diumenge, 6 de gener de 2013

Lectures: Hokusai

Shôtarô Ishinomori (1938-1998) no és només un dels grans autors de manga clàssic, sinó que si el mestre Osamu Tezuka (1928-1989) era el Déu del Manga, el mestre Ishinomori és considerat el Rei del Manga, i a més té el rècord mundial de pàgines de còmic dibuixades per una única persona.

Tot i així a l'estat espanyol —que, reconeguem-ho, no és gaire amic del manga clàssic com sí que ho és el francès— fins ara només s'havia publicat una obra seva, Musashi, de caràcter autoconclusiu. Per al passat XVIII Saló del Manga, però, EDT ens va dur una altra obra del mestre Ishinomori, encara que també en un volum únic.


Aquest cop també era un manga biogràfic, dedicat a la figura de Hokusai Katsushika (1760-1849), probablement el pintor japonès clàssic més conegut de la història i un dels creadors de la paraula "manga", tot i que en un context diferent, ben allunyat del concepte de còmic. Només per la importància de la figura, però també perquè es tractava del segon manga del Rei que arribava traduït, valia la pena comprar-se'l, i si a més us diuen que són unes 600 pàgines per 15 euros es podria dir que la decisió està més que presa.

Potser esteu pensant "la biografia d'un pintor del segle XIX? Puf...", i us diré que tot i que entenc que no us apassioni la premissa, esteu equivocats. Hokusai, de 1987, és un manga interessantíssim malgrat que no sigui ni un shônen d'acció ni un seinen de misteri com els de Naoki Urasawa. Doneu-li una oportunitat.


Tal com explica el mestre Ishinomori en un text que trobareu al final del volum, el que volia amb aquest manga era narrar els aspectes menys coneguts de la vida del pintor, entenc que afegint-hi una mica de collita pròpia, i el resultat és, per a mi, totalment encertat.

Al manga veurem les genialitats del mestre Hokusai, que per cert va canviar de nom desenes de vegades, de la mateixa manera que va canviar d'escoles artístiques, estils i temes de les seves creacions, però també les seves manies, la seva obsessió per millorar, les seves aficions (bàsicament era un faldiller de la mida d'un campanar, per això es tracta d'un manga per a adults) i el seu caràcter fort i esquerp. 


Hokusai és interessant també per la tècnica narrativa emprada per Ishinomori, que consisteix en alternar etapes de la vida del personatge de manera cronològicament desordenada, indicant-nos sempre l'edat que tenia el protagonista quan es van produir els fets del capítol en qüestió però saltant de la vellesa extrema a la cinquantena d'anys i passant per altres dècades de la vida del pintor, sense un ordre lògic, amb el moment de la seva mort com a punt de partida, que fa que tot plegat sigui una mena de flaixbac. 

De fet, durant la història en surten alguns, de flaixbacs, tant en forma de records i somnis com en la narració ocasional en primera persona de la seva pròpia vida, motivada per la demanda d'altres personages, així que tenim unes quantes escenes de "flaixbac dins el flaixbac" que contribueixen a fer que ens perdem en alguns moments, però després ens hi acostumem i, al cap i a la fi, com que es tracta d'escenes bastant concretes i no d'un manual d'història, no té cap importància.


Shôtarô Ishinomori va ser un dels deixebles més coneguts d'Osamu Tezuka, i això és quelcom que fa palès el seu estil de dibuix en obres anteriors com ara Cyborg 009, però a Hokusai, molt posterior, li veiem un estil més propi, si bé en alguns moments ens recorda, efectivament, el traç del Déu del Manga.

Sigui com sigui trobo que l'estil emprat és perfecte per a la narració d'aquesta història, i el detall dels paisatges i la reproducció d'imatges de l'autèntic Hokusai són de qualitat. Curiosament, però, en alguns capítols, que coincideixen amb els que ens presenten un Hokusai octogenari, sembla que el dibuix se simplifiqui (només en el cas dels personatges, no pas en els paisatges). Admeto que no he estat capaç d'entendre els motius d'aquest canvi intencionat. 


Recomano doncs aquest seinen, no com un imprescindible del catàleg de qualsevol bon lector de manga, però sí com un títol amb una relació qualitat/pàgines/preu molt atractiva i que, a més, està signat per un dels grans de la història del còmic japonès, per més desconegut que sigui a casa nostra.


4 comentaris:

  1. Ja et vaig dir que t’agradaria :) Simplement, de tant en tant em passa que no els trobo la gràcia a alguns seinen que s’han guanyat el favor de reputats crítics i encara no aconsegueixo entendre per què. Per què aquesta obra va ser una de les meves decepcions de l’any passat i en canvi ‘Ikkyû’ m’encanta? Per què trobo fascinant ‘Elegía Roja’ i en canvi ‘Diario de una Desaparición’ em va semblar tan poca cosa? Per què autors com el Shigeru Mizuki o el Naoki Urasawa se’m queden curts i en canvi estic enamoradíssima de les obres del Hideji Oda?

    Pel que n’extrec de l’obra, el senyor Hokusai no va avançar ni madurar gaire en la seva vida. L’únic que en podria ser admirable acaba convertint-se en la seva bèstia negra. La seva obsessió malaltissa per a millorar/trobar el seu estil esdevé d’allò més perjudicial, tant per a la seva vida, com per al seu nivell de producció, com per a la conservació de moltes de les seves obres. A més, no m’entra al cap com algú tan narcisista pot menysprear a la vegada la seva obra anterior d’aquesta manera. Per molt que canviés de nom i de vida, no deixava de ser la mateixa persona. Amb més bagatge, això sí.

    El batibull cronològic, com ja et vaig comentar, no em va fer el pes. Jo m’esperava una biografia estàndard, amb tots els pros i contres d’aquest format. En topar-me amb això, vaig tenir la sensació que l’autor va anar fent capítols aïllats per a no haver d’elaborar una trama que enllacés els diferents episodis de la vida del famós pintor.

    De tota manera, li donaré més oportunitats a aquest autor. Des de la ressenya del Marc Bernabé de ‘Sabu to Ichi’ que estic picadíssima amb aquesta obra. Allò que va dir de les vinyetes i del ritme narratiu em va comprar completament. El problema és que la meva butxaca no dona a l’abast. X_X

    S’agraeix, a més, l’esforç d’EDT tant de dur obres amb alguns anys a l’esquena com de fer una edició tan econòmica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'havies comentat que no t'havia fet el pes, però també he dit jo que el recomano sense considerar-lo imprescindible. Sóc més fàcil d'acontentar que tu, això és així i ha quedat clar més d'una vegada. :P

      Elimina
  2. Just avui me l'han portat els reis. Esperare a llegir-lo per tornar aquí i llegir el post jejeje.

    ResponElimina
  3. Hokusai! Un artista dispers, del segle XIX, pintor i que canvia de nom i d'estil? Té tots els números perquè me l'acabi llegint. A més, m'encanten els ukiyo-e :D!

    ResponElimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails