Lectures: Batman & Robin Eternal vol. 1

M'alegro de poder tornar a fer una ressenya de còmic de l'univers Batman després de molt de temps, i en els propers mesos en faré unes quantes més perquè m'he comprat, per fi, els recopilatoris que em faltaven per acabar l'etapa prèvia a DC Rebirth, l'enèsim rellançament de les col·leccions de la rival de Marvel.

Arribaran, doncs, ressenyes de Batman per primer cop en molt de temps, però avui toca parlar d'una lectura relacionada que tenia pendent des de feia molt i que ja puc ressenyar.

Batman & Robin Eternal (volum 1) recopila els números 1 a 12 d'una col·lecció setmanal (desembre de 2015 a febrer de 2016) sorgida de l'èxit de Batman Eternal, però aquest cop limitada a "només" 6 mesos, i recopilada en dos volums, el primer dels quals ressenyo ara.

La premissa és ben senzilla i alhora atractiva, en una d'aquelles propostes potencialment revolucionàries que de tant en tant, i amb diferents nivells d'èxit, es produeixen a l'entorn del Cavaller Fosc: després d'un seguit d'atacs, en Dick Grayson i els altres Robins i algun aliat més decideixen fer front a l'amenaça d'una misteriosa enemiga anomenada Mother, una traficant d'éssers humans que els modela i els ven per encàrrec. 

Aquesta premissa no tindria un especial interès, però, si no fos perquè els deixebles d'en Batman, ara que en Bruce Wayne no hi és després del esdeveniments de Batman: Endgame, descobreixen que un o més d'un d'ells podria haver estat un "humà dissenyat" d'aquests, i que el seu mentor hauria tingut tractes amb la temible Mother, una enemiga implacable que tendeix a desfer-se d'aquells que ja no li fan servei, motiu pel qual els ha cridat ara l'atenció.

Això, és clar, provoca un terrabastall entre els Robins i exRobins, que per una banda han d'investigar l'amenaça però, per l'altra, veuen com creix la desconfiança entre ells, atès que ells mateixos formen part de la investigació.

Els protagonistes d'aquesta història són en Dick Grayson, ara espia, en Red Hood i en Red Robin, amb la col·laboració de la Bluebird (Harper Row), introduïda precisament a Batman Eternal, i hi veurem també el debut a The New 52 -anys després que comencés- de clàssics com la Cassandra Cain i l'Azrael. 

La presència d'en Batman (del Batman original, en Bruce Wayne, no el que el va substituir quan va desaparèixer) la tenim en els flashbacks freqüents en què veiem el Cavaller Fosc i el Noi Meravella (Grayson) investigant a Praga, on ara en Dick torna per aquest cas, i també en la seva allargada ombra, aquest cop carregada de sospites d'allò més temibles per part especialment del seu primer ajudant.

Tot plegat ens ho explica un equip liderat pels guionistes Scott Snyder i James Tynion IV, amb un exèrcit de dibuixants que fan, com és natural en aquest casos de col·leccions amb periodicitat setmanal, que l'estil gràfic canviï molt d'un número a l'altre, però que en aquest cas no provoca una sensació de gran desigualtat en la qualitat del resultat final. Són estils diferents, sí, però tots, com a mínim, acceptables.

El que tenim aquí, la primera meitat de la història (o gairebé) és un relat d'allò més interessant, sobretot pel potencial que té pel que fa a conseqüències per a la Batfamília, però també per la manera en què està narrat, dosificant el misteri correctament, amb cops d'efecte i fins i tot diàlegs amb tocs d'humor gràcies al sempre divertit Jason Todd, combinats amb moments dramàtics. 

Veurem al segon i últim volum recopilatori com continua Batman & Robin Eternal i com és aquest desenllaç que té la responsabilitat de no decebre, però les expectatives són molt altes.

Lectures: Batman Eternal vol. 2

Fa més de 6 mesos que vaig ressenyar el primer volum d'aquesta col·lecció setmanal d'en Batman, com és habitual la culpa la tenen els preus, que allarguen la insuportable espera ja prevista, i en aquest cas el tema era més dolorós, perquè els recopilatoris han perdut gruix (dels 60 números inicials hem passat a 52, número gens casual a l'Univers DC) però es manté el preu d'aquella primera entrega de 21 números. 

El segon volum de Batman Eternal conté els números 22 a 34 de la publicació setmanal, editats originalment entre el 3 de setembre i el 26 de novembre de 2014, només 13 números pels 21 de l'anterior volum, una reducció que fa mal si no va acompanyada, com deia, d'una rebaixa en el preu. 

Sigui com sigui ja l'he llegit i, sense voler estrendre'm massa, he de dir que continua amb el bon nivell amb què ja ens delectava l'equip de guionistes i dibuixants que l'han anat fent possible primer en grapa i després, per reedició en un format de més bon conservar, en volum (no tan) gruixut. 

Batman Eternal és una espectacular aventura que recupera, ja ho havia dit a la primera ressenya, personatges que a The New 52 encara no havien sortit, a més d'aprofundir en els que sí, i el format setmanal permet als seus responsables explicar un munt d'històries en poc temps. 

És per això que gaudim del descabdellament de la conspiració per a la destrucció de Gotham i d'en Batman però també de moments de protagonisme de diversos personatges, com l'enyorada Stephanie Brown, més coneguda com a Spoiler. 

Una altra de les coses que més m'han agradat d'aquests números és la recuperació de secundaris -i quins secundaris!- dels quals feia temps que no llegia res, en aquest cas perquè no dono l'abast. Però m'ha agradat veure'ls aquí, on tenien papers molt tangencials, compartint moments i converses familiars i algun estira-i-arronsa sentimental. 

El que els uneix, el que sempre els ha unit, és naturalment en Batman, que ara els necessita perquè a Gotham estan tenint lloc tantíssims esdeveniments catastròfics que ni tan sols intenta fer veure que se'n pot encarregar tot sol. 

Però també els uneix l'Alfred, un personatge entranyable i ben estimat per qualsevol lector de còmics, que potser no ha tingut mai una gran història com a protagonista -ens podríem demanar si realment cal o seria més aviat contraproduent-, però aquí té un paper rellevant i el veiem en acció més enllà de l'esporàdica demostració de la dita "on n'hi ha hagut, sempre en queda". 

Sense deixar l'Alfred del tot, Batman Eternal ha estat l'escenari del naixement de la nova versió de la seva filla Julia, aquí una agent del S.A.S., el Servei Especial Aeri britànic, que esdevé per la necessitat una aliada d'en Batman i entra a formar part de la Batfamília. 

Les seves grans aptituds, barrejades amb un humor sarcàstic i la passió de la joventut, la converteixen en un personatge d'allò més interessant i, per a mi, un bon fitxatge per a aquest planter d'homes i dones que formen el petit exèrcit del Cavaller Fosc. Excel·lent incorporació.

És clar que a banda de tot això la trama continua endavant, i ara que ja sabem qui és el que mou els letals fils que estan destruint Gotham des de totes les bandes s'acosten els primers enfrontaments directes en una prèvia del clímax que veurem al tercer recopilatori, i que fan del segon volum de Batman Eternal quelcom molt més interessant que el típic llibre del mig d'una trilogia (vegi's per exemple El Senyor dels Anells: Les Dues Torres), que ni té l'encant dels pròlegs ni ens accelera el cor com els epílegs. No és el cas. 

Lectures: Batman Zero Year - Secret City

Des de 1987 es considera que l'origen canònic dels còmics d'en Batman és a l'arc argumental Year One, escrit per en Frank Miller i dibuixat per en David Mazzucchelli als números 404 a 407 de Batman. Molts còmics posteriors també considerats imprescindibles han establert les seves premisses basant-se en el que va dir Miller o, si més no, evitant contradir-ho. 

Això no obstant, ara que el Batman posterior a The New 52 està essent definit pel tàndem Scott Snyder / Greg Capullo, ha arribat el moment de donar una altra versió del seu origen, que tampoc no és que trenqui del tot amb Year One.

És això el que començarem a trobar al quart volum del nou Batman, Zero Year - Secret City, que conté els números 21 a 24 del vol. 2 de Batman, publicats originalment de manera individual entre agost i desembre de 2013.

Si us hi heu fixat, respecte el recopilatori anterior hi ha un salt de tres números (del 18 al 20) que, pel que sembla, es quedaran sense recopilar i em faran la punyeta perquè els hauré de buscar. En fi, és un recopilatori de només 4 números, però que conté el guió sencer del número 21 com a extra i algunes coses més que comento més avall.

Zero Year - Secret City comença amb un flashforward dins el flaixbac (curiós concepte) en què trobem en Batman observant una Gotham de regust gairebé post-apocalíptic, que és el que es troba quan torna a la seva ciutat natal després d'uns anys d'absència.

Una escena que anirem veient com evoluciona, perquè l'acció, que en general té lloc 6 anys abans dels fets que havíem seguit fins ara, gira al voltant de l'enfrontament entre el Cavaller Fosc, encara en formació i sense l'uniforme de ratpenat humà, i el primer gran dolent que aterreix Gotham.

Aquest no és altre que en Red Hood, l'original, no pas en Jason Todd ressuscitat, i si coneixem una mica la història d'en Batman sabem qui hi ha, en realitat, sota la caputxa. O, més ben dit, sabem en què es convertirà l'home que hi ha sota la caputxa, i de qui mai no arribem a veure l'autèntic rostre.

La croada personal d'en Bruce Wayne contra el crim —repeteixo: encara no Batman— té un primer rival molt potent, i és que es tracta més aviat d'una secta liderada per un paio que té tots els seus membres dominats mitjançant el xantatge. Per tal de fer-los front, el protagonista empra tota mena de màscares i la tecnologia més avançada, a més de l'assistència del fidel majordom Alfred.

El llegendari i estimat personatge secundari, que l'ha esperat durant tants anys, és la veu de la seva consciència i li aconsella que deixi estar el seu esbojarrat somni de fer de justicier, tot i que la tossuderia de l'hereu dels Wayne és superior i l'ancià no té altre remei que ajudar-lo en tot allò que pugui, cosa que el duu a patir com un descosit cada cop que master Bruce fa una sortida. 

En aquestes converses el senyor Snyder estableix, a més de la relació amb el seu majordom, les motivacions del que, durant les pàgines d'aquest volum, esdevindrà el Cavaller Fosc. I, de regal, crea un personatge inèdit que és en Philip Kane, l'oncle d'en Bruce per part de mare, que s'ha fet càrrec de Wayne Enterprises en aquests anys d'absència del seu legítim hereu. No és el primer cop que el guionista es treu de la màniga un parent nou d'en Batman, i malgrat els diversos graus d'impacte de les sorpreses he de dir que és un recurs que m'ha agradat, tal com l'ha executat.

Aquest primer tram de Zero Year - Secret City dóna un nou origen al titular de la col·lecció, un nou origen que altres còmics van explicar al número 1, o al 0, amb l'arribada de The New 52, i que aquí ha esperat un parell d'anys. Era més important mantenir la sensació de continuïtat amb l'etapa prèvia i explicar històries noves com la del Tribunal dels Mussols o les Òlibes i la del retorn d'en Joker. 

Ara que ja s'ha fet, Scott Snyder es permet narrar la seva versió de com va començar la carrera justiciera d'en Batman, sense trencar amb el que es va establir fa dècades, però explicant-ho a la seva manera, fascinant com sempre i amb un ritme narratiu excel·lent, i recollint conceptes que va proposar al número 0, que per cert no tinc perquè no ha estat recopilat. 

Algunes escenes d'aquest Zero Year - Secret City són evidents homenatges a altres autors, com podem veure a la portada original del número 24, sens dubte inspirada en el 27 de Detective Comics, de 1939, que és on va néixer el personatge gràcies a la col·laboració del guionista Bill Finger i el dibuixant Bob Kane. 

També trobarem el remake de les mítiques escenes del petit Bruce Wayne caient a la cova i del ratpenat trencant la finestra (directament de Batman: Year One), amb què la sensació de continuïtat, de validesa de tot allò que hem vist anteriorment —que s'acostuma a perdre cada cop que es fa un reinici—, és encara més gran. Tot això, gràcies a la mestria amb què es fa, permet també que el nou origen, el proposat pel guionista actual, esdevingui canònic al seu torn i presenti un Batman que al principi treballa de dia, amb vinyetes de colors clars, en contraposició als orígens que ens l'acostumen a presentar en l'eterna foscor.

Naturalment aquests números també mostren les primeres aparicions de personatges, aliats i enemics, que aniran apareixent en el futur, com ara en James Gordon o l'Edward Nygma, també conegut com a Enigma (Riddler en anglès), que és el protagonista del cliffhanger amb què acaba el llibre que ressenyo.

He dit al principi que Batman: Zero Year - Secret City era un recopilatori de només 4 còmics, i és cert, però han tingut el "detall" d'incloure-hi les històries secundàries (no sempre les podem veure) escrites per l'Scott Snyder i en James Tynion IV i dibuixades per en Rafael Albuquerque, on ens presenten altres aspectes de la formació del protagonista. A més, el número 24 és molt més gruixut del que és habitual, o sigui que entre una cosa i l'altra no ens deixa amb gust de poc.

Que no vol dir que no ens quedem amb moltes ganes de saber què passa a continuació, però caldrà tenir molta paciència.

Lectures: Batman - Death of the Family

Arribo per fi a la ressenya del tercer recopilatori de Batman des que es va iniciar The New 52, o dit d'una altra manera, el rellançament de l'Univers DC amb el reset numèric de totes les seves col·leccions, si bé argumentalment parlant algunes van respectar la història prèvia i, per sort, és el cas de les protagonitzades pel Cavaller Fosc.

És cert que val més tard que mai, però he trigat molt a comprar aquest volum i a sobre el van posar d'oferta quan ja l'havia comprat, resignat, a un preu superior als que hi havia abans a The Book Depository, problema de què ja m'he queixat algun altre cop, però en fi, li tenia ganes i n'he gaudit, així que parlem-ne.

En un primer cop d'ull a Batman: Death of the Family, que reuneix els números 13 a 17 de la col·lecció, publicats individualment de desembre de 2012 a abril de 2013, el disseny de la portada sobta per com s'allunya del que havíem vist fins ara, però sobta encara més que tingui una camisa transparent... que té tot el sentit del món, atès que posa la pell d'en Joker sobre la carn del seu crani, i és que tal com vam veure al final del número 1 de Detective Comics (inclòs a Faces of Death) l'enemic del Cavaller Fosc per antonomàsia s'havia quedat sense cara des de la seva darrera fugida.

M'està agradant molt el que s'està fent amb en Batman des de fa anys, però també des de The New 52, i tenia moltes ganes de veure com seria aquesta primera gran història d'en Joker del nou Univers DC. El resultat, per a mi, una dels millors relats que s'han explicat mai sobre el Príncep Pallasso del Crim, que torna més letal, més ben preparat i més retorçat que mai. I, naturalment, amb el seu amor per les posades en escena tan en forma com sempre.

En parlar del volum anterior, The Court of Owls, vaig dir que no havia vist mai en Batman tan acorralat com llavors, però Death of the Family hi rivalitza en aquest sentit, tot i que aquí, més que físicament, el protagonista es veu superat per la incertesa que li provoca el seu enemic més conegut.

Representa que en Joker ha estat absent des que va fugir d'Arkham fa un any, i que en aquest temps ha estat preparant un pla detalladíssim amb el qual sorprenentment no vol derrotar en Batman, sinó fer-lo més fort per tal que el seu "joc" particular recuperi l'interès que, per al pallasso, tenia al principi i ha anat perdent amb el temps.

I per tal d'aconseguir-ho el seu pla és senzill d'entendre, però retorçat com ell sol: si elimina els aliats del seu enemic aquest en sortirà enfortit perquè ja no tindrà punts febles. És per aquest motiu que Death of the Family és el títol que tenen tots els tercers volums tant de Batman com d'altres capçaleres protagonitzades pels seus aliats (i que ressenyaré en el seu moment), per tant som davant d'un crossover dins la família Batman.

Un crossover que no és pas gratuït, ja que com he dit la premissa de la història principal té molta relació amb en Robin, en Red Robin, en Nightwing, la Batgirl i en Red Hood, però que després de llegir els còmics concrets que tenen a veure amb aquesta història puc afirmar que no tots els que ens recomanen llegir en els típics ordres de lectura (jo he seguit aquest) són igual d'importants —en alguns casos Death of the Family hi té una relació molt tangencial—, ni igual d'interessants. Però ja en parlarem.

La qüestió és que en Joker s'ha marcat aquests aliats d'en Batman (i d'altres, com en James Gordon) com a objectius i això, naturalment, fa perdre els nervis al Cavaller Fosc, que el va perseguint per diverses de les localitzacions on van tenir lloc els primers encontres entre tots dos, en una macabra celebració dels inicis d'aquesta història d'odi que va començar el 1940.

En Joker, paradigma de la bogeria, sempre ha estat molt més fort i intel·ligent del que es podria pensar fent-hi una ullada, però a Death of the Family està pletòric i arriba a uns límits potser una mica exagerats, demostrant un accés absolut a tota mena de recursos. Tant li fa que dugui la pell de la cara, arrencada fa un any, enganxada al cap barroerament. És capaç de reduir superherois de reconegut prestigi i historial i posar contra les cordes en Batman com no ho havia fet mai. 

Coneixent en Joker sabem de què és capaç, al capdavall ja hem vist que és un assassí sense escrúpols i per molt que els superherois acostumin a salvar la vida no seria el primer cop que aquest paio mata o deixa en cadira de rodes un aliat d'en Batman, així que patim per ells i la tensió i l'angoixa creixen a mesura que avancen els números.

A més de tot plegat (o en paral·lel, ja que hi podria tenir molta relació) un dubte plana per sobre de tots aquests personatges: és possible que en Joker, tenint en compte les seves accions en aquesta saga i les seves paraules, conegui la identitat civil d'en Batman i companyia? El dubte és, en si mateix, una arma que posa en perill la confiança dels pupils del Cavaller Fosc en el seu mentor, perquè podria ser que fos un dubte que en Batman ja tenia des de feia temps. Per si no en teníem prou.

Independentment del que passi al clímax de Death of the Family, que és espectacular, en Joker ha anat massa lluny, aquest cop, i ha demostrat que cap d'ells no està segur, ni tan sols dins la batcova o la mansió Wayne. Potser és l'hora que en Batman faci una excepció i trenqui el seu vot de no matar mai els seus enemics, oi? En serà capaç?

El guionista Scott Snyder i el dibuixant Greg Capullo ho han tornat a fer: un altre imprescindible i memorable arc argumental, que es podria llegir sol, sí, tot i que no està malament complementar-lo amb les altres col·leccions afectades, a càrrec d'altres equips creatius. Per cert, cadascun dels números inclosos al recopilatori, llevat del 17, té unes pàgines extra (per sort respectades aquí) amb guió del mateix Snyder fent equip amb en James Tynion IV i dibuix d'en Jock, on veiem en Joker conspirant amb altres dolents clàssics per tal que l'ajudin a dur a terme el seu pla. No són imprescindibles, però ajuden a contextualitzar.

En resum, no us perdeu tampoc aquest Batman: Death of the Family, que demostra un cop més que la col·lecció està en una ratxa excel·lent, sobretot des que va reiniciar la seva numeració. Li poso un "però", tot i que en realitat no és culpa del llibre: per una banda tenim la premissa d'en Joker decidit a acabar amb els aliats d'en Batman, i per l'altra un spoiler que em vaig menjar de manera inevitable (en aquests casos és impossible no assabentar-se'n) i que feia referència a una mort. Evidentment, amb aquests dos ingredients, esperava trobar-me la fatídica escena aquí, però no és el cas. Ni pertany a Death of the Family ni en Joker hi té res a veure. Em tocarà esperar.

 

Lectures: Batman and Robin - Pearl

Fa uns mesos, a principis d'aquest 2013, vaig dir meravelles del primer volum de Batman and Robin de l'era The New 52 gràcies a la gran feina feta pel guionista Peter J. Tomasi i el dibuixant Patrick Gleason, acompanyats de l'entintador Mick Gray. El mateix equip, amb alguns ajudants esporàdics, es fa càrrec també del segon recopilatori, que ressenyo avui i que fa que continuï considerant sense cap mena de dubte aquesta col·lecció com una de les imprescindibles de l'actual catàleg de DC Comics.

El bon gust de boca que ens deixava Born to Kill continua a Batman and Robin: Pearl, que conté els números 0 i 9 a 14 de la sèrie, publicats de manera individual respectivament el novembre de 2012 i de juliol de 2012 a gener de 2013. Començant amb el primer esmentat, que és el típic especial per a posar al dia els nous lectors que ja hem vist en d'altres col·leccions de la nova DC, és evident que aquest recopilatori té un clar protagonista: en Robin. El Robin actual, el fill d'en Bruce Wayne, és clar, que sense tenir còmic propi viu els seus millors moments a Batman and Robin. 

 

El 0 és un número d'orígens, en què se'ns explica des d'una perspectiva diferent la diverses vegades esmentada primera infantesa d'en Damian, que aquí sabem que es va passar els primers anys conscients de la seva vida intentant vèncer en combat la seva mare, la Talia al Ghul, amb la revelació de la identitat del seu pare com a desitjable premi. 

És un número interessant i no contradiu en absolut el que ens han estat dient del fill d'en Batman des que Grant Morrison el va recuperar el 2006, però sí que continua entristint-me que se li hagi canviat sensiblement el rerefons que s'insinuava al primer còmic on va sortir, la novel·la gràfica Batman: Son of the Demon, de 1987.

Amb el lector novell posat al dia sobre qui és en Damian Wayne, àlies Robin, tornem a "l'actualitat" i ens trobem amb el número de la col·lecció que inevitablement havia de reflectir la saga Night of the Owls, que va afectar tota la família editorial d'en Batman. En el cas d'en Robin, únic personatge del Duet Dinàmic que apareix al 9 de Batman and Robin, se li encarrega protegir un militar d'alta graduació de l'atac d'un dels Talons, els assassins de l'organització del Tribunal dels Mussols o les Òlibes.

Un número sense especial transcendència en què trobem en Robin duent a terme la missió que se li encarrega amb gran eficàcia ateses les seves grans habilitats assassines, que ja li coneixíem. El dibuix, en aquest cas, és obra de Lee Garbett i Andy Clarke, en comptes de l'habitual Patrick Gleason.

Els tres números següents, amb l'equip creatiu habitual, estan dedicats a l'amenaça que presenten en Terminus i els seus esbirros, un grup de persones desfigurades, mutilades o ferides de per vida presumptament per culpa de les seves trobades amb en Batman.

Tot i que en alguns casos considero exagerades les repercussions d'aquestes trobades, la història és prou interessant i posa en Batman i companyia en un bon embolic, però el que crida més l'atenció és veure els 4 Robins (recordem que la cinquena, la Stephanie Brown, ha estat esborrada de la continuïtat a The New 52) actuant de manera simultània. I tot plegat encaixa perfectament a la capçalera Batman and Robin.

La imatge i les circumstàncies són d'allò més curioses, però també donen lloc a roçaments, mostrats al principi del recopilatori amb una escena familiar amb la presència dels diversos fills (literals o no) del Cavaller Fosc. 

El resultat és que en Damian, el més petit però també el més violent i arrogant (superant fins i tot un Jason Todd que ja no és tan dolent com quan va reaparèixer com a Red Hood, però que tampoc no es deixa caure mai per la mansió Wayne), desafia els exRobins i els assegura que els derrotarà i se n'endurà un objecte com a record. Això, però, al final no deixa de ser una subtrama sense gaire importància.

La darrera història del recopilatori, en dues parts i amb Tomas Giorello ajudant amb el llapis i la tinta els artistes titulars, em resulta menys atractiva perquè col·loca a Gotham una mena d'apocalipsi zombi a què s'han d'enfrontar en Batman i en Robin, que pel camí tenen algunes converses íntimes com la que comença en Damian a bord de la nau amb què el seu pare el duu a l'espai per tal d'arreglar un satèl·lit de vigilància, i on en Bruce admet que durant un breu període de temps va estimar la mare del noi.

L'enfrontament amb el Saturn Club, d'on sembla que surten aquests zombis caníbals, està a un nivell inferior al de la resta del llibre, però que l'amenaça no sigui sufocada i la insinuació que en Joker és al darrere de tot fan venir ganes de llegir el proper volum, anomenat Death of the Family.

Pearl ens deixa també alguna entendridora imatge com la que veiem aquí damunt, una abraçada sincera entre en Batman i el seu únic fill biològic, que per més que sigui un assassí i un impertinent també se'ns ha mostrar sovint com el que és, un nen de 10 anys, i hem après a estimar-lo tal com ha après a estimar-lo el seu pare.

Això no treu, però, que en Batman estigui profundament amoïnat per la manera d'actuar del seu nou Robin, que entre els seus defectes té el de la imprudència, cosa que recorda al Cavaller Fosc un Robin que ja va perdre, el ressuscitat Jason Todd, i fa que es qüestioni si vol continuar tenint el seu fill com a Noi Meravella. Veurem com acaba tot això al proper recopilatori, però de moment tenim un altre molt recomanable volum de Batman and Robin.

Lectures: Batman & Robin - Dark Knight vs. White Knight

Darrerament he adquirit una nova tongada de volums relacionats amb en Batman, i el primer de tots ells que ha acabat i que per tant comentaré aquí ha estat el quart i últim volum de la primera etapa de Batman & Robin, anterior al rellançament de DC que es coneix com a The New 52. 

La col·lecció que en Grant Morrison va afegir a les no poques que ja formaven part de l'Univers Batman acabava, en aquella primera etapa, amb aquest llibre que a diferència dels 3 anteriors ja no s'anomena "deluxe edition" i que, certament, no té relleus a la seva camisa ni les pàgines de tanta qualitat com els anteriors. Una autèntica i incoherent llàstima, però com a mínim s'ha mantingut la tapa dura, no com al quart i també últim de Gotham City Sirens, que trenca la unitat del prestatge amb un volum de tapa tova. 

En fi, Dark Knight vs. White Knight reuneix els números 17 a 25 de Batman & Robin, publicats en grapa de gener a octubre de 2011, i ho fa amb tres arcs argumentals de tres números cadascun ja sense la presència d'en Grant Morrison com a guionista, però tot i així d'allò més interessants.

La primera part del volum ens presenta una nova dolenta que s'afegeix a l'atapeïda galeria del Cavaller Fosc, una dona que es diu Una Nemo (Absence com a nom "artístic") i que té un característic i inquietant forat enorme al front a causa de la síndrome de Dandy-Walker i una mutació provocada per l'aigua contaminada del riu. Resulta que és una de les múltiples cites d'en Bruce Wayne, d'aquelles que deixa abandonades perquè com sabem té coses més importants a fer, però no es va prendre gens bé que després que la matessin presumptament en un tiroteig el playboy milionari només li enviés una targeta al funeral sense cadàver que li van fer en haver caigut a l'aigua. S'ha de tenir en compte que en Bruce va ser "fora" molt de temps, però ella això no ho sap.

Ara que s'ha fet públic que en Bruce finança en Batman, s'ha mantingut a l'ombra i ha preparat tot un misteri amb l'objectiu d'atraure el superheroi de Gotham i de retruc en Bruce Wayne i venjar-se'n per no haver sentit la seva "mort". Un misteri que inclou un cadàver que fins ara s'havia considerat el d'ella però que no ho era, cosa que en realitat està agafada pels pèls a nivell de guió, tot s'ha de dir, ja que se suposa que s'havia perdut a l'aigua. Naturalment els nous Batman i Robin hauran d'aturar aquest esbojarrat pla, i tot plegat dóna lloc a una història molt entretinguda. Malgrat el dibuix de l'Scott McDaniel, que no m'ha agradat mai, i malgrat que l'explicació científica del forat de l'Absence sigui poc creïble.

Després tenim la que, per a mi, és la millor història i la que dóna el nom al llibre: un altre dolent que debuta, un ésser que brilla intensament i que es dedica a "purificar" gent fent que salti des dels gratacels de la ciutat disfressada d'àngel.

No explicaré quin és el seu criteri a l'hora de triar les seves víctimes perquè li trauria bona part de la gràcia, però sí que diré que és un motiu molt interessant i que l'origen del personatge també està força bé. Aquest arc argumental, per cert, dóna lloc a una breu però entranyable escena amb en Bruce (que ja fa un temps que ha tornat però que es dedica al seu projecte de Batman Incorporated mentre en Dick Grayson és el Batman de Gotham), en Dick, en Tim, en Damian i l'Alfred mirant una pel·lícula a casa.

A mi aquestes escenes de vida quotidiana de tant en tant als còmics de superherois m'encanten, i s'ha de dir que a les que impliquen en Batman no s'acostumen a veure, a diferència del que passa a les de grups com els Titans, o la mateixa Batgirl. Llàstima que dura poc i de seguida els veiem ficant-se en el cas del Cavaller Blanc. 

El llibre acaba amb una saga dedicada a en Red Hood, la identitat malvada d'un Jason Tood que va ressuscitar literalment a la magnífica trama Under the Hood que en Judd Winick va escriure a Batman de novembre de 2005 a març de 2006 i que va tenir una excel·lent adaptació animada, va tornar al primer recopilatori de Batman & Robin de la mà d'en Grant Morrison i ara vol ser present al final de la col·lecció altre cop amb en Judd Winick.

Aquest cop una gent l'allibera de la presó per motius que se'ns explicaran més endavant, però les circumstàncies l'obliguen a associar-se amb el Duo Dinàmic i, malgrat que la història no és especialment brillant, val la pena encara que només sigui pels diàlegs entre el primer Robin, ara Batman, el Robin actual i un que ho va ser durant un temps fins que va morir a mans del Joker per temerari i desobedient, per acabar tornant després des de l'Altre Món, emprenyat i desfermant el caos per Gotham. 

El que em fa ràbia, però, és que la col·lecció en realitat s'acaba al número 26, publicat a l'octubre, però és una història autoconclusiva que devien considerar innecessària i no queda recopilada enlloc. No és el primer cop que passa una cosa així, i m'empipa força.

Tornant la tema, Batman & Robin: Dark Knight vs. White Knight és un volum molt entretingut on els guionistes (respectivament en Paul Cornell, en Peter Tomasi i l'esmentat Judd Winick) fan una bona feina, i pel que fa al dibuix tenim una certa coherència amb l'Scott McDaniel al primer arc i en Patrick Gleason al segon, però al tercer hi ha en Guillem March al número 23 i en Greg Tocchini, que personalment trobo fluix, als altres dos.

Visionats: Batman - Under the Red Hood

No té res a veure amb el conte probablement més explicat i conegut de la història. Sota la caputxa vermella hi ha un nou enemic d'en Batman, un que se suma a la seva extensa i cèlebre galeria de dolents per mèrits propis, amb unes característiques i un atractiu indiscutibles. És el que veurem en el DVD que surt a la venda demà dia 16 de novembre a les botigues de casa nostra com a Batman: Capucha Roja i que originalment es diu Batman: Under the Red Hood.

La pel·lícula, de 75 minuts de durada, forma part de la línia d'Animated Original Movies de la DC, el que seria l'equivalent als OVA japonesos. Són llargmetratges protagonitzats pels principals herois de l'editorial i pensats per a la venda directa en format domèstic, sense passar per les sales de cine, i ja n'han sortit uns quants, amb la característica comuna d'haver rebut molt bones crítiques en tots els casos.
 

Under the Red Hood, concretament, es basa en un excel·lent arc argumental (anomenat Under the Hood) escrit pel famós guionista Judd Winick a la col·lecció Batman des de novembre de 2005 fins a març de 2006, on apareixia aquest enemic que es dedica a conquistar Gotham i treure del mig els seus rivals amb un codi moral molt allunyat del d'en Batman, si bé essencialment tots dos tenen el mateix objectiu. O no? Perquè les autèntiques motivacions, així com l'origen del personatge, són el punt fort de la història.

No vull rebentar res, però la identitat secreta d'en Caputxa Vermella estava, al còmic, íntimament relacionada amb els esdeveniments de la megasaga Infinite Crisis, així que a l'hora d'escriure el guió d'aquesta pel·lícula s'han hagut de fer canvis importants que fessin plausibles les circumstàncies sense haver d'emmerdar-se en la Crisi Infinita, i alhora fer-ho d'una manera que satisfés tant els neòfits com els coneixedors de la història. He de dir que l'objectiu està més que aconseguit. És un magnífic relat explicat, per força, d'una manera diferent de com ens el van explicar en la seva versió en paper, però ha estat el mateix Winick qui s'ha encarregat de reescriure'l, i compleix la tasca de meravella.

Amb una animació de qualitat, una banda sonora tirant a hanszimmeriana (com ja vam veure al videojoc Batman: Arkham Asylum, sembla que la banda sonora de les pel·lis d'en Christopher Nolan marca el to de la música de tots els productes audiovisuals del personatge des de fa uns anys) i un repartiment d'actors de doblatge que fa una molt bona feina (almenys en la versió original, on no tenim les veus habituals d'en Batman i en Joker però sí la presència d'en Neil Patrick Harris, el Barney de How I met your mother, com a Nightwing), Batman: Under the Red Hood és un DVD que no s'hauria de perdre cap seguidor del justicier de Gotham, al marge del grau de coneixement que se'n tingui. Són dibuixos animats, sí, però no són per a nens. És Batman en estat pur. I tot això per 11,99 euros (ara rebaixats a 6,99) en una edició especial de 2 discs que inclou, a més, el curtmetratge Jonah Hex.

Aquesta entrada la vaig publicar originalment al ja descontinuat portal Multivers.cat el 15 de novembre de 2010