Lectures: Batman Eternal vol. 3

Continuant amb la tendència de reduir la freqüència i l'atractiu de les ofertes que fan les botigues online estrangeres pel que fa a còmics, ja no m'estranya -però em continua sabent greu- que la ressenya que publico avui arribi més d'un any després de la del volum anterior.

Però per bé o per mal, la història de Batman Eternal s'acaba aquí, en un volum que torna a ser gairebé tan gruixut com el primer, i on el ritme que es va iniciar al primer i es va mantenir al segon no decau i ens ofereix una de les trames més trepidants que he llegit mai als còmics del Cavaller Fosc.

Recopila els números 35 a 52 -quina casualitat, eh?- de la col·lecció, juntament amb el 28 de Batman, que llavors tinc repetit (sortia al volum Batman: Graveyard Shift), però té relació amb aquesta història, tot i que en realitat és a la inversa perquè es va publicar allà com a crida per a Batman Eternal. 

Són números publicats entre febrer i juny de 2015, també de periodicitat setmanal en comptes de mensual (per això hi ha 18 números en 4 mesos), i trobo que reblen el clau en una col·lecció interessantíssima que continua amb Batman and Robin Eternal, el primer volum de la qual ja posseeixo però encara no he llegit.

Perquè no és la primera vegada que veiem en Batman atacat per un enemic o una conspiració sorprenentment efectiva que el posa contra les cordes. L'hem vist passar-ho malament moltes vegades, i se l'ha intentat atacar des de diversos fronts en un munt d'ocasions, però considero que amb aquesta col·lecció -que no escriu directament l'Scott Snyder, però estableix les línies generals- s'ha aconseguit oferir un relat trepidant, amè i angoixant a uns nivells superiors a arcs argumentals similars, o situacions en què en Batman anava desbordadíssim, com Batman: War Games (2004-2005) o el clàssic modern No Man's Land (1999-2000).

Des del principi Batman Eternal ens presentava un enemic invisible que era com un titellaire que emprava altres grans enemics com a instruments per fer anar en Batman de bòlit intentant desemmascarar sense èxit qui hi havia al darrere, i atacant o distraient els seus aliats -cas especial el d'un James Gordon que pateix com una mala cosa en aquest relat- per tal de deixar-lo més indefens que mai, i com vam poder veure al segon volum el deixava fins i tot sense el seu primer aliat, el poder econòmic de la seva família.

Personalment, mai no havia vist el Cavaller Fosc tan indefens. L'havia vist més fotut, més destrossat per dins per culpa de tragèdies personals que ha hagut de suportar al llarg dels anys, però tan mancat de mitjans per lluitar, mai.

Per sort, les coses sempre s'acaben posant al seu lloc i en aquest tercer volum veiem com tots els seus amics i aliats, i alguns de nous com la definitivament polida Bluebird o la recuperada per a Batman Eternal Stephanie "Spoiler" Brown, li donen el cop de mà que necessita per tal de fer front a l'atac a mil bandes que està acabant literalment amb Gotham.

El final, com no podia ser d'una altra manera, és apoteòsic, amb revelacions d'identitat més o menys sorprenents, cops d'efecte, desfilada de gairebé tots els seus enemics -llevat del Joker, i que sigui una grandíssima història sense ell té molt de mèrit- i una espectacular manera de narrar tant des del punt de vista del guió com el dibuix, ambdós signats per un equip de molts dibuixants i escriptors que fan una bona feina.

Batman Eternal és una obra tremendament ambiciosa, perquè deixant de banda la història aprofita per a emprar múltiples personatges, que esdevenen protagonistes temporals, aprofundir en la seva construcció, establir-ne de nous (especial menció a la Julia Pennyworth) i fins i tot fer-los grans canvis i definir com seran a partir d'ara, tot plegat sense que el ritme se'n ressenteixi.

Aquest conjunt de tres volums gruixuts que contenen 52 números i algun especial més esdevé una de les obres més interessants dins l'extensa història del Cavaller Fosc, un d'aquells còmics per a recuperar i rellegir de tant en tant, absolutament recomanable.

Caldrà veure si Batman and Robin Eternal manté el nivell, però encara que DC s'hagi tornat a rellançar recentment amb canvis al cànon ningú ens impedeix remenar al passat editorial d'un personatge i tornar a gaudir d'aventures que posteriorment s'han negat de manera total o parcial. Aquesta és, per a mi, una de les que es consideraran clàssiques en el futur. O hauria de ser així.

Lectures: Batman Eternal vol. 2

Fa més de 6 mesos que vaig ressenyar el primer volum d'aquesta col·lecció setmanal d'en Batman, com és habitual la culpa la tenen els preus, que allarguen la insuportable espera ja prevista, i en aquest cas el tema era més dolorós, perquè els recopilatoris han perdut gruix (dels 60 números inicials hem passat a 52, número gens casual a l'Univers DC) però es manté el preu d'aquella primera entrega de 21 números. 

