Lectures: Batman - Epilogue

Per fi puc fer una nova entrada de lectures, i de la mateixa col·lecció, al cap de poc de fer l'anterior. No sé quants anys feia que no passava, o si havia passat mai, de fet. En fi, tornem amb en Batman, i ho fem amb un volum especial, que és l'últim de l'enèsim rellançament de DC, l'anomenat The New 52, perquè se'n va produir un altre, Rebirth, en el qual ja veurem si entraré, per molt que m'agradi el Cavaller Fosc, per motius d'espai.

Batman: Epilogue, com diu el títol, és un epíleg, i ho és perquè conclou l'etapa del celebradíssim duet format pel guionista Scott Snyder i el dibuixant Greg Capullo al capdavant de Batman, però també pel tipus d'històries que hi trobem.

Conté els números 51 i 52 de Batman, publicats originalment el juny i juliol de 2016, però també el Batman Annual 4 d'aquest volum 2, de novembre de 2015, el Batman: Futures End, de novembre de 2014, i el Batman Rebirth, d'agost de 2016.

Als dos números que conclourien la col·lecció principal trobem, en primer lloc, una història anomenada Gotham is, en què un Bruce Wayne que fa poc que ha recordat que és en Batman surt, més fort i recuperat que mai gràcies als esdeveniments que li van alterar la ment però també li van reparar totalment el cos, a voltar amb el Batmòbil.

De pas, investiga una apagada elèctrica general per tal d'esbrinar quin dels seus múltiples enemics l'ha provocat i amb quin objectiu, en el que acaba sent una excusa per ensenyar-nos-en uns quants i que el protagonista els tingui controlats després de tant de temps absent.

En realitat era el comiat de l'esmentat duet creatiu, perquè el número 52, amb una història anomenada The List, és responsabilitat del guionista James Tynion IV i el dibuixant Riley Rossmo.

Si l'altre era un relat per al meu gust una mica fluix, tot i que no del tot innecessari, en aquest cas ens trobem amb una interessant història que parla de l'època immediatament posterior a la pèrdua dels pares del protagonista, i com l'Alfred i la doctora Thompkins intenten ajudar-lo a tirar endavant, proposant-li que elabori una llista de coses que ha de fer per superar-ho tot plegat, tasca que té ressonàncies al present.

Després, amb guió de Ray Fawkes i Scott Snyder i dibuix d'ACO, tenim el tie-in de Batman al gran crossover Futures End -on no em vaig voler endinsar en el seu moment-, i encara que sigui material de novembre de 2014, és a dir molt anterior a la resta de continguts del volum, hi encaixa, perquè té a veure amb el projecte de preservació de la figura d'en Batman de la que ens havien estat parlant al recopilatori anterior, i que podem veure que ja es tocava fa temps.

La història en si, com la resta de còmics de la minisèrie que va durar 11 mesos, se situa diversos anys en el futur, i ens presenta un Bruce Wayne fet pols, que s'aguanta de peu gràcies a la tecnologia de la seva armadura, i que insisteix en perfeccionar el seu pla d'autoclonació, amb l'oposició d'un Alfred que defensa que el llegat d'en Batman es pot continuar perfectament en la figura dels seus deixebles. La resolució, però, no em sembla gaire notable.

Al número 4 del segon volum de Batman: Annual tenim una història anomenada Madhouse, escrita per en James Tynion IV i dibuixada per en Roge Antonio, i explica com la mansió Wayne ha de tornar a mans del seu legítim propietari després que la ciutat de Gotham la fes servir com a seu de l'asil Arkham quan, per culpa dels esdeveniments de Batman Eternal, la companyia del protagonista es va perdre l'accés als seus béns.

La gràcia del relat és que, mentre s'hi passeja amb la seva xicota i l'Alfred, alguns interns llegendaris del sanatori per a criminals mentalment inestables resulta que s'hi havien amagat i persegueixen en Bruce Wayne i els altres. És prou entretinguda, si bé no memorable.

I, amb tota la mala bava comercial del món, el recopilatori acaba amb el número 1 de la següent etapa de la col·lecció, el volum 3, un Batman: Rebirth en què col·laboren el guionista anterior, el senyor Snyder, i el de la nova etapa, un Tom King acompanyat en el dibuix per Mikel Janín.

Aquí veiem en Batman, ja amb la fortuna recuperada gràcies a en Lucius Fox, combatent en Calendar Man, un enemic clàssic però de segona o tercera que personalment feia molt de temps que no veia en un còmic. L'ajuda el nou Robin, en Duke Thomas.

No és un còmic especialment remarcable, malgrat el potent duet de guionistes, i es podria dir fins i tot que el dibuix és el millor, en aquest cas. Però bé, no em crida prou l'atenció, aquest número de la nova etapa, com perquè per ell sol justifiqui embolicar-me en uns quants recopilatoris més, que no em caben a casa i que contenen una col·lecció que, per acabar-ho d'adobar, va passar a ser bimensual, així que el ritme de creació i publicació de materials va accelerar notablement. Per ell sol. Potser ho acabo fent com a fan d'en Batman i prou.

En fi, Batman: Epilogue és el típic volum que conté històries que no eren necessàries, que no ens quedaran a la memòria, però que com bé diu el seu nom tanca una etapa, i tampoc no és que ens sobrin. 

Lectures: Batman Eternal vol. 3

Continuant amb la tendència de reduir la freqüència i l'atractiu de les ofertes que fan les botigues online estrangeres pel que fa a còmics, ja no m'estranya -però em continua sabent greu- que la ressenya que publico avui arribi més d'un any després de la del volum anterior.

Però per bé o per mal, la història de Batman Eternal s'acaba aquí, en un volum que torna a ser gairebé tan gruixut com el primer, i on el ritme que es va iniciar al primer i es va mantenir al segon no decau i ens ofereix una de les trames més trepidants que he llegit mai als còmics del Cavaller Fosc.

Recopila els números 35 a 52 -quina casualitat, eh?- de la col·lecció, juntament amb el 28 de Batman, que llavors tinc repetit (sortia al volum Batman: Graveyard Shift), però té relació amb aquesta història, tot i que en realitat és a la inversa perquè es va publicar allà com a crida per a Batman Eternal. 

Són números publicats entre febrer i juny de 2015, també de periodicitat setmanal en comptes de mensual (per això hi ha 18 números en 4 mesos), i trobo que reblen el clau en una col·lecció interessantíssima que continua amb Batman and Robin Eternal, el primer volum de la qual ja posseeixo però encara no he llegit.

Perquè no és la primera vegada que veiem en Batman atacat per un enemic o una conspiració sorprenentment efectiva que el posa contra les cordes. L'hem vist passar-ho malament moltes vegades, i se l'ha intentat atacar des de diversos fronts en un munt d'ocasions, però considero que amb aquesta col·lecció -que no escriu directament l'Scott Snyder, però estableix les línies generals- s'ha aconseguit oferir un relat trepidant, amè i angoixant a uns nivells superiors a arcs argumentals similars, o situacions en què en Batman anava desbordadíssim, com Batman: War Games (2004-2005) o el clàssic modern No Man's Land (1999-2000).

Des del principi Batman Eternal ens presentava un enemic invisible que era com un titellaire que emprava altres grans enemics com a instruments per fer anar en Batman de bòlit intentant desemmascarar sense èxit qui hi havia al darrere, i atacant o distraient els seus aliats -cas especial el d'un James Gordon que pateix com una mala cosa en aquest relat- per tal de deixar-lo més indefens que mai, i com vam poder veure al segon volum el deixava fins i tot sense el seu primer aliat, el poder econòmic de la seva família.

Personalment, mai no havia vist el Cavaller Fosc tan indefens. L'havia vist més fotut, més destrossat per dins per culpa de tragèdies personals que ha hagut de suportar al llarg dels anys, però tan mancat de mitjans per lluitar, mai.

Per sort, les coses sempre s'acaben posant al seu lloc i en aquest tercer volum veiem com tots els seus amics i aliats, i alguns de nous com la definitivament polida Bluebird o la recuperada per a Batman Eternal Stephanie "Spoiler" Brown, li donen el cop de mà que necessita per tal de fer front a l'atac a mil bandes que està acabant literalment amb Gotham.

El final, com no podia ser d'una altra manera, és apoteòsic, amb revelacions d'identitat més o menys sorprenents, cops d'efecte, desfilada de gairebé tots els seus enemics -llevat del Joker, i que sigui una grandíssima història sense ell té molt de mèrit- i una espectacular manera de narrar tant des del punt de vista del guió com el dibuix, ambdós signats per un equip de molts dibuixants i escriptors que fan una bona feina.

Batman Eternal és una obra tremendament ambiciosa, perquè deixant de banda la història aprofita per a emprar múltiples personatges, que esdevenen protagonistes temporals, aprofundir en la seva construcció, establir-ne de nous (especial menció a la Julia Pennyworth) i fins i tot fer-los grans canvis i definir com seran a partir d'ara, tot plegat sense que el ritme se'n ressenteixi.

Aquest conjunt de tres volums gruixuts que contenen 52 números i algun especial més esdevé una de les obres més interessants dins l'extensa història del Cavaller Fosc, un d'aquells còmics per a recuperar i rellegir de tant en tant, absolutament recomanable.

Caldrà veure si Batman and Robin Eternal manté el nivell, però encara que DC s'hagi tornat a rellançar recentment amb canvis al cànon ningú ens impedeix remenar al passat editorial d'un personatge i tornar a gaudir d'aventures que posteriorment s'han negat de manera total o parcial. Aquesta és, per a mi, una de les que es consideraran clàssiques en el futur. O hauria de ser així.

Lectures: Batman - Graveyard Shift

Poc a poc em vaig despenjant de l'Univers DC, vaig menys al dia que mai, i tot plegat és culpa del fet que les ofertes que abans em permetien comprar tant, ara són tan escasses que he de deixar escapar moltes coses. Em mantinc fidel a en Batman i companyia, però tot i així he d'esperar rebaixes puntuals, que descobreixo per casualitat o gràcies als sistemes d'avís d'algunes webs, per tal d'aconseguir aquells volums que són a la meva llista de desitjos.

Va ser el cas de Batman: Graveyard Shift, el sisè recopilatori des del reinici The New 52, positivament sorprenent per un motiu: els còmics que conté no pertanyen a cap saga i se'ls van saltar en volums anteriors, però sense que serveixi de precedent -perquè això que hi hagi números que es queden fora de recopilatoris i es perden per sempre és molt habitual- es van recuperar en aquesta entrega, un popurri de còmics sense gaire connexió entre ells ni amb les grans línies argumentals que fan tan gran la dolça etapa que viu el personatge des de 2011, i dels quals en tenia dos que vaig trobar un dia en una botiga on tenien còmics americans, de manera que ara els tinc per desgràcia repetits.

Comença amb el número 0 de Batman, de novembre de 2012, que ens situa als inicis de la carrera del Cavaller Fosc, més o menys a l'època vista a Zero Year - Secret City, amb els primers contactes entre en Bruce Wayne i en Jim Gordon explicats pel tàndem estrella Capullo-Snyder, mentre que la segona part està dibuixada per l'Andy Clarke i escrita per en James Tynion IV, substituts d'alta categoria, i ens fa saltar només un any endavant, cap a la primera vegada que es va encendre el batsenyal i l'efecte que això va tenir en uns joves Dick Grayson, Jason Todd, Tim Drake i Barbara Gordon. Molt emotiu. 

 

A continuació tenim el número 18, de maig de 2013, en què es comencen a analitzar les conseqüències de la nova i terrible mort a la família vista al final de Batman Incorporated. Es fa a través dels ulls de la Harper Row, personatge de creació recent que fa de col·laboradora del reticent Batman i aquí observa com, dominat per la tristesa, comet imprudències i arrisca la vida innecessàriament.

Ens ho expliquen conjuntament l'Scott Snyder i en James Tynion IV amb dibuixos de l'Andy Kubert i l'Alex Maleev, tots quatre noms amb bona reputació.

Als números 19 i 20 de Batman, de juny i juliol de 2013, tornen l'Snyder i en Capullo per a explicar una història en dues entregues que, tot i estar deslligada de les trames en marxa que deia al principi, ofereix una interessant recuperació d'en Clayface, un dolent clàssic que no és dels més recurrents, actualment, però que aquí s'utilitza amb saviesa. 

Celebro que continuï el costum, més aviat recent, de recopilar també les històries extra de poques pàgines que hi ha a molts números de les col·leccions regulars, com en aquest cas la que acompanya el 19 i el 20, signada pels ja esmentats James Tynion IV i Alex Maleev, i que ens explica una missió de caire sobrenatural que duu a terme en Batman amb el suport sobretot moral d'un Superman que l'ha vingut a veure per tal de fer-li costat en un moment personal tan dur. 

Potser la història que menys m'ha agradat del volum és la del Batman Annual número 2, de setembre de 2013, en què se'ns presenta The Anchoress, una enemiga que se suposa que és més antiga que l'asil d'Arkham, en un dia en què en Batman s'ofereix a posar a prova els sistemes de seguretat del centre per a criminals dements. L'escriuen Margerite Bennett i Scott Snyder, i el dibuix és de Wes Craig.

D'octubre de 2014 ens arriba el número 34 de Batman, amb una història autoconclusiva de Matteo Scalera i escrita per l'Scott Snyder i en Gerry Duggan, que explora una variant de la clàssica fórmula dels enemics d'en Batman, que acostumen a dur roba cridanera i cometre crims molt espectaculars: en aquest cas el dolent es fa dir Meek i el seu objectiu és cometre assassinats discrets. Força interessant.

Curiosament el còmic recopilat a continuació, amb què es tanca el llibre, és el 28 de la mateix col·lecció, per tant anterior, publicat de manera individual l'abril de 2014. Aquí, l'Scott Snyder i el fàcilment identificable Dustin Nguyen presenten la identitat superheroica de la Harper Row, que es dirà Bluebird, en una missió que acaba en cliffhanger perquè connecta, ara sí, amb Batman Eternal. 

Graveyard Shift és un recopilatori d'històries potser prescindibles per al públic general, però no per als fans completistes del personatge com jo: tal vegada el que ens expliquen no és necessari per a seguir la història principal que està fent de Batman una col·lecció de referència en el gènere dels superherois en general i en l'univers Batman en particular, però la complementa d'allò més bé i també ens permet fer un descans i gaudir d'una mirada més introspectiva a un personatge a qui no paren de passar-li coses, i últimament molt dolentes. 

 

Lectures: Batman Eternal vol. 2

Fa més de 6 mesos que vaig ressenyar el primer volum d'aquesta col·lecció setmanal d'en Batman, com és habitual la culpa la tenen els preus, que allarguen la insuportable espera ja prevista, i en aquest cas el tema era més dolorós, perquè els recopilatoris han perdut gruix (dels 60 números inicials hem passat a 52, número gens casual a l'Univers DC) però es manté el preu d'aquella primera entrega de 21 números. 

El segon volum de Batman Eternal conté els números 22 a 34 de la publicació setmanal, editats originalment entre el 3 de setembre i el 26 de novembre de 2014, només 13 números pels 21 de l'anterior volum, una reducció que fa mal si no va acompanyada, com deia, d'una rebaixa en el preu. 

Sigui com sigui ja l'he llegit i, sense voler estrendre'm massa, he de dir que continua amb el bon nivell amb què ja ens delectava l'equip de guionistes i dibuixants que l'han anat fent possible primer en grapa i després, per reedició en un format de més bon conservar, en volum (no tan) gruixut. 

Batman Eternal és una espectacular aventura que recupera, ja ho havia dit a la primera ressenya, personatges que a The New 52 encara no havien sortit, a més d'aprofundir en els que sí, i el format setmanal permet als seus responsables explicar un munt d'històries en poc temps. 

És per això que gaudim del descabdellament de la conspiració per a la destrucció de Gotham i d'en Batman però també de moments de protagonisme de diversos personatges, com l'enyorada Stephanie Brown, més coneguda com a Spoiler. 

Una altra de les coses que més m'han agradat d'aquests números és la recuperació de secundaris -i quins secundaris!- dels quals feia temps que no llegia res, en aquest cas perquè no dono l'abast. Però m'ha agradat veure'ls aquí, on tenien papers molt tangencials, compartint moments i converses familiars i algun estira-i-arronsa sentimental. 

El que els uneix, el que sempre els ha unit, és naturalment en Batman, que ara els necessita perquè a Gotham estan tenint lloc tantíssims esdeveniments catastròfics que ni tan sols intenta fer veure que se'n pot encarregar tot sol. 

Però també els uneix l'Alfred, un personatge entranyable i ben estimat per qualsevol lector de còmics, que potser no ha tingut mai una gran història com a protagonista -ens podríem demanar si realment cal o seria més aviat contraproduent-, però aquí té un paper rellevant i el veiem en acció més enllà de l'esporàdica demostració de la dita "on n'hi ha hagut, sempre en queda". 

Sense deixar l'Alfred del tot, Batman Eternal ha estat l'escenari del naixement de la nova versió de la seva filla Julia, aquí una agent del S.A.S., el Servei Especial Aeri britànic, que esdevé per la necessitat una aliada d'en Batman i entra a formar part de la Batfamília. 

Les seves grans aptituds, barrejades amb un humor sarcàstic i la passió de la joventut, la converteixen en un personatge d'allò més interessant i, per a mi, un bon fitxatge per a aquest planter d'homes i dones que formen el petit exèrcit del Cavaller Fosc. Excel·lent incorporació.

És clar que a banda de tot això la trama continua endavant, i ara que ja sabem qui és el que mou els letals fils que estan destruint Gotham des de totes les bandes s'acosten els primers enfrontaments directes en una prèvia del clímax que veurem al tercer recopilatori, i que fan del segon volum de Batman Eternal quelcom molt més interessant que el típic llibre del mig d'una trilogia (vegi's per exemple El Senyor dels Anells: Les Dues Torres), que ni té l'encant dels pròlegs ni ens accelera el cor com els epílegs. No és el cas. 

Lectures: Batman Eternal vol. 1

Des que DC Comics li va agafar el gust a les col·leccions setmanals amb 52 (2006-2007) i la continuació Countdown to Final Crisis (2007-2008), n'ha fet algunes més (i més que en vindran), però la que avui ressenyo és la primera dedicada a en Batman, i per tant em tocava de prop i me l'havia de fer.

Amb la previsió de 60 números, jo l'estic seguint en gruixuts recopilatoris i com que l'únic que ha sortit quan escric aquestes línies és el primer, el que he llegit han estat els 21 primers números de la col·lecció, que conformen un interessantíssim i trepidant pròleg que, de fet, es podria considerar una història completa amb un cliffhanger.

Batman Eternal és una monumental història d'en Batman i els seus aliats i enemics que compta amb la participació dels que remenen les cireres a l'univers del personatge des de fa temps, com els guionistes Scott Snyder i James Tynion IV, amb un exèrcit de dibuixants que permeten tirar endavant aquest projecte amb d'entregues tan frenètiques, i trobo que se'n surten molt bé. 

La idea és que, sota la supervisió d'aquests dos guionistes, que de tant en tant escriuen algun número —tot i que normalment només donen la idea general—, els altres escriptors es dediquin a aspectes diferents de la història i de la ciutat de Gotham, cadascun amb el seu to, però amb un resultat força coherent i cohesionat.

En aquests primers 21 números, publicats originalment entre el 9 d'abril i el 27 d'agost de 2014, trobem diversos arcs argumentals que giren al voltant d'una premissa, la catàstrofe amb desenes i desenes de víctimes mortals presumptament causada per un personatge que estimem, que forma part d'una complexa trama amb orígens incerts però que té a veure amb una guerra de bandes (amb el retorn d'un mafiós clàssic que no m'estranyaria que tingués la intenció d'aprofitar la popularitat de la sèrie Gotham), i també amb activitats paranormals que tenen lloc als baixos (literalment) fons de la ciutat.

Però el que és més inquietant és que tot plegat comença amb un flashforward en què veiem un Bruce Wayne derrotat, amb una Gotham destruïda al fons i unes terrorífiques paraules, pronunciades per un personatge que no veiem, que afirmen que el protagonista ha perdut tots els seus aliats, caldrà veure si en sentit figurat o amb enterraments inclosos.

Batman Eternal es desplega alhora que les col·leccions mensuals, i ho fa de manera independent, però no és pas un Elseworlds o història alternativa, sinó que fa contínues referències als fets establerts i, segons sembla, les col·leccions mensuals del Cavaller Fosc i els seus companys reprendran esdeveniments que tenen lloc aquí, es veuran afectades doncs pel que passi en aquesta sèrie setmanal. De fet, tota la saga Zero Year de Batman s'ha dedicat a parlar dels orígens del personatge, de manera que la trama "present" no avançava, perquè el senyor Snyder ja comptava amb Batman Eternal i ho tenia tot molt ben pensat.  

Com deia abans, aquest primer recopilatori és una mena de pròleg o introducció, però també es pot entendre com una trama completa que, això sí, acaba de manera que n'hem de llegir la continuació. El que vull dir és que malgrat les línies argumentals que transcorren en paral·lel, i que de vegades no sembla que tinguin relació, i malgrat que de vegades sembla que tot plegat sigui una excusa per a fer aparèixer tots els personatges possibles (tant aliats com dolents), el cas és que desprèn una sensació d'unitat que espero que no m'abandoni quan llegeixi els altres dos recopilatoris que hi haurà.

A més, aquests esforços per a fer aparèixer tots els personatges possibles són benvinguts, perquè a banda de legitimar el que se'ns havia estat explicant fins ara a les col·leccions mensuals, també ho fa amb els esdeveniments pre-The New 52 i aprofita, de passada, per a recuperar algun personatge que des del reinici encara no havia sortit, i a mi m'ha fet il·lusió perquè ja començava a considerar-lo eliminat de la continuïtat oficial. 

En resum, una molt bona història d'en Batman, amb alts i baixos segons la trama concreta i l'equip creatiu i segons els nostres gustos personals (a mi particularment allò paranormal a l'univers Batman no m'ha acabat mai d'agradar), que no deixa de ser un moviment comercial recolzat en la seva periodicitat anormal, però que en aquest cas ens ofereix un producte que val la pena i amb un ritme narratiu que ens farà venir ganes de no dosificar-nos el material de lectura.

Lectures: Batman - Death of the Family

Arribo per fi a la ressenya del tercer recopilatori de Batman des que es va iniciar The New 52, o dit d'una altra manera, el rellançament de l'Univers DC amb el reset numèric de totes les seves col·leccions, si bé argumentalment parlant algunes van respectar la història prèvia i, per sort, és el cas de les protagonitzades pel Cavaller Fosc.

És cert que val més tard que mai, però he trigat molt a comprar aquest volum i a sobre el van posar d'oferta quan ja l'havia comprat, resignat, a un preu superior als que hi havia abans a The Book Depository, problema de què ja m'he queixat algun altre cop, però en fi, li tenia ganes i n'he gaudit, així que parlem-ne.

En un primer cop d'ull a Batman: Death of the Family, que reuneix els números 13 a 17 de la col·lecció, publicats individualment de desembre de 2012 a abril de 2013, el disseny de la portada sobta per com s'allunya del que havíem vist fins ara, però sobta encara més que tingui una camisa transparent... que té tot el sentit del món, atès que posa la pell d'en Joker sobre la carn del seu crani, i és que tal com vam veure al final del número 1 de Detective Comics (inclòs a Faces of Death) l'enemic del Cavaller Fosc per antonomàsia s'havia quedat sense cara des de la seva darrera fugida.

M'està agradant molt el que s'està fent amb en Batman des de fa anys, però també des de The New 52, i tenia moltes ganes de veure com seria aquesta primera gran història d'en Joker del nou Univers DC. El resultat, per a mi, una dels millors relats que s'han explicat mai sobre el Príncep Pallasso del Crim, que torna més letal, més ben preparat i més retorçat que mai. I, naturalment, amb el seu amor per les posades en escena tan en forma com sempre.

En parlar del volum anterior, The Court of Owls, vaig dir que no havia vist mai en Batman tan acorralat com llavors, però Death of the Family hi rivalitza en aquest sentit, tot i que aquí, més que físicament, el protagonista es veu superat per la incertesa que li provoca el seu enemic més conegut.

Representa que en Joker ha estat absent des que va fugir d'Arkham fa un any, i que en aquest temps ha estat preparant un pla detalladíssim amb el qual sorprenentment no vol derrotar en Batman, sinó fer-lo més fort per tal que el seu "joc" particular recuperi l'interès que, per al pallasso, tenia al principi i ha anat perdent amb el temps.

I per tal d'aconseguir-ho el seu pla és senzill d'entendre, però retorçat com ell sol: si elimina els aliats del seu enemic aquest en sortirà enfortit perquè ja no tindrà punts febles. És per aquest motiu que Death of the Family és el títol que tenen tots els tercers volums tant de Batman com d'altres capçaleres protagonitzades pels seus aliats (i que ressenyaré en el seu moment), per tant som davant d'un crossover dins la família Batman.

Un crossover que no és pas gratuït, ja que com he dit la premissa de la història principal té molta relació amb en Robin, en Red Robin, en Nightwing, la Batgirl i en Red Hood, però que després de llegir els còmics concrets que tenen a veure amb aquesta història puc afirmar que no tots els que ens recomanen llegir en els típics ordres de lectura (jo he seguit aquest) són igual d'importants —en alguns casos Death of the Family hi té una relació molt tangencial—, ni igual d'interessants. Però ja en parlarem.

La qüestió és que en Joker s'ha marcat aquests aliats d'en Batman (i d'altres, com en James Gordon) com a objectius i això, naturalment, fa perdre els nervis al Cavaller Fosc, que el va perseguint per diverses de les localitzacions on van tenir lloc els primers encontres entre tots dos, en una macabra celebració dels inicis d'aquesta història d'odi que va començar el 1940.

En Joker, paradigma de la bogeria, sempre ha estat molt més fort i intel·ligent del que es podria pensar fent-hi una ullada, però a Death of the Family està pletòric i arriba a uns límits potser una mica exagerats, demostrant un accés absolut a tota mena de recursos. Tant li fa que dugui la pell de la cara, arrencada fa un any, enganxada al cap barroerament. És capaç de reduir superherois de reconegut prestigi i historial i posar contra les cordes en Batman com no ho havia fet mai. 

Coneixent en Joker sabem de què és capaç, al capdavall ja hem vist que és un assassí sense escrúpols i per molt que els superherois acostumin a salvar la vida no seria el primer cop que aquest paio mata o deixa en cadira de rodes un aliat d'en Batman, així que patim per ells i la tensió i l'angoixa creixen a mesura que avancen els números.

A més de tot plegat (o en paral·lel, ja que hi podria tenir molta relació) un dubte plana per sobre de tots aquests personatges: és possible que en Joker, tenint en compte les seves accions en aquesta saga i les seves paraules, conegui la identitat civil d'en Batman i companyia? El dubte és, en si mateix, una arma que posa en perill la confiança dels pupils del Cavaller Fosc en el seu mentor, perquè podria ser que fos un dubte que en Batman ja tenia des de feia temps. Per si no en teníem prou.

Independentment del que passi al clímax de Death of the Family, que és espectacular, en Joker ha anat massa lluny, aquest cop, i ha demostrat que cap d'ells no està segur, ni tan sols dins la batcova o la mansió Wayne. Potser és l'hora que en Batman faci una excepció i trenqui el seu vot de no matar mai els seus enemics, oi? En serà capaç?

El guionista Scott Snyder i el dibuixant Greg Capullo ho han tornat a fer: un altre imprescindible i memorable arc argumental, que es podria llegir sol, sí, tot i que no està malament complementar-lo amb les altres col·leccions afectades, a càrrec d'altres equips creatius. Per cert, cadascun dels números inclosos al recopilatori, llevat del 17, té unes pàgines extra (per sort respectades aquí) amb guió del mateix Snyder fent equip amb en James Tynion IV i dibuix d'en Jock, on veiem en Joker conspirant amb altres dolents clàssics per tal que l'ajudin a dur a terme el seu pla. No són imprescindibles, però ajuden a contextualitzar.

En resum, no us perdeu tampoc aquest Batman: Death of the Family, que demostra un cop més que la col·lecció està en una ratxa excel·lent, sobretot des que va reiniciar la seva numeració. Li poso un "però", tot i que en realitat no és culpa del llibre: per una banda tenim la premissa d'en Joker decidit a acabar amb els aliats d'en Batman, i per l'altra un spoiler que em vaig menjar de manera inevitable (en aquests casos és impossible no assabentar-se'n) i que feia referència a una mort. Evidentment, amb aquests dos ingredients, esperava trobar-me la fatídica escena aquí, però no és el cas. Ni pertany a Death of the Family ni en Joker hi té res a veure. Em tocarà esperar.

 

Lectures: Batman - The City of Owls

S'ha fet esperar, perquè el primer recopilatori del Batman de The New 52 es va llançar molt aviat i ho havien de compensar, però ja he pogut llegir Batman: The City of Owls, amb els números 8 a 12 i l'Annual 1 del volum 2 de Batman.

Són números publicats per primera vegada de manera individual de juny a octubre de 2012 i que no han estat recopilats fins aquest mes d'abril, però afortunadament cap a la tardor ja podré gaudir del tercer llibre.

Centrem-nos, però, en el tema que ens ocupa ara, la conclusió de l'espectacular arrencada d'aquesta col·lecció després del reset que DC Comics va fer a totes les seves sèries després de l'estiu de 2011. 

Llavors, com vaig explicar a la meva ressenya, deixàvem en Batman tocat per l'atac sorpresa del perillosíssim Tribunal de les Òlibes o dels Mussols, o Court of Owls, poderosa organització que havia romàs adormida fins que s'alça i intenta apoderar-se de Gotham, amb lligams amb el passat d'en Bruce Wayne i d'altres col·laboradors del Cavaller Fosc.

El vam veure patir com mai, el nostre amic Bruce, i en aquest volum es produeix l'anomenada Night of the Owls, en què aquests decideixen atacar directament casa seva, ja que en coneixen la identitat, mentre es proposen acabar amb una sèrie d'objectius al llarg de tota la ciutat, tots ells vells coneguts dels lectors.

 

En Batman s'hi haurà d'enfrontar, a aquesta enorme crisi, amb l'ajuda del seu majordom Alfred, que coordinarà els múltiples aliats del superheroi en la defensa d'aquestes persones marcades, cosa que m'imagino que podré llegir amb més profunditat quan tingui a les mans els recopilatoris de cadascun d'ells, però per temes de dates de publicació d'aquests volums no ho podré fer en l'ordre que m'hauria agradat.

De tota manera el més interessant és el que viu en primera persona en Batman, que anirà traient l'entrellat (no del tot, però sí tant com pot) del que està passant i s'arribarà a enfrontar al líder dels Mussols o les Òlibes, un moment cabdal no només pel combat èpic que es produeix (i que promet més trobades en el futur), sinó també per les revelacions que es fan durant el mateix i que entronquen amb el passat del protagonista. 

Al mig del volum trobarem el primer Annual del segon volum de Batman, que no és pas gratuït: a banda de presentar-nos la versió de The New 52 de Mr. Freeze, amb un encertat nou origen, explica com s'han reanimats els cadàvers que conformen l'exèrcit dels Mussols/les Òlibes. L'escriuen Scott Snyder, guionista de la resta de números, i James Tynion IV, amb preciosos dibuixos de Jason Fabok.

El volum acaba amb el número 12, on coneixem els germans Row, especialment al Harper, una especialista en electricitat que vol tornar un favor a en Batman i esdevé, en contra de la voluntat del Cavaller Fosc, que l'hi prohibeix, aliada seva. 

Aquí els guionistes abans esmentats treballen amb els dibuixants Becky Cloonan y Andy Clarke, que fan una feina molt diferent de la del dibuixant oficial d'aquella etapa de Batman, el senyor Greg Capullo, però que no està gens malament.

En resum, un altre llibre imprescindible que fa encara més gran la llegenda del personatge i que em tindrà esperant amb candeletes la següent entrega, prevista per al 15 d'octubre i amb només 5 números, del 13 al 17. No és res més que la tendència segons la qual quan apareix un recopilatori ja s'han publicat individualment els números que formaran part del següent, per tant els que seguim aquests toms anem amb 6-7 mesos de retard respecte als que compren els còmics en format grapa.