El temps no perdona: Battlestar Galactica

Avui torna una secció força esporàdica d'aquest blog, una secció dedicada a veure què se n'ha fet, d'actors i actrius de les sèries que he vist al llarg de la vida, m'hagin impactat o no, i amb un títol una mica cruel perquè sembla que estigui esperant que s'hagin fet grans i, per què no, que el temps els hagi tractat malament.

No és així, però admeto que és més interessant que es notin canvis en el seu aspecte. En qualsevol cas, aquest cop li toca a Battlestar Galactica, una sèrie de ciència-ficció que vaig veure en la versió de 2004 i que, com que va acabar originalment l'any 2010 -tot i que jo la vaig veure més tard-, els 11 anyets que han passat justifiquen que fem una ullada a la vida laboral posterior dels membres més importants del seu repartiment.

Comencem amb el líder i comandant de la Galactica, la nau principal de la sèrie, en William Adama, que interpretava l'Edward James Olmos. 

L'actor ara té 74 anys i després de la sèrie se l'ha pogut veure en algunes pel·lícules, la més recent de les quals Chasing Wonders, de 2021, i d'on surt la imatge, mentre que en televisió ha fet, com a papers més importants, una temporada a Dexter el 2011, cinc episodis d'Agents of S.H.I.E.L.D. l'any 2015, i des de 2018 el paper principal de Felipe Reyes a Mayans M.C., l'spin-off de Sons of Anarchy.

La política Laura Roslin tenia la cara de la Mary McDonnell, que ara té 69 anys però que no té l'aspecte que veiem a la imatge, encara que reconec que l'he posat buscant l'impacte, però sí que és cert que pertany al seu paper més recent, dos capítols de la sèrie Rebel, d'aquest mateix 2021.

Abans, podem veure que va fer un parell de films després de Battlestar Galactica, concretament Scream 4 i Margin Call, l'any 2011, i que no tornaria a la gran pantalla fins 10 anys després, posant veu a un personatge de la pel·lícula animada de Netflix The Witcher: Nightmare of the Wolf. 

Ha estat fent, sobretot, televisió: el més destacat, 23 episodis de The Closer entre 2009 i 2012, un paper principal a Major Crimes de 2012 a 2018, quatre capítols de Fargo el 2017 i l'aparició esmentada al principi.

Passem a una part del repartiment més jove i també protagonista i ens trobem la tinent Kara "Starbuck" Trace, interpretada per la Katee Sackhoff, que el 2010 va fer una temporada de 24, i des de 2012 ha estat posant la veu al personatge Bo-Katan Kryze a les sèries animades Star Wars: The Clone Wars i Star Wars Rebels, però finalment ha pogut posar-li també cara i veu a The Mandalorian. A banda d'això, des de 2019 forma part del repartiment principal d'Another Life.

Jo, però, l'he anat veient sobretot en el seu histriònic paper d'Amunet a The Flash, on ha anat apareixent de manera esporàdica des de 2017. Per cert, ara té 41 anys.  

La Kate tenia un estira-i-arronsa sentimental amb en Lee "Apollo" Adama, interpretat per en Jamie Bamber, ara amb 48 anys, que no ha fet res de destacable al cinema però que en televisió, en canvi, ha anat fent cosetes.

Després de Battlestar Galactica se l'ha pogut veure en un paper protagonista a Law & Order: UK durant 32 episodis entre 2009 i 2011, també en el repartiment principal de la sèrie mèdica Monday Mornings (2013), cancel·lada després d'una sola temporada, el mateix que va passar l'any següent amb The Smoke, però les coses li van anar millor amb Marcella, sèrie britànica -de fet, ell és d'allà- on va protagonitzar les dues primeres temporades (2016-2018), i en 19 episodis de Counter Strike (2019-2020). A la imatge el veiem a la sèrie antològica Innocent. 

Un dels personatges més detestables de la sèrie, el científic Gaius Baltar, era interpretat per l'actor James Callis, també britànic, que ara té 50 anys i després de la sèrie que el va fer famós va sortir en 10 episodis d'Eureka (2010-2012), cinc de 12 Monkeys (2017) i, posant la veu a l'Alucard, ha participat a la sèrie animada de Castlevania, com a feines més destacades. El més recent que en consta és el seu rol de The Merchant a la nova versió de McGyver, el 2020, i que aquí he volgut representar amb la foto.

El doctor estava embolicat amb la cylon humanoide coneguda com a Número Sis, que tenia la cara i la veu de la Tricia Helfer, ara amb 47 anys.

Després de la sèrie es va poder veure en tres episodis de la popular Two and a Half Men entre 2009 i 2011, protagonitzant la segona temporada de Dark Blue el 2010, en 12 episodis de The Firm el 2012, i sobretot a Lucifer entre 2016 i 2021 i Van Helsing (a la imatge, on surt caracteritzada com a Olivia/Dràcula, no és que aquest sigui el seu aspecte actual de debò) des de 2019.

Una altra cara molt associada a la sèrie era la de la Grace Park, amb 47 anys actualment, i és normal, perquè hi va interpretar fins a 3 personatges, que van ser el cylon humanoide Número Vuit i dues còpies seves. 

A les acaballes de la seva participació a la sèrie va obtenir papers importants a les ja cancel·lades The Cleaner (2008-2009) i The Border (2008-2010), però sobretot ha format part del repartiment principal de Hawaii Five-0 de 2010 a 2017, i en pertànyer al mateix univers que l'esmentada nova versió de McGyver, allà també hi ha sortit, en un episodi, fent el mateix paper. Des de 2018 participa a A Million Little Things, d'on surt la imatge que he posat.

La mà dreta de l'Adama era el coronel Saul Tigh, un home antipàtic i rondinaire, creador de la simpàtica exclamació "What the frak?", que interpretava el senyor Michael Hogan, que actualment té 71 o 72 anys, segons la Wikipedia, perquè només consta el seu any de naixement, el 1949.

L'home no era pas un debutant, havia fet anteriorment molt de cinema i molta televisió, però res de tan destacable com Battlestar Galactica. I després? Doncs va continuar fent episodis únics o aparicions curtes en sèries, i els seus papers més destacats han estat, des de llavors, 22 capítols com a secundari a Teen Wolf (2012-2017), cinc a Husbands (2013), sis a Fargo (2015), sis més a 12 Monkeys (2016), quatre a The Man in the High Castle (2016) o vuit a No Easy Days (2018). El 2020 va sortir fent un petit paper a la pel·lícula Sonic the Hedgehog, d'on surt la imatge, i també va patir una caiguda que li va provocar lesions cerebrals, de les quals encara es recuperava fa uns mesos.

Com oblidar també el cap de la part d'enginyeria i mecànica de la Galactica, en "Chief" Galen Tyrol? L'interpretava l'Aaron Douglas, ara de 50 anys, i amb un èxit immediatament posterior, almenys pel que fa a feina més o menys estable, com van ser els 12 episodis de The Bridge que va fer el 2010.

Després va sortir en nou capítols de Hellcats (2010-2011), 11 de Hemlock Grove (2013), tres de la tercera temporada de The Killing (2013), sis a The Returned (2015), vuit a Dirk Gently's Holistic Detective Agency (2016) i altres papers recurrents a Imposters (2017) i Unspeakable (2018), a més de cosetes com la pel·lícula de 2020 Operation Christmas Drop, d'on he tret la imatge. L'home no ha parat de fer coses, però sens dubte, com tants altres companys, la seva fama es nodreix de la sèrie de la qual parlem avui.

Acabarem, tot i que de personatges n'hi ha molts més, amb l'últim que considero important, i és el tinent Karl "Helo" Agathon, amb la veu i la cara d'en Tahmoh Penikett. L'actor, de 46 anys, va encadenar el final de la sèrie amb un paper principal a Dollhouse, on va fer 27 episodis durant les dues temporades que la sèrie va tenir entre 2009 i 2010.

Va sortir també en dos capítols de The Killing, entre 2011 i 2012, sis de Supernatural (2013-2014), vuit de Strange Empire (2014) o un munt de telefilms, el més recent dels quals amb fotografia confirmada aquest de la que he adjuntat, Ann Rule's Circle of Deception, d'aquest mateix 2021.

Com acostuma a passar en els casos de sèries amb molt d'èxit, les persones que hi participen no tenen dificultats per trobar feina immediatament, però que siguin nous èxits ja són figues d'un altre paner, i que superin l'obtingut amb la sèrie que els va donar la fama és una raresa. En tot cas, sobta veure com en molts casos el que han fet després no hagi tingut, ni de bon tros, la rellevància ni la repercussió que es podrien haver esperat. I això passa amb cada sèries de les que han estat objecte d'una entrada d'aquesta secció.

On he vist aquesta cara?

Si sou, com jo, consumidors de moltes sèries (i per moltes que en veig hi ha gent que encara en veu més), i si teniu bona memòria per a les cares, segurament sovint us passa que veient els personatges d'una sèrie us ve al cap on més heu vist aquells actors i aquelles actrius.

A banda d'aquest fenomen, que és d'allò més lògic i gens sorprenent, potser també us heu fixat —almenys jo ho he fet— en un altre de relacionat: sovint les cares que ens sonen vénen acompanyades per d'altres que havíem vist en el mateix producte que les primeres. Us en posaré alguns exemples, curiosament en tots els casos extrets de The Killing, on el fenomen es produïa en un grau tan alt que em va motivar a redactar aquesta entrada.

Un dels personatges principals de les dues primeres temporades d'aquesta sèrie que al final no es cancel·la és la Mitch Larsen, interpretada per la Michelle Forbes, que havíem vist per exemple a Battlestar Galactica com a almirall Helena Cain.

Doncs bé, d'aquella sèrie (en la versió dels anys 2000, que és la que vaig veure), trobem a The Killing fins a 3 actors més:

En Tahmoh Penikett, que fa de pare del fill de la protagonista... i de capità Karl Agathon a Battlestar Galactica.

En Callum Keith Rennie, que és el promès de la Sarah Linden quan comença la sèrie... i a Battlestar Galactica era el cylon Leoben.

I l'Aaron Douglas, que és un funcionari de presons que debuta a la temporada 3. Impossible d'oblidar en el seu paper de "Chief" Tyrol a Battlestar Galactica.

Però si de la "pedrera" (no en diríem així en realitat, perquè tots eren veterans) de Battlestar Galactica els responsables de The Killing en van treure 4 actors, també vaig detectar altres patrons i fins i tot del mateix gènere. Stargate: SG-1 i Stargate: Atlantis són dues produccions on també trobem actors que després sortirien a The Killing. El mateix Aaron Douglas havia sortit a Stargate: SG-1 fent dos papers diferents d'un episodi cadascun, però n'hi ha més:

En Garry Chalk apareix fent de tinent Oakes, però potser l'havíeu vist a Stargate SG-1 com el coronel rus Chekov.

A la tercera temporada surt en Ben Cotton fent de jove pastor Mike, però on més l'havíem vist? Doncs a Stargate: Atlantis, fent un paper menys que secundari, el del doctor Kavanagh. Però ep, que mirant la base de dades IMDB he trobat que també va sortir a la pel·lícula Battlestar Galactica: Razor i a The 4400. 

I qui sortia a The 4400, fent de Jordan Collier? Doncs en Billy Campbell, el candidat a l'alcaldia de Seattle, Darren Richmond, un dels personatges principals de les dues primeres temporades de The Killing.

Aquest senyor es diu Mark Moses i a banda de fer de tinent Carlson a la tercera temporada té una cara coneguda per exemple pels fans de Desperate Housewives i Mad Men, dues sèries enormement populars. 

I és clar, si esmento aquestes dues sèries que fins ara no havien sortit a l'entrada és perquè hi ha altres actors a The Killing que van sortir-hi. De fet, en tots dos casos, de manera que del fil d'en Mark Moses en surten dos. Comencem amb el primer.

En Jonathan Cake apareix en un únic episodi de The Killing, però no en diré res perquè rebentaria part de la trama. El cas és que amb aquell únic episodi en vaig tenir prou per a recordar-lo de Desperate Housewives.

Al fil de Mad Men trobem en Brian Markinson, que fa de Gil Sloane a The Killing però que a la sèrie protagonitzada per publicistes de Nova York dels anys seixanta és el metge veí d'en Don Draper a la sisena temporada.

Evidentment tots ells, i els altres actors dels quals no he parlat, han aparegut en papers més o menys importants en un munt de produccions, però el que volia retratar amb aquesta entrada és la coincidència de més de dos d'ells (o més encara, com en el cas de Battlestar Galactica) en una mateixa sèrie anterior, encara que no sempre interactuïn entre si. 

La qüestió és que sembla que els responsables de càsting, o els productors, o els directors de les sèries —se m'escapa— són seguidors d'altres sèries, es fixen en qui hi treballa i, si poden, en contracten alguns intèrprets per a les seves pròpies produccions.

Si us penseu que són paranoies meves, deixeu que us en posi un altre exemple: a l'aclamada però prematurament cancel·lada Deadwood, de l'HBO, hi sortien diversos actors i actrius que després també van aparèixer, no necessàriament coincidint en pantalla, a Sons of Anarchy. És el cas d'en Dayton Callie, que feia de Charlie Utter a la sèrie de l'Oest i de Wayne Unser a la del club de moters del fictici poble de Charming. 

També és el de la Paula Malcomson, la prostituta Trixie de Deadwood i la Maureen Ashby de Sons of Anarchy, que a més potser heu vist darrerament a The Hunger Games: Catching Fire fent de la mare de la Katniss Everdeen, substituint a més l'actriu que l'havia interpretat a la primera pel·lícula.

Si la Maureen era un personatge de la trama irlandesa de Sons of Anarchy, també ho era en Jimmy O'Phelan, interpretat per en Titus Welliver, que a Deadwood era en Silas Adams.

La Robin Weigert feia de la lletja Calamity Jane a Deadwood, i a Sons of Anarchy té un paper recurrent, però bastant esporàdic, com a Ally Lowen. Reconec que no me n'havia adonat, i és que la caracterització fa molt.

El personatge de la Joanie Stubbs, per la seva banda, va ser interpretat per la Kim Dickens, que també s'ha pogut veure a la sisena temporada de Sons of Anarchy, però això més que haver-m'hi fixat ho he trobat gràcies a IMDB, igual que el fet que l'actor Keone Young surt a la sisena temporada de la sèrie i a Deadwood era en Mr. Wu. Encara no m'he posat al dia amb Sons of Anarchy i no vull investigar més, per tal d'evitar spoilers que em podria menjar llegint involuntàriament segons què.

Per tal de no allargar-me més us posaré un enllaç a un fòrum on parlen d'una altra connexió, la de Deadwood i Lost, perquè naturalment no sóc l'únic que s'adona d'aquestes coses. És normal i comprensible que dues sèries d'una mateixa cadena comparteixin actors, però crida més l'atenció quan es tracta de cadenes diferents, com els casos que hem comentat.

De fet, en un altre lloc es parla de 15 actors de Deadwood que van trobar feina a la cadena FX, de la Fox, de manera que els podem veure no només a Sons of Anarchy, sinó també en sèries com ara Justified (una altra sèrie de l'Oest) o American Horror Story.

Sèries: Battlestar Galactica

No sóc gaire fan de les sèries de ciència-ficció ambientades a l'espai, no he vist mai un capítol de Star Trek (en cap de les seves versions) i encara m'he de posar seriosament a veure la trilogia original de Star Wars, però tenia entès que Battlestar Galactica era una de les millors sèries segons tots els llistats que es poden trobar a internet i vaig decidir donar-li una oportunitat.

Ara ja l'he vist, i amb això vull dir que he vist els seus 75 episodis dividits en 4 temporades, a més de la minisèrie amb què començava i les dues pel·lícules, Razor i The Plan, que aprofundeixen en aspectes en què la sèrie no s'atura o que omet. Un període que va de 2003 a 2009 i que s'acostuma a anomenar "Galactica reimaginada", perquè la va desenvolupar Ronald D. Moore però es basa lliurement en la sèrie de 24 episodis de 1978 creada per Glen A. Larson que va acabar amb una altra, el 1980, que no va passar dels 10 a causa de la seva baixa qualitat.

Som-hi, doncs, i a sobre sense spoilers: a Battlestar Galactica, emesa a la cadena dels Estats Units SyFy, ens expliquen que la pau entre els humans i els Cylons, androides creats per ells i rebel·lats com no podia ser d'una altra manera, s'ha trencat després d'unes dècades des del final de la Primera Guerra Cylon i les 12 Colònies de Kobol, o 12 planetes per on es va repartir la Humanitat fa temps, han estat destruïdes per atacs nuclears.

Dels éssers humans només en queden unes desenes de milers de persones, que s'han d'enfrontar no només a l'impacte de la incalculable pèrdua d'éssers estimats i de la llar, sinó també al replantejament de la vida a partir d'ara i a una guerra desigual entre els infinits Cylons i els poquíssims humans que queden.

Lidera aquesta aparentment impossible empresa en William "Bill" Adama (Edward James Olmos), el Comandant de la Battlestar Galactica, l'única nau militar que queda del que es coneix com a Flota Colonial. L'Adama és un expert militar que sap com s'ha de portar una nau i com s'ha de plantejar una guerra, i malgrat que és un bon home que estima els seus tripulants com si fossin família, quan convé no dubta a castigar-los amb tot el pes que considera necessari.

Un dels que pateixen el seu caràcter dual és en Lee Adama (Jamie Bamber), de sobrenom Apollo, que és l'únic fill que li queda després que l'altre morís per la seva escassa preparació com a pilot. L'Apollo és un dels millors pilots de combat que té la Galactica, i té una profunditat com a personatge que anirem veient cap a la segona meitat de la sèrie.

La Kara Thrace (Katee Sackhoff), també anomenada Starbuck, no és filla de l'Adama, però com si ho fos: era la xicota del seu difunt fill, i té una relació força especial amb en Lee, amb qui hi ha una tensió sexual molt palpable, però la seva consumació és quelcom bastant complicat.

La Kara és sens dubte una de les protagonistes principals de la sèrie i també té un caràcter complicat, perquè amaga els seus problemes darrere de la beguda, el joc, la promiscuïtat sexual i els atacs d'ira. Tothom li reconeix que és la millor pilot de combat que té la flota.

Un altre que ofega les seves penes en alcohol és el Coronel Saul Tigh (Michael Hogan), el número 2 de la Galactica, un borratxo fastigós i incapaç d'agafar les regnes quan és necessari que, si més no, aprendrem a apreciar, encara que sembli mentida, amb els anys.

De menys importància tenim per exemple l'Anastasia Dualla (Kandyse McClure), a qui tothom anomena "Dualla" o més sovint "D", que és l'oficial de comunicacions de la Galactica. Tindrà, amb el pas del temps, un paper més important en la història.

El mateix passa amb el tinent Felix Gaeta (Alessandro Juliani), un oficial de la nau que va haver de treballar molt per a arribar a aquesta posició, i que més endavant assolirà un protagonisme del qual no puc donar més detalls sense aixafar part de la trama.

En Karl Agathon (Tahmoh Penikett), o Helo, comença la sèrie com a oficial de contramesures electròniques, i durant l'atac dels Cylons es queda atrapat a Caprica, un dels planetes que formaven part de les 12 Colònies. És el protagonista del que probablement és la millor història d'amor de Battlestar Galactica, i n'hi ha unes quantes.

En Galen Tyrol (Aaron Douglas), que tothom anomena "Chief", és el cap de mecànics de la Galactica, i és un paio honrat i responsable que, tot i així, se salta les normes en tenir una relació clandestina amb una de les seves superiors.

I aquí la tenim, la seva superior: és la tinent Sharon Valerii (Grace Park), anomenada Boomer, una de les pilots de Raptor (avions de combat de la Galactica). Aquest personatge és un dels més interessants de la sèrie, i es guanya el públic de manera gairebé immediata, encara que en aquesta imatge faci un posat poc amistós.

Fora de la Galactica tenim la Laura Roslin (Mary McDonnell), que de Secretària d'Educació passa, per la defunció de tots els que tenia al davant i com a membre viu més important del govern, a Presidenta de les Colònies.

Evidentment al principi el càrrec li anirà gran i haurà de prendre decisions que s'allunyen molt del seu àmbit de coneixements, però estarà a l'alçada i mantrindrà una relació d'estira i arronsa amb l'altre líder de la flota, en aquest cas el militar, que és en Bill Adama. A més, jugarà un paper determinant des del punt de vista "místic" de la sèrie.

El doctor Gaius Baltar (James Callis) és un científic brillant, però alhora covard, extremadament egoista i faldiller que és el responsable humà directa de l'holocaust amb què comença la sèrie. Té unes visions que es poden arribar a fer molt pesades, però que després veurem com prenen sentit.

És un personatge odiós, però alhora profundament interessant per la manera com evoluciona. És difícil dir si evoluciona en un bon sentit o no, però el cas és que canvia, i molt.

I aquí tenim un Cylon, concretament un robot del model conegut com a Centurió que, malgrat la seva amenaçadora presència, veurem com es pot destruir amb uns quants (no gaires) trets. Però si els Cylons tinguessin aquest aspecte, rai. El problema és que aquests Cylons, o si més no els models més antics, van voler crear una nova "raça" de la seva espècie, amb aspecte humà i el potencial lliure albir.

Un d'ells, i no n'ensenyaré cap més perquè bona part de la gràcia de la sèrie és saber quin és l'aspecte dels Cylons humanoides, és el model conegut com a Sis (en total n'hi ha 12, molts dels quals es van repetint). L'interpreta l'actriu Tricia Helfer i la veurem a la imaginació d'en Gaius Baltar, però també en una de les repeticions que deia fa un parell de línies.

I aquest és un dels punts més interessants de Battlestar Galactica, perquè a banda de la intriga que ens provoca el fet d'anar descobrint quins dels humans són en realitat Cylons, i entre els personatges que hem vist fins ara n'hi ha més d'un, el fet que un mateix actor interpreti diversos Cylons i que aquests tinguin el mateix aspecte però personalitats diferents dóna molt de joc.

Però tenen sentiments, els Cylons? Poden estimar? És lícit que, quan els humans capturen Cylons, els tractin com a presoners de guerra i els torturin? La seva filosofia i la seva religió són menys vàlides que les humanes? Tenen un pensament únic, estan tots programats o n'hi ha que tenen les seves pròpies idees? Què faríem si un dels nostres éssers estimats fos en realitat un Cylon?

Aquests són només alguns dels temes que fan que Battlestar Galactica sigui alguna cosa més que una sèrie de ciència-ficció, i se sumen a d'altres com el concepte de justícia, l'eterna pregunta de si el fi justifica els mitjans, les condicions laborals, l'amor entre no només enemics sinó espècies diferents, la lleialtat i la traïció, el deure, la redempció, el terrorisme i molts altres més. Un dels que no he esmentat, i que em va tenir capficat durant tota la sèrie, és el següent: quan representa que tenen lloc els fets de la sèrie? Perquè per una banda hi veiem una tecnologia aeroespacial molt avançada però per l'altra hi ha coses que són ridículament del "nostre temps". El millor és que això té resposta.

La gran popularitat de la sèrie fa que no sorprengui gens que se'n creés no només marxandatge, sinó també productes oficials fora del format televisiu, com ara els còmics (la sèrie original ja en va tenir), que ens expliquen detalls que la sèrie deixa fora, els videojocs, els llibres o properament (encara que s'ha anat posposant) una pel·lícula, Battlestar Galactica: Blood & Chrome, que ens explicarà el passat d'en Bill Adama.

Cal esmentar, encara que no l'he vist i donada la seva cancel·lació prematura no tinc intenció de veure-la, la sèrie Caprica, de 2010, una preqüela situada 58 anys abans de l'acció de la sèrie principal on es parlava de la família Adama i de la creació dels primers Cylons, entre altres coses.

Molts dels elements que apareixen a la sèrie formen part actualment de la cultura popular dels estatunidencs, i un dels més destacats és l'ús de la paraula frak com a substituta de fuck, molt mal vista en segons quines cadenes de televisió dels Estats Units, solució al principi irrisòria però que amb el temps ens adonem que fa el mateix efecte i es pot saltar la censura. Senzillament genial.

El cas és que recomano el visionat de Battlestar Galactica, que potser no enganxa des del principi però que després atrapa i fa reflexionar, intentar pronosticar el que passarà, intentar entendre el comportament dels seus personatges, canviar les simpaties d'uns personatges a uns altres i gaudir amb les estudiades dosis de combats a l'espai que, a més, estan representats amb uns efectes especials més que dignes i mereixedors fins i tot d'alguns premis televisius.