El temps no perdona: Nip/Tuck

Ara feia temps que no escrivia una entrada d'aquesta secció pensada per veure com han tractat els anys, física i professionalment, els principals intèrprets de sèries que em van agradar. Són entrades que m'ajuden a cobrir forats quan no tinc material relacionat amb lectures, cinema o sèries sobre el qual escriure, però que encara que no ho sembli donen força feina. 

Sigui com sigui, després 12 anys del seu final, m'agradaria saber què va passar amb les persones que van posar el rostre i la veu als personatges de Nip/Tuck, una sèrie de quan TV3 encara comprava bones produccions televisives estrangeres.  

Comencem amb en Julian McMahon, l'actor australià que encarnava el cràpula d'en Christian Troy. Ara té 58 anys i quan va fer Nip/Tuck no era precisament un novell a la televisió, l'havíem vist per exemple a Charmed. A més, feia de Dr. Doom a les pel·lícules d'Els 4 Fantàstics dels anys 2000.

De cinema no n'ha fet gaire, al llarg de la seva carrera, de manera que el paper de superdolent podríem dir que és el més destacat que ha fet en aquest sentit, però a la televisió se l'ha pogut veure més: va sortir, per exemple, en 6 dels 13 episodis de Hunters i a la sèrie de superherois Runaways entre 2017 i 2018, però sobretot i de manera més recent ha estat el protagonista d'FBI: Most Wanted, una sèrie spin-off d'FBI, on també va sortir com a convidat, igual que a FBI: International. 

El seu soci a la clínica de cirurgia estètica, i coprotagonista de la sèrie, era en Sean McNamara, amb la cara i la veu d'en Dylan Walsh. Ara té també 58 anys i de cinema en va fer més que el seu excompany, però res de gaire destacat. 

A la televisió també hi ha treballat més, i a més de petits papers com podem veure al currículum de qualsevol actriu o actor, en el seu cas hi ha feines de llarga durada. El més destacat en aquest sentit són el d'Unforgettable (2011-2016), amb 61 episodis, un dels papers principals a la cancel·lada Life Sentence (2018), un de recurrent a Blue Bloods des de 2019 i el de general Sam Lane i sogre del protagonista a Superman and Lois des de 2021, quan va començar la sèrie.  

Completa el triangle protagonista, mai més ben dit, la Julia McNamara, interpretada per la Joely Richardson, que ara té 57 anys i que després de fer Nip/Tuck va sortir en algunes pel·lícules directament per a televisió, a més de fer força cinema. 

Tornaria a sortir en una sèrie amb més de dos capítols a The Tudors (2010), i el 2017 tindria un dels papers principals a Emerald City, cancel·lada al cap d'una sola temporada. Va tenir un paper principal a la minisèrie de 2018 The Rook i va sortir dos cops a The Blacklist, un el 2020 i un altre aquest 2022. Properament, però, la veurem a la sèrie The Sandman -sí, l'adaptació del còmic de Neil Gaiman-.

El fill que complicava el triangle era en Matt McNamara, interpretat per un John Hensley que ara té 44 anys però que no ha treballat gaire, no. De fet, tot i trobar una producció concreta recent on ha aparegut, l'única imatge que hi havia era aquesta, i no és gaire nítida. 

Pertany a la sèrie NCIS, on va sortir en 3 episodis el 2021. Abans d'això, el més destacat va ser el seu pas de 13 episodis per How to Get Away with Murder, entre 2017 i 2019, i la resta tot d'aparicions d'un o dos episodis com a màxim en diverses sèries. No li dedicaré un apartat, a la seva germana Annie, perquè després de Nip/Tuck sembla que no va tornar a actuar. Per tant, ho va deixar quan encara era menor d'edat.

Una altra que ho va deixar, però per motius que sí que va explicar el 2020, de quan és la foto, és la Kelly Carlson, que feia de Kimber Henry, l'actriu amb qui en Christian mantenia una relació turbulenta i intermitent. 

Ara té 46 anys i l'últim cop que se la va poder veure actuar va ser el 2020, a la pel·lícula The Reason. Tanmateix, entre el final de la sèrie que la va fer famosa i aquest film, Carlson només va aparèixer en 8 episodis de Ghostfacers el 2010, que hauríem de veure si va ser després o abans del final de la sèrie, ja que 2010 va ser quan va acabar Nip/Tuck, un capítol de The Finder el 2012 i el telefilm Jimmy, el 2013. Després es va retirar per acompanyar el seu marit, un militar. 

I acabarem, perquè de personatges n'hi havia molts, però per la naturalesa de la sèrie la majoria feien aparicions d'un sol episodi i, els que no, tampoc no han quedat tant en el record, amb una actriu que probablement té el millor nom (artístic) que he vist mai, la Roma Maffia, que feia de la infermera Liz Cruz.

A punt de fer els 64 anys quan es publica aquesta entrada, ja abans de Nip/Tuck tenia un extens currículum, però després tampoc no ha parat de fer coses. Les més destacades, 4 episodis de Grey's Anatomy entre 2012 i 2013, 19 aparicions a Pretty Little Liars de 2013 a 2017 i 5 a Billions, d'on surt la foto que he posat, entre 2020 i 2021.

Us en recordeu, de la sèrie? A mi m'agradava molt, i mantinc l'esperança de tenir temps de tornar-la a mirar algun dia, després de la qual cosa li dedicaria una entrada, com no vaig fer en el seu moment. Com hem pogut veure, però, d'un repartiment curt pel que fa a intèrprets principals no tots han tingut la mateixa sort, i en alguns casos fins i tot han desaparegut del mapa. Una llàstima.

 

 

El temps no perdona: Charmed

A finals dels anys 90, concretament el 1998, va començar una sèrie de la qual jo segurament no era el públic objectiu: protagonistes femenines, bruixeria i fortes dosis de romanticisme. Tanmateix, interessat per una de les seves intèrprets, que ja coneixia de Berverly Hills 90210, m'hi vaig ficar, i el cert és que m'hi vaig enganxar força.

Per alguna raó, i m'hi jugaria alguna cosa que va ser perquè em vaig cansar de mirar les sèries a la televisió, amb les pauses publicitàries, la desinformació sobre quan hi hauria nous capítols i problemes del passat com aquests, el cas és que no vaig arribar a veure les seves dues últimes temporades. Algun dia ho faré, però bé, Charmed va acabar el 2006, han passat 12 anys i m'agradaria saber com els ha anat, a les actrius i els actors que feien els seus papers principals i secundaris.

Comencem amb l'Alyssa Milano, la que feia de Phoebe Halliwell, la germana petita del trio. Ara té 45 anys i igual que abans de Charmed tenia experiència en televisió, per exemple en 40 episodis de Melrose Place entre 1997 i 1998, després també va fer força papers a la petita pantalla, mentre que al cine ha fet papers petits.

Doncs bé, se l'ha pogut veure, per exemple, en 10 episodis de My Name is Earl (2007-2008), el paper principal que va fer a Mistresses (2013-2014), i aquest any ha començat a protagonitzar Insatiable (a la foto).

A la dreta tenim la Holly Marie Combs, la germana mitjana, la Piper, que té 44 anys i no ha fet cine des que el 2001 va aparèixer fent d'ella mateixa a Ocean's Eleven.

A la televisió abans havia sortit a Picket Fences (1992-1996) i el més destacat que va fer després de la sèrie de les germanes embruixades va ser Pretty Little Liars, entre 2010 i 2017 (a la foto). No ha fet gran cosa més, però.

El seu gran amor era en Leo Wyatt, l'àngel interpretat per en Brian Krause, ara amb 49 anys i naturalment l'home de la dreta de la foto.

És una imatge que pertany a la pel·lícula Be Afraid, de 2017, i és que s'ha dedicat sobretot a fer cinema, en projectes no gaire coneguts, això sí. En televisió, després de Charmed, el paper pel qual sens dubte és més recordat, només ha fet alguns petits papers, i a sobre molt esporàdics.

L'altre personatge masculí destacable de la sèrie, i molt interessant, per cert, era en Cole Turner, que tenia la cara i la veu d'en Julian McMahon (ara amb 50 anys) i era el gran amor en aquest cas de la Phoebe.

En aquella època era conegut també pel seu paper de Dr. Doom a les pel·lícules dels 4 Fantàstics, però sens dubte és un actor que associarem sempre a Nip/Tuck, que va coprotagonitzar durant els seus 100 episodis, entre 2003 i 2010. A banda d'això, una mica de cinema (a la foto, a Swinging Safari, de 2018) i a la televisió un paper en 6 episodis de Runaways.

A Nip/Tuck també va sortir, però durant 5 capítols, la Rose McGowan, de 45 anys, que va substituir la Shannen Doherty com a tercera germana, tot i que argumentalment es va presentar com el descobriment d'una quarta germana, de fet mitja germana.

Allò va ser el 2009, i va ser el més llarg que va tornar a fer a la petita pantalla juntament amb els 6 episodis de Chosen del 2014. Al cinema va destacar el 2007, en què estava de moda precisament gràcies a Charmed, pels seus respectius papers al projecte Tarantino-Rodríguez anomenat Grindhouse, amb les pel·lícules Death Proof i Planet Terror. La imatge pertany a la pel·lícula The Sound, de 2017.

He deixat per al final l'actriu per la qual vaig començar a veure la sèrie, i que acabo d'esmentar perquè la Rose McGowan la va substituir. Es tracta de la Shannen Doherty, la inoblidable Prue, que van forçar a abandonar la sèrie perquè era problemàtica -li havia passat el mateix a Beverly Hills 90210- i que actualment té 47 anys.

A la imatge se la pot veure recuperant-se d'un càncer de mama que es va complicar, i la lluita contra el qual ha estat documentant a través de les xarxes socials amb tota mena de detalls, esdevenint d'aquesta manera un altaveu en la lluita contra aquesta terrible malaltia.

Pel que fa a la seva carrera, com que s'està guarint torna a tenir projectes en marxa tant a la televisió com a la gran pantalla, però fins ara ha fet molt poca cosa al cinema, tot i la recordada Mallrats (1995), i a la televisió, després de Charmed, va sortir per exemple en 11 episodis de North Shore i en 8 de la primera temporada de 90210 (2008-2009), que pertany a l'univers de Beverly Hills 90210 i que va representar l'enèsima oportunitat per a l'eterna rebel de treballar amb aquesta gent a qui ja havia donat tants maldecaps.

El 2015, juntament amb la seva amiga de l'ànima Holly Marie Combs, amistat que havia estat la causa de l'enfrontament amb l'Alyssa Milano que va acabar amb l'acomiadament de la Shannen de Charmed, va fer un reality show de 6 episodis anomenat Off the Map with Shannen & Holly.

Doncs bé, hem vist què se n'ha fet, dels personatges principals d'aquella sèrie que algun dia vull tornar a veure des del principi i, per fi, sencera. I, en general, queda clar que va ser el paper més important de les vides d'aquestes actrius.