El segon volum de Batman Eternal conté els números 22 a 34 de la publicació setmanal, editats originalment entre el 3 de setembre i el 26 de novembre de 2014, només 13 números pels 21 de l'anterior volum, una reducció que fa mal si no va acompanyada, com deia, d'una rebaixa en el preu. 

Sigui com sigui ja l'he llegit i, sense voler estrendre'm massa, he de dir que continua amb el bon nivell amb què ja ens delectava l'equip de guionistes i dibuixants que l'han anat fent possible primer en grapa i després, per reedició en un format de més bon conservar, en volum (no tan) gruixut. 

Batman Eternal és una espectacular aventura que recupera, ja ho havia dit a la primera ressenya, personatges que a The New 52 encara no havien sortit, a més d'aprofundir en els que sí, i el format setmanal permet als seus responsables explicar un munt d'històries en poc temps. 

És per això que gaudim del descabdellament de la conspiració per a la destrucció de Gotham i d'en Batman però també de moments de protagonisme de diversos personatges, com l'enyorada Stephanie Brown, més coneguda com a Spoiler. 

Una altra de les coses que més m'han agradat d'aquests números és la recuperació de secundaris -i quins secundaris!- dels quals feia temps que no llegia res, en aquest cas perquè no dono l'abast. Però m'ha agradat veure'ls aquí, on tenien papers molt tangencials, compartint moments i converses familiars i algun estira-i-arronsa sentimental. 

El que els uneix, el que sempre els ha unit, és naturalment en Batman, que ara els necessita perquè a Gotham estan tenint lloc tantíssims esdeveniments catastròfics que ni tan sols intenta fer veure que se'n pot encarregar tot sol. 

Però també els uneix l'Alfred, un personatge entranyable i ben estimat per qualsevol lector de còmics, que potser no ha tingut mai una gran història com a protagonista -ens podríem demanar si realment cal o seria més aviat contraproduent-, però aquí té un paper rellevant i el veiem en acció més enllà de l'esporàdica demostració de la dita "on n'hi ha hagut, sempre en queda". 

Sense deixar l'Alfred del tot, Batman Eternal ha estat l'escenari del naixement de la nova versió de la seva filla Julia, aquí una agent del S.A.S., el Servei Especial Aeri britànic, que esdevé per la necessitat una aliada d'en Batman i entra a formar part de la Batfamília. 

Les seves grans aptituds, barrejades amb un humor sarcàstic i la passió de la joventut, la converteixen en un personatge d'allò més interessant i, per a mi, un bon fitxatge per a aquest planter d'homes i dones que formen el petit exèrcit del Cavaller Fosc. Excel·lent incorporació.

És clar que a banda de tot això la trama continua endavant, i ara que ja sabem qui és el que mou els letals fils que estan destruint Gotham des de totes les bandes s'acosten els primers enfrontaments directes en una prèvia del clímax que veurem al tercer recopilatori, i que fan del segon volum de Batman Eternal quelcom molt més interessant que el típic llibre del mig d'una trilogia (vegi's per exemple El Senyor dels Anells: Les Dues Torres), que ni té l'encant dels pròlegs ni ens accelera el cor com els epílegs. No és el cas. 

Lectures: Streets of Gotham

Després dels esdeveniments de Batman R.I.P. van sorgir a l'univers del Cavaller Fosc unes quantes col·leccions dins l'event conegut com a Batman: Reborn, cadascuna d'elles centrada en un aspecte d'aquest univers i acompanyant les veteraníssimes Detective Comics i Batman. La que ressenyaré avui, ara que he acabat de llegir-la, n'és una. 

Streets of Gotham, en castellà Calles de Gotham, és l'única que he llegit en aquest idioma des que,, aprofitant el moment cabdal de la història del personatge, vaig fer el salt a la versió original, més barata i sense les males, deslleials i mancades de vida traduccions que he hagut de suportar fins ara i que en aquesta col·lecció he tornat a patir. 

Per què me l'he comprat en castellà, doncs? Per una raó molt senzilla: l'edició de Planeta, que fins fa poc tenia els drets de DC Comics, prometia incorporar al final de cada volum recopilatori unes quantes pàgines de l'especial Batman 80-page Giant fins que s'arribés a recopilar del tot, però en un nou nyap de l'editorial la iniciativa no va continuar als volums 2 i 3, de manera que no ha servit de res fer-m'ho en castellà.

Però bé, entrem ja en matèria: Streets of Gotham va tenir 21 números entre agost de 2009 i maig de 2011 i està escrita majoritàriament per en Paul Dini, amb dibuixos d'en Dustin Nguyen (autor que no m'ha convençut mai i que no és gaire bo amb les edats dels personatges), llevat dels números 5 i 6 que guionitza en Christopher Yost, el 12 i el 13 on també aporten idees el mateix Nguyen i l'entintador Derek Fridolfs i el 15, amb una història protagonitzada per en Dues Cares que escriu l'Ivan Brandon i dibuixa el català Ramon Bachs, que Planeta va decidir incorporar al final del tercer volum per tal de separar-la de la trama principal.

I què és Streets of Gotham? Què aporta sumant-se a diverses col·leccions que se centren en en Batman i els seus aliats i fins i tot enemics? Doncs el punt de vista de personatges que habitualment són secundaris però que aquí roben el protagonisme al Duo Dinàmic, que evidentment participa en la trama però sempre des de la distància.

És un conjunt d'històries, d'arcs argumentals curts, que se centren en personatges concrets, bons i dolents, com ara en Firefly, en Bedbug (que debuta), en Man-Bat, la Caçadora, el Broker, la Fustera (The Carpenter), el Comissari Gordon o en Victor Zsasz, però les seves històries només acompanyen la trama principal, que és la d'en Thomas Elliot, l'enemic d'en Bruce Wayne conegut com a Silenci (Hush en anglès) que va néixer a la saga del mateix nom —i que jo no he llegit encara, per cert—, va continuar a l'abruptament cancel·lada Gotham Knights i la darrera vegada l'havíem vist a la saga de Detective Comics anterior a la "mort" d'en Bruce Wayne anomenada Heart of Hush.

Allà l'havíem vist fer-se a si mateix una operació de cirurgia estètica per tal d'adquirir les faccions d'en Bruce Wayne, però després de ser derrotat els aliats del Cavaller Fosc el tenen tancat en una presó privada (al cap i a la fi als ulls de la gent és l'en realitat desaparegut Bruce Wayne) i durant tota la col·lecció intentaran contenir els seus intents d'escapar-se o de tocar el que no sona.

El gir interessant de tot plegat és que en tenir el rostre del seu odiat Bruce Wayne l'utilitzen per tal que no es noti l'absència de l'home més ric de Gotham, però tot i que el tenen collat intenta fer a la família Batman totes les males jugades que pot, i naturalment tot plegat tindrà una conclusió amb clímax inclòs.

Amb el temps DC va recuperar en Bruce Wayne com a Batman (durant una bona temporada l'havia encarnat en Dick Grayson, el primer Robin), i això va anar molt bé a en Paul Dini per tal de tancar la història un cop se li va comunicar que les vendes de Streets of Gotham no eren prou bones i que la col·lecció es cancel·laria al número 21, i no uns quants números més tard com a part del rellançament de DC.

Però el retorn d'en Bruce Wayne aquí és testimonial: continua essent un Batman que vigila el que fan tots aquests personatges i que hi intervé quan és necessari i en la mesura que l'hi permeten. L'autèntic protagonista és en Thomas Elliot i la seva ànsia de venjança contra en Batman i el seu entorn.

Tot plegat, però, és un conjunt d'històries amb diversos nivells de qualitat i aportació a l'univers Batman, en general poc satisfactori però amb alguns moments força bons, com els números en què se'ns explica com es van conèixer els pares d'en Bruce Wayne i on es va originar el conflicte que duria al clímax de la trama d'en Hush al present.

La història d'en Dues Cares, que com he dit abans va separada, ocupa dos números (en realitat tres parts dividides en dues històries extra —als números 14 i 16— i un número sencer —el 15—) i duu com a títol Long way down. Aquí l'equip creatiu de la resta de la sèrie era substituït per en Brandon i en Bachs, que presentaven una història que no tenia res a veure amb la resta, però que possiblement és de les més interessants del conjunt.

En Harvey Dent, àlies Dues Cares, és assetjat per totes bandes i perd tot el que té, fins i tot la moneda que li permet prendre les decisions, i d'aquesta situació en pot néixer una nova oportunitat per a l'exfiscal del districte o bé un enduriment del que per a mi és el millor personatge dolent dels còmics d'en Batman.

En resum, Streets of Gotham és una col·lecció curta però prescindible, amb potencial desaprofitat i alguns moments bons que en justifiquen la lectura per part dels completistes d'en Batman, però no influeix en les altres col·leccions de l'univers del personatge que s'estaven publicant durant aquells mesos ni hi veiem influències d'aquelles.

És a dir que si teniu poc espai o temps i només voleu llegir el més important del Cavaller Fosc actual (o mig actual, ja que llegir els còmics en recopilatoris fa que sempre tinguem un retard d'uns mesos respecte a l'edició original en grapa) podeu prescindir perfectament d'aquesta obra.