dijous, 9 de juliol de 2020

Els meus 5 personatges preferits de Bola de Drac

Ara feia temps que no publicava una entrada d'aquestes de llistes relacionades amb Bola de Drac, però en vaig fer unes quantes. Concretament, de moments estranys, violents, sorprenents, millors tècniques o simplement els meus preferits

Per això he hagut de mirar que la d'avui no l'hagués fet anteriorment, i per fortuna no era el cas, així que avui us porto un llistat dels 5 personatges que més m'agraden de l'obra d'Akira Toriyama, que inicialment s'havia de dir "personatges secundaris", però com que, de fet, mai no he estat gaire d'en Goku i ell és l'únic protagonista, una llista de secundaris preferits de Bola de Drac en mi equival a una de personatges preferits en general. La faré, aquest cop, en ordre ascendent.


Comencem amb la Vídel, la filla d'en Satan i ja avanço que l'únic personatge femení que sortirà a la llista. I això és així perquè no me n'agrada cap altre particularment, atès que a Bola de Drac estan dissenyats amb un biaix masclista clar i acostumen a ser personatges que no contribueixen en excés a la trama a mesura que avança, i que tenen un caràcter molt fort. La Bulma, per exemple, és una inventora genial i el seu paper és imprescindible, però després passa a ser un personatge força arraconat i n'esperem els rampells de mal humor que tard o d'hora arriben.

La Vídel, en canvi, encara que al final fa com la Chichi i abandona les arts marcials per fer de mare i muller (cosa que és una llàstima en tots dos casos), comença com un personatge que veiem com s'entrena en la lluita i s'esforça per aprendre'n la part fantàstica, com ara el control de l'energia i la capacitat de volar. Qui no s'hi sent identificat, en veure com sent una simple humana ho aconsegueix després de treballar-hi molt?


A la quarta posició segurament hi hauria pogut anar, sense cap problema, la ginoide A-18, i tindríem un segon personatge femení, en aquest cas ben fet i lluitador fins al final, però... personalment m'agrada més l'androide A-17.

Més misteriós que la seva germana bessona, també perquè se'n va anar a viure discretament -encara més que en Ten Shin Han-, crec que és l'únic cosplay que he tingut mai ganes de fer, i potser l'acabaré fent algun dia, si m'ho plantejo amb temps. A més, a Bola de Drac Super el van recuperar amb encert i va ser un retorn benvingut.


Al bronze, però podria haver anat perfectament a la plata, tenim en Satanàs Cor Petit Gran Rei dels Dimonis reencarnat, o Cor Petit per als amics. Perquè som amics, oi? Sí, si no està enfadat ho admet.

El fill-reencarnació del primer enemic realment terrorífic de la sèrie va esdevenir poc a poc un aliat de valor incalculable en unir-se per força a en Goku per enfrontar-se a en Raditz, i quan en Goku va morir en aquell combat (tècnicament a les seves mans, compte) va decidir entrenar el seu fill Son Gohan, que es va convertir, en el procés, en una mena de fill postís seu. Allò va provocar un dels moments més lacrimògens de Bola de Drac.

Un cop convertit en un dels bons amb tots els honors, en Cor Petit ha participat en nombrosos combats, augmentant de poder o contribuint com podia en les batalles que arribaven a un nivell que ell no podia assolir. Hi ha més personatges dels quals es pot dir això, però el namequià és un dels guerrers que poden aportar el seu granet de sorra durant més temps. I la seva capa és increïble.


Molt empatat amb ell, però finalment vencedor del duel particular, tenim en Vegeta, un altre que va passar d'enemic a aliat, tot i que amb les mans més tacades de sang i amb més recança. La seva actitud respecte als altres és, almenys de cara a la galeria, d'amistat per conveniència, però poc a poc es va estovant de debò.

Protagonista, juntament amb en Goku, del meu combat preferit de la sèrie, és l'únic guerrer de l'espai que apareix en aquesta llista. Sempre fidel als seus principis, lluita per no quedar-se enrere respecte a en Goku, el seu gran rival, i en alguns moments li passa al davant, tot i que el guió s'entesta a fer que això no serveixi de res i que després sigui el seu odiat Kakarot qui resolgui els combats.


Evidentment, el número u de la llista havia de ser en Krilín, el millor amic d'en Goku, condeixeble seu a l'etapa amb el Follet Tortuga i considerat, sovint, el més fort de la Terra... entre els humans.

Un personatge entranyable, maldestre de vegades, que ens fa riure (no fotre'ns d'ell, sinó riure) i que també hem vist morir diverses vegades, cosa que ens ha trencat el cor. Però pel camí l'hem vist entrenar-se, ser agosarat en provar tècniques noves i fer molt bon paper tant en diverses edicions del Gran Torneig de les Arts Marcials Tenkaichi Budôkai com en batalles que sempre li anaven grans.

I fins aquí el meu Top 5 de personatges de Bola de Drac. Com sempre, s'agraeixen comentaris al respecte i les vostres propostes personals.


divendres, 3 de juliol de 2020

Sèries: Batwoman (primera temporada)

He deixat expressament per al final l'última sèrie que s'ha incorporat a l'Univers DC televisiu, més concretament a l'Arrowverse, perquè en ser una primera temporada no calia córrer ni la volia tractar de la mateixa manera, perquè entre altres coses he de fer una presentació dels seus personatges.

El cas és que després que l'any passat, al crossover anomenat Elsewords, que va afectar les altres sèries (Arrow, The Flash, Supergirl i aquest cop es deixava fora DC's Legends of Tomorrow), ja es va presentar el personatge de la Batwoman, i també es va saber que se n'estava preparant una sèrie.


Es va estrenar a l'octubre i al maig d'aquest 2020 se'n va emetre l'últim episodi de la primera temporada, que va ser el 20è en comptes del 22è per culpa de la pandèmia, igual que els ha passat a altres sèries tant de l'Arrowverse com de fora d'aquest.

Creada per Caroline Dries, Batwoman s'inspira en molts aspectes en l'etapa de Greg Rucka i J. H. Williams III als còmics del personatge, de la qual vaig parlar en aquesta entrada, sobretot pel rerefons de la protagonista i per la formidable enemiga a qui s'enfronta durant tota la temporada. 


Posant-nos en context, Batwoman ens presenta una Gotham abandonada per en Batman fa 3 anys, i on qui s'encarrega del compliment de la Llei és l'empresa privada Crows, que pertany a en Jacob Kane (Dougray Scott), un home amb formació militar, molt estricte i content de poder, amb una cerimònia i tot, apagar la batsenyal i acabar oficialment amb la permissivitat amb els justiciers.

Una misteriosa banda liderada per una dona que es fa anomenar Alice (Rachel Skarsten) per la protagonista del llibre Alícia al País de les Meravelles saboteja aquesta cerimònia i sembla que té com a objectiu el senyor Kane, de manera que la filla d'aquest, la Kate (Ruby Rose, vista a Orange is the New Black), decideix anar a buscar el seu cosí, en Bruce Wayne, investigant pistes sobre on pot haver anat a l'Edifici Wayne, i descobreix que és en Batman.


En un gir una mica agafat amb pinces ja al primer episodi, troba el seu uniforme i amb l'ajuda d'en Luke Fox (Camrus Johnson), treballador de l'empresa i fill del mític Lucius Fox, l'adapta al seu cos i comença a fer de justiciera sense temps de pensar-s'ho gaire, mentre que en Luke li fa d'assistent a distància i fabricant de gadgets.

La decisió té un motiu, però: la Kate acaba de tornar de l'estranger, però va rebre formació militar en una acadèmia, així que té nocions de combat.


També en té la Sophie Moore (Meagan Tandy), amb qui va tenir una relació a l'acadèmia, però com que en ser investigades per la tan temible homosexualitat ella la va negar, l'única expulsada va ser la Kate, que se'n va anar i va deixar enrere aquest gran amor seu.

Val a dir que la Sophie es penedeix d'aquella decisió i que sempre ha trobat a faltar la Kate, però actualment es fa passar per heterosexual i està promesa amb un company de feina. El lloc on treballa, per cert, és l'empresa Crows, cosa que tanca el cercle.


També tenim la germanastra de la Kate, la Mary (Nicole Kang), filla de la segona dona del seu pare (no comparteixen sang) i, tot i que es van conèixer quan ja eren grandetes, tenen una bona relació que va millorant des que la protagonista descobreix que la seva personalitat de nena rica i addicta a les festes de la jet set és una tapadora per a la seva clínica clandestina, que fa servir per guarir gent gràcies als seus coneixements com a estudiant de Medicina.

A la Kate li aniran molt bé, però li resulta difícil justificar segons quines ferides i lesions, atès que s'estima més no revelar a la seva germanastra les activitats que duu a terme a les nits.


En tot cas, al llarg del que portem de sèrie veiem com l'encara principiant superheroïna s'enfronta a diverses amenaces a la ciutat de Gotham, amb friccions incloses amb Crow en la seva identitat emmascarada, sense que son pare sàpiga que és la seva filla la nova justiciera que odia i que, si fos per ell, empresonaria o fins i tot mataria.

Però el més interessant de la trama, i de tot plegat en realitat, és l'esmentada Alice, una dolenta clarament transtornada i amb un passat que ho justifica: resulta que és la germana bessona de la Kate, donada per morta fa uns anys en un accident, que ara clama venjança contra la seva família per tot el que va patir a resultes d'aquell error. 


