Menú

dissabte, 27 de maig de 2023

Cinema: The Little Mermaid

Semblava que no havia d'arribar mai, perquè es va anunciar la seva producció a finals de 2019 i a principis de 2020 hi va haver un endarreriment indefinit de la filmació per causa de força major, però ja s'ha estrenat la darrera adaptació a imatge real d'un dels clàssics de Disney, i en van unes quantes.

The Little Mermaid, dirigida per Rob Marshall i basada en el film animat del mateix nom de 1989 també de la companyia del ratolí és, com podíem esperar havent vist adaptacions com Cinderella, Beauty and the Beast, The Lion King o Aladdin, una recreació força fidel -tot i que amb algun canvi per decisió creativa- de la història que ha captivat generacions, i com també passava a les esmentades pel·lícules, hi ha alguns números musicals fets expressament per a l'ocasió -i de qualitat notablement inferior- que suposo que tenen la funció d'allargar el metratge perquè s'ajusti als estàndards actuals de les superproduccions, que acostumen a superar les dues hores des de fa temps. En aquest cas són 135 minuts, concretament.

Expressada aquesta petita queixa, no vull transmetre la impressió que no m'ha agradat, la cinta. De fet, encara que aquest cop era una estrena cinematogràfica més per a la meva senyora, m'ho he passat bé, mirant-la, i tot i que no he vist l'original tants cops com ella, ni de bon tros, he estat capaç de detectar les cançons afegides, que ja és molt.

La sireneta titular és, en aquesta versió d'imatge real, la per a mi desconeguda Halle Bailey, res a veure amb una altra actriu força més veterana de nom similar, que haurem de valorar en un futur visionat domèstic -i no gaire futur, perquè ja sabem com van aquestes coses darrerament- si canta tan bé com declarava el director quan la va seleccionar per davant de noms de més anomenada, perquè pel factor nostàlgia l'hem vist en versió doblada al castellà.

La interpretació, per altra banda, trobo que és a l'altura de la importància del paper, si més no en la part expressiva.

I això és especialment important en el bon tros de pel·lícula en què el personatge es queda literalment sense veu i, per tant, s'ha de comunicar amb gestos, mirades i somriures

Són escenes que comparteix amb el príncep Eric (Jonah Hauer-King), amb qui desenvolupa un enamorament basat en una visió gairebé onírica per part de l'un i de l'altra i d'interessos compartits, sí, però que en aquesta versió amb persones m'ha semblat més ingenu que mai. No hi tinc gaire problema, però, perquè sabia què anava a veure i no pretenia que fos una reinterpretació més realista.

Sí que ho són, però, els aspectes d'en Sebastián, en Flounder i l'Scuttle, els animals amics de l'Ariel, que tot i ser generats per ordinador es basen en animals de debò i, per tant, s'allunyen de la imatge de dibuixos animats que en teníem fins ara, que és el que s'havia fet també en les altres adaptacions, fossin de films amb humans i animals o amb només bèsties.

Parlant d'ordinadors, com és comprensible hi ha força metratge subaquàtic, i també s'aprofita la màniga ampla amb la durada de la pel·lícula per mostrar-nos l'exuberància marina, però tot i haver vist Aquaman -i escenes del personatge en altres films-, personalment no m'acabo d'acostumar a veure actors i actrius sota l'aigua surant com si fos el més normal del món. Potser és perquè en aquest cas el nostre cervell ja està convençut que allò és forçosament una il·lusió. O potser és la il·luminació, que ens permet veure què passa en un lloc on, en realitat, veuríem poca cosa per la manca de llum. Els efectes especials, d'altra banda, correctes amb alguna coseta que em convencia menys.

Acabo esmentant que, a banda de les cares noves, i de les veus d'intèrprets coneguts a la versió original per als animals, el film també té alguna cara de renom, com en Javier Bardem fent de rei Tritó o la Melissa McCarthy fent de la seva malvada germana Ursula, un personatge que m'ha agradat i interessat molt més aquí que a la versió animada original.

The Little Mermaid és una bona adaptació del material original -el de Disney, és clar, que ja sabem que és, al seu torn, una adaptació edulcorada del relat clàssic de Hans Christian Andersen-, de manera que qui en sigui fan ja sap el que s'hi trobarà, i penso que en quedarà satisfet.



divendres, 19 de maig de 2023

Lectures: Primera personal del singular

Com que no tinc gaire temps, llegeixo molt menys que no pas voldria, ho he dit un munt de vegades. Per alguna raó, però, tampoc llegeixo les coses en l'ordre que me les compro o me les regalen. M'han de venir de gust, suposo.

El cas és que feia molt de temps que no començava un llibre només obtenir-lo, i ara m'ha passat amb el que em van regalar per Sant Jordi, un llibre no gaire gruixut, però la lectura del qual se m'ha allargat perquè sempre hi havia coses que li passaven al davant. Al final he fet un cop de cap i aquesta setmana me n'he llegit les dues darreres terceres parts en dos trajectes a i des de la feina.


L'escollit per al meu retorn a la lectura ha estat el mestre Haruki Murakami, un altre japonès -recordem que l'últim llibre que vaig llegir va ser del seu compatriota Kenzaburō Ōe-, però aquest a més és el meu preferit, un escriptor del qual mai em canso malgrat que algú menys fan d'ell que jo -i també algú que també en sigui- podria dir que sempre fa el mateix.

