Lectures: Archivos de Batman, volum 2

Fa més de 2 anys vaig fer la ressenya del primer Archivos de Batman, que va publicar Norma, vaig comprar quan els drets dels còmics de DC van passar d'aquesta a Planeta i per tant els volums de Norma es trobaven fàcilment a preu de saldo i vaig llegir el 2010. Ha passat molt temps, però ja he llegit el segon, i és hora de comentar-lo.

El segon i últim volum de Norma (després se n'encarregaria Planeta fins que va decidir deixar-ho al 7è volum, i als Estats Units no ha aparegut el 8è fins fa relativament poc) destaca per dues coses: en primer lloc el disseny de portada, que trenca amb la versió original al contrari del que faria després Planeta, i en segon lloc pel canvi de paper "normal" a paper satinat, cosa que fa que la diferència de gruix sigui considerable entre el volum 1 i el 2 i que, a banda de permetre una millor conservació de les pàgines, ocupa menys espai al prestatge. 

Aquest és un tema que potser a vosaltres no us preocupa, però a mi sí, i molt. En fi, que ja l'he llegit i que em disposo a comentar aquest llibre que reuneix els números 51 a 70 de Detective Comics, que es van publicar originalment entre maig de 1941 i desembre de 1942. 

El volum no és gaire diferent de l'anterior: hi continuem trobant aventures que des del punt de vista actual no són gaire interessants i que majoritàriament presenten gàngsters de pa sucat amb oli que donen a en Batman més feina del que caldria (quantes vegades el devem veure caient inconscient per un cop de porra...). 

És el cas de la primera història, que originalment es diu The Case of the Mystery Carnival i que en castellà s'ha traduït com a El caso del carnaval misterioso, traducció literal i errònia perquè en aquest cas carnival significa "fira". És una constant en aquest volum, i també passava a l'anterior, perquè si bé Norma Editorial és una editorial força escrupolosa no tractava massa bé les edicions dels còmics de DC ni en l'aspecte tècnic ni en el lingüístic. 

Faltaven molts anys, diverses dècades si volem ser una mica més exactes, per al Batman seriós i remarcable de finals dels anys 70 en endavant, i en aquests còmics el que encara veiem són històries ingènues, amb trames molt influïdes pel gènere negre del cinema de l'època i amb un Cavaller Fosc que actua en ple dia i és molt xerraire, bromista, membre honorari de la policia en comptes de justicier il·legal i no tan "megacrac" com el que coneixem i estimem dels temps més moderns. A més, hi ha un pesat narrador omniscient que ens explica amb detall el que ja veiem a les vinyetes, encara que el dibuix d'en Bob Kane no hagi millorat gens des dels inicis de la col·lecció.

El veiem lluitant contra gàngsters, lladres, científics malvats, lectors de ments o falses estàtues vivents, però també haurà de desfer complots venjatius i un intent de suïcidi (que ens mostrarà, com a la imatge de dalt, un Batman humà i compassiu) i comentarà la situació de guerra, ja que els Estats Units acabaven d'entrar a la II Guerra Mundial. La part més interessant, però, la trobem cap a la segona meitat del llibre, on tenim els grans dolents. 

I és que a banda del Joker, que ja no era un personatge nou i que havia quedat clar que era un dels grans, en aquest període debuten dos llegendaris enemics del Cavaller Fosc més, dos que destacarien sobre els més normals, es quedarien per sempre i ajudarien a formar la seva extensa i popular galeria de malvats: per una banda el Pingüí (a Detective Comics 58 apareixia per primera vegada) que sense deixar de ser un personatge naïf i encara un simple lladre intel·ligent i no el mafiós poruc dels nostres temps suposa una amenaça considerable per a en Batman, incapaç d'atrapar-lo fins al cap d'unes quantes trobades, i per l'altra en Dues Cares, que fa la primera de les seves aparicions al número 66 de la col·lecció. 

 

Ja he dit alguna vegada que de tots els grans dolents d'en Batman aquest és el que més m'agrada, però és perquè el trobo molt humà dins la seva monstruositat i en els còmics moderns la seva eterna dualitat està representada d'una manera que és clarament fantàstica però alhora versemblant. En canvi aquí tot està molt simplificat, el seu origen s'explica en poques vinyetes i és difícil estimar-se'l o sentir cap mena de simpatia per ell. 

Sigui com sigui és un volum amb històries prescindibles i d'altres de més interessants, on també es produeix la primera aparició d'aquests dos grans enemics del protagonista, i malgrat el seu to carrincló, una narrativa antiquadíssima, una traducció poc treballada (el text introductori és un autèntic desastre) i un dibuix no gaire atractiu s'ha de reconèixer que en petites dosis, per exemple un còmic (dels 20 que el formen) cada dia, és un volum digerible i amb un valor històric indiscutible. 

Lectures: Streets of Gotham

Després dels esdeveniments de Batman R.I.P. van sorgir a l'univers del Cavaller Fosc unes quantes col·leccions dins l'event conegut com a Batman: Reborn, cadascuna d'elles centrada en un aspecte d'aquest univers i acompanyant les veteraníssimes Detective Comics i Batman. La que ressenyaré avui, ara que he acabat de llegir-la, n'és una. 

Streets of Gotham, en castellà Calles de Gotham, és l'única que he llegit en aquest idioma des que,, aprofitant el moment cabdal de la història del personatge, vaig fer el salt a la versió original, més barata i sense les males, deslleials i mancades de vida traduccions que he hagut de suportar fins ara i que en aquesta col·lecció he tornat a patir. 

Per què me l'he comprat en castellà, doncs? Per una raó molt senzilla: l'edició de Planeta, que fins fa poc tenia els drets de DC Comics, prometia incorporar al final de cada volum recopilatori unes quantes pàgines de l'especial Batman 80-page Giant fins que s'arribés a recopilar del tot, però en un nou nyap de l'editorial la iniciativa no va continuar als volums 2 i 3, de manera que no ha servit de res fer-m'ho en castellà.

Però bé, entrem ja en matèria: Streets of Gotham va tenir 21 números entre agost de 2009 i maig de 2011 i està escrita majoritàriament per en Paul Dini, amb dibuixos d'en Dustin Nguyen (autor que no m'ha convençut mai i que no és gaire bo amb les edats dels personatges), llevat dels números 5 i 6 que guionitza en Christopher Yost, el 12 i el 13 on també aporten idees el mateix Nguyen i l'entintador Derek Fridolfs i el 15, amb una història protagonitzada per en Dues Cares que escriu l'Ivan Brandon i dibuixa el català Ramon Bachs, que Planeta va decidir incorporar al final del tercer volum per tal de separar-la de la trama principal.

I què és Streets of Gotham? Què aporta sumant-se a diverses col·leccions que se centren en en Batman i els seus aliats i fins i tot enemics? Doncs el punt de vista de personatges que habitualment són secundaris però que aquí roben el protagonisme al Duo Dinàmic, que evidentment participa en la trama però sempre des de la distància.

És un conjunt d'històries, d'arcs argumentals curts, que se centren en personatges concrets, bons i dolents, com ara en Firefly, en Bedbug (que debuta), en Man-Bat, la Caçadora, el Broker, la Fustera (The Carpenter), el Comissari Gordon o en Victor Zsasz, però les seves històries només acompanyen la trama principal, que és la d'en Thomas Elliot, l'enemic d'en Bruce Wayne conegut com a Silenci (Hush en anglès) que va néixer a la saga del mateix nom —i que jo no he llegit encara, per cert—, va continuar a l'abruptament cancel·lada Gotham Knights i la darrera vegada l'havíem vist a la saga de Detective Comics anterior a la "mort" d'en Bruce Wayne anomenada Heart of Hush.

Allà l'havíem vist fer-se a si mateix una operació de cirurgia estètica per tal d'adquirir les faccions d'en Bruce Wayne, però després de ser derrotat els aliats del Cavaller Fosc el tenen tancat en una presó privada (al cap i a la fi als ulls de la gent és l'en realitat desaparegut Bruce Wayne) i durant tota la col·lecció intentaran contenir els seus intents d'escapar-se o de tocar el que no sona.

El gir interessant de tot plegat és que en tenir el rostre del seu odiat Bruce Wayne l'utilitzen per tal que no es noti l'absència de l'home més ric de Gotham, però tot i que el tenen collat intenta fer a la família Batman totes les males jugades que pot, i naturalment tot plegat tindrà una conclusió amb clímax inclòs.

Amb el temps DC va recuperar en Bruce Wayne com a Batman (durant una bona temporada l'havia encarnat en Dick Grayson, el primer Robin), i això va anar molt bé a en Paul Dini per tal de tancar la història un cop se li va comunicar que les vendes de Streets of Gotham no eren prou bones i que la col·lecció es cancel·laria al número 21, i no uns quants números més tard com a part del rellançament de DC.

Però el retorn d'en Bruce Wayne aquí és testimonial: continua essent un Batman que vigila el que fan tots aquests personatges i que hi intervé quan és necessari i en la mesura que l'hi permeten. L'autèntic protagonista és en Thomas Elliot i la seva ànsia de venjança contra en Batman i el seu entorn.

Tot plegat, però, és un conjunt d'històries amb diversos nivells de qualitat i aportació a l'univers Batman, en general poc satisfactori però amb alguns moments força bons, com els números en què se'ns explica com es van conèixer els pares d'en Bruce Wayne i on es va originar el conflicte que duria al clímax de la trama d'en Hush al present.

La història d'en Dues Cares, que com he dit abans va separada, ocupa dos números (en realitat tres parts dividides en dues històries extra —als números 14 i 16— i un número sencer —el 15—) i duu com a títol Long way down. Aquí l'equip creatiu de la resta de la sèrie era substituït per en Brandon i en Bachs, que presentaven una història que no tenia res a veure amb la resta, però que possiblement és de les més interessants del conjunt.

En Harvey Dent, àlies Dues Cares, és assetjat per totes bandes i perd tot el que té, fins i tot la moneda que li permet prendre les decisions, i d'aquesta situació en pot néixer una nova oportunitat per a l'exfiscal del districte o bé un enduriment del que per a mi és el millor personatge dolent dels còmics d'en Batman.

En resum, Streets of Gotham és una col·lecció curta però prescindible, amb potencial desaprofitat i alguns moments bons que en justifiquen la lectura per part dels completistes d'en Batman, però no influeix en les altres col·leccions de l'univers del personatge que s'estaven publicant durant aquells mesos ni hi veiem influències d'aquelles.

És a dir que si teniu poc espai o temps i només voleu llegir el més important del Cavaller Fosc actual (o mig actual, ja que llegir els còmics en recopilatoris fa que sempre tinguem un retard d'uns mesos respecte a l'edició original en grapa) podeu prescindir perfectament d'aquesta obra.