Lectures: Batman Zero Year - Secret City

Des de 1987 es considera que l'origen canònic dels còmics d'en Batman és a l'arc argumental Year One, escrit per en Frank Miller i dibuixat per en David Mazzucchelli als números 404 a 407 de Batman. Molts còmics posteriors també considerats imprescindibles han establert les seves premisses basant-se en el que va dir Miller o, si més no, evitant contradir-ho. 

Això no obstant, ara que el Batman posterior a The New 52 està essent definit pel tàndem Scott Snyder / Greg Capullo, ha arribat el moment de donar una altra versió del seu origen, que tampoc no és que trenqui del tot amb Year One.

És això el que començarem a trobar al quart volum del nou Batman, Zero Year - Secret City, que conté els números 21 a 24 del vol. 2 de Batman, publicats originalment de manera individual entre agost i desembre de 2013.

Si us hi heu fixat, respecte el recopilatori anterior hi ha un salt de tres números (del 18 al 20) que, pel que sembla, es quedaran sense recopilar i em faran la punyeta perquè els hauré de buscar. En fi, és un recopilatori de només 4 números, però que conté el guió sencer del número 21 com a extra i algunes coses més que comento més avall.

Zero Year - Secret City comença amb un flashforward dins el flaixbac (curiós concepte) en què trobem en Batman observant una Gotham de regust gairebé post-apocalíptic, que és el que es troba quan torna a la seva ciutat natal després d'uns anys d'absència.

Una escena que anirem veient com evoluciona, perquè l'acció, que en general té lloc 6 anys abans dels fets que havíem seguit fins ara, gira al voltant de l'enfrontament entre el Cavaller Fosc, encara en formació i sense l'uniforme de ratpenat humà, i el primer gran dolent que aterreix Gotham.

Aquest no és altre que en Red Hood, l'original, no pas en Jason Todd ressuscitat, i si coneixem una mica la història d'en Batman sabem qui hi ha, en realitat, sota la caputxa. O, més ben dit, sabem en què es convertirà l'home que hi ha sota la caputxa, i de qui mai no arribem a veure l'autèntic rostre.

La croada personal d'en Bruce Wayne contra el crim —repeteixo: encara no Batman— té un primer rival molt potent, i és que es tracta més aviat d'una secta liderada per un paio que té tots els seus membres dominats mitjançant el xantatge. Per tal de fer-los front, el protagonista empra tota mena de màscares i la tecnologia més avançada, a més de l'assistència del fidel majordom Alfred.

El llegendari i estimat personatge secundari, que l'ha esperat durant tants anys, és la veu de la seva consciència i li aconsella que deixi estar el seu esbojarrat somni de fer de justicier, tot i que la tossuderia de l'hereu dels Wayne és superior i l'ancià no té altre remei que ajudar-lo en tot allò que pugui, cosa que el duu a patir com un descosit cada cop que master Bruce fa una sortida. 

En aquestes converses el senyor Snyder estableix, a més de la relació amb el seu majordom, les motivacions del que, durant les pàgines d'aquest volum, esdevindrà el Cavaller Fosc. I, de regal, crea un personatge inèdit que és en Philip Kane, l'oncle d'en Bruce per part de mare, que s'ha fet càrrec de Wayne Enterprises en aquests anys d'absència del seu legítim hereu. No és el primer cop que el guionista es treu de la màniga un parent nou d'en Batman, i malgrat els diversos graus d'impacte de les sorpreses he de dir que és un recurs que m'ha agradat, tal com l'ha executat.

Aquest primer tram de Zero Year - Secret City dóna un nou origen al titular de la col·lecció, un nou origen que altres còmics van explicar al número 1, o al 0, amb l'arribada de The New 52, i que aquí ha esperat un parell d'anys. Era més important mantenir la sensació de continuïtat amb l'etapa prèvia i explicar històries noves com la del Tribunal dels Mussols o les Òlibes i la del retorn d'en Joker. 

Ara que ja s'ha fet, Scott Snyder es permet narrar la seva versió de com va començar la carrera justiciera d'en Batman, sense trencar amb el que es va establir fa dècades, però explicant-ho a la seva manera, fascinant com sempre i amb un ritme narratiu excel·lent, i recollint conceptes que va proposar al número 0, que per cert no tinc perquè no ha estat recopilat. 

Algunes escenes d'aquest Zero Year - Secret City són evidents homenatges a altres autors, com podem veure a la portada original del número 24, sens dubte inspirada en el 27 de Detective Comics, de 1939, que és on va néixer el personatge gràcies a la col·laboració del guionista Bill Finger i el dibuixant Bob Kane. 

També trobarem el remake de les mítiques escenes del petit Bruce Wayne caient a la cova i del ratpenat trencant la finestra (directament de Batman: Year One), amb què la sensació de continuïtat, de validesa de tot allò que hem vist anteriorment —que s'acostuma a perdre cada cop que es fa un reinici—, és encara més gran. Tot això, gràcies a la mestria amb què es fa, permet també que el nou origen, el proposat pel guionista actual, esdevingui canònic al seu torn i presenti un Batman que al principi treballa de dia, amb vinyetes de colors clars, en contraposició als orígens que ens l'acostumen a presentar en l'eterna foscor.

Naturalment aquests números també mostren les primeres aparicions de personatges, aliats i enemics, que aniran apareixent en el futur, com ara en James Gordon o l'Edward Nygma, també conegut com a Enigma (Riddler en anglès), que és el protagonista del cliffhanger amb què acaba el llibre que ressenyo.

He dit al principi que Batman: Zero Year - Secret City era un recopilatori de només 4 còmics, i és cert, però han tingut el "detall" d'incloure-hi les històries secundàries (no sempre les podem veure) escrites per l'Scott Snyder i en James Tynion IV i dibuixades per en Rafael Albuquerque, on ens presenten altres aspectes de la formació del protagonista. A més, el número 24 és molt més gruixut del que és habitual, o sigui que entre una cosa i l'altra no ens deixa amb gust de poc.

Que no vol dir que no ens quedem amb moltes ganes de saber què passa a continuació, però caldrà tenir molta paciència.