Quan jo era adolescent i Planeta DeAgostini tenia costum de publicar manga en sentit de lectura occidental i format grapa de poques pàgines per entrega, era conscient de l'existència del títol Miss China - Spirit of Wonder, però no va ser fins que Glénat (avui EDT) la va reeditar el 2003 en volums i completa, sota el nom de Spirit of Wonder, en un encertat moviment cultural però no comercial, que em va interessar de debò.
Tanmateix la va haver de rellançar a preu de liquidació i en un cofret per tal de convèncer-me d'endur-me-la a casa, cosa que vaig fer fa ben bé més d'un any i ara, per fi, l'he llegit.
Creat per en Kenji Tsuruta, aquest seinen o manga per a adults en realitat és un recull d'històries curtes publicades entre 1986 i 1996 a les revistes Morning i després Afternoon i recollides en un volum gruixut que Glénat va dividir en 3 entregues de 128 pàgines cadascuna.
Són relats que tenen en comú una ambientació britànica de finals del segle XIX (llevat d'alguna excepció que té lloc en un Japó més modern o en una Anglaterra de mitjan segle XX) i el gènere de la ciència-ficció, cosa que també ens permet parlar de steampunk quan coincideixen aquella època i aparells que no s'han inventat ni tan sols en el que duem de segle XXI.
En aquestes històries, algunes més interessants que altres, l'autor ens parla de temes com la clonació humana, la robòtica i els viatges interplanetaris o interdimensionals. Sempre amb teories científiques que es treu de la màniga i que s'allunyen de qualsevol intent de realisme o versemblança, però que sens dubte estan inspirades, com ell mateix reconeix en alguns textos complementaris, en la seva devoció per la literatura de ciència-ficció clàssica.
La més interessant, per al meu gust, és precisament aquella en què es va centrar Planeta en l'antiga edició i la que ocupa el tercer i últim dels volums que va llançar Glénat posteriorment. De fet, està dividida en tres episodis llargs protagonitzats per la China, la jove propietària d'un restaurant xinès de Bristol que ha de lluitar no només per tirar endavant el restaurant, sinó també l'hostal que regenta i que ocupen dos científics que no li paguen mai el lloguer, amb un dels quals té una relació sentimental en procés de resolució durant els fets narrats.
Segurament és perquè Tsuruta té més pàgines per desenvolupar-la, sense treure mèrit a l'entranyable personatge, que m'ha agradat força més aquesta part final que no pas els dos primers volums. Però Spirit of Wonder ofereix una lectura agradable, amb un dibuix molt detallat i ambientat en una Europa idealitzada i amb protagonistes femenines envoltades per científics bojos en tots els casos.
El problema és que l'aspecte dels personatges s'assembla moltíssim entre unes històries i les altres, fins al punt que de vegades costa distingir-los, i aquestes noies que deia que són les protagonistes acostumen a tenir un paper més aviat d'observació i d'objecte del desig d'uns personatges masculins que tenen tendència a espiar-les i magregar-les, especialment en el cas de la China.
Com deia abans, algunes històries m'han agradat més que altres, però trobo que és una lectura recomanable que, si encara teniu la sort de trobar-la a preu de liquidació (si no està exhaurida a tot arreu, és clar), no us farà pensar que heu llençat els diners, tot i que és cert que tampoc no cal esperar que ens deixi bocabadats ni que la "ciència" representada ens resulti mínimament creïble. És entretinguda, l'ambientació és original pel que estem acostumats a veure al manga i les sensacions que provoca són agradables.
Per cert, Spirit of Wonder va ser parcialment adaptada a l'animació en una OVA primer, el 1992 (editada en castellà també), i quatre més el 2001, que pel que trobat s'han editat també a l'estat espanyol però no de manera completa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada