Sèries: Virgin River

Ja no és cap novetat per a ningú, i jo ho he dit moltes vegades en parlar-vos de sèries, que a la televisió fa anys que s'hi fan coses de molta qualitat, tant argumental com pel que fa a estàndards de producció, i és per això que intèrprets de gran prestigi fan estades més o menys llargues a la ja no tan petita pantalla, cosa que abans era una etapa que potser preferien oblidar del seu passat d'abans de saltar al cinema.

Doncs bé, això no significa que s'hagin deixat de fer coses més lleugeres, però que també són satisfactòries quan es busca una altra mena de producte, i el que us porto avui és pràcticament el que podríem considerar un telefilm de diumenge a la tarda, farcit de tòpics, forats de guió i girs poc versemblants, però és tan addictiu que el podem qualificar de "plaer culpable".

Virgin River és el nom d'aquesta sèrie basada en unes novel·les de Robyn Carr, i que podem veure a Netflix des de 2019, tot i que a casa ens hi hem posat aquest mateix any. De moment se n'han fet 5 temporades que sumen un total de 54 episodis, i ens els hem ventilat en un temps relativament curt. Per alguna cosa deu ser.

La història comença quan la seva protagonista, la infermera i llevadora Mel Monroe (Alexandra Breckenridge, vist a This is Us en un paper recurrent), deixa Los Angeles per fer un canvi radical de vida i se'n va a viure al fictici poble muntanyenc de Virgin River, també a Califòrnia.

Ho fa responent a un anunci de feina que l'alcaldessa del poble, la Hope McCrea (Annette O'Toole), penja a internet pintant-ho tot plegat més bonic del que és, com sol passar, començant pel fet que el metge per al qual ha de treballar no ha demanat en cap moment una ajudant, fet que provoca friccions amb la protagonista des del primer episodi.

La Mel, en tot cas, és una persona competent, dolça i amable, però ha viscut unes quantes tragèdies personals sobre les quals triga a obrir-se amb els habitants del poble, un d'aquells llocs tradicionals en què l'arribada d'una persona nova és la cosa més excitant que pot arribar a passar.

A Virgin River hi coneix en Jack Sheridan (Martin Henderson, vist a Grey's Anatomy), l'amo del bar i veterà de l'Iraq, un bon paio però també força tancat i poc disposat a parlar de si mateix, el típic que vol solucionar tots els seus problemes sense ajuda, segons aquesta imatge d'"home com cal" que la societat ens ven constantment.

En Jack s'enamora de la Mel al primer capítol i provarà de conquerir-la, però la seva situació sentimental, quan comença la història, és una mica més complicada del que li agradaria, atès que està sortint -encara que ell sempre li hagi dit que no era res seriós- amb una dona, la Charmaine (Lauren Hammersley), que no es pren gens, però gens bé, el desenvolupament dels esdeveniments.

L'alcaldessa que dèiem, la Hope, és un dels personatges més importants de la sèrie, amb una personalitat decidida i, això sí, una xafarderia que sembla una característica pròpia de totes les dones de certa edat de la sèrie.

Manté alguna rivalitat, i també una curiosa relació d'amor-odi amb el doctor Mullins, que després entendrem d'on ve i com evoluciona. Ella mateixa, com a personatge, es va transformant lentament i aprenem a apreciar-la malgrat les seves particularitats.

Per al·lusions, que ja tocava, tenim en Vernon "Doc" Mullins (Tim Matheson) el metge del poble, que s'encarrega de tot, i que sembla que sempre té força feina, tot i que es tracta d'un poble bonic però perdut a dalt de la muntanya.

En Doc és tossut, no vol admetre que es fa gran i necessita ajuda, però també és un home recte i en qui es pot confiar. A més, encara que costi, és capaç de mostrar certa flexibilitat quan l'ocasió l'hi obliga.

Al bar, en Jack no hi treballa sol, sinó que hi té una mà dreta imprescindible que és en John "Preacher" Middleton (Colin Lawrence), hàbil cuiner que a més és un tros de pa de la mida d'un campanar, i força enamoradís també.

Al principi de la sèrie vol guanyar-se el favor de la Paige, la rebostera del poble, que viu amb el seu fill i clarament amaga alguna cosa. El veurem comprometre's per ella i també precipitar-se en qüestions amoroses en general, i coneix en Jack d'haver lluitat amb ell a l'Iraq. Sigui com sigui, és un paio en qui es pot confiar.

Amb ells també hi havia en Daniel Brady (Benjamin Hollingsworth), més jove, que també treballa al bar però que no pot abandonar les seves maneres rebels, el somni de qualsevol noia amant del tipus Dylan (de Beverly Hills 90210). 

En Jack el protegeix i li'n deixa passar moltes perquè se sent responsable d'ell, ja ho havia estat a la guerra, però en Brady (així l'anomenen sempre) fa tot el que pot per fer-lo empipar. És un dels personatges que més i millor evolucionen de la sèrie, i l'acabem estimant força. També viurà una bonica però accidentada història d'amor.

La història de Virgin River no tindria gaire interès si els únics conflictes fossin les discussions i els malentesos, de manera que hi havia d'haver un dolent, i aquest és en Calvin (David Cubitt, vist a Medium), el líder d'una organització que trafica amb cànnabis, tot i que després la cosa puja de nivell perquè, probablement, només amb herba era una mica ridícula com a representant del crim.

La seva gent viu en un assentament proper a Virgin River i normalment no empipa gaire, però després les seves accions tenen conseqüències força greus per als protagonistes.

Acabarem el repàs de personatges amb la Brie Sheridan (Zibby Allen), que arriba al poble ben entrada la sèrie i que fa d'una de les germanes d'en Jack, que s'instal·la a l'habitació que hi ha damunt del bar de manera inicialment temporal.

Tot i que primer la veiem adoptar un aire misteriós i una mica rebel, esdevé un dels personatges més entranyables del repartiment i agafa un protagonisme inesperat a mesura que avança la sèrie.

Virgin River és una sèrie romanticota, ensucrada, si no us agrada aquest gènere us recomano que en fugiu, i com deia al principi té vicis de telefilm de diumenge a la tarda. Fins i tot hi ha personatges que podríem dir que estan mal construïts, com el d'una noia que arriba al poble semblant una cosa i després contradient aquest perfil sense cap explicació, transformant-se massa i massa de pressa. 

A més, malgrat que duem cinc temporades -i ha de continuar-, se suposa que l'acció té lloc durant pocs mesos, cosa que fa inversemblants segons quins canvis en les situacions i les relacions entre els personatges.

Per acabar-ho d'adobar, la direcció és una mica erràtica, i té la mania d'acabar alguns episodis amb cliffhangers o situacions crítiques que a l'episodi següent ens expliquen sense mostrar-nos el que ha passat realment, com si no fos gaire important i només haguessin volgut provocar aquest efecte per enganxar-nos.

Però, encara que sigui una sèrie a la qual li falta poliment, el cert és que enganxa, i no hi falten les traïcions, els amors tràgics, els accidents, les malalties, els naixements, les morts i fins i tot les catàstrofes naturals.

Se li poden trobar molts defectes, però si no hi busqueu "alta televisió" és una sèrie perfectament vàlida, i si us hi poseu us trobareu com jo, esperant que diguin quan punyeta pensen llançar-ne la sisena temporada.