Menú

dimarts, 31 de gener de 2023

Visionats: Un món estrany

Acostumats ja, en tenir un bebè a casa, a veure les pel·lícules directament en plataformes d'streaming quan hi apareixen -cosa que no triga gaire, actualment-, l'última de Disney l'hem vist d'aquesta manera, també, i és hora de comentar-la.

Un món estrany és un film de 2022 dirigit per Don Hall, que havia estat codirector de Big Hero 6 (2014), Vaiana (2016) i Raya i l'últim drac (2021), i amb guió de Qui Nguyen, basat en una història creada per tots dos.


Agafant inspiració de fonts molt clàssiques com Viatge al centre de la Terra o les revistes pulp -i no només no se n'amaga, sinó que les homenatja a la presentació-, la pel·lícula presenta una aventura que comença amb un pròleg protagonitzat per un grup d'exploradors, el líder dels quals és en Jaeger Clade.

Quan s'acosten a la destinació, però, es troben amb un dilema que enfronta en Jaeger amb el seu fill, en Searcher, separen els seus camins i... passen 25 anys.


Ara, en Searcher té 40 anys i ha format la seva pròpia família, i sembla que la decisió que va prendre fa 25 anys va ser un encert que va beneficiar la seva comunitat, però perquè hi hagi pel·lícula hi ha d'haver conflicte, i un canvi en les circumstàncies l'obliga a reprendre el seu rol d'explorador per fer front al cataclisme que s'acosta.

És en aquest punt que el film s'endinsa en el gènere aventurer, i ho fa sense deixar de ser un relat sobre la família, perquè en Searcher hi va acompanyat, tant si ho vol com si no.


La trama ens transporta a un món desconegut, estrany, amb tota mena de criatures extraordinàries, i uns perills que són els obstacles per als protagonistes, però que aniran esquivant i gestionant amb els seus recursos i el treball en equip.

Al final, però, el tema principal d'Un món estrany és, ja ho he dit, la família, i més concretament la relació entre pares i fills, en masculí, amb el clàssic problema de la pressió per complir les expectatives del progenitor i seguir els seus passos per por de decebre'l, i a la pel·lícula el tema es tracta a través de 3 generacions dels Clade.


En fer-ho toca un tema universal amb què el públic masculí, però també el femení en extrapolar-ho a mares i filles, es pot sentir identificat.

Tanmateix, a diferència del que passa a la vida real aquí les asprors es llimen a través de compartir una aventura literal, no la metafòrica de viure.

Una aventura que, a més, té un missatge ecologista en el seu tram final, tot i que amb unes conseqüències massa naïfs per al meu gust. 


La pel·lícula va ser un fracàs històric de taquilla, al marge que la crítica l'hagi posat un esglaó per sota dels èxits de Disney dels darrers anys, probablement perquè la pròpia companyia no en va fer el màrqueting necessari, tenint en compte l'element LGBTQ que la limitava en mercats importants com Rússia o la Xina.

Això no afecta a la qualitat del film, i és una aposta de Disney tant per normalitzar coses que han de ser normalitzades com per centrar els seus esforços econòmics en franquícies com Marvel i Star Wars i confiar en Disney+ per obtenir beneficis amb l'animació. 

Ja veurem on porta tot plegat, però de moment ens ha deixat un llargmetratge notable el 2022.



dimarts, 24 de gener de 2023

Sèries: Haikyû!! (tercera temporada)

L'entrada anterior d'aquest blog era sobre la segona temporada de Haikyû!!, on ja deia que no trigaria a parlar de la tercera, que ja estava mirant, i a més era especialment curta, de manera que amb tota la naturalitat del món ha arribat el moment anunciat.

I després de la conclusió de la segona, que era l'agònica victòria del Karasuno a la semifinal del torneig prefectural que donava accés al campionat nacional de voleibol de batxillerat, la tercera temporada està dedicada íntegrament a la final de l'esmentada competició classificatòria.

Atès que la trama gira al voltant d'un únic partit, per més important que sigui, trobo que la seva durada de 10 episodis és adequada, no com la temporada sencera de llargada normal que a Captain Tsubasa van dedicar a la final entre el Nankatsu i el Tôhô, total perquè s'acabés decidint que un empat a 4 estava prou bé.

A Haikyû!!, en canvi, ja que té una aproximació més realista a l'esport, en aquest cas el voleibol, sabem que només hi haurà un guanyador, i al llarg dels seus 10 episodis ens presenten un partit apassionant, no allargassat gratuïtament, tot i que es permet diversos flashbacks per caracteritzar els personatges de l'equip rival, el Shiratorizawa, una potència fins ara inabastable per al Karasuno, que abans tenia com a gran rival l'Aoba Johsai, i aprofundir encara més en els de l'equip protagonista, especialment en aquells que encara no havien rebut aquest tractament.

Aquesta estratègia fa més amena la proposta, que almenys a mi m'ha fet estar amb l'ai al cor fins al final, perquè amb aquesta sèrie en què no ens donen peixet, com sí que passa en altres mangues esportius com l'esmentat Captain Tsubasa, podem esperar qualsevol resultat... i el clímax és brutal, independentment del guanyador. No vull dir-ne res més.

Reprenent el que deia més amunt sobre la caracterització dels personatges, hem pogut conèixer una mica més el temible Wakatoshi "Ushiwaka" Ushijima, l'estrella del Shiratorizawa, un equip que s'acostuma a classificar per al campionat nacional liderat per aquest jove jugador internacional amb la sub-19 japonesa, i algun company seu, com l'estrany Tendô, però per part del Karasuno han estat un partit i una temporada per al lluïment del fins ara aparentment apàtic Tsukishima, que estira el carro del Karasuno als moments difícils i s'hi deixa la pell.

Tots aquests ingredients fan que Haikyû!! enganxi d'aquesta manera, sense la necessitat de tècniques espectaculars ni més humor ni drama dels necessaris. Tots els seus ingredients estan equilibrats i sumen, res no és sobrer. 





dimarts, 17 de gener de 2023

Sèries: Haikyû!! (segona temporada)

Després de la primera part d'una sèrie de la qual coneixia l'existència, però que no em va interessar seguir fins que es va anunciar que formaria part de l'oferta del ressuscitat anime en català al nou SX3, ha estat el torn de veure'n la segona i, un cop acabada, és clar, toca parlar-ne, tal com vaig fer amb la primera temporada. 

No m'hi estendré gaire, aquest cop no cal parlar ni d'on ve tot plegat, ni de la traducció, ni del doblatge, així com tampoc de la premissa de l'obra. 

La segona temporada de Haikyū!! consta de 25 episodis, com la primera, i cal admetre que li costa arrencar.

Un dels grans punts forts de la sèrie és la manera de mostrar-nos l'evolució de l'equip protagonista i els seus integrants, que parteixen d'una situació de sequera esportiva i a la primera temporada aconsegueixen, amb esforç, construir un equip que comença a tenir cara i ulls. 

Però sense grans miracles, com sí que passa en altres mangues i animes del gènere spokon, i bona part de la segona temporada està dedicada als entrenaments, on també tenen lloc partits, és clar, però d'entrenament. És interessant i li dona realisme al plantejament, però és cert que amb això s'abaixa el ritme i pot arribar a resultar una mica pesat, si bé la construcció d'alguns personatges secundaris ho fa més amè tot plegat. 

En aquest punt he d'esmentar la Hitoka, la nova mànager assistent del club de vòlei, que en el futur ha de rellevar la Kiyoko en aquesta tradicional i masclista tasca, atès que la segona acabarà el batxillerat en uns mesos. La Hitoka és tímida i insegura, i quan entra al club no té ni idea de voleibol, però és bona noia i s'entén molt bé amb l'altre novell amb més voluntat que coneixements, en Shōyō.

També acabaran aviat el cicle acadèmic els jugadors de tercer curs, que excepcionalment han decidit quedar-se a l'equip per tornar a intentar arribar al campionat nacional en comptes de concentrar-se en els exàmens d'accés a la universitat com és costum als equips esportius de batxillerat al Japó, de manera que el relleu generacional encara no es produirà del tot.

La cosa s'anima, esportivament parlant, al segon tram, on s'han de veure els fruits de l'entrenament que ens han ensenyat d'una manera tan detallada, i sabrem si el Karasuno fa un paper millor que el del darrer torneig prefectural en què va participar i si aquest cop derrota els seus grans rivals de camí al campionat nacional.

Una segona temporada, doncs, més tècnica, de cocció més lenta, però trobo que està més que justificat i, a més, possibilita argumentalment una segona meitat, ara sí, d'allò més emocionant.

De moment em continua tenint enganxat i en tornaré a parlar ben aviat, perquè la tercera temporada és una cosa estranya de només 10 episodis que ja he començat a veure quan escric aquestes línies.





Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails