Lectures: Batman Zero Year - Dark City

Fa uns quants mesos ressenyava el quart recopilatori del nou Batman, Zero Year - Secret City, i deia que era un magnífic establiment d'orígens del personatge que no contradeia el mític Year One de Frank Miller, però que aportava coses noves i esdevenia canònic al seu torn.

En realitat la versió dels inicis de la carrera del Cavaller Fosc que ens presenten l'Scott Snyder i en Greg Capullo, que continuen en estat de gràcia, no acabava llavors, sinó en el llibre que avui veurem, el final excel·lent d'aquesta saga que, com a mínim en durada, ha superat de llarg la proposta del senyor Miller.

Batman: Zero Year - Dark City recopila els números 25 a 27 i 29 a 33 (el 28, que argumentalment va apart, serà recopilat al proper volum juntament amb els números que ja s'han saltat) de Batman, publicats individualment de gener a setembre de 2014, per tant no fa gaire (i jo he trigat una mica a tenir-lo). 

Si el volum anterior presentava la versió snyderiana d'un enfrontament clàssic, contra en Red Hood, i ens deixava amb un cliffhanger protagonitzat per l'Enigma (o Edward Nygma, o Riddler), aquí naturalment veiem on va a parar tot plegat, i com acaba.

Havíem vist a Secret City que dins el flaixbac hi havia un flashforward, unes escenes que ens mostraven el futur d'aquell passat de 6 anys enrere respecte el present dels còmics, i en aquell futur dins el passat Gotham tenia un aspecte post-apocalíptic, però no se'ns havia explicat com s'havia arribat fins allà.

Doncs bé, això és el que sabem als primers números inclosos a Dark City, que comencen amb l'absoluta manca d'energia elèctrica a la metròpoli on viuen en Bruce Wayne i els seus coneguts i conciutadans, que han de fer mans i mànigues per tal de descobrir què està passant. Pel que se sap, un nou enemic anomenat Doctor Death es dedica a assassinar altres científics d'una manera esgarrifosa.

Però tot plegat no és sinó una part del pla del senyor Nygma, que inunda la ciutat, deixa que la vida salvatge hi creixi sense límits i la controla de tal manera que ningú no s'hi pot enfrontar més enllà dels concursos mortals d'endevinalles que proposa diàriament i que aparentment no pot resoldre ningú. Tot plegat recorda una mica la celebrada saga No man's land, que va convertir la ciutat en un campi qui pugui durant el 1999.

Un Batman encara principiant ha d'empescar-se-les per tal d'afrontar el repte més gran amb què s'ha trobat, no sense fracassar unes quantes vegades —veure un enemic assolir amb èxit un atac a gran escala en una ciutat no és habitual, al contrari, i només per això ja val la pena llegir aquesta història— i no sense l'ajuda de dos aliats essencials.

Perquè Zero Year - Dark City no és només el trepidant final d'una saga, ni la continuació de la formació d'un superheroi, ni l'espectacular recuperació d'un dolent que trobo que no havia estat mai gaire ben aprofitat, ni l'oportunitat de veure en Batman treballant de dia i envoltat de colors vius, sinó que també ens explica el naixement de l'amistat entre en Bruce Wayne i en James Gordon, i entre en Batman i en James Gordon (una amistat a tres bandes que en realitat en són dues, cosa que ens insinuen que el futur comissari sospita). La desconfiança mútua inicial, l'aliança forçada i la posterior amistat sincera s'expliquen aquí d'una manera gradual i més que versemblant. 

Ha de ser una referència indispensable per a qualsevol repàs històric de la relació entre aquests dos personatges. També hi veiem per primera vegada (cronològicament parlant) en Lucius Fox, i per si no hi havia prou primeres vegades també tenim l'enginyós naixement de la batsenyal, que rebla el clau d'una història d'orígens impecable. 

Lectures: Batman Zero Year - Secret City

Des de 1987 es considera que l'origen canònic dels còmics d'en Batman és a l'arc argumental Year One, escrit per en Frank Miller i dibuixat per en David Mazzucchelli als números 404 a 407 de Batman. Molts còmics posteriors també considerats imprescindibles han establert les seves premisses basant-se en el que va dir Miller o, si més no, evitant contradir-ho. 

Això no obstant, ara que el Batman posterior a The New 52 està essent definit pel tàndem Scott Snyder / Greg Capullo, ha arribat el moment de donar una altra versió del seu origen, que tampoc no és que trenqui del tot amb Year One.

És això el que començarem a trobar al quart volum del nou Batman, Zero Year - Secret City, que conté els números 21 a 24 del vol. 2 de Batman, publicats originalment de manera individual entre agost i desembre de 2013.

Si us hi heu fixat, respecte el recopilatori anterior hi ha un salt de tres números (del 18 al 20) que, pel que sembla, es quedaran sense recopilar i em faran la punyeta perquè els hauré de buscar. En fi, és un recopilatori de només 4 números, però que conté el guió sencer del número 21 com a extra i algunes coses més que comento més avall.

Zero Year - Secret City comença amb un flashforward dins el flaixbac (curiós concepte) en què trobem en Batman observant una Gotham de regust gairebé post-apocalíptic, que és el que es troba quan torna a la seva ciutat natal després d'uns anys d'absència.

Una escena que anirem veient com evoluciona, perquè l'acció, que en general té lloc 6 anys abans dels fets que havíem seguit fins ara, gira al voltant de l'enfrontament entre el Cavaller Fosc, encara en formació i sense l'uniforme de ratpenat humà, i el primer gran dolent que aterreix Gotham.

Aquest no és altre que en Red Hood, l'original, no pas en Jason Todd ressuscitat, i si coneixem una mica la història d'en Batman sabem qui hi ha, en realitat, sota la caputxa. O, més ben dit, sabem en què es convertirà l'home que hi ha sota la caputxa, i de qui mai no arribem a veure l'autèntic rostre.

La croada personal d'en Bruce Wayne contra el crim —repeteixo: encara no Batman— té un primer rival molt potent, i és que es tracta més aviat d'una secta liderada per un paio que té tots els seus membres dominats mitjançant el xantatge. Per tal de fer-los front, el protagonista empra tota mena de màscares i la tecnologia més avançada, a més de l'assistència del fidel majordom Alfred.

El llegendari i estimat personatge secundari, que l'ha esperat durant tants anys, és la veu de la seva consciència i li aconsella que deixi estar el seu esbojarrat somni de fer de justicier, tot i que la tossuderia de l'hereu dels Wayne és superior i l'ancià no té altre remei que ajudar-lo en tot allò que pugui, cosa que el duu a patir com un descosit cada cop que master Bruce fa una sortida. 

En aquestes converses el senyor Snyder estableix, a més de la relació amb el seu majordom, les motivacions del que, durant les pàgines d'aquest volum, esdevindrà el Cavaller Fosc. I, de regal, crea un personatge inèdit que és en Philip Kane, l'oncle d'en Bruce per part de mare, que s'ha fet càrrec de Wayne Enterprises en aquests anys d'absència del seu legítim hereu. No és el primer cop que el guionista es treu de la màniga un parent nou d'en Batman, i malgrat els diversos graus d'impacte de les sorpreses he de dir que és un recurs que m'ha agradat, tal com l'ha executat.

Aquest primer tram de Zero Year - Secret City dóna un nou origen al titular de la col·lecció, un nou origen que altres còmics van explicar al número 1, o al 0, amb l'arribada de The New 52, i que aquí ha esperat un parell d'anys. Era més important mantenir la sensació de continuïtat amb l'etapa prèvia i explicar històries noves com la del Tribunal dels Mussols o les Òlibes i la del retorn d'en Joker. 

Ara que ja s'ha fet, Scott Snyder es permet narrar la seva versió de com va començar la carrera justiciera d'en Batman, sense trencar amb el que es va establir fa dècades, però explicant-ho a la seva manera, fascinant com sempre i amb un ritme narratiu excel·lent, i recollint conceptes que va proposar al número 0, que per cert no tinc perquè no ha estat recopilat. 

Algunes escenes d'aquest Zero Year - Secret City són evidents homenatges a altres autors, com podem veure a la portada original del número 24, sens dubte inspirada en el 27 de Detective Comics, de 1939, que és on va néixer el personatge gràcies a la col·laboració del guionista Bill Finger i el dibuixant Bob Kane. 

També trobarem el remake de les mítiques escenes del petit Bruce Wayne caient a la cova i del ratpenat trencant la finestra (directament de Batman: Year One), amb què la sensació de continuïtat, de validesa de tot allò que hem vist anteriorment —que s'acostuma a perdre cada cop que es fa un reinici—, és encara més gran. Tot això, gràcies a la mestria amb què es fa, permet també que el nou origen, el proposat pel guionista actual, esdevingui canònic al seu torn i presenti un Batman que al principi treballa de dia, amb vinyetes de colors clars, en contraposició als orígens que ens l'acostumen a presentar en l'eterna foscor.

Naturalment aquests números també mostren les primeres aparicions de personatges, aliats i enemics, que aniran apareixent en el futur, com ara en James Gordon o l'Edward Nygma, també conegut com a Enigma (Riddler en anglès), que és el protagonista del cliffhanger amb què acaba el llibre que ressenyo.

He dit al principi que Batman: Zero Year - Secret City era un recopilatori de només 4 còmics, i és cert, però han tingut el "detall" d'incloure-hi les històries secundàries (no sempre les podem veure) escrites per l'Scott Snyder i en James Tynion IV i dibuixades per en Rafael Albuquerque, on ens presenten altres aspectes de la formació del protagonista. A més, el número 24 és molt més gruixut del que és habitual, o sigui que entre una cosa i l'altra no ens deixa amb gust de poc.

Que no vol dir que no ens quedem amb moltes ganes de saber què passa a continuació, però caldrà tenir molta paciència.