El temps no perdona: Desperate Housewives

Seria totalment comprensible que qualsevol que hagués vist o tingués una mínima idea de com era aquesta sèrie pensés que jo no en soc el públic objectiu. No, probablement no ho soc. I què? Com a sèrie d'estil culebrot trobo que és excel·lent i ja la vaig elogiar prou a l'entrada que li vaig dedicar quan es va acabar, ara ja en fa 8 anys.

Però els anys han anat passant i és un bon moment per saber què se n'ha fet, dels entranyables personatges de Desperate Housewives, què han fet durant aquest temps i com els han tractat els anys.

Comencem amb la Felicity Huffman, la Lynette Scavo, la mare més prolífica del repartiment, amb quatre criatures.

L'actriu ara té 57 anys i ja durant la sèrie es va fer encara més famosa pels seus moltíssims premis gràcies al seu rol protagonista a la pel·lícula Transamerica (2005). Després de la sèrie va tornar al cinema, però no hi va fer gaires coses, mentre que a la televisió va destacar sobretot per la sèrie antològica American Crime (2015-2017), el 2018 va aparèixer en 10 episodis de Get Shorty i l'any 2019 va protagonitzar la minisèrie When They See Us. El mateix any va tenir el paper principal del film Tammy's Always Dying, a la foto.

Pel que fa a la Teri Hatcher, que era la Susan Mayer, la mare separada de la sèrie, però també la que tenia la filla més gran, no ha fet tantes coses, però tampoc no s'ha estat quieta. Ara té, per cert, 55 anys.

En cinema, després de la sèrie, bàsicament va posar la veu a un personatge de les dues entregues d'Avions, i com a interpretació completa la tenim a Madness in the Method, de 2019. I prou. En televisió va aparèixer en 4 episodis de Jane by Design el mateix 2012 de finalització de la sèrie, 11 episodis de The Odd Couple (2016-2017) i 8 més a Supergirl el 2017. La imatge correspon al talk show irlandès All Round to Mrs. Brown, on va aparèixer el 2019.

La Marcia Cross, l'elegantíssima i refinadíssima Bree Van de Kamp, ara té 58 anys, i no es pot dir que hagi fet gaires coses ni en cinema ni en televisió, després del seu premiat pas per Desperate Housewives.

El més destacable és el paper de presidenta dels Estats Units que va fer a Quantico, on va aparèixer puntualment durant els tres anys que va durar la sèrie, de 2015 a 2018.

La vanitosa Gaby Solís tenia la veu i l'aspecte de l'Eva Longoria, la més jove del grup, que també ho és a la vida real, amb 45 anys actualment.

Ella sí que ha estat força activa des que va acabar la sèrie, amb unes quantes pel·lícules, una de les més recents, de 2019, Dora and the Lost City of Gold, l'adaptació a imatge real de les aventures de la Dora, l'exploradora.

En televisió destaquen 4 episodis a la segona temporada de Brooklyn Nine-Nine (2014-2015), el paper protagonista de Telenovela (2015-2016), tot i que van ser només 11 episodis perquè no la sèrie va ser cancel·lada, i 3 aparicions a Empire (2017).

La Nicolette Sheridan feia d'Edie Britt, la "dolenta" de la sèrie, que al final no era res més que una dona desesperada de veritat, un personatge tràgic que només volia ser estimat, i que en algun moment es podia dir que era la cinquena del grup, tot i que de manera temporal i agafat amb pinces.

Doncs bé, ara té 56 anys i no és que hagi fet gaires coses després d'aquell paper que va interpretar durant 92 episodis fins que va deixar la sèrie el 2009, però va arribar a sortir en 22 dels capítols del reboot de Dynasty, entre 2018 i 2019. Per desgràcia va haver de deixar aquest paper per fer-se càrrec de la seva mare, moribunda.

Tampoc podem oblidar la Katherine Mayfair, que va entrar a la sèrie a la quarta temporada i s'hi va estar un temps, amb un total de 55 episodis. La rival de la Bree pel que fa a mestresses de casa perfectes estava interpretada per la Dana Delany, que actualment té 64 anys i, per tant, seria la més gran.

A Desperate Housewives era un personatge secundari, però després d'allò ha fet força coses, incloent-hi ha el paper protagonista de Body of Proof (2011-2013), 20 episodis entre 2014 i 2017 de Hand of God i 5 de The Comedians (2015), a més de l'única temporada, per cancel·lació, de The Code (2019), a la qual pertany la imatge.

Evidentment no m'oblido de la Mary Alice Young, l'autèntic cinquè membre de la colla, que se suïcida al primer episodi de la sèrie, però que és present en forma de narradora en off, i de vegades també de cos sencer en flashbacks, durant tota la sèrie.

La interpretava la Brenda Strong, que ara té 60 anys, i que després d'aquell recordat paper ha pogut aparèixer en 40 episodis del reboot de Dallas (2012-2014), en 4 de The 100 (el 2016 i el 2019), 4 més de Fear the Walking Dead (2016-2017), 18 episodis fins ara de Supergirl (des de 2016) i 21 a 13 Reasons Why (des de 2018). Déu n'hi do.

Passem als homes, que eren personatges secundaris però també entranyables, i per ordre de correspondència amb les dones que hem presentat toca en Tom Scavo, interpretat per un Doug Savant, de 56 anys, que després de la sèrie ha fet força aparicions d'un sol episodi en un munt de sèries, dos com a molt. Per tant, podem dir que el seu millor moment ja va passar.

A continuació tocaria la parella de la Susan, en Mike Delfino, paper que feia en James Denton. Amb 57 anys també ha fet moltes petites aparicions televisives, però també és veritat que des de 2015 apareix en un dels papers principals de Good Witch.

El marit de la Bree era, a la primera temporada, perquè després se'n va separar, en Rex Van de Kamp, interpretat per l'Steven Culp. No va fer gran cosa després de la sèrie, però podem destacar que el 2019 va sortir a American Horror Story: 1984. Ah, i ara té 64 anys.

Més endavant va conèixer l'Orson Hodge, un home fet a mida per a ella, que era la cara més coneguda de tot el repartiment, un Kyle MacLachlan que ara té 61 anys i que podrem veure a Atlantic Crossing (a la foto), però que després de Desperate Housewives va continuar tenint l'èxit professional de què ja gaudia abans.

Se l'ha pogut veure a How I Met Your Mother en 7 episodis entre 2010 i 2014, en 24 de Portlandia (2011-2018), en 13 de Marvel's Agents of S.H.I.E.L.D. (2014-2015), a la nova temporada de la sèrie que el va fer famós als 90, Twin Peaks (2017) i a Carol's Second Act (2019-2020), entre altres papers.

El marit de la Gaby, en Carlos Solís, era interpretat per en Ricardo Antonio Chavira, que ara té 48 anys i, juntament amb la seva dona a la ficció, és el més jove del repartiment de la mítica sèrie.

Després va sortir en 13 episodis de Welcome to the Family (2013), en 7 de Santa Clarita Diet (2017), en 8 de Jane the Virgin (2016-2017), en 15 de Scandal (2016-2017) i properament el veurem a la sèrie Selena, que prepara Netflix. Com podem veure, entre els homes, i amb el permís del mestre MacLachlan, és el que ha tingut més èxit després de Desperate Housewives.

Acabem amb un altre a qui les coses tampoc no li han anat malament: el vidu de la Mary Alice, en Paul Young, era un paper dut a terme per en Mark Moses. 

Aquest home té, actualment, 62 anys, i després de la sèrie se l'ha pogut veure a Mad Men (21 episodis entre 2007 i 2015), Homeland (7 episodis el 2014) i The Last Ship (16 capítols entre 2015 i 2016), entre altres coses. Des d'aquest mateix 2020 apareix com a protagonista a Deputy.

Com hem pogut veure, les i els intèrprets dels personatges principals de la sèrie han tingut sorts diverses en la seva carrera després d'aquests importantíssims papers. Per a algunes i alguns va ser el punt àlgid (tot i que encara els queden anys de vida, si tot va bé, per recuperar la fama), però d'altres, tot i que sens dubte van rebre un gran impuls gràcies a aquells papers, han continuat treballant en produccions d'èxit.

On he vist aquesta cara?

Si sou, com jo, consumidors de moltes sèries (i per moltes que en veig hi ha gent que encara en veu més), i si teniu bona memòria per a les cares, segurament sovint us passa que veient els personatges d'una sèrie us ve al cap on més heu vist aquells actors i aquelles actrius.

A banda d'aquest fenomen, que és d'allò més lògic i gens sorprenent, potser també us heu fixat —almenys jo ho he fet— en un altre de relacionat: sovint les cares que ens sonen vénen acompanyades per d'altres que havíem vist en el mateix producte que les primeres. Us en posaré alguns exemples, curiosament en tots els casos extrets de The Killing, on el fenomen es produïa en un grau tan alt que em va motivar a redactar aquesta entrada.

Un dels personatges principals de les dues primeres temporades d'aquesta sèrie que al final no es cancel·la és la Mitch Larsen, interpretada per la Michelle Forbes, que havíem vist per exemple a Battlestar Galactica com a almirall Helena Cain.

Doncs bé, d'aquella sèrie (en la versió dels anys 2000, que és la que vaig veure), trobem a The Killing fins a 3 actors més:

En Tahmoh Penikett, que fa de pare del fill de la protagonista... i de capità Karl Agathon a Battlestar Galactica.

En Callum Keith Rennie, que és el promès de la Sarah Linden quan comença la sèrie... i a Battlestar Galactica era el cylon Leoben.

I l'Aaron Douglas, que és un funcionari de presons que debuta a la temporada 3. Impossible d'oblidar en el seu paper de "Chief" Tyrol a Battlestar Galactica.

Però si de la "pedrera" (no en diríem així en realitat, perquè tots eren veterans) de Battlestar Galactica els responsables de The Killing en van treure 4 actors, també vaig detectar altres patrons i fins i tot del mateix gènere. Stargate: SG-1 i Stargate: Atlantis són dues produccions on també trobem actors que després sortirien a The Killing. El mateix Aaron Douglas havia sortit a Stargate: SG-1 fent dos papers diferents d'un episodi cadascun, però n'hi ha més:

En Garry Chalk apareix fent de tinent Oakes, però potser l'havíeu vist a Stargate SG-1 com el coronel rus Chekov.

A la tercera temporada surt en Ben Cotton fent de jove pastor Mike, però on més l'havíem vist? Doncs a Stargate: Atlantis, fent un paper menys que secundari, el del doctor Kavanagh. Però ep, que mirant la base de dades IMDB he trobat que també va sortir a la pel·lícula Battlestar Galactica: Razor i a The 4400. 

I qui sortia a The 4400, fent de Jordan Collier? Doncs en Billy Campbell, el candidat a l'alcaldia de Seattle, Darren Richmond, un dels personatges principals de les dues primeres temporades de The Killing.

Aquest senyor es diu Mark Moses i a banda de fer de tinent Carlson a la tercera temporada té una cara coneguda per exemple pels fans de Desperate Housewives i Mad Men, dues sèries enormement populars. 

I és clar, si esmento aquestes dues sèries que fins ara no havien sortit a l'entrada és perquè hi ha altres actors a The Killing que van sortir-hi. De fet, en tots dos casos, de manera que del fil d'en Mark Moses en surten dos. Comencem amb el primer.

En Jonathan Cake apareix en un únic episodi de The Killing, però no en diré res perquè rebentaria part de la trama. El cas és que amb aquell únic episodi en vaig tenir prou per a recordar-lo de Desperate Housewives.

Al fil de Mad Men trobem en Brian Markinson, que fa de Gil Sloane a The Killing però que a la sèrie protagonitzada per publicistes de Nova York dels anys seixanta és el metge veí d'en Don Draper a la sisena temporada.

Evidentment tots ells, i els altres actors dels quals no he parlat, han aparegut en papers més o menys importants en un munt de produccions, però el que volia retratar amb aquesta entrada és la coincidència de més de dos d'ells (o més encara, com en el cas de Battlestar Galactica) en una mateixa sèrie anterior, encara que no sempre interactuïn entre si. 

La qüestió és que sembla que els responsables de càsting, o els productors, o els directors de les sèries —se m'escapa— són seguidors d'altres sèries, es fixen en qui hi treballa i, si poden, en contracten alguns intèrprets per a les seves pròpies produccions.

Si us penseu que són paranoies meves, deixeu que us en posi un altre exemple: a l'aclamada però prematurament cancel·lada Deadwood, de l'HBO, hi sortien diversos actors i actrius que després també van aparèixer, no necessàriament coincidint en pantalla, a Sons of Anarchy. És el cas d'en Dayton Callie, que feia de Charlie Utter a la sèrie de l'Oest i de Wayne Unser a la del club de moters del fictici poble de Charming. 

També és el de la Paula Malcomson, la prostituta Trixie de Deadwood i la Maureen Ashby de Sons of Anarchy, que a més potser heu vist darrerament a The Hunger Games: Catching Fire fent de la mare de la Katniss Everdeen, substituint a més l'actriu que l'havia interpretat a la primera pel·lícula.

Si la Maureen era un personatge de la trama irlandesa de Sons of Anarchy, també ho era en Jimmy O'Phelan, interpretat per en Titus Welliver, que a Deadwood era en Silas Adams.

La Robin Weigert feia de la lletja Calamity Jane a Deadwood, i a Sons of Anarchy té un paper recurrent, però bastant esporàdic, com a Ally Lowen. Reconec que no me n'havia adonat, i és que la caracterització fa molt.

El personatge de la Joanie Stubbs, per la seva banda, va ser interpretat per la Kim Dickens, que també s'ha pogut veure a la sisena temporada de Sons of Anarchy, però això més que haver-m'hi fixat ho he trobat gràcies a IMDB, igual que el fet que l'actor Keone Young surt a la sisena temporada de la sèrie i a Deadwood era en Mr. Wu. Encara no m'he posat al dia amb Sons of Anarchy i no vull investigar més, per tal d'evitar spoilers que em podria menjar llegint involuntàriament segons què.

Per tal de no allargar-me més us posaré un enllaç a un fòrum on parlen d'una altra connexió, la de Deadwood i Lost, perquè naturalment no sóc l'únic que s'adona d'aquestes coses. És normal i comprensible que dues sèries d'una mateixa cadena comparteixin actors, però crida més l'atenció quan es tracta de cadenes diferents, com els casos que hem comentat.

De fet, en un altre lloc es parla de 15 actors de Deadwood que van trobar feina a la cadena FX, de la Fox, de manera que els podem veure no només a Sons of Anarchy, sinó també en sèries com ara Justified (una altra sèrie de l'Oest) o American Horror Story.

Adéu a Kathryn Joosten, la senyora McCluskey

Dissabte va morir una actriu que segurament no és gaire coneguda, però que els seguidors de Desperate Housewives segur que coneixien. Ens deixava a l'edat de 72 anys i després de vèncer 2 batalles contra el càncer la Kathryn Joosten, l'entranyable Karen McCluskey de la sèrie.

Lamentablement a la tercera ha anat la vençuda i només 20 dies d'emetre's el final de la sèrie la pobra dona va morir. Es dóna la circumstància que el seu personatge, cap al final de la producció, també estava malalt de càncer, cosa que ara sabem que no era tan fingida com ens pensàvem i que fa posar la pell de gallina. També el següent vídeo, que si no heu vist la sèrie i teniu intenció de fer-ho val més que no escolteu perquè parla precisament de per què va reflectir a la Desperate Housewives el seu càncer real:

Si voleu saber com eren els seus papers de jove us n'haureu de quedar amb les ganes, perquè no va començar a actuar fins als 42 anys, després d'una carrera dedicada a la infermeria en un centre psiquiàtric.

El seu primer paper important va ser el de Dolores Landingham a The West Wing, on va aparèixer en 30 episodis entre 1999 i 2002, però sens dubte el més important de tots i el que li va donar la fama va ser el de Desperate Housewives, on va estar apareixent durant les 8 temporades que va durar la sèrie, concretament en 89 episodis, com a personatge secundari tirant a terciari, però que li va proporcionar dos Emmys a la Millor Estrella Convidada els anys 2005 i 2008, i una nominació el 2010. 

El personatge de la senyora McCluskey va començar com el de la veïna rondinaire que es feia càrrec dels bessons Scavo al principi, però que després les altres veïnes, les protagonistes, les "joves" (de 40 anys en amunt), van aprendre a apreciar i a considerar una amiga més, encara que no ho van demostrar massa fins gairebé el final. Vegem-la en acció al capítol 2x19:

La seva popularitat havia arribat a un punt que els creadors de la sèrie s'havien plantejat dedicar-li un spin-off, però al final es va descartar. Tot i així la bona dona no considerava que el paper a Desperate Housewives hagués de ser el darrer de la seva vida, i quan la sèrie s'estava acabat va declarar que volia fer alguna altra cosa, sempre en algun paper secundari, això sí. Per desgràcia la seva força de voluntat i el seu optimisme no li van permetre vèncer el càncer de pulmó, segurament culpa d'haver estat fumadora durant 45 anys, per tercera vegada.

Repassats els seus dos papers més importants, cal dir que malgrat que va començar tard va passar per un bon munt de sèries, generalment en aparicions úniques i esporàdicament amb unes quantes repeticions. A la imatge la tenim per exemple a Seinfeld, el 1997, però també es va poder veure a Family Matters, Caiguts del Cel, E.R., Roseanne, Frasier, Buffy the Vampire Slayer, Dharma & Greg (7 episodis), Providence (2 papers diferents), Ally McBeal, Spin City, Expedient X, General Hospital (5 episodis), Jutjant l'Amy, Charmed, Will & Grace, Gilmore Girls, Grey's Anatomy, Malcolm in the Middle, The Closer, My name is Earl (2 episodis), Scrubs (3 episodis) o The Mentalist, entre moltes altres.

A Desperate Housewives era un dels meus personatges preferits i m'ha sabut molt greu assabentar-me de la seva mort, i és per això que li he volgut dedicar aquest petit homenatge. Descansi en pau.

Moments inoblidables: gran discurs d'en Tom

Avui també adverteixo que les imatges que oferiré a continuació poden constituir un spoiler, de manera que si no heu vist les quatre primeres temporades de Desperate Housewives, us recomano que no contineu. Si ja les heu vist (si us plau, jo tot just he començat la cinquena, no em rebenteu res) o se us en fum la sèrie, endavant. 

El que vull destacar és un discurs que em va convèncer, si és que no n'estava prou convençut ja, que el personatge d'en Tom Scavo és el meu preferit de tot el repartiment, ho ha estat des del principi i ho serà sempre, li passi el que li passi al personatge, si és que li ha de passar alguna cosa. Magnífic. 

Aquest tio és el marit perfecte, és un tio amb valors i malgrat que té la millor esposa de les que surten a la sèrie és una injustícia que la parenta no li doni veu i vot més sovint. És un exemple a seguir, no em faria res ser ell quan sigui gran. I demà la cosa anirà, naturalment, sobre còmics!