Adeu a Shannen Doherty

Toca interrompre altre cop els plans que tenia per al blog perquè, de tant en tant, ens deixa algú del món de l'oci cultural que nodreix Cementiri de Pneumàtics i que em toca de més a prop, i avui he de parlar d'una actriu que sabia que tard o d'hora ens deixaria, perquè estava greument malalta des de feia anys i la cosa no millorava, però sempre és dolorós quan el final es confirma.

S'ha mort la Shannen Doherty (1971-2024), a l'edat de 53 anys, a causa d'un càncer que el 2015 va anunciar que tenia, el 2017 havia remès i el 2020 va tornar en estadi 4, cosa que feia esperar el pitjor i, després de 4 anys, així ha estat. 

Ja feia un temps que en parlava obertament i es preparava per a aquest moment, encarregant-se de tot de coses que no volia passar-li a la seva mare un cop no hi fos, i fins i tot he llegit que va aconseguir divorciar-se, després de molts mesos intentant-ho, just un dia abans de morir-se. Tanmateix, fa unes setmanes s'havia mostrat esperançada respecte a possibles noves vies de tractament de la malaltia, però no hi ha estat a temps.

Nascuda a Memphis, a l'estat de Tennessee (Estats Units), com a Shannen Maria Doherty, va començar a actuar a la televisió de ben petita, i en aquesta etapa el seu paper més conegut va ser el de Jenny a Little House on the Prairie, a l'última temporada, amb 11 anys.

Després va començar a despuntar amb coses com la pel·lícula Girls Just Want to Have Fun (1985), al costat de la Sarah Jessica Parker i la Helen Hunt, o la sèrie Our House (1986-1988), a més de la pel·lícula Heathers (1988), però el paper amb el que va fer un salt enorme al món de la fama va ser el següent.

Ella va ser la cara i la veu de la Brenda Walsh de Beverly Hills 90210 de 1990 a 1994, un personatge emblemàtic de la televisió dels anys 90 que és com la majoria de nosaltres la va conèixer. En aquella època, la meva germana mirava la sèrie a Telecinco i se'n parlava a les revistes que es comprava, però jo no hi estava interessat perquè eren "coses de nenes". Tot i així, m'havia fixat en el personatge des de lluny i he de dir que va ser un dels meus crushes televisius. 

Anys després, quan la sèrie s'apropava al seu final i ella ja no hi sortia, en vaig veure uns quants episodis, però va ser el 2006, amb l'arribada de la versió catalana sencera al K3 -hi havia hagut doblatge en català en desconnexió territorial a Telecinco, però no de tota la sèrie-, i amb una predisposició diferent gràcies a la relativa maduresa adquirida per part meva amb els anys, la vaig veure sencera i es va convertir en una de les meves sèries preferides. 

Pel que fa a la Shannen, en va marxar després de la quarta temporada perquè la van acomiadar a causa dels conflictes amb els companys (en algun cas arribant a les mans i tot) i els continus retards a l'hora de presentar-se al set de rodatge que feien anar malament tothom, com explicava en aquesta entrevista (en anglès), on admet que es va guanyar la reputació d'actriu difícil de tractar, però també explica que tot plegat venia dels problemes personals que tenia i dels perills de la fama sobtada.

Aquest brevíssim vídeo pertany a un gag de la pel·lícula Mallrats (1995), una de les mítiques del director Kevin Smith, per al qual va fer un cameo després a Jay and Silent Bob Strike Back (2001) i amb qui va mantenir una amistat des que es van conèixer. 

Al clip veiem com el personatge interpretat per l'Ethan Suplee, en veure-la, li pregunta si és la Brenda (de Beverly Hills 90210), una referència que ja es produeix a la presentació del personatge a l'inici de la pel·lícula. Resulta curiós que, havent estat acomiadada de la sèrie, i volent continuar la seva carrera, acceptés aquestes bromes, però sempre està bé prendre's les coses amb humor.

Si bé la vaig seguir com una de les protagonistes d'una sèrie que ja començava a ser antiga, i la pel·lícula de Mallrats la vaig veure molts anys més tard, sí que vaig poder ser testimoni del seu èxit següent en el moment que tocava: el 1998 arribaria Charmed, el seu altre gran paper, on feia de Prue Halliwell, una de les tres germanes bruixes (bones) de San Francisco. 

El seu personatge, però, va marxar de la sèrie abans d'hora un altre cop, el 2001, després de la tercera temporada. Curiosament, estava produïda per l'Aaron Spelling, que ja l'havia contractat i acomiadat a l'altra sèrie. Però també fa poc, en els últims mesos de la seva vida, va explicar (o més aviat hi va insistir) que el seu segon acomiadament es va produir per tensions amb una de les coprotagonistes, l'Alyssa Milano. 

Després de Charmed va tenir una etapa de perfil més baix i poc èxit amb un programa de càmera oculta (Scare Tactics), una sèrie cancel·lada després d'una temporada, North Shore (2004-2005), o un reality show sobre ruptures i confessions incòmodes, Breaking Up With Shannen Doherty (2006) que tampoc va durar gaire. Però el 2008 va tenir una mica més d'encert en reprendre el paper de Brenda a 90210, la seqüela de Beverly Hills 90210 on també tornaven alguns altres intèrprets de la sèrie original, ara convertits en adults fets i drets. Ella hi va participar en 7 episodis entre 2008 i 2009. Al capdavall, ja no eren elles les protagonistes, sinó que havien passat a tenir-hi un paper secundari.

El tema dels retrobaments li agradava, perquè el 2014 va fer un altre reality amb la Holly Marie Combs, la Piper de Charmed, i el 2016 la tindríem a la sèrie que suposava el reboot de la pel·lícula Heathers, que havia coprotagonitzat, ara fent de mare d'un dels personatges.

El més sonat d'aquests retrobaments, però, segurament va ser BH90210, una sèrie de 6 episodis emesa el 2019 en què tant ella com la resta del repartiment principal de Beverly Hills 90210 -excepte en Luke Perry, que feia poc que s'havia mort de manera sobtada- interpretaven unes versions dramatitzades de si mateixos, amb elements de les seves respectives vides reals.

Precisament amb ell va formar una de les parelles fictícies més emblemàtiques de la televisió dels anys 90, i ara ja no és amb nosaltres cap dels dos.

No he repassat tota la seva carrera, però vull acabar dient que l'últim paper televisiu que consta al seu currículum és el telefilm List of a Lifetime, de 2021, però en pel·lícules aquest any s'ha estrenat sota demanda Darkness of Man, i com a papers pòstums la tindrem a How to Make a Deal with the Devil i Bukowski. 

Descansi en pau.

Adeu a Luke Perry, l'inoblidable Dylan

Hi ha un arquetip de jove o adolescent que, amb petites diferències, he observat al llarg del temps que duc en aquest món: el del jove rebel, amb jaqueta de cuir, moto i actitud fatxenda, que no mostra gaire respecte pels altres nois, però que atrau les noies com mosques, segurament despertant el seu instint maternal o aventurer. 

És el que jo anomeno "un Dylan", i el model en què em baso és el personatge del mateix nom de la llegendària i tan norantera sèrie Beverly Hills 90210, interpretat per en Luke Perry, que ens ha deixat a l'edat de 52 anys a causa d'un vessament cerebral.

Conegut sobretot per aquell paper que el va fer aparèixer en 199 episodis de la sèrie, entre 1990 i 1995 i entre 1998 i 2000, anteriorment havia sortit, entre 1987 i 1989, en un parell de soap operas anomenades Loving i Another World, però com tants altres va ser identificat sempre amb aquest paper.

Després, i reprenent una activitat que ja havia dut a terme compaginant-la amb Beverly Hills 90210, va fer força doblatge de dibuixos animats, a més d'aparicions televisives i cinematogràfiques curtes i/o amb poc èxit, però entre les quals es poden destacar 10 episodis a Oz, els 35 que va durar Jeremiah, on era el protagonista, i petits papers escampats en sèries i telefilms.

En cinema se'l podrà veure en un paper pòstum a l'esperada nova pel·lícula d'en Quentin Tarantino, Once Upon a Time in Hollywood, però en televisió estava fent un paper secundari destacat a Riverdale, la sèrie basada en l'univers Archie Comics, des de 2017, i que ara haurà de refer-se del cop buscant la manera d'explicar la seva desaparició.

Nascut el 1966 com a Coy Luther Perry III, ja d'adolescent tenia clar que volia ser actor, va ser fins i tot la persona sota la disfressa de mascota del seu institut, i quan va acabar se'n va anar a Los Angeles a provar sort. Li va costar força, però després la seva carrera va arrencar, tot i que no va ser especialment estel·lar, llevat de papers puntuals i, sobretot, el de Dylan McKay, que li va donar la fama que ha fet que la seva pèrdua hagi estat sentida per una generació de teleespectadors.

Per a molts (i sobretot moltes) s'ha mort en Dylan, ídol d'adolescents durant almenys la primera part dels anys 90, un símbol indiscutible d'aquella època, com ho era la sèrie en el seu conjunt. Un jove rebel que en la intimitat mostrava bon cor i que era amic i alhora rival del també inoblidable Brandon, amb el qual molts ens identifiquem i ens posicionem.

Això no treu que ens dolgui la desaparició d'en Dylan, tant si vam seguir Beverly Hills 90210 a l'època en què s'emetia per primer cop com si, com en el meu cas, ho vam fer anys després, quan ja la feien en català, quan es va passar per TV3 fa uns quants anys. Aquí tenim una mostra de moments dramàtics de la sèrie, tots protagonitzats per ell, als quals vaig dedicar una entrada fa anys.

Descansi en pau Luke Perry, mort de manera sobtada, deixant un fill de 22 anys i una filla de 19.

El temps no perdona: Charmed

A finals dels anys 90, concretament el 1998, va començar una sèrie de la qual jo segurament no era el públic objectiu: protagonistes femenines, bruixeria i fortes dosis de romanticisme. Tanmateix, interessat per una de les seves intèrprets, que ja coneixia de Berverly Hills 90210, m'hi vaig ficar, i el cert és que m'hi vaig enganxar força.

Per alguna raó, i m'hi jugaria alguna cosa que va ser perquè em vaig cansar de mirar les sèries a la televisió, amb les pauses publicitàries, la desinformació sobre quan hi hauria nous capítols i problemes del passat com aquests, el cas és que no vaig arribar a veure les seves dues últimes temporades. Algun dia ho faré, però bé, Charmed va acabar el 2006, han passat 12 anys i m'agradaria saber com els ha anat, a les actrius i els actors que feien els seus papers principals i secundaris.

Comencem amb l'Alyssa Milano, la que feia de Phoebe Halliwell, la germana petita del trio. Ara té 45 anys i igual que abans de Charmed tenia experiència en televisió, per exemple en 40 episodis de Melrose Place entre 1997 i 1998, després també va fer força papers a la petita pantalla, mentre que al cine ha fet papers petits.

Doncs bé, se l'ha pogut veure, per exemple, en 10 episodis de My Name is Earl (2007-2008), el paper principal que va fer a Mistresses (2013-2014), i aquest any ha començat a protagonitzar Insatiable (a la foto).

A la dreta tenim la Holly Marie Combs, la germana mitjana, la Piper, que té 44 anys i no ha fet cine des que el 2001 va aparèixer fent d'ella mateixa a Ocean's Eleven.

A la televisió abans havia sortit a Picket Fences (1992-1996) i el més destacat que va fer després de la sèrie de les germanes embruixades va ser Pretty Little Liars, entre 2010 i 2017 (a la foto). No ha fet gran cosa més, però.

El seu gran amor era en Leo Wyatt, l'àngel interpretat per en Brian Krause, ara amb 49 anys i naturalment l'home de la dreta de la foto.

És una imatge que pertany a la pel·lícula Be Afraid, de 2017, i és que s'ha dedicat sobretot a fer cinema, en projectes no gaire coneguts, això sí. En televisió, després de Charmed, el paper pel qual sens dubte és més recordat, només ha fet alguns petits papers, i a sobre molt esporàdics.

L'altre personatge masculí destacable de la sèrie, i molt interessant, per cert, era en Cole Turner, que tenia la cara i la veu d'en Julian McMahon (ara amb 50 anys) i era el gran amor en aquest cas de la Phoebe.

En aquella època era conegut també pel seu paper de Dr. Doom a les pel·lícules dels 4 Fantàstics, però sens dubte és un actor que associarem sempre a Nip/Tuck, que va coprotagonitzar durant els seus 100 episodis, entre 2003 i 2010. A banda d'això, una mica de cinema (a la foto, a Swinging Safari, de 2018) i a la televisió un paper en 6 episodis de Runaways.

A Nip/Tuck també va sortir, però durant 5 capítols, la Rose McGowan, de 45 anys, que va substituir la Shannen Doherty com a tercera germana, tot i que argumentalment es va presentar com el descobriment d'una quarta germana, de fet mitja germana.

Allò va ser el 2009, i va ser el més llarg que va tornar a fer a la petita pantalla juntament amb els 6 episodis de Chosen del 2014. Al cinema va destacar el 2007, en què estava de moda precisament gràcies a Charmed, pels seus respectius papers al projecte Tarantino-Rodríguez anomenat Grindhouse, amb les pel·lícules Death Proof i Planet Terror. La imatge pertany a la pel·lícula The Sound, de 2017.

He deixat per al final l'actriu per la qual vaig començar a veure la sèrie, i que acabo d'esmentar perquè la Rose McGowan la va substituir. Es tracta de la Shannen Doherty, la inoblidable Prue, que van forçar a abandonar la sèrie perquè era problemàtica -li havia passat el mateix a Beverly Hills 90210- i que actualment té 47 anys.

A la imatge se la pot veure recuperant-se d'un càncer de mama que es va complicar, i la lluita contra el qual ha estat documentant a través de les xarxes socials amb tota mena de detalls, esdevenint d'aquesta manera un altaveu en la lluita contra aquesta terrible malaltia.

Pel que fa a la seva carrera, com que s'està guarint torna a tenir projectes en marxa tant a la televisió com a la gran pantalla, però fins ara ha fet molt poca cosa al cinema, tot i la recordada Mallrats (1995), i a la televisió, després de Charmed, va sortir per exemple en 11 episodis de North Shore i en 8 de la primera temporada de 90210 (2008-2009), que pertany a l'univers de Beverly Hills 90210 i que va representar l'enèsima oportunitat per a l'eterna rebel de treballar amb aquesta gent a qui ja havia donat tants maldecaps.

El 2015, juntament amb la seva amiga de l'ànima Holly Marie Combs, amistat que havia estat la causa de l'enfrontament amb l'Alyssa Milano que va acabar amb l'acomiadament de la Shannen de Charmed, va fer un reality show de 6 episodis anomenat Off the Map with Shannen & Holly.

Doncs bé, hem vist què se n'ha fet, dels personatges principals d'aquella sèrie que algun dia vull tornar a veure des del principi i, per fi, sencera. I, en general, queda clar que va ser el paper més important de les vides d'aquestes actrius.

Beverly Hills 90210, una tragèdia grega

Com que últimament m'he adonat que us agraden els temes de morts, i ja que aquest bloc té la paraula "cementiri" en el seu nom, aprofitaré per fer una entrada que em venia de gust des de feia temps. Una subtrama argumental de Beverly Hills 90210 absolutament dramàtica i que va començar a la temporada 3 per tancar-se definitivament a la 6. M'agradaria que miréssiu els fragments de vídeo que he tallat i penjat personalment a Youtube.

Va començar amb la mort d'en Jack McKay, el pare d'en Dylan, un home que havia estat empresonat per delictes econòmics i que tenia un enemic jurat. Amb el temps va sortir de la presó i, malgrat les reticències, pare i fill van començar una relació de zero. La cosa, però, va acabar malament:

El vídeo correspon al capítol 21 de la tercera temporada. Després d'allò, en Dylan va jurar venjança, i va acostar-se a l'assassí del seu pare a través de la seva filla. De fet, es pensava que era un fill, anomenat Tony, però en realitat era Toni, que als Estats Units és femení quan és amb i llatina (tindré problemes amb això, quan hi vagi...). I, esclar, se'n va enamorar. I aquella bonica història d'amor va acabar en casament... i funeral.

 

M'imagino la situació d'en Brandon, veure això ha de ser terrible. I ara passem a un gran moment relacionat, el del funeral, que per a mi és un dels millors moments que he vist en una sèrie de televisió.

Tot això succeïa al 10 de la sisena temporada. Una història tristíssima, molt dramàtica, que a mi em va impactar moltíssim. La conya de tot plegat, i el que fa aquesta trama digna d'una tragèdia grega, és que el pare d'en Dylan no era mort, com es va veure al capítol 18 de la desena i última temporada. Va simular la seva pròpia mort amb la col·laboració de l'FBI per tal que en Tony Marchette deixés de perseguir-lo, de manera que es va introduir al programa de protecció de testimonis, però ho va voler fer tan creïble que va tenir enganyat el seu fill. La causa era noble, perquè de pas protegia en Dylan, però les conseqüències van ser devastadores.

Ja sabem que en Dylan se'n va refer (a Beverly Hills tot era fàcil d'oblidar) i que va acabar amb la Kelly, però el pobre nano tenia més traumes a la seva vida dels que van tenir mai els seus amics tots junts. Per cert, l'actor Stanley Kamel, que feia de Tony Marchette (el pare de la Toni o Antonia), va morir als 65 anys d'un atac de cor a casa seva, i el seu personatge a la sèrie Monk, òbviament, també va desaparèixer, cosa que van justificar amb un atac de cor succeït entre la sisena i la setena temporada.

Moments inoblidables: la mort de l'Scott Scanlon

Permeteu-me que interrompi el cicle de Popeye per fer una nova entrega dels Moments Inoblidables del món de l'entreteniment. Em sembla que no n'havia parlat abans en aquest bloc, però m'agrada Beverly Hills 90210. De fet m'encanta. Quan era petit em fumia de ma germana, que la mirava, però ja als 17 anys vaig enganxar algunes de les últimes temporades a Telecinco i allà va quedar la cosa, fins que Televisió de Catalunya ens la va portar fa uns anys en català (una nova versió, perquè es veu que antigament Telecinco ja havia fet alguna prova d'emissió en català de les seves sèries, però amb un doblatge de l'època).  

Molta gent devia fugir, de tota manera, de Beverly Hills quan es va passar pel K3, per allò de "és que en català em sona estrany" i tota mena d'excuses típiques de l'autoodi català. Però no és el meu cas, ans al contrari: que l'emetessin en aquell moment i a més en català era el que em calia per veure-la d'una vegada i cronològicament, sobretot els primers anys, que de petit havia ignorat. I, personalment, trobo que queda molt millor el títol en català, que se salta senzillament la referència del codi postal que hi ha en anglès, que no pas el sobrenom pel qual es coneixia la sèrie en castellà, manllevat de l'eslògan de la Coca-cola d'aquells temps.

La primera cançó d'entrada! Que mítica! I com havia d'evolucionar amb el temps per acabar esdevenint un inoblidable opening, amb la música més enganxadissa de la història de la televisió... Però no som aquí per parlar d'això, sinó del moment inoblidable que inaugurarà el cicle (que continuaré a mesura que aconsegueixi els vídeos per tallar-ne la part que m'interessa i pujar-la a Youtube) de Beverly Hills dins la secció: la primera mort d'un personatge. Una mort aparentment inexplicable, sense gaire repercussió en la resta de personatges, però no per això menys impactant. 

L'Scott Scanlon era l'amic d'en David quan encara era un pela-canyes com ell, però va morir en una època en què el personatge interpretat per en Brian Austin Green començava a ser acceptat dins la colla dels "populars" i tenia molt abandonat el seu antic millor amic, fins al punt que va assistir a la seva festa d'aniversari (on, toca't els ous, es produeix la mort de l'homenatjat) forçat per la mare del seu amic.

Hi va haver un moment en què vaig pensar que en David estaria afectat per tot això, sí, i ara el veurem, però no va passar d'aquí. Ben aviat es va oblidar el tema. És curiós com es va passar pàgina amb la mort de l'Scott. De fet, això succeïa al capítol 14 de la segona temporada, i no se'n va tornar a parlar. D'acord, Beverly Hills no és una sèrie amb una complexitat argumental destacable, i hi ha més moments incoherents durant els 10 anys d'emissió de la sèrie original, però la mort d'un protagonista (encara que fos entre protagonista i secundari) hauria d'haver tingut més pes. Vegem l'única reacció que hi va haver:

Que gran per part dels guionistes, oi? Muntar una escena tan sorprenent per conscienciar els espectadors sobre la importància de l'amistat, encara que després part dels protagonistes es passessin la vida robant-se la parella, un acte de pura amistat. Doncs no, senyores i senyors, no és això. L'intèrpret de l'Scott, en Douglas Emerson, es va retirar de l'actuació de sobte, va anar a la universitat i va servir a l'Exèrcit dels Estats Units fins que se'n va jubilar el 2003. Ara viu retirat a Denver (Colorado), té 35 anys, és casat i té dues filles, i cap intenció de tornar a actuar.

Per tant, entenc que segurament ho va decidir i va fotre enlaire els plans dels guionistes, que es van haver d'inventar aquesta història pel canvi d'humor del jove Douglas. O vés a saber, potser sí que primer va ser la sorpresa del guió i després la retirada, però jo m'inclino més a pensar que el tio va donar els 15 dies i es va enrolar a l'exèrcit.