Lectures: Batman and Robin - Born to Kill

Continuem amb les ressenyes dels còmics de DC d'aquesta nova etapa anomenada The New 52, dissenyada per a reiniciar totes les col·leccions de l'editorial, i anem amb una de les més recents, creada de fet amb l'esdeveniment Batman Reborn, fa uns anys, però que és de les poques que no sembla que hagin estat afectades pel rellançament, com passa, per sort per als fans d'en Batman, en gairebé tots els còmics de la Batfamília. 

Es tracta del volum recopilatori Batman and Robin: Born to Kill, que conté els números 1 a 8 de la col·lecció, publicats originalment de manera individual entre novembre de 2011 i juny de 2012. I ja avanço que, encara que sigui habitual que aquests volums incloguin a la portada i la contraportada cites de crítiques que els posen en un pedestal, en aquest cas és totalment merescut, perquè és un dels millors còmics de l'univers Batman que he llegit en els darrers anys.

A la vida real ja fa més de 6 anys que tant nosaltres com en Bruce Wayne coneixem el seu fill, en Damian, i com a Robin l'hem estat veient també durant una llarga temporada, però encara havíem de veure pare i fill fent de Batman i Robin en condicions normals.

La primera etapa de la seva relació va ser d'allò més accidentada, i després en Bruce Wayne va desaparèixer i en Damian va haver de formar equip amb un altre Batman, que era en Dick Grayson. Abans de The New 52 pare i fill es van retrobar, però és en aquest nou volum de Batman and Robin que els veiem col·laborar per primera vegada tots dos sols, sense interferències.

El resultat és d'allò més interessant: durant els darrers anys hem vist com el violent i malcriat Damian donava més d'un maldecap als que en tenien cura, que bàsicament eren en Dick i el majordom Alfred, però s'ha d'admetre que ha experimentat una evolució i s'ha anat civilitzant. 

El problema és que té instints assassins que li vénen de part de mare, la Talia al Ghul (recordem que és nét d'en Ra's al Ghul), agreujats per l'educació assassina que va rebre, i per molt que lluiti per a aconseguir l'aprovació del seu pare i combatre el crim al seu costat hi ha una cosa que és inacceptable per a en Bruce Wayne: no està permès matar cap enemic, per malparit que sigui i per difícils que siguin les circumstàncies.

Tampoc no està permès aplicar una violència excessiva en els delinqüents, i com que en Damian troba que això és demanar massa els enfrontaments amb el seu pare i nou mentor són tan quotidians com l'esmorzar. 

Per la seva banda en Bruce també té la seva pròpia lluita: vol entrenar un nou Robin que obeeixi les seves directrius i alhora li vol fer de pare, perquè en aquest cas és el seu pare biològic, tasques que no són gens fàcils si es duen a terme de manera simultània, menys encara quan el subjecte que s'ha d'educar és tan especial com aquest nano de 10 anys que ja fa temps que és un dels assassins més perillosos del planeta.

Paral·lelament apareix un nou enemic, en Nobody, que es dedica a carregar-se els Batman del projecte Batman Incorporated perquè considera que aquesta internacionalització de la filosofia del Cavaller Fosc és un desafiament directe, i és que ambdós personatges se suposa que es coneixen de l'època de l'entrenament d'en Bruce Wayne abans d'esdevenir en Batman.

En Nobody, que coneix la identitat civil d'en Batman i el seu fill, respon al nom de Morgan i és fill d'un personatge del passat del nostre protagonista, que no revelaré per si esteu interessats en llegir aquest arc argumental algun dia. I a banda de tenir relació amb el passat d'en Batman també té uns altres principis: per tal d'acabar amb el mal s'ha de matar.

A més, no es considera un dels dolents típics d'en Batman, perquè ell mata sense convertir-ho en un espectacle, ell ho fa sense deixar rastre. I com que sap que en Bruce Wayne no acceptarà mai la seva proposta de matar quan sigui "necessari", decideix provar sort amb el seu fill, que com ja hem dit té uns forts instints assassins. Per si les coses no eren prou complicades per als Wayne, que intentaven reprimir, tant el pare com el fill, les inclinacions del segon.

Tot està molt ben lligat, en aquesta història escrita per Peter Tomasi i dibuixada per Patrick Gleason, duet —que ja coneixia de la seva etapa a Green Lantern Corps, que he gaudit parcialment a Green Lantern: The Sinestro Corps War i Blackest Night—, juntament amb l'entintador Mick Gray, que també fa una gran feina en aquests 8 números. 

Una història trepidant, de lectura ameníssima, on els lectors fidels de les aventures del Cavaller Fosc no tenim la sensació que deuen tenir els de les altres franquícies, que s'han trobat amb l'eliminació de la continuïtat i un rejoveniment de les aventures dels seus superherois preferits.

A la nova Batman and Robin sembla que no hagi passat res de tot això, i podem continuar veient l'evolució de la relació entre en Bruce i en Damian Wayne, el nou Duo Dinàmic. Alhora es tracta d'una història que agradarà a qualsevol lector de còmics del gènere perquè, per si mateixa, és molt bona i està molt ben feta en tots els sentits. De pas, a nivell personal m'ha ajudat a comprendre i estimar el personatge d'en Damian, que fins ara detestava. Si The New 52 us ha fet deixar els còmics de DC o reduir el nombre de col·leccions que seguíeu, us equivocareu si poseu Batman and Robin al mateix sac.