifar.

Pel que fa al personal del restaurant podríem esmentar també en Marcus, el reboster, la Tina, cuinera inicialment -i gens dissimuladament- contrària a les noves incorporacions, o l'Ebrahim, un altre cuiner veterà però molt més discret. Però val la pena destacar també en Neil Fak (Matty Matheson), el manetes ingenu que és amic de la infantesa dels Berzatto i que esdevé d'allò més entranyable malgrat el seu aspecte descuidat i les seves maneres barroeres.

No vull oblidar la Natalie "Sugar" Berzatto (Abby Elliott), la germana d'en Carmy i d'en Mike, patidora com ella sola, que també ha heretat el restaurant i que, sobretot a la segona temporada, veurem molt tot ajudant a tirar-lo endavant encarregant-se de la paperassa. I també tenim en Jimmy "Cicero" Kalinowski (el gran Oliver Platt), millor amic del difunt pare dels Berzatto i inversor que els deixa els calés per modernitzar-lo, tot i que avisa que, si la cosa no surt bé, es quedarà el terreny i hi construirà alguna cosa més profitosa. 

La sèrie reflecteix d'una manera prou realista -o això vull creure, atès que no en tinc cap experiència personal- el caos i l'estrès propis de les cuines dels restaurants, i hi destaquen unes interpretacions excel·lents i una fotografia amb tendència als plans propers i les seqüències llargues.

Dit això, i reconec que en assabentar-me'n vaig decidir que ja era hora de veure-la, a la segona temporada hi ha un episodi magnífic dedicat en exclusiva a un accidentat sopar que es va produir cinc anys abans del present de la sèrie, i on veiem una espectacular Jamie Lee Curtis fent de desequilibrada mare dels Berzatto. 

Tal com passa amb un també destacat i aclamat episodi de la primera temporada, es tracta d'un capítol molt intens, que ens ho fa passar malament, alhora que ens deixa amb una sensació d'allò més satisfactòria pel que acabem de veure. Esperem que les properes temporades també tinguin entregues així.

De debò, em costa redactar aquesta crítica, perquè trobo que The Bear és una sèrie difícil de descriure amb les meves limitades capacitats, però val la pena deixar-se seduir pel seu estil, les interpretacions naturals d'uns personatges que evolucionen d'una manera d'allò més interessant, el seu ritme i la seva direcció. Ara mateix no trobarem res de semblant a la televisió, i les extremament bones crítiques que rep en són la prova.