I aquesta és la gràcia d'aquests episodis: ni l'estira i arronsa amorós entre la Kate i la Sophie, ni la necessitat d'amagar la seva identitat, ni el pas pel crossover amb les altres sèries de Crisis on Infinite Earths: és el conflicte intern entre aturar la seva germana, una enemiga terrible i de les que fan època pels seus mètodes i la seva efectivitat assassina, o salvar-la d'alguna manera, fer que torni a ser com abans i recuperar-la. 

Veurem com evoluciona aquesta qüestió en futures temporades, ja amb una nova actriu fent de Batwoman (la Ruby Rose va anunciar que deixava la sèrie per motius personals), però seria una llàstima perdre aquesta enemiga, tant per la profunditat que té com pel seu caràcter i les implicacions personals que té en la Batwoman i el pare de totes dues. 

De moment, a mi m'ha satisfet força, malgrat que com algú em comentava s'està "Gothamitzant" una mica pel que fa a teatralitat i l'aparició anacrònica d'alguns enemics coneguts. En qualsevol cas, per a mi és un bon començament.




dissabte, 27 de juny de 2020

El temps no perdona: Desperate Housewives

Seria totalment comprensible que qualsevol que hagués vist o tingués una mínima idea de com era aquesta sèrie pensés que jo no en soc el públic objectiu. No, probablement no ho soc. I què? Com a sèrie d'estil culebrot trobo que és excel·lent i ja la vaig elogiar prou a l'entrada que li vaig dedicar quan es va acabar, ara ja en fa 8 anys.

Però els anys han anat passant i és un bon moment per saber què se n'ha fet, dels entranyables personatges de Desperate Housewives, què han fet durant aquest temps i com els han tractat els anys.


Comencem amb la Felicity Huffman, la Lynette Scavo, la mare més prolífica del repartiment, amb quatre criatures.

L'actriu ara té 57 anys i ja durant la sèrie es va fer encara més famosa pels seus moltíssims premis gràcies al seu rol protagonista a la pel·lícula Transamerica (2005). Després de la sèrie va tornar al cinema, però no hi va fer gaires coses, mentre que a la televisió va destacar sobretot per la sèrie antològica American Crime (2015-2017), el 2018 va aparèixer en 10 episodis de Get Shorty i l'any 2019 va protagonitzar la minisèrie When They See Us. El mateix any va tenir el paper principal del film Tammy's Always Dying, a la foto.


Pel que fa a la Teri Hatcher, que era la Susan Mayer, la mare separada de la sèrie, però també la que tenia la filla més gran, no ha fet tantes coses, però tampoc no s'ha estat quieta. Ara té, per cert, 55 anys.

En cinema, després de la sèrie, bàsicament va posar la veu a un personatge de les dues entregues d'Avions, i com a interpretació completa la tenim a Madness in the Method, de 2019. I prou. En televisió va aparèixer en 4 episodis de Jane by Design el mateix 2012 de finalització de la sèrie, 11 episodis de The Odd Couple (2016-2017) i 8 més a Supergirl el 2017. La imatge correspon al talk show irlandès All Round to Mrs. Brown, on va aparèixer el 2019.


La Marcia Cross, l'elegantíssima i refinadíssima Bree Van de Kamp, ara té 58 anys, i no es pot dir que hagi fet gaires coses ni en cinema ni en televisió, després del seu premiat pas per Desperate Housewives.

El més destacable és el paper de presidenta dels Estats Units que va fer a Quantico, on va aparèixer puntualment durant els tres anys que va durar la sèrie, de 2015 a 2018.


La vanitosa Gaby Solís tenia la veu i l'aspecte de l'Eva Longoria, la més jove del grup, que també ho és a la vida real, amb 45 anys actualment.

Ella sí que ha estat força activa des que va acabar la sèrie, amb unes quantes pel·lícules, una de les més recents, de 2019, Dora and the Lost City of Gold, l'adaptació a imatge real de les aventures de la Dora, l'exploradora.

En televisió destaquen 4 episodis a la segona temporada de Brooklyn Nine-Nine (2014-2015), el paper protagonista de Telenovela (2015-2016), tot i que van ser només 11 episodis perquè no la sèrie va ser cancel·lada, i 3 aparicions a Empire (2017).


La Nicolette Sheridan feia d'Edie Britt, la "dolenta" de la sèrie, que al final no era res més que una dona desesperada de veritat, un personatge tràgic que només volia ser estimat, i que en algun moment es podia dir que era la cinquena del grup, tot i que de manera temporal i agafat amb pinces.

Doncs bé, ara té 56 anys i no és que hagi fet gaires coses després d'aquell paper que va interpretar durant 92 episodis fins que va deixar la sèrie el 2009, però va arribar a sortir en 22 dels capítols del reboot de Dynasty, entre 2018 i 2019. Per desgràcia va haver de deixar aquest paper per fer-se càrrec de la seva mare, moribunda.


Tampoc podem oblidar la Katherine Mayfair, que va entrar a la sèrie a la quarta temporada i s'hi va estar un temps, amb un total de 55 episodis. La rival de la Bree pel que fa a mestresses de casa perfectes estava interpretada per la Dana Delany, que actualment té 64 anys i, per tant, seria la més gran.

A Desperate Housewives era un personatge secundari, però després d'allò ha fet força coses, incloent-hi ha el paper protagonista de Body of Proof (2011-2013), 20 episodis entre 2014 i 2017 de Hand of God i 5 de The Comedians (2015), a més de l'única temporada, per cancel·lació, de The Code (2019), a la qual pertany la imatge.


Evidentment no m'oblido de la Mary Alice Young, l'autèntic cinquè membre de la colla, que se suïcida al primer episodi de la sèrie, però que és present en forma de narradora en off, i de vegades també de cos sencer en flashbacks, durant tota la sèrie.

La interpretava la Brenda Strong, que ara té 60 anys, i que després d'aquell recordat paper ha pogut aparèixer en 40 episodis del reboot de Dallas (2012-2014), en 4 de The 100 (el 2016 i el 2019), 4 més de Fear the Walking Dead (2016-2017), 18 episodis fins ara de Supergirl (des de 2016) i 21 a 13 Reasons Why (des de 2018). Déu n'hi do.


Passem als homes, que eren personatges secundaris però també entranyables, i per ordre de correspondència amb les dones que hem presentat toca en Tom Scavo, interpretat per un Doug Savant, de 56 anys, que després de la sèrie ha fet força aparicions d'un sol episodi en un munt de sèries, dos com a molt. Per tant, podem dir que el seu millor moment ja va passar.


A continuació tocaria la parella de la Susan, en Mike Delfino, paper que feia en James Denton. Amb 57 anys també ha fet moltes petites aparicions televisives, però també és veritat que des de 2015 apareix en un dels papers principals de Good Witch.


El marit de la Bree era, a la primera temporada, perquè després se'n va separar, en Rex Van de Kamp, interpretat per l'Steven Culp. No va fer gran cosa després de la sèrie, però podem destacar que el 2019 va sortir a American Horror Story: 1984. Ah, i ara té 64 anys.


Més endavant va conèixer l'Orson Hodge, un home fet a mida per a ella, que era la cara més coneguda de tot el repartiment, un Kyle MacLachlan que ara té 61 anys i que podrem veure a Atlantic Crossing (a la foto), però que després de Desperate Housewives va continuar tenint l'èxit professional de què ja gaudia abans.

Se l'ha pogut veure a How I Met Your Mother en 7 episodis entre 2010 i 2014, en 24 de Portlandia (2011-2018), en 13 de Marvel's Agents of S.H.I.E.L.D. (2014-2015), a la nova temporada de la sèrie que el va fer famós als 90, Twin Peaks (2017) i a Carol's Second Act (2019-2020), entre altres papers.


El marit de la Gaby, en Carlos Solís, era interpretat per en Ricardo Antonio Chavira, que ara té 48 anys i, juntament amb la seva dona a la ficció, és el més jove del repartiment de la mítica sèrie.

Després va sortir en 13 episodis de Welcome to the Family (2013), en 7 de Santa Clarita Diet (2017), en 8 de Jane the Virgin (2016-2017), en 15 de Scandal (2016-2017) i properament el veurem a la sèrie Selena, que prepara Netflix. Com podem veure, entre els homes, i amb el permís del mestre MacLachlan, és el que ha tingut més èxit després de Desperate Housewives.


Acabem amb un altre a qui les coses tampoc no li han anat malament: el vidu de la Mary Alice, en Paul Young, era un paper dut a terme per en Mark Moses

Aquest home té, actualment, 62 anys, i després de la sèrie se l'ha pogut veure a Mad Men (21 episodis entre 2007 i 2015), Homeland (7 episodis el 2014) i The Last Ship (16 capítols entre 2015 i 2016), entre altres coses. Des d'aquest mateix 2020 apareix com a protagonista a Deputy.

Com hem pogut veure, les i els intèrprets dels personatges principals de la sèrie han tingut sorts diverses en la seva carrera després d'aquests importantíssims papers. Per a algunes i alguns va ser el punt àlgid (tot i que encara els queden anys de vida, si tot va bé, per recuperar la fama), però d'altres, tot i que sens dubte van rebre un gran impuls gràcies a aquells papers, han continuat treballant en produccions d'èxit.







Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails