Lectures: Nina trencada

Abans de començar aquesta nova i humil crítica literària vull fer un avís, perquè m'agrada ser honest i dir les coses com són: encara que tractaré aquesta ressenya com la de qualsevol altre llibre, he de dir que conec personalment la seva autora, amb qui tinc tractes laborals i trobo que una bona relació dins d'aquest context. 

Tot i així, miraré de ser el més sincer possible amb la meva opinió sobre el seu llibre, que precisament per aquesta relació que existeix em va fer il·lusió que pogués escriure i publicar, i que vaig comprar -i vaig fer que em dediqués- quan en vaig tenir ocasió, poc abans de Sant Jordi. 

Nina trencada, de Voliana Edicions, és la primera novel·la de la Marta Moya Guillén, amb 301 pàgines i data de publicació de l'1 de març de 2024. 

Forma part de la col·lecció Falciot negre de l'editorial, i això és així perquè es tracta d'una novel·la negra, la història d'un crim i la subsegüent investigació ambientats en un moment indeterminat de l'actualitat, i a Catalunya, concretament Barcelona, Puigcerdà i Manresa. La premissa: l'assassinat d'un dels homes més rics de Catalunya la matinada d'una Diada de Sant Jordi en un hotel, i la implicació en tot l'assumpte d'un humil treballador i el sotsinspector que duu el cas.

Per la naturalesa de la història no en puc donar gaires detalls, però en la seva opera prima l'autora presenta un relat ameníssim, que enganxa de mala manera, i jo que tinc poc temps lliure i veig com les lectures són les més afectades per això, atès que no acostumo a tenir gaires ocasions de fer llargues sessions -i quan les faig és en detriment d'altres aficions que tinc i a les que acostumo a donar més prioritat-, me'l vaig llegir en relativament poc temps, senyal inequívoc que tenia moltes ganes de seguir la història.

I és que, tot i que ja és una cosa que s'espera del gènere, el cert és que a Nina trencada hi ha girs, cops de timó importants, especialment a la segona meitat, i és un recurs que com més ens acostem a les últimes pàgines més es fa servir, però no d'una manera artificialment enganyosa, sinó que nosaltres, com a lectores i lectors, vivim a través de la desorientació de l'investigador del cas. Al tram final seria recomanable, fins i tot, posar-se el cinturó de seguretat.

He dit al principi que seria sincer i honest, i he de dir que, malgrat totes aquestes coses bones que n'he dit i recomanar-ne la lectura, com que em dedico precisament a la revisió -i d'això conec l'autora, que també és traductora de manga, sector on treballo-, no puc desconnectar mai aquest xip, i així com sovint destaco problemes de traducció als llibres que no estan escrits originalment en llengua catalana, en aquest cas en què sí que és la llengua d'escriptura he de dir que al text li cal una repassada general per acabar de ser rodó del tot des del punt de vista ortogràfic i lèxic, perquè he detectat cosetes millorables aquí i allà, i això és un problema de revisió, fase a la qual normalment no es dona prou importància. Tanmateix, hi insisteixo: hi trobem una bona novel·la negra contemporània catalana, i amb això, per ara i amb futures reedicions encara lluny, n'hi ha prou.