Menú

dissabte, 24 de novembre del 2012

Sèries: 24

Feia temps que no parlava de cap sèrie, i avui que és dia 24 trobo que és el moment de parlar d'una que vaig acabar de veure fa poc, 24, erròniament coneguda per algunes persones com a 24 Hores, quan no s'ha dit mai així. 

És una sèrie especial per a mi perquè va ser la primera que em vaig comprar en DVD sense haver-ne vist cap capítol abans, el que s'anomena una "compra a cegues", i en aquest format n'he vist les 8 temporades. A més, va ser la primera sèrie que vaig decidir veure en versió original subtitulada, cosa que a partir de llavors va esdevenir un sa costum per a mi. 


Així s'anunciava amb un tràiler la primera temporada de la sèrie als Estats Units, amb una escena final que, curiosament, va ser eliminada del muntatge definitiu. Ja sabeu que allà el tema de les explosions d'avions encara cou, i de fet 24 es va estrenar el 6 de novembre de 2001.

El que la diferencia de les altres sèries d'acció és l'original idea de fer que cada temporada representi un sol dia de la vida dels seus personatges, un dia que esprem al màxim les seves 24 hores (per tant ja podeu suposar que cada temporada té 24 episodis) fins a un punt que ens fa plantejar-nos si, per molt frenètic que sigui un dia, realment no hi hauria ni una sola hora desaprofitada. Doncs no, a 24 a cada hora passa alguna cosa que ens té en tensió i que ens enganxa.


És per això que 24 és una de les poques sèries de l'ampli gènere policíac que m'agraden, perquè no em solen atraure les sèries procedimentals, de trames autoconclusives o que duren, com a màxim, un parell de capítols o tres. En aquesta producció cada temporada gira al voltant d'una amenaça terrorista concreta i dels esforços de la CTU (Counter Terrorist Unit, en castellà UAT o Unidad Anti Terrorista) per tal d'impedir-ne l'execució o, en el pitjor dels casos, minimitzar-ne els efectes.

En episodis que cobreixen una hora del dia cadascun (tot i que amb pauses que devien coincidir amb els anuncis i que fan que l'acció salti uns minuts endavant), cada temporada va des d'una hora concreta d'un dia a la mateixa hora del dia següent, i en aquest temps veiem com es desenvolupa un atac o un intent d'atac contra els Estats Units en si mateixos o contra una persona rellevant, encara que de vegades al cap d'uns episodis la trama fa un gir i ens adonem que l'amenaça més important encara no s'havia revelat. 

Hi trobarem intents d'assassinat, amenaces amb armes atòmiques o biològiques, virus, segrestos i atacs contra la pròpia CTU, tot plegat en 8 temporades que es van emetre de 2001 a 2010 (amb una pel·lícula que se situa entre la 6a i la 7a) i que són plenes d'acció, conspiracions, girs argumentals, traïcions, moments d'alta tensió i també, per què no, relacions sentimentals entre alguns personatges, tot i que aquest últim ingredient hi té molt poc pes.

 
I, com sempre, hem de parlar dels personatges de la sèrie, que en aquest cas tenen un claríssim protagonista, un superagent conegut com a Jack Bauer i interpretat per en Kiefer Sutherland, que particularment no m'acaba de convèncer en l'aspecte de les expressions facials però que fa una bona feina en tots els altres i, de fet, així se li ha reconegut al llarg d'uns anys en què l'hem vist envellir i perdre una mica de cabell. 

En Jack Bauer, dèiem, és un superagent, capaç de fer qualsevol cosa i disposat a fer-la per tal de fer complir no la Llei, sinó la Justícia. El problema és que sovint són dos conceptes que no van junts i en més d'una temporada el veurem anar en contra de les ordres dels seus superiors i fins i tot torturar persones per tal d'acabar amb una amenaça que, d'una altra manera, s'hauria complert. És un personatge torturat en si mateix, que arrossega la tragèdia allà on va i que per més que ho intenti no sap mirar cap a una altra banda, encara que la seva feina, o el que ell considera que és la seva feina, el perjudiqui a nivell personal.


Si en Jack Bauer és una mena de superheroi jo, que sóc home de personatges secundaris, em decanto més per en Tony Almeida (Carlos Bernard), un pes pesant de la CTU que al principi de la sèrie no s'acaba de portar massa bé amb en Jack perquè es veu amb la Nina Myers, que anteriorment havia tingut amb en Jack una relació semiadúltera (mentre en Jack estava separat de la seva dona, amb qui va tornar).

M'agrada l'evolució d'aquest personatge al llarg de la sèrie i malgrat que no és un home gaire alegre és tan vàlid i defensor de la Justícia com el protagonista, a banda de bon paio. 


I per al·lusions ara hem de parlar de la Nina Myers (Sarah Clarke), una altra membre de la CTU que a més és la número 2 de l'agència. Un personatge molt interessant del que val més no revelar gaires coses més, perquè tenen repercussions en altres personatges i no voldria fer cap spoiler


Aquest és en David Palmer (Dennis Haysbert), un senador candidat a la presidència dels Estats Units, cosa que el convertiria en el primer president negre d'aquell país (sí, l'actual ho és, però estem parlant de 2001). Ell és l'objectiu dels terroristes a la primera temporada de la sèrie. 


La Kim Bauer (Elisha Cuthbert) és la filla d'en Jack Bauer, una adolescent segrestada per imprudent i desobedient al principi de la sèrie per la mateixa gent que està involucrada en la conspiració contra el senador Palmer. Per si el dia del seu pare no era prou complicat sense els problemes causats per una filla rebel.


En Bill Buchanan (James Morrison) és el cap de la CTU a partir de la 4a temporada, i destaca per la seva calma, el seu seny i l'encert de les seves decisions. Tot i així hi ha crisis que superarien qualsevol, i fins i tot els persones més tranquil·les poden tenir moments explosius. Més endavant tindrà una evolució interessant.


La Michelle Dessler (Reiko Aylesworth) comença la seva participació a 24 a la segona temporada com a responsable de protocol d'internet a la CTU, però després va adquirint importància i el seu paper tindrà una gran influència en altres personatges, com anirem veient. 


La Chloe O'Brian (Mary Lynn Rajskub) debuta a la tercera temporada i és analista de la CTU, però malgrat el seu caràcter esquerp i el seu posat sorrut es fa estimar, és una crac de la informàtica i la gestió de dades i, sobretot, la gran aliada d'en Jack quan aquest desobeeix ordres i fins i tot és perseguit per les autoritats en alguna de les seves missions.


La Renee Walker (Annie Wersching) no apareix fins a la 7a temporada de la sèrie, però és un personatge molt interessant perquè, treballant per a l'FBI, passa de respectar al màxim la llei a entendre els mètodes d'en Jack Bauer, amb qui al principi xoca, i començar a posar-los en pràctica per tal de fer el que sigui necessari, legal o no, pel bé del país. 


No podem deixar d'esmentar l'entranyable Aaron Pierce (Glenn Morshower), agent especial dels Serveis Secrets que podem veure liderant els equips de protecció de diversos presidents. Un home íntegre que no es pren la Justícia per la seva mà com en Jack Bauer, però sí que és capaç de denunciar un superior, que en aquest cas seria la persona protegida per ell i el seu equip, en cas que incomplís la Llei.


De presidents dels Estats Units en veiem uns quants, durant la sèrie, perquè després de cada temporada hi ha un salt d'uns anys, però un dels més destacats és en Charles Logan (Gregory Itzin), un paio menyspreable, covard i corrupte que tant per aquest motiu com pel seu aspecte recorda inevitablement Richard Nixon (1913-1994), president que va ser el primer de la història d'aquell país en dimitir per haver estat involucrat en l'escàndol del cas Watergate.


I un altre de destacat és l'Allison Taylor (Cherry Johnson), la primera presidenta dels Estats Units, una dona amb un altíssim sentit de la Justícia que és capaç de fer processar qualsevol persona, per molt propera que sigui, si ha violat alguna llei. Una idealista que descobrirà que no és gens fàcil mantenir determinats valors quan hom seu a la cadira més important del planeta.

Penso que ja he repassat els personatges més importants, i com sempre me n'he hagut de deixar uns quants. Alguns d'ells apareixen a la sèrie durant poc temps per diversos motius (no necessàriament la mort), d'altres són estrelles conegudes com ara el difunt Dennis Hopper, en Joaquim de Almeida, la Shohreh Aghdashloo, la Stana Katic, en Peter Weller, en James Cromwell, en Michael Madsen, en Jon Voight o en Sean Astin, però no els podia repassar tots, per motius d'espai però també per tal d'evitar spoilers.


La sèrie ha estat criticada per algunes coses que tenen a veure amb els temes que s'hi retraten. Per exemple, la tortura com a mitjà per a aconseguir informació que condueixi a la resolució d'una crisi hi ha aparegut diverses vegades i això, naturalment, ha fet empipar els defensors dels Drets Humans, però també ha rebut queixes perquè en moltes temporades l'amenaça ve de l'exterior i acostumen a ser els tradicionals enemics dels Estats Units, des de Rússia fins a països islàmics ficticis (cal anar amb compte), passant per la Xina.

Ara, si us agraden les sèries d'acció i suspens i podeu digerir el marcat to patriòtic d'aquesta història no heu de deixar escapar 24, una producció aclamada pel públic i la crítica que es considera una de les millors sèries de la història de la televisió, que us garanteixo que us tindrà en tensió més d'un cop per temporada, si bé és cert que no totes tenen la mateixa qualitat argumental i alguns temes, cap al final, sonen a repetits. Per cert, se'n va fer un videojoc del qual vaig parlar en aquesta entrada.









 









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails