Lectures: Batman & Robin Eternal vol. 2

No m'agrada que passi això. Que m'adoni que toca ressenyar un nou volum d'alguna obra de la qual vaig parlar per última vegada fa tant de temps, en aquest cas més de 2 anys. I això també significa que he hagut de repassar el que havia llegit fins ara. Això m'anirà passant amb altres còmics, no en tinc cap dubte, i és que com he dit més d'una vegada, ja no es veuen tantes ofertes de còmic en anglès a Amazon des que el gegant del comerç electrònic va comprar The Book Depository, botiga online d'on em nodria abans.

Però aquest cas ha estat diferent. Quan vaig fer l'entrada sobre el primer volum de Batman & Robin Eternal ja tenia el segon, però em vaig anar distraient amb altres coses i, si ja la primera part la vaig ressenyar el 2018, mesos més tard, per al volum 2 de la maxisèrie hem hagut d'esperar a ara, finals de 2020. En fi, repassat el primer recopilatori, per fi he llegit el segon i últim. 

El volum que tanca la maxisèrie de 26 números publicats en 6 mesos conté les grapes individuals Batman & Robin Eternal 13 a 26, originalment de febrer a maig de 2016, atès que era una col·lecció setmanal. La història general és responsabilitat de l'excel·lent tàndem de guionistes format per en James Tynion IV i l'Scott Snyder, tot i que els guions corresponen a diverses persones, i malauradament -i entenc que és inevitable quan es vol fer una sèrie setmanal- el ball de dibuixants és constant i distreu una mica.

En tot cas, si a la primera part de la sèrie se'ns presentava la inquietant premissa d'una traficant de persones que les criava des de petites després de provocar-los traumes i acollir-les, i després les "dissenyava" per encàrrec, i la relació que hi havia entre això i els Robins, aquí, òbviament, la història queda tancada.
 

En aquesta segona part tenim els protagonistes, els companys d'un Batman que només apareix a les escenes del passat -perquè al present està inactiu en haver perdut en Bruce Wayne la memòria després de l'arc argumental Endgame de Batman-, seguint la pista d'aquesta nova i temible malvada, la Mother, mentre ella activa els seus programats "fills" per atacar l'ara espia Dick Grayson, en Red Hood i en Red Robin, que col·laboren amb la Bluebird (Harper Row) i la Cassandra Cain, reintroduïda a l'Univers DC de The New 52 en aquesta maxisèrie precisament, sense cap relació amb el seu paper de Batgirl de fa anys.

Són, aparentment, personatges secundaris d'aquesta història, però també els més interessants, perquè de totes dues se'ns explica el traumàtic passat, sempre lligat a la Mother, i és que al capdavall es van veure involucrades en tot això, al volum 1, perquè eren objectius que l'enemiga volia eliminar. 

Complica, i molt, les coses el fet que la Mother tingui el control mental dels seus "fills", que pot activar com si fossin cèl·lules dorments quan li interessa. Això, combinat amb algun secret que no revelaré i que relaciona els personatges d'una manera que no s'esperaven, és la tempesta perfecta i dona lloc a enfrontaments d'allò més dramàtics i cruels.

En aquesta última part de la història, acorralada pels superherois, la Mother decideix fer neteja i iniciar un nou mètode de control d'adolescents d'arreu del món, i això desborda els protagonistes, que han de recórrer a tots i cadascun dels aliats disponibles.

Així, veiem desfilar també personatges com la Spoiler, la Helena Bertinelli o la Batwoman, a més d'altres de menors que ja se m'escapen una mica perquè estic desconnectat de DC des de fa temps, però no se'ls dona, tampoc, gaire més importància.

A Batman & Robin Eternal el protagonisme el tenen, per una banda, els tres primers Robins -en aquesta nova realitat de The New 52 la Stephanie Brown, la Spoiler, no ho va ser mai, de manera que en Damian és el quart, i no el cinquè, Noi Meravella-, que per culpa dels tractes del seu mentor i la Mother en el passat es qüestionen la seva identitat i el seu propòsit, i per l'altra les esmentades Harper i Cassandra, tot aprofundint en el passat de la primera i presentant-nos, orígens inclosos, la segona. 

Batman & Robin Eternal ens convida a gaudir d'una trepidant saga amb un nombre respectable -però no excessiu- de personatges implicats, es permet reintroduir-ne un parell -l'esmentada Cassandra Cain i també l'Azrael, un Jean-Paul Valley que no havia sortit fins ara a The New 52- i reescriure el passat d'alguns d'ells, o donar-nos-en detalls que no coneixíem i que ens deixen tan estupefactes com als afectats.

És una mica tramposa a l'hora de suggerir la implicació d'en Batman en l'encàrrec d'un nou company a la Mother -vull pensar, i així ho interpreto, que formava part del seu pla de derrotar-la-, i alguna imatge busca generar-nos dubtes sobre el Cavaller Fosc que no hauríem d'haver tingut mai. Per sort, tot plegat serveix per reconciliar en Bruce Wayne amb els seus deixebles, als quals no té costum de dir-los coses gaire agradables, però que també, ho sabem i no en tenim cap dubte, estima com si fossin -i, segons com, ho són-, els seus fills.

Lectures: Batman & Robin Eternal vol. 1

M'alegro de poder tornar a fer una ressenya de còmic de l'univers Batman després de molt de temps, i en els propers mesos en faré unes quantes més perquè m'he comprat, per fi, els recopilatoris que em faltaven per acabar l'etapa prèvia a DC Rebirth, l'enèsim rellançament de les col·leccions de la rival de Marvel.

Arribaran, doncs, ressenyes de Batman per primer cop en molt de temps, però avui toca parlar d'una lectura relacionada que tenia pendent des de feia molt i que ja puc ressenyar.

Batman & Robin Eternal (volum 1) recopila els números 1 a 12 d'una col·lecció setmanal (desembre de 2015 a febrer de 2016) sorgida de l'èxit de Batman Eternal, però aquest cop limitada a "només" 6 mesos, i recopilada en dos volums, el primer dels quals ressenyo ara.

La premissa és ben senzilla i alhora atractiva, en una d'aquelles propostes potencialment revolucionàries que de tant en tant, i amb diferents nivells d'èxit, es produeixen a l'entorn del Cavaller Fosc: després d'un seguit d'atacs, en Dick Grayson i els altres Robins i algun aliat més decideixen fer front a l'amenaça d'una misteriosa enemiga anomenada Mother, una traficant d'éssers humans que els modela i els ven per encàrrec. 

Aquesta premissa no tindria un especial interès, però, si no fos perquè els deixebles d'en Batman, ara que en Bruce Wayne no hi és després del esdeveniments de Batman: Endgame, descobreixen que un o més d'un d'ells podria haver estat un "humà dissenyat" d'aquests, i que el seu mentor hauria tingut tractes amb la temible Mother, una enemiga implacable que tendeix a desfer-se d'aquells que ja no li fan servei, motiu pel qual els ha cridat ara l'atenció.

Això, és clar, provoca un terrabastall entre els Robins i exRobins, que per una banda han d'investigar l'amenaça però, per l'altra, veuen com creix la desconfiança entre ells, atès que ells mateixos formen part de la investigació.

Els protagonistes d'aquesta història són en Dick Grayson, ara espia, en Red Hood i en Red Robin, amb la col·laboració de la Bluebird (Harper Row), introduïda precisament a Batman Eternal, i hi veurem també el debut a The New 52 -anys després que comencés- de clàssics com la Cassandra Cain i l'Azrael. 

La presència d'en Batman (del Batman original, en Bruce Wayne, no el que el va substituir quan va desaparèixer) la tenim en els flashbacks freqüents en què veiem el Cavaller Fosc i el Noi Meravella (Grayson) investigant a Praga, on ara en Dick torna per aquest cas, i també en la seva allargada ombra, aquest cop carregada de sospites d'allò més temibles per part especialment del seu primer ajudant.

Tot plegat ens ho explica un equip liderat pels guionistes Scott Snyder i James Tynion IV, amb un exèrcit de dibuixants que fan, com és natural en aquest casos de col·leccions amb periodicitat setmanal, que l'estil gràfic canviï molt d'un número a l'altre, però que en aquest cas no provoca una sensació de gran desigualtat en la qualitat del resultat final. Són estils diferents, sí, però tots, com a mínim, acceptables.

El que tenim aquí, la primera meitat de la història (o gairebé) és un relat d'allò més interessant, sobretot pel potencial que té pel que fa a conseqüències per a la Batfamília, però també per la manera en què està narrat, dosificant el misteri correctament, amb cops d'efecte i fins i tot diàlegs amb tocs d'humor gràcies al sempre divertit Jason Todd, combinats amb moments dramàtics. 

Veurem al segon i últim volum recopilatori com continua Batman & Robin Eternal i com és aquest desenllaç que té la responsabilitat de no decebre, però les expectatives són molt altes.

Lectures: Batman Eternal vol. 3

Continuant amb la tendència de reduir la freqüència i l'atractiu de les ofertes que fan les botigues online estrangeres pel que fa a còmics, ja no m'estranya -però em continua sabent greu- que la ressenya que publico avui arribi més d'un any després de la del volum anterior.

Però per bé o per mal, la història de Batman Eternal s'acaba aquí, en un volum que torna a ser gairebé tan gruixut com el primer, i on el ritme que es va iniciar al primer i es va mantenir al segon no decau i ens ofereix una de les trames més trepidants que he llegit mai als còmics del Cavaller Fosc.

Recopila els números 35 a 52 -quina casualitat, eh?- de la col·lecció, juntament amb el 28 de Batman, que llavors tinc repetit (sortia al volum Batman: Graveyard Shift), però té relació amb aquesta història, tot i que en realitat és a la inversa perquè es va publicar allà com a crida per a Batman Eternal. 

Són números publicats entre febrer i juny de 2015, també de periodicitat setmanal en comptes de mensual (per això hi ha 18 números en 4 mesos), i trobo que reblen el clau en una col·lecció interessantíssima que continua amb Batman and Robin Eternal, el primer volum de la qual ja posseeixo però encara no he llegit.

Perquè no és la primera vegada que veiem en Batman atacat per un enemic o una conspiració sorprenentment efectiva que el posa contra les cordes. L'hem vist passar-ho malament moltes vegades, i se l'ha intentat atacar des de diversos fronts en un munt d'ocasions, però considero que amb aquesta col·lecció -que no escriu directament l'Scott Snyder, però estableix les línies generals- s'ha aconseguit oferir un relat trepidant, amè i angoixant a uns nivells superiors a arcs argumentals similars, o situacions en què en Batman anava desbordadíssim, com Batman: War Games (2004-2005) o el clàssic modern No Man's Land (1999-2000).

Des del principi Batman Eternal ens presentava un enemic invisible que era com un titellaire que emprava altres grans enemics com a instruments per fer anar en Batman de bòlit intentant desemmascarar sense èxit qui hi havia al darrere, i atacant o distraient els seus aliats -cas especial el d'un James Gordon que pateix com una mala cosa en aquest relat- per tal de deixar-lo més indefens que mai, i com vam poder veure al segon volum el deixava fins i tot sense el seu primer aliat, el poder econòmic de la seva família.

Personalment, mai no havia vist el Cavaller Fosc tan indefens. L'havia vist més fotut, més destrossat per dins per culpa de tragèdies personals que ha hagut de suportar al llarg dels anys, però tan mancat de mitjans per lluitar, mai.

Per sort, les coses sempre s'acaben posant al seu lloc i en aquest tercer volum veiem com tots els seus amics i aliats, i alguns de nous com la definitivament polida Bluebird o la recuperada per a Batman Eternal Stephanie "Spoiler" Brown, li donen el cop de mà que necessita per tal de fer front a l'atac a mil bandes que està acabant literalment amb Gotham.

El final, com no podia ser d'una altra manera, és apoteòsic, amb revelacions d'identitat més o menys sorprenents, cops d'efecte, desfilada de gairebé tots els seus enemics -llevat del Joker, i que sigui una grandíssima història sense ell té molt de mèrit- i una espectacular manera de narrar tant des del punt de vista del guió com el dibuix, ambdós signats per un equip de molts dibuixants i escriptors que fan una bona feina.

Batman Eternal és una obra tremendament ambiciosa, perquè deixant de banda la història aprofita per a emprar múltiples personatges, que esdevenen protagonistes temporals, aprofundir en la seva construcció, establir-ne de nous (especial menció a la Julia Pennyworth) i fins i tot fer-los grans canvis i definir com seran a partir d'ara, tot plegat sense que el ritme se'n ressenteixi.

Aquest conjunt de tres volums gruixuts que contenen 52 números i algun especial més esdevé una de les obres més interessants dins l'extensa història del Cavaller Fosc, un d'aquells còmics per a recuperar i rellegir de tant en tant, absolutament recomanable.

Caldrà veure si Batman and Robin Eternal manté el nivell, però encara que DC s'hagi tornat a rellançar recentment amb canvis al cànon ningú ens impedeix remenar al passat editorial d'un personatge i tornar a gaudir d'aventures que posteriorment s'han negat de manera total o parcial. Aquesta és, per a mi, una de les que es consideraran clàssiques en el futur. O hauria de ser així.

Lectures: Batman - Graveyard Shift

Poc a poc em vaig despenjant de l'Univers DC, vaig menys al dia que mai, i tot plegat és culpa del fet que les ofertes que abans em permetien comprar tant, ara són tan escasses que he de deixar escapar moltes coses. Em mantinc fidel a en Batman i companyia, però tot i així he d'esperar rebaixes puntuals, que descobreixo per casualitat o gràcies als sistemes d'avís d'algunes webs, per tal d'aconseguir aquells volums que són a la meva llista de desitjos.

Va ser el cas de Batman: Graveyard Shift, el sisè recopilatori des del reinici The New 52, positivament sorprenent per un motiu: els còmics que conté no pertanyen a cap saga i se'ls van saltar en volums anteriors, però sense que serveixi de precedent -perquè això que hi hagi números que es queden fora de recopilatoris i es perden per sempre és molt habitual- es van recuperar en aquesta entrega, un popurri de còmics sense gaire connexió entre ells ni amb les grans línies argumentals que fan tan gran la dolça etapa que viu el personatge des de 2011, i dels quals en tenia dos que vaig trobar un dia en una botiga on tenien còmics americans, de manera que ara els tinc per desgràcia repetits.

Comença amb el número 0 de Batman, de novembre de 2012, que ens situa als inicis de la carrera del Cavaller Fosc, més o menys a l'època vista a Zero Year - Secret City, amb els primers contactes entre en Bruce Wayne i en Jim Gordon explicats pel tàndem estrella Capullo-Snyder, mentre que la segona part està dibuixada per l'Andy Clarke i escrita per en James Tynion IV, substituts d'alta categoria, i ens fa saltar només un any endavant, cap a la primera vegada que es va encendre el batsenyal i l'efecte que això va tenir en uns joves Dick Grayson, Jason Todd, Tim Drake i Barbara Gordon. Molt emotiu. 

 

A continuació tenim el número 18, de maig de 2013, en què es comencen a analitzar les conseqüències de la nova i terrible mort a la família vista al final de Batman Incorporated. Es fa a través dels ulls de la Harper Row, personatge de creació recent que fa de col·laboradora del reticent Batman i aquí observa com, dominat per la tristesa, comet imprudències i arrisca la vida innecessàriament.

Ens ho expliquen conjuntament l'Scott Snyder i en James Tynion IV amb dibuixos de l'Andy Kubert i l'Alex Maleev, tots quatre noms amb bona reputació.

Als números 19 i 20 de Batman, de juny i juliol de 2013, tornen l'Snyder i en Capullo per a explicar una història en dues entregues que, tot i estar deslligada de les trames en marxa que deia al principi, ofereix una interessant recuperació d'en Clayface, un dolent clàssic que no és dels més recurrents, actualment, però que aquí s'utilitza amb saviesa. 

Celebro que continuï el costum, més aviat recent, de recopilar també les històries extra de poques pàgines que hi ha a molts números de les col·leccions regulars, com en aquest cas la que acompanya el 19 i el 20, signada pels ja esmentats James Tynion IV i Alex Maleev, i que ens explica una missió de caire sobrenatural que duu a terme en Batman amb el suport sobretot moral d'un Superman que l'ha vingut a veure per tal de fer-li costat en un moment personal tan dur. 

Potser la història que menys m'ha agradat del volum és la del Batman Annual número 2, de setembre de 2013, en què se'ns presenta The Anchoress, una enemiga que se suposa que és més antiga que l'asil d'Arkham, en un dia en què en Batman s'ofereix a posar a prova els sistemes de seguretat del centre per a criminals dements. L'escriuen Margerite Bennett i Scott Snyder, i el dibuix és de Wes Craig.

D'octubre de 2014 ens arriba el número 34 de Batman, amb una història autoconclusiva de Matteo Scalera i escrita per l'Scott Snyder i en Gerry Duggan, que explora una variant de la clàssica fórmula dels enemics d'en Batman, que acostumen a dur roba cridanera i cometre crims molt espectaculars: en aquest cas el dolent es fa dir Meek i el seu objectiu és cometre assassinats discrets. Força interessant.

Curiosament el còmic recopilat a continuació, amb què es tanca el llibre, és el 28 de la mateix col·lecció, per tant anterior, publicat de manera individual l'abril de 2014. Aquí, l'Scott Snyder i el fàcilment identificable Dustin Nguyen presenten la identitat superheroica de la Harper Row, que es dirà Bluebird, en una missió que acaba en cliffhanger perquè connecta, ara sí, amb Batman Eternal. 

Graveyard Shift és un recopilatori d'històries potser prescindibles per al públic general, però no per als fans completistes del personatge com jo: tal vegada el que ens expliquen no és necessari per a seguir la història principal que està fent de Batman una col·lecció de referència en el gènere dels superherois en general i en l'univers Batman en particular, però la complementa d'allò més bé i també ens permet fer un descans i gaudir d'una mirada més introspectiva a un personatge a qui no paren de passar-li coses, i últimament molt dolentes. 

 

Lectures: Batman - The City of Owls

S'ha fet esperar, perquè el primer recopilatori del Batman de The New 52 es va llançar molt aviat i ho havien de compensar, però ja he pogut llegir Batman: The City of Owls, amb els números 8 a 12 i l'Annual 1 del volum 2 de Batman.

Són números publicats per primera vegada de manera individual de juny a octubre de 2012 i que no han estat recopilats fins aquest mes d'abril, però afortunadament cap a la tardor ja podré gaudir del tercer llibre.

Centrem-nos, però, en el tema que ens ocupa ara, la conclusió de l'espectacular arrencada d'aquesta col·lecció després del reset que DC Comics va fer a totes les seves sèries després de l'estiu de 2011. 

Llavors, com vaig explicar a la meva ressenya, deixàvem en Batman tocat per l'atac sorpresa del perillosíssim Tribunal de les Òlibes o dels Mussols, o Court of Owls, poderosa organització que havia romàs adormida fins que s'alça i intenta apoderar-se de Gotham, amb lligams amb el passat d'en Bruce Wayne i d'altres col·laboradors del Cavaller Fosc.

El vam veure patir com mai, el nostre amic Bruce, i en aquest volum es produeix l'anomenada Night of the Owls, en què aquests decideixen atacar directament casa seva, ja que en coneixen la identitat, mentre es proposen acabar amb una sèrie d'objectius al llarg de tota la ciutat, tots ells vells coneguts dels lectors.

 

En Batman s'hi haurà d'enfrontar, a aquesta enorme crisi, amb l'ajuda del seu majordom Alfred, que coordinarà els múltiples aliats del superheroi en la defensa d'aquestes persones marcades, cosa que m'imagino que podré llegir amb més profunditat quan tingui a les mans els recopilatoris de cadascun d'ells, però per temes de dates de publicació d'aquests volums no ho podré fer en l'ordre que m'hauria agradat.

De tota manera el més interessant és el que viu en primera persona en Batman, que anirà traient l'entrellat (no del tot, però sí tant com pot) del que està passant i s'arribarà a enfrontar al líder dels Mussols o les Òlibes, un moment cabdal no només pel combat èpic que es produeix (i que promet més trobades en el futur), sinó també per les revelacions que es fan durant el mateix i que entronquen amb el passat del protagonista. 

Al mig del volum trobarem el primer Annual del segon volum de Batman, que no és pas gratuït: a banda de presentar-nos la versió de The New 52 de Mr. Freeze, amb un encertat nou origen, explica com s'han reanimats els cadàvers que conformen l'exèrcit dels Mussols/les Òlibes. L'escriuen Scott Snyder, guionista de la resta de números, i James Tynion IV, amb preciosos dibuixos de Jason Fabok.

El volum acaba amb el número 12, on coneixem els germans Row, especialment al Harper, una especialista en electricitat que vol tornar un favor a en Batman i esdevé, en contra de la voluntat del Cavaller Fosc, que l'hi prohibeix, aliada seva. 

Aquí els guionistes abans esmentats treballen amb els dibuixants Becky Cloonan y Andy Clarke, que fan una feina molt diferent de la del dibuixant oficial d'aquella etapa de Batman, el senyor Greg Capullo, però que no està gens malament.

En resum, un altre llibre imprescindible que fa encara més gran la llegenda del personatge i que em tindrà esperant amb candeletes la següent entrega, prevista per al 15 d'octubre i amb només 5 números, del 13 al 17. No és res més que la tendència segons la qual quan apareix un recopilatori ja s'han publicat individualment els números que formaran part del següent, per tant els que seguim aquests toms anem amb 6-7 mesos de retard respecte als que compren els còmics en format grapa.