dissabte, 1 de febrer de 2014

Sèries: Big Love

No sé si a vosaltres us passa, però sovint descobreixo l'existència de pel·lícules i sèries tot navegant per la Wikipedia, mirant què més ha fet algun actor o alguna actriu que conec, i el repartiment de la sèrie que ressenyo avui tenia prou intèrprets interessants com per cridar-me l'atenció. Després, assabentant-me del tema que tracta i del fet que es va emetre a la prestigiosa HBO, em va acabar de convèncer.


Big Love, creada per Mark V. Olsen i Will Scheffer, es va emetre amb èxit (creixent, a més) de 2006 a 2011 a l'esmentada HBO, casa de moltes sèries de gran prestigi, i els seus protagonistes són els membres d'una família gens habitual: en Bill Henrickson i les seves 3 dones, que són la Barb, la Nicki i la Margene. És a dir, una família que practica la poligàmia o el matrimoni plural i que segueix, doncs, un principi de l'Església Mormona (o Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, fundada per Joseph Smith el 1830) oficialment abolit des de finals del segle XIX i, de fet, il·legal als Estats Units.

És per això que els Henrickson, i els seus molts fills, han de viure la seva relació de manera clandestina, però no ho volen fer apartats del món, sinó duent unes vides tan normals com els sigui possible. La fórmula, com veiem al primer episodi, consisteix en residir en cases contigües, connectades pels patis del darrere, com si fossin 3 famílies diferents dins el barri residencial on viuen, situat a Sandy, un suburbi de Salt Lake City, la capital de Utah, als Estats Units. 


El cap de família és en Bill Henrickson (Bill Paxton), un home com s'acostuma a dir fet a si mateix i propietari dels magatzems Home Plus, que administra amb la seva mà dreta, en Don Embry (Joel McKinnon Miller).

Creu en el demonitzat matrimoni plural però també en el dret de les persones a viure com vulguin la seva vida sense perjudicar els altres. A diferència de la comunitat fonamentalista de Juniper Creek, on es va criar i de la qual renega per la corrupció que s'hi dóna, ell aposta per la integració en la societat i somia amb l'acceptació de la poligàmia.

Tracta les seves dones molt millor del que es pot veure als matrimonis de l'esmentada comunitat, però malgrat el seu liberalisme la visió que té de la religió és inamovible i ni es plantejaria que les seves mullers es poguessin posar geloses o, Déu no ho vulgui, fer-li el salt. De fet, algunes de les seves actituds ens poden semblar —i segurament són— hipòcrites, però creu sincerament en els seus ideals i no es pot negar que té bona intenció.


La seva primera dona, la més antiga, amb qui duu 20 anys casat (i a més l'única amb què ho està oficialment), és la Barbara "Barb" Dutton (Jeanne Tripplehorn), que va accedir a ser la seva companya sense plantejar-se que algun dia en Bill abraçaria el Principi, però s'hi va fer a la idea quan, després de ser a punt de morir d'un càncer d'úter, la dona que en va tenir cura es va unir a la família.

La Barb és la més seriosa i responsable de les tres, com correspon a la seva experiència. És qui millor coneix i entén en Bill, i la mare dels seus fills més grans, però per molta paciència i acceptació de la situació que demostri de vegades es nota que no es va casar amb en Bill pensant en això. És la "cap" de les dones i qui presideix les reunions diàries que fan per tal d'organitzar-se les tasques.


La dona que en va tenir cura quan estava malalta és la Nicolette "Nicki" Grant (Chloë Sevigny), l'única de les tres que ha mamat el fonamentalisme i que prové de Juniper Creek. És la que té l'actitud més "puritana", està casada amb en Bill responent a la "crida" que se suposa que aquest va sentir en el seu moment i entén el seu matrimoni com a quelcom que va acceptar feliç però sense lligar-ho amb l'amor autèntic.

Els seus lligams familiars amb la gent que controla Juniper Creek i la seva particular manera de veure les coses fan que sovint els Henrickson s'emmerdin en problemes amb els Grant per culpa d'ella i la seva boca grossa, però també és cert que el personatge experimenta una interessant evolució al llarg de la sèrie i passem d'odiar-la a acceptar-la, i fins i tot estimar-la (moderadament, perquè no deixa de ser una egoista). De totes les nominacions que va rebre Big Love, el paper de la Chloë Sevigny va ser l'únic premiat, amb un Globus d'Or a la Millor Actriu Secundària el 2009.


La tercera en arribar va ser la Margene "Margie" Heffman (Ginnifer Goodwin, la Blancaneu a Once Upon a Time), la més jove, que va començar com a mainadera dels fills dels Henrickson que hi havia abans que ella els en proporcionés més.

És alegre, ingènua, amistosa i s'apunta a qualsevol cosa, fins i tot al tema del matrimoni plural sense haver pertangut prèviament a l'església d'on són membres (branques a banda) els altres. Molt bona persona, és una màquina de fer fills i sovint els problemes que provoca, que no són pocs, es deuen a la seva esmentada ingenuïtat i a una profunda necessitat de relacionar-se amb la societat on viu. Es podria dir que no duu gaire bé la clandestinitat.



Curiosament, mentre s'emetia la sèrie, la cadena HBO va estar penjant aquests vídeos de curta durada que formen part de Margene's Blog, una websèrie que és un spin-off de Big Love. Ho he descobert mentre buscava informació de la sèrie, perquè fins ara només coneixia l'existència de Big Love: In the Beginning, 3 curts que també es van penjar a internet i que retraten escenes cronològicament situades abans del principi de la història.

És possible que el més interessant de la sèrie sigui la relació entre els 4 personatges que he esmentat fins ara, i especialment entre les dones, que es consideren "germanes-esposes". Si bé és cert que estan ben organitzades i fins i tot es reparteixen en Bill d'una manera equitativa i inflexible (es considera greu que l'home passi la nit amb la muller amb qui no li toca), i que s'estimen molt entre elles, sovint hi ha lluites de poder i desobediències que posen de manifest que no tot són flors i violes, en aquesta versió moderna i liberal del matrimoni plural que s'han inventat.

Com a curiositat, un dels productors de la sèrie, en Tom Hanks, va crear també la websèrie animada Electric City, amb la Jeanne Tripplehorn i la Ginnifer Goodwin entre les actrius de doblatge.


Els conflictes de Big Love no vénen, però, únicament de la triple dificultat que suposa estar casat amb 3 dones —i que s'enfadi qui vulgui—, sinó que també hi ha enemics, dolents gairebé purs, que representen obstacles per als plans d'en Bill.

El més destacat és en Roman Grant (Harry Dean Stanton), l'autoproclamat profeta del grup fonamentalista de l'Església Mormona conegut com a United Effort Brotherhood (UEB, basat en un de real, United Effort Plan, que va ser clausurat el 2005, un any abans de l'inici de la sèrie).

Establert a la comuna de Juniper Creek, en va expulsar en Bill quan aquest era adolescent i és el responsable del niu de corrupció i abusos en què s'ha convertit aquell territori, incloent-hi emparellaments ("segellaments") que inclouen noies menors d'edat contra la voluntat d'aquestes. És una mena de dictador que, servint-se del matrimoni d'en Bill amb la Nicki, el colla tant com pot per tal de treure profit dels negocis del seu gendre.


El seu fill, l'Albert "Alby" Grant (Matt Ross), encara que al principi no ens ho sembli no és menys perillós que el seu pare, sinó que fins i tot és més temible que ell. El fet que amagui un terrible secret sobre la seva persona no l'ajuda a tenir un caràcter més obert i amable, precisament.

Igual que la Nicki, va néixer de la unió d'en Roman i l'Adaleen (Mary Kay Place), la concubina més destacada de les que apareixen a la sèrie, on s'arriben a veure famílies nombrosíssimes amb complicades relacions de parentiu en aquesta comunitat, Juniper Creek, que duu un estil de vida clarament tradicional i on les dones tenen molt poca cosa a dir, ni tan sols sobre els seus propis cossos o els marits als quals les assignen.


A Juniper Creek, perquè no en van voler marxar, també viuen els pares d'en Bill, que són en Frank (Bruce Dern, nominat a l'Oscar al Millor Actor per Nebraska, que potser guanya a la 86a edició dels premis el proper 2 de març) i la Lois (Grace Zabriskie), una dona peculiar, diferent de la resta de la població femenina de la comuna, però que a causa de les seves paraules i les seves accions, sovint imprevisibles, costa assignar al bàndol a favor d'en Bill o en contra d'ell, encara que sigui el seu fill.

No posaré imatges de tots els personatges que tenen una mínima importància a Juniper Creek, però he d'esmentar en Joey (Shawn Doyle), que és el germà d'en Bill, la seva dona Wanda (Melora Walters), que és boja, o les germanes Marquart (interpretades per la Mireille Enos, protagonista de The Killing).


Són molts els personatges que apareixen a la sèrie, molts fins i tot entre els destacables. No he dedicat una imatge a en Ben (Douglas Smith), el fill mascle més gran d'en Bill i la Barb, però sí que ho he de fer en el cas de la filla, la primogènita, que és la Sarah, doncs es tracta de la conegudíssima Amanda Seyfried, que és un personatge secundari però cap al final de la sèrie va perdent presència, coincidint amb l'adquisició de la seva categoria d'estrella de cine. Al seu costat trobem l'Scott, el seu xicot, interpretat per un Aaron Paul que es faria famosíssim de la nit al dia en coprotagonitzar Breaking Bad, que va començar el 2008.

També he d'esmentar la Heather Tuttle (Tina Majorino, vista a Waterworld, Veronica Mars, True Blood i Grey's Anatomy, per exemple), que és la millor amiga de la Sarah, o en JJ Walker (Željko Ivanek), exmarit de la Nicki. Altres personatges importants, encara que els seus respectius intèrprets siguin menys coneguts, són la Rhonda Volmer (Daveigh Chase, que és la veu de la Lilo de Lilo & Stitch i productes derivats) o la Cara Lynn Walker (Cassi Thomson).


En definitiva, Big Love ens explica la història d'en Bill Henrickson i la seva extensa família (a la foto no hi surt la Teenie, la petita de les filles que té amb la Barb), i de la seva particular visió de la religió en què creu, perquè dins el fonamentalisme en el que es va criar en Bill és un reformador, i val a dir que introdueix millores substancials en el tracte envers les dones, sense perdre, això sí, el seu paper de líder que ha de ser consultat sobre pràcticament totes les decisions.

També és la història de com, amb l'objectiu d'assolir el reconeixement i l'acceptació del matrimoni plural (que demostra un gran idealisme i una gran ingenuïtat), i de retruc una vida completament normal i oberta per a la seva família, vol estar ficat en tantes iniciatives (econòmiques, religioses i fins i tot polítiques) que els problemes se li acumulen i els enemics (no només els Grant, sinó també els Greene, que dominen un altre grup fonamentalista que creu en el Principi) li fan la vida impossible.

A més d'aquestes dificultats, en Bill també troba oposició dins la família, perquè no tots els seus membres tenen tan clara la seva visió religiosa, i de fet els seus fills grans —que no sigui dit que reproduïm tot allò que veiem a casa— aposten per tenir una única parella i no viure segons el Principi.


Pel que fa al concepte del matrimoni plural, Big Love ens presenta dues maneres ben diferents d'entendre'l: una de clarament tradicional, primitiva i abusiva, i una altra de més moderna i democràtica. Per a la nostra societat és quelcom xocant, curiós i potser inacceptable, però la sèrie ens convida a reflexionar-hi.

És possible la poligàmia consentida per totes les parts implicades, sempre i quan qui hi participa ho entengui perfectament i sense que li hagin rentat el cervell ni l'hagin coaccionat en aquest sentit? Constitueix infidelitat o no? No ho sé, cadascú que tregui les seves pròpies conclusions, però el que jo he vist a Big Love és una família força normal (des de l'Església Mormona, naturalment, s'ha dit que la poligàmia —recordem que prohibida per aquesta església des del segle XIX— només té la versió abusiva de Juniper Creek, i que l'altra és una invenció), gent que s'estima i que intenta viure sense perjudicar ningú.





3 comentaris:

  1. Aquesta sèrie és diferent i realment m'ha agradat molt, la recomano i que ma mare hagi vist les 5 temporades en menys d'un mes demostra que està bé XD

    El Bill ja saps que penso que és un egoista i hipòcrata per dir el que diu i pensar com pensa tot i que si que és cert que les religions fan fer i pensar coses que no són normals jeje :P

    Bona entrada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com que té un ritme una mica com el de Six Feet Under, lent, tranquil i on de vegades no passa res, jo em pensava que no et matava gaire i que m'agradava més a mi. xD

      Qui diu què és normal i què no? Penso que aquesta sèrie ens convida a reflexionar sobre aquesta pregunta

      Elimina
    2. no, ho sento... que una persona, simplement perquè una dona cregui tenir necessitat de més o el fet que un home pugui tenir mil dones, mentre que el simple fet que una dona es plantegi el mateix sigui totalment imperdonable, no està bé xD

      no és normal.... ja vaig dir que el fet que hi hagi poligàmia no em sembla tan malament, sempre que sigui en els dos sentits, que en una parella totes dues parts puguin fer el mateix, això ja depèn de la parella, però que el fet que només un dels dos pugui i l'altra s'hagi de fotre, no em sembla bé XD

      a mi si que m'agradava i ja vaig deixar de dir-ho perquè no em creies mai xD

      Elimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails