Toca interrompre altre cop els plans que tenia per al blog perquè, de tant en tant, ens deixa algú del món de l'oci cultural que nodreix Cementiri de Pneumàtics i que em toca de més a prop, i avui he de parlar d'una actriu que sabia que tard o d'hora ens deixaria, perquè estava greument malalta des de feia anys i la cosa no millorava, però sempre és dolorós quan el final es confirma.
S'ha mort la Shannen Doherty (1971-2024), a l'edat de 53 anys, a causa d'un càncer que el 2015 va anunciar que tenia, el 2017 havia remès i el 2020 va tornar en estadi 4, cosa que feia esperar el pitjor i, després de 4 anys, així ha estat.
Ja feia un temps que en parlava obertament i es preparava per a aquest moment, encarregant-se de tot de coses que no volia passar-li a la seva mare un cop no hi fos, i fins i tot he llegit que va aconseguir divorciar-se, després de molts mesos intentant-ho, just un dia abans de morir-se. Tanmateix, fa unes setmanes s'havia mostrat esperançada respecte a possibles noves vies de tractament de la malaltia, però no hi ha estat a temps.
Nascuda a Memphis, a l'estat de Tennessee (Estats Units), com a Shannen Maria Doherty, va començar a actuar a la televisió de ben petita, i en aquesta etapa el seu paper més conegut va ser el de Jenny a Little House on the Prairie, a l'última temporada, amb 11 anys.
Després va començar a despuntar amb coses com la pel·lícula Girls Just Want to Have Fun (1985), al costat de la Sarah Jessica Parker i la Helen Hunt, o la sèrie Our House (1986-1988), a més de la pel·lícula Heathers (1988), però el paper amb el que va fer un salt enorme al món de la fama va ser el següent.
Ella va ser la cara i la veu de la Brenda Walsh de Beverly Hills 90210 de 1990 a 1994, un personatge emblemàtic de la televisió dels anys 90 que és com la majoria de nosaltres la va conèixer. En aquella època, la meva germana mirava la sèrie a Telecinco i se'n parlava a les revistes que es comprava, però jo no hi estava interessat perquè eren "coses de nenes". Tot i així, m'havia fixat en el personatge des de lluny i he de dir que va ser un dels meus crushes televisius.
Anys després, quan la sèrie s'apropava al seu final i ella ja no hi sortia, en vaig veure uns quants episodis, però va ser el 2006, amb l'arribada de la versió catalana sencera al K3 -hi havia hagut doblatge en català en desconnexió territorial a Telecinco, però no de tota la sèrie-, i amb una predisposició diferent gràcies a la relativa maduresa adquirida per part meva amb els anys, la vaig veure sencera i es va convertir en una de les meves sèries preferides.
Pel que fa a la Shannen, en va marxar després de la quarta temporada perquè la van acomiadar a causa dels conflictes amb els companys (en algun cas arribant a les mans i tot) i els continus retards a l'hora de presentar-se al set de rodatge que feien anar malament tothom, com explicava en aquesta entrevista (en anglès), on admet que es va guanyar la reputació d'actriu difícil de tractar, però també explica que tot plegat venia dels problemes personals que tenia i dels perills de la fama sobtada.
Aquest brevíssim vídeo pertany a un gag de la pel·lícula Mallrats (1995), una de les mítiques del director Kevin Smith, per al qual va fer un cameo després a Jay and Silent Bob Strike Back (2001) i amb qui va mantenir una amistat des que es van conèixer.
Al clip veiem com el personatge interpretat per l'Ethan Suplee, en veure-la, li pregunta si és la Brenda (de Beverly Hills 90210), una referència que ja es produeix a la presentació del personatge a l'inici de la pel·lícula. Resulta curiós que, havent estat acomiadada de la sèrie, i volent continuar la seva carrera, acceptés aquestes bromes, però sempre està bé prendre's les coses amb humor.
Si bé la vaig seguir com una de les protagonistes d'una sèrie que ja començava a ser antiga, i la pel·lícula de Mallrats la vaig veure molts anys més tard, sí que vaig poder ser testimoni del seu èxit següent en el moment que tocava: el 1998 arribaria Charmed, el seu altre gran paper, on feia de Prue Halliwell, una de les tres germanes bruixes (bones) de San Francisco.
El seu personatge, però, va marxar de la sèrie abans d'hora un altre cop, el 2001, després de la tercera temporada. Curiosament, estava produïda per l'Aaron Spelling, que ja l'havia contractat i acomiadat a l'altra sèrie. Però també fa poc, en els últims mesos de la seva vida, va explicar (o més aviat hi va insistir) que el seu segon acomiadament es va produir per tensions amb una de les coprotagonistes, l'Alyssa Milano.
Després de Charmed va tenir una etapa de perfil més baix i poc èxit amb un programa de càmera oculta (Scare Tactics), una sèrie cancel·lada després d'una temporada, North Shore (2004-2005), o un reality show sobre ruptures i confessions incòmodes, Breaking Up With Shannen Doherty (2006) que tampoc va durar gaire. Però el 2008 va tenir una mica més d'encert en reprendre el paper de Brenda a 90210, la seqüela de Beverly Hills 90210 on també tornaven alguns altres intèrprets de la sèrie original, ara convertits en adults fets i drets. Ella hi va participar en 7 episodis entre 2008 i 2009. Al capdavall, ja no eren elles les protagonistes, sinó que havien passat a tenir-hi un paper secundari.
El tema dels retrobaments li agradava, perquè el 2014 va fer un altre reality amb la Holly Marie Combs, la Piper de Charmed, i el 2016 la tindríem a la sèrie que suposava el reboot de la pel·lícula Heathers, que havia coprotagonitzat, ara fent de mare d'un dels personatges.
El més sonat d'aquests retrobaments, però, segurament va ser BH90210, una sèrie de 6 episodis emesa el 2019 en què tant ella com la resta del repartiment principal de Beverly Hills 90210 -excepte en Luke Perry, que feia poc que s'havia mort de manera sobtada- interpretaven unes versions dramatitzades de si mateixos, amb elements de les seves respectives vides reals.
Precisament amb ell va formar una de les parelles fictícies més emblemàtiques de la televisió dels anys 90, i ara ja no és amb nosaltres cap dels dos.
No he repassat tota la seva carrera, però vull acabar dient que l'últim paper televisiu que consta al seu currículum és el telefilm List of a Lifetime, de 2021, però en pel·lícules aquest any s'ha estrenat sota demanda Darkness of Man, i com a papers pòstums la tindrem a How to Make a Deal with the Devil i Bukowski.
Descansi en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada