Lectures: Els meus dies al cafè Torunka

Quan estic acabant un llibre tinc més o menys pensat quin vull llegir a continuació, però de vegades me n'entra algun d'inesperat, normalment de la biblioteca. El d'aquesta vegada, però, té un origen diferent: resulta que on treballo es tradueix manga i anime, però també llibres d'altres menes, entre les quals alguna novel·la, i d'aquest, la mostra del qual em va arribar a les mans fa poc, no en sabia res, perquè no havia participat en cap fase del projecte. I va ser una agradable sorpresa veure a l'oficina una novetat de novel·la japonesa en català, de manera que me l'havia d'endur en informal préstec tant sí com no.

Em va fer la sensació que seria molt amè, molt agradable de llegir, i ara que me l'he acabat puc confirmar-ho, perquè quan em posen al davant drames quotidians japonesos, em costa parar.

Els meus dies al cafè Torunka, de Satoshi Yagisawa, es va publicar al Japó com a Junkissa Torunka l'any 2013, i és la tercera novel·la de l'autor, després de les també editades en català Els meus dies a la llibreria Morisaki (2010) i Amics i llibres a Jinbôchô (2011).

Navona Editorial ens les ha portat, com també la tercera, aquest cop amb traducció de Marta Moya, de qui ja vaig parlar perquè vaig ressenyar-ne la primera novel·la com a escriptora, i ha estat aquest proppassat mes de març, per tant el llibre encara conserva certa calor del forn. 

Després d'aquesta introducció suposo que voleu saber de què va, el llibre, així que fil a l'agulla: Els meus dies al cafè Torunka és un relat en tres capítols que gira al voltant d'una petita cafeteria amagada en un carreró de Tòquio, un espai tranquil i tradicional -en el funcionament i en la preparació del producte en què es basa el seu negoci- regentat per un home amb l'ajuda d'un cambrer jovenet i, ocasionalment, la seva filla adolescent. 

A cada capítol l'autor adopta el punt de vista d'un personatge diferent, començant per aquest cambrer, que rep la visita d'una misteriosa clienta que assegura que el coneix d'una altra vida. Després, tenim la història d'un dels clients habituals del cafè i la seva relació amb una altra de les clientes, que ve de lluny i és tangencial, però d'allò més dramàtica.

Per acabar, se'ns explica, a través de la Shizuku, la filla de l'amo, tant la seva pròpia història com la de la família, amb tragèdia inclosa, de manera que acabem tenint una idea del rerefons dels personatges més importants i de la història de la cafeteria i del tranquil barri.

Yagisawa ens ho explica amb un estil senzill, sense floritures, que es llegeix de pressa i amb moltes ganes malgrat el caràcter tranquil que desprenen les històries quotidianes que explica, totes amb un punt més o menys intens de dramatisme pel que fa a les relacions sentimentals, sense oblidar temes com la pèrdua, l'abandó i la mort com a element sempre present en el passat dels personatges. I, encara que sembli mentida amb el que acabo de dir, tot plegat desprèn un bon rotllo que ens deixa molt satisfets quan en llegim l'última pàgina.

M'ha agradat molt, el que he vist aquí, i sens dubte seguiré de prop aquest autor, així que aniré fent una ullada a la biblioteca, aquest cop pública, per veure si en trobo els altres llibres publicats fins ara i, com sempre, si això passa n'acabaré parlant aquí.

 

Lectures: Nina trencada

Abans de començar aquesta nova i humil crítica literària vull fer un avís, perquè m'agrada ser honest i dir les coses com són: encara que tractaré aquesta ressenya com la de qualsevol altre llibre, he de dir que conec personalment la seva autora, amb qui tinc tractes laborals i trobo que una bona relació dins d'aquest context. 

Tot i així, miraré de ser el més sincer possible amb la meva opinió sobre el seu llibre, que precisament per aquesta relació que existeix em va fer il·lusió que pogués escriure i publicar, i que vaig comprar -i vaig fer que em dediqués- quan en vaig tenir ocasió, poc abans de Sant Jordi. 

Nina trencada, de Voliana Edicions, és la primera novel·la de la Marta Moya Guillén, amb 301 pàgines i data de publicació de l'1 de març de 2024. 

Forma part de la col·lecció Falciot negre de l'editorial, i això és així perquè es tracta d'una novel·la negra, la història d'un crim i la subsegüent investigació ambientats en un moment indeterminat de l'actualitat, i a Catalunya, concretament Barcelona, Puigcerdà i Manresa. La premissa: l'assassinat d'un dels homes més rics de Catalunya la matinada d'una Diada de Sant Jordi en un hotel, i la implicació en tot l'assumpte d'un humil treballador i el sotsinspector que duu el cas.

Per la naturalesa de la història no en puc donar gaires detalls, però en la seva opera prima l'autora presenta un relat ameníssim, que enganxa de mala manera, i jo que tinc poc temps lliure i veig com les lectures són les més afectades per això, atès que no acostumo a tenir gaires ocasions de fer llargues sessions -i quan les faig és en detriment d'altres aficions que tinc i a les que acostumo a donar més prioritat-, me'l vaig llegir en relativament poc temps, senyal inequívoc que tenia moltes ganes de seguir la història.

I és que, tot i que ja és una cosa que s'espera del gènere, el cert és que a Nina trencada hi ha girs, cops de timó importants, especialment a la segona meitat, i és un recurs que com més ens acostem a les últimes pàgines més es fa servir, però no d'una manera artificialment enganyosa, sinó que nosaltres, com a lectores i lectors, vivim a través de la desorientació de l'investigador del cas. Al tram final seria recomanable, fins i tot, posar-se el cinturó de seguretat.

He dit al principi que seria sincer i honest, i he de dir que, malgrat totes aquestes coses bones que n'he dit i recomanar-ne la lectura, com que em dedico precisament a la revisió -i d'això conec l'autora, que també és traductora de manga, sector on treballo-, no puc desconnectar mai aquest xip, i així com sovint destaco problemes de traducció als llibres que no estan escrits originalment en llengua catalana, en aquest cas en què sí que és la llengua d'escriptura he de dir que al text li cal una repassada general per acabar de ser rodó del tot des del punt de vista ortogràfic i lèxic, perquè he detectat cosetes millorables aquí i allà, i això és un problema de revisió, fase a la qual normalment no es dona prou importància. Tanmateix, hi insisteixo: hi trobem una bona novel·la negra contemporània catalana, i amb això, per ara i amb futures reedicions encara lluny, n'hi ha prou.