Primera persona del singular és un recull d'històries curtes publicat el 2020 al Japó que conté narracions en primera persona del singular, com diu el títol, tot i que aquesta característica és pròpia de tota l'obra de Murakami. En aquest cas, però, s'intueixen força elements autobiogràfics i no podem estar segurs que siguin totalment ficció -llevat d'algun cas especialment obvi-, sobretot quan en algun relat esmenta el seu nom real i la professió per la qual se'l coneix.


Originalment titulat Ichininsō tansū, l'autor ens parla de primeres relacions fugaces, trobades misterioses, casualitats,  anècdotes difícils de creure, música real i inventada, beisbol i amors platònics, tot plegat en 8 relats de diferent extensió i interès, tot s'ha de dir.

He llegit algunes ressenyes breus no professionals que el deixen força malament, però personalment trobo que, si bé alguna història està poc inspirada, en general hi trobem el Murakami que coneixem, amb protagonistes -siguin ell o no- normals i corrents, que beuen alcohol i escolten música clàssica o jazz i es van trobant en situacions més o menys versemblants però inesperades.

No són grans aventures ni odissees, sinó moments que els marquen, i m'agradaria saber quina part d'autobiografia conté cadascun d'ells. No crec que ho sàpiga mai, però el llibre m'ha deixat un bon regust, i és que per a mi llegir Haruki Murakami és com ser a casa.




dimecres, 10 de maig de 2023

Les meves 5 indumentàries preferides de Bola de Drac

Sé que us agraden les entrades amb llistes de coses, especialment si són de Bola de Drac, em van molt bé quan encara no tinc preparada la següent entrada que tenia prevista i, no us vull enganyar, el blog fa temps que està sota mínims pel que fa a visites, així que com que vull que la cosa s'animi una mica se m'ha acudit un tema del qual encara no havia parlat.

Es tracta de les indumentàries, o els outfits que diuen ara els joves cada cop més desafectats pel que fa a la llengua, que més m'agraden de l'obra d'Akira Toriyama, és a dir que, si em permeteu el joc de paraules de pa sucat amb oli, avui parlaré de Roba de Drac.

Començarem amb un uniforme de combat emblemàtic, el de l'escola del Follet Tortuga, però concretament em refereixo al moment en què en Yamcha es va presentar al 22è Gran Torneig de les Arts Marcials portant-lo com a condeixeble d'en Goku i en Krilín sota la tutela d'en Mutenroshi.

En Yamcha va dur força indumentàries i pentinats al llarg de la sèrie, però aquesta és la que més m'agrada veure-li posada.

Precisament en aquell campionat vam conèixer -bé, a l'anime els vam veure abans en un episodi de farciment- en Ten Shin Han i en Chaoz, alumnes del Follet Grua, rival d'en Mutenroshi.

Si bé tots dos -i el mestre- duen uns vestits d'estil xinès, i en Chaoz l'acostuma a dur complet quan lluita -abans d'optar per anar en samarreta de tirants tot el dia-, en Ten Shin Han amb el conjunt complet i no topless és menys habitual, però m'encanta.

A partir de Bola de Drac Z, un altre uniforme de combat emblemàtic va ser el dels guerrers de l'espai, i el tenim més que vist, però a mi particularment em va encantar veure'l al cos de personatges del bàndol dels bons, primer en Krilín i en Son Gohan a la saga de Nàmec i després en Goku i en Trunks -amb en Gohan repetint- a la d'en Cèl·lula. 

Va ser una sensació similar, sobretot en el cas d'en Goku, a veure en Tsubasa i en Hyūga compartint samarreta a la selecció japonesa a  Captain Tsubasa.


En Cor Petit és un dels meus personatges preferits de Bola de Drac, i trobo que la seva roba amb capa molta moltíssim. Quan lluita se la treu, però és la seva roba "d'arreglar", perquè es presenta als llocs amb el conjunt complet.

La vam veure per primera vegada, aquesta capa, al 23è Gran Torneig de les Arts Marcials, amb la presentació de la versió adulta del personatge, però llavors tenia unes muscleres molt més curtes i en diagonal. Ben entrada Bola de Drac Z ja tenia l'aspecte imponent de la imatge, i anys després també veuríem en Son Gohan, deixeble seu, portant-la breument. 

I acabarem el repàs, sense ordre, per cert, amb el curiós -per com s'allunyava del seu aspecte habitual- vestit d'inspiració hindú amb què un Goku ja alt com un Sant Pau es presenta, com sempre tard i amb roba que ha arreplegat en algun dels seus viatges d'entrenament, al 23è Gran Torneig de les Arts Marcials.

Juntament amb el turbant, el paraigua que tapa aquest turbant a la imatge -em sap greu, però no n'he trobat cap de cos sencer en què se li veiés la cara-, i l'esmentada alçada, els altres personatges van trigar a reconèixer-lo, i certament va ser una de les millors reaparicions que va protagonitzar a Bola de Drac.

Soc conscient que hi ha molts altres exemples i que no he tingut en compte les pel·lícules, on hi ha indumentàries diferents, perquè les tinc molt menys vistes que la sèrie i el còmic, però aquestes són les meves preferides. Quines són les vostres?


Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails