Sèries: Battlestar Galactica

No sóc gaire fan de les sèries de ciència-ficció ambientades a l'espai, no he vist mai un capítol de Star Trek (en cap de les seves versions) i encara m'he de posar seriosament a veure la trilogia original de Star Wars, però tenia entès que Battlestar Galactica era una de les millors sèries segons tots els llistats que es poden trobar a internet i vaig decidir donar-li una oportunitat.

Ara ja l'he vist, i amb això vull dir que he vist els seus 75 episodis dividits en 4 temporades, a més de la minisèrie amb què començava i les dues pel·lícules, Razor i The Plan, que aprofundeixen en aspectes en què la sèrie no s'atura o que omet. Un període que va de 2003 a 2009 i que s'acostuma a anomenar "Galactica reimaginada", perquè la va desenvolupar Ronald D. Moore però es basa lliurement en la sèrie de 24 episodis de 1978 creada per Glen A. Larson que va acabar amb una altra, el 1980, que no va passar dels 10 a causa de la seva baixa qualitat.

Som-hi, doncs, i a sobre sense spoilers: a Battlestar Galactica, emesa a la cadena dels Estats Units SyFy, ens expliquen que la pau entre els humans i els Cylons, androides creats per ells i rebel·lats com no podia ser d'una altra manera, s'ha trencat després d'unes dècades des del final de la Primera Guerra Cylon i les 12 Colònies de Kobol, o 12 planetes per on es va repartir la Humanitat fa temps, han estat destruïdes per atacs nuclears.

Dels éssers humans només en queden unes desenes de milers de persones, que s'han d'enfrontar no només a l'impacte de la incalculable pèrdua d'éssers estimats i de la llar, sinó també al replantejament de la vida a partir d'ara i a una guerra desigual entre els infinits Cylons i els poquíssims humans que queden.

Lidera aquesta aparentment impossible empresa en William "Bill" Adama (Edward James Olmos), el Comandant de la Battlestar Galactica, l'única nau militar que queda del que es coneix com a Flota Colonial. L'Adama és un expert militar que sap com s'ha de portar una nau i com s'ha de plantejar una guerra, i malgrat que és un bon home que estima els seus tripulants com si fossin família, quan convé no dubta a castigar-los amb tot el pes que considera necessari.

Un dels que pateixen el seu caràcter dual és en Lee Adama (Jamie Bamber), de sobrenom Apollo, que és l'únic fill que li queda després que l'altre morís per la seva escassa preparació com a pilot. L'Apollo és un dels millors pilots de combat que té la Galactica, i té una profunditat com a personatge que anirem veient cap a la segona meitat de la sèrie.

La Kara Thrace (Katee Sackhoff), també anomenada Starbuck, no és filla de l'Adama, però com si ho fos: era la xicota del seu difunt fill, i té una relació força especial amb en Lee, amb qui hi ha una tensió sexual molt palpable, però la seva consumació és quelcom bastant complicat.

La Kara és sens dubte una de les protagonistes principals de la sèrie i també té un caràcter complicat, perquè amaga els seus problemes darrere de la beguda, el joc, la promiscuïtat sexual i els atacs d'ira. Tothom li reconeix que és la millor pilot de combat que té la flota.

Un altre que ofega les seves penes en alcohol és el Coronel Saul Tigh (Michael Hogan), el número 2 de la Galactica, un borratxo fastigós i incapaç d'agafar les regnes quan és necessari que, si més no, aprendrem a apreciar, encara que sembli mentida, amb els anys.

De menys importància tenim per exemple l'Anastasia Dualla (Kandyse McClure), a qui tothom anomena "Dualla" o més sovint "D", que és l'oficial de comunicacions de la Galactica. Tindrà, amb el pas del temps, un paper més important en la història.

El mateix passa amb el tinent Felix Gaeta (Alessandro Juliani), un oficial de la nau que va haver de treballar molt per a arribar a aquesta posició, i que més endavant assolirà un protagonisme del qual no puc donar més detalls sense aixafar part de la trama.

En Karl Agathon (Tahmoh Penikett), o Helo, comença la sèrie com a oficial de contramesures electròniques, i durant l'atac dels Cylons es queda atrapat a Caprica, un dels planetes que formaven part de les 12 Colònies. És el protagonista del que probablement és la millor història d'amor de Battlestar Galactica, i n'hi ha unes quantes.

En Galen Tyrol (Aaron Douglas), que tothom anomena "Chief", és el cap de mecànics de la Galactica, i és un paio honrat i responsable que, tot i així, se salta les normes en tenir una relació clandestina amb una de les seves superiors.

I aquí la tenim, la seva superior: és la tinent Sharon Valerii (Grace Park), anomenada Boomer, una de les pilots de Raptor (avions de combat de la Galactica). Aquest personatge és un dels més interessants de la sèrie, i es guanya el públic de manera gairebé immediata, encara que en aquesta imatge faci un posat poc amistós.

Fora de la Galactica tenim la Laura Roslin (Mary McDonnell), que de Secretària d'Educació passa, per la defunció de tots els que tenia al davant i com a membre viu més important del govern, a Presidenta de les Colònies.

Evidentment al principi el càrrec li anirà gran i haurà de prendre decisions que s'allunyen molt del seu àmbit de coneixements, però estarà a l'alçada i mantrindrà una relació d'estira i arronsa amb l'altre líder de la flota, en aquest cas el militar, que és en Bill Adama. A més, jugarà un paper determinant des del punt de vista "místic" de la sèrie.

El doctor Gaius Baltar (James Callis) és un científic brillant, però alhora covard, extremadament egoista i faldiller que és el responsable humà directa de l'holocaust amb què comença la sèrie. Té unes visions que es poden arribar a fer molt pesades, però que després veurem com prenen sentit.

És un personatge odiós, però alhora profundament interessant per la manera com evoluciona. És difícil dir si evoluciona en un bon sentit o no, però el cas és que canvia, i molt.

I aquí tenim un Cylon, concretament un robot del model conegut com a Centurió que, malgrat la seva amenaçadora presència, veurem com es pot destruir amb uns quants (no gaires) trets. Però si els Cylons tinguessin aquest aspecte, rai. El problema és que aquests Cylons, o si més no els models més antics, van voler crear una nova "raça" de la seva espècie, amb aspecte humà i el potencial lliure albir.

Un d'ells, i no n'ensenyaré cap més perquè bona part de la gràcia de la sèrie és saber quin és l'aspecte dels Cylons humanoides, és el model conegut com a Sis (en total n'hi ha 12, molts dels quals es van repetint). L'interpreta l'actriu Tricia Helfer i la veurem a la imaginació d'en Gaius Baltar, però també en una de les repeticions que deia fa un parell de línies.

I aquest és un dels punts més interessants de Battlestar Galactica, perquè a banda de la intriga que ens provoca el fet d'anar descobrint quins dels humans són en realitat Cylons, i entre els personatges que hem vist fins ara n'hi ha més d'un, el fet que un mateix actor interpreti diversos Cylons i que aquests tinguin el mateix aspecte però personalitats diferents dóna molt de joc.

Però tenen sentiments, els Cylons? Poden estimar? És lícit que, quan els humans capturen Cylons, els tractin com a presoners de guerra i els torturin? La seva filosofia i la seva religió són menys vàlides que les humanes? Tenen un pensament únic, estan tots programats o n'hi ha que tenen les seves pròpies idees? Què faríem si un dels nostres éssers estimats fos en realitat un Cylon?

Aquests són només alguns dels temes que fan que Battlestar Galactica sigui alguna cosa més que una sèrie de ciència-ficció, i se sumen a d'altres com el concepte de justícia, l'eterna pregunta de si el fi justifica els mitjans, les condicions laborals, l'amor entre no només enemics sinó espècies diferents, la lleialtat i la traïció, el deure, la redempció, el terrorisme i molts altres més. Un dels que no he esmentat, i que em va tenir capficat durant tota la sèrie, és el següent: quan representa que tenen lloc els fets de la sèrie? Perquè per una banda hi veiem una tecnologia aeroespacial molt avançada però per l'altra hi ha coses que són ridículament del "nostre temps". El millor és que això té resposta.

La gran popularitat de la sèrie fa que no sorprengui gens que se'n creés no només marxandatge, sinó també productes oficials fora del format televisiu, com ara els còmics (la sèrie original ja en va tenir), que ens expliquen detalls que la sèrie deixa fora, els videojocs, els llibres o properament (encara que s'ha anat posposant) una pel·lícula, Battlestar Galactica: Blood & Chrome, que ens explicarà el passat d'en Bill Adama.

Cal esmentar, encara que no l'he vist i donada la seva cancel·lació prematura no tinc intenció de veure-la, la sèrie Caprica, de 2010, una preqüela situada 58 anys abans de l'acció de la sèrie principal on es parlava de la família Adama i de la creació dels primers Cylons, entre altres coses.

Molts dels elements que apareixen a la sèrie formen part actualment de la cultura popular dels estatunidencs, i un dels més destacats és l'ús de la paraula frak com a substituta de fuck, molt mal vista en segons quines cadenes de televisió dels Estats Units, solució al principi irrisòria però que amb el temps ens adonem que fa el mateix efecte i es pot saltar la censura. Senzillament genial.

El cas és que recomano el visionat de Battlestar Galactica, que potser no enganxa des del principi però que després atrapa i fa reflexionar, intentar pronosticar el que passarà, intentar entendre el comportament dels seus personatges, canviar les simpaties d'uns personatges a uns altres i gaudir amb les estudiades dosis de combats a l'espai que, a més, estan representats amb uns efectes especials més que dignes i mereixedors fins i tot d'alguns premis televisius.