How I Met Your Mother (primera temporada)

Inauguro amb aquest article una nova secció, en la que repassaré les sèries que vaig veient, en alguns casos temporada per temporada i en d'altres en acabar-les completament. Començarem amb una sèrie d'allò més refrescant, la primera temporada de la qual vaig començar a veure divendres passat de matinada i la vaig acabar ahir a la nit, 10 dies després. Es tracta de la també anomenada per alguns "Friends del segle XXI", en realitat How I Met Your Mother o Cómo conocí a vuestra madre en castellà. 

Vaig començar a veure-la perquè diverses persones no relacionades entre sí (a banda del fet de conèixer-me a mi) no paraven de dir-me que m'assemblava físicament al protagonista, en Ted Mosby (interpretat per Josh Radnor), que és el que està estirat damunt dels altres a la imatge. 

No hi estic del tot d'acord, potser una mica pel pentinat i vist des del darrere de 3/4, però també em deien que era una sitcom molt bona i al final em vaig decidir a provar-la. No acostumo a deixar-me convèncer pel que fa a sèries, ja que en segueixo unes quantes alhora i no tinc tant de temps,  i no vull començar-ne més perquè encara que no m'agradin gaire m'obligo a mi mateix a veure-les senceres per pur completisme, però en aquest cas m'ha enganxat com no m'havia enganxat cap producció d'aquesta categoria (humor) des de... Friends. I la penso veure sencera.

Aquí tenim el protagonista, en Ted Mosby, un arquitecte de 27 anys que comparteix pis amb el seu company d'habitació de l'època de la universitat. La sèrie gira al seu voltant, i té com a objectiu trobar una parella estable per tal de formar una família amb ella. La seva relació amb les noies sempre està supeditada a aquest objectiu.

En Marshall Eriksen (interpretat per Jason Segel), el company i millor amic d'en Ted, un etern estudiant de Dret que s'acaba de prometre amb la seva xicota de la universitat, la Lily, amb qui porta 9 anys. És un idealista, li agraden les coses senzilles de la vida i estima la seva promesa per sobre de totes les coses.

La Lily Aldrin (Alyson Hannigan, famosa pel seu paper a la trilogia American Pie), mestra de P3 o 4, no queda clar, i promesa d'en Marshall. És una noia divertida, senzilla i la parella ideal per a en Marshall, a més d'una gran amiga.

En Barney Stinson (Neil Patrick Harris), conquistador irredempt, és el personatge boig de la sèrie. Un tio incòmode que no saps mai per on agafar, misteriós respecte a la feina que fa i bastant podrit de calés, que sempre aporta un toc divertit a la prou còmica sèrie. De vegades el mataries, però és un imprescindible del repartiment.

I la Robin Scherbatsky (Cobie Smulders), la cinquena membre del grup, que s'hi afegeix després que en Ted la conegui i s'enamori d'ella. Però la noia, reportera de televisió, no vol relacions serioses i rebutja en Ted, i esdevé amiga d'ell i de tots els altres. De tota manera, hi ha un estira i arronsa constant entre ells dos, almenys durant la primera temporada, que és la que jo he vist.

La gràcia, el que diferencia aquesta sèrie respecte a tantíssimes produccions semblants, és que tota ella és un flaixbac, perquè representa que en Ted del 2030 (25 anys després de l'inici real de la sèrie)  narra als seus fills com va conèixer la mare que els va parir, i entenc que el misteri es mantindrà fins al final, una excusa per anar omplint temporades i temporades de batalletes que, segons ens jura ell mateix en off (i a la versió original aquest off el fa un actor diferent, més madur, no com a la doblada), tenen molt a veure amb com va acabar coneixent-la.

En resum, una sèrie que m'ha atrapat i de la que ja he començat a veure la segona temporada. Del tot recomanable, si teniu temps no us la perdeu, perquè els seus capítols de poc més de 20 minuts entren com els conguitos. El temps dirà si al final és o no la successora de Friends, com aquesta al seu torn ho va ser de Cheers.