dissabte, 19 de març de 2011

Lectures: Blackest Night

Des de la clàssica Crisis on Infinite Earths de 1985, que va significar un autèntic terrabastall per a l’Univers DC, esporàdicament l’editorial de còmics de superherois rival de la Marvel ha planificat altres “crisis” o grans esdeveniments que se suposava que canviarien els seus còmics tal i com els coneixíem. Sovint es tractava de complicades trames amb implicacions còsmiques i/o temporals, o simplement batalles de categoria universal, però amb poc suc i amb unes conseqüències exagerades per temes de màrqueting que a l’hora de la veritat no provocaven gairebé cap canvi. 

Hem vist Zero Hour, Infinite Crisis i altres espectaculars i aterridors títols, i l’última decepció va ser la feixuga Final Crisis d’en Grant Morrison. Per fi, però, ha arribat Blackest Night, el gran esdeveniment de la DC des de juny de 2009 fins a maig de 2010, orquestrat pel gran guionista Geoff Johns i extremadament interessant i recomanable. BN també ens obliga a seguir diverses sèries alhora, i com de costum és una mica embolicada de seguir si no ho fem amb un ordre de lectura correcte, però val la pena, tant el procés com les repercussions que té en cadascuna de les col·leccions de l’immens Univers DC. Aquest cop sí.


Encara que no seguiu les aventures d’en Superman, en Batman, la Wonder Woman, en Flash, en Green Lantern i companyia, deveu saber (o no us estranyarà) que hi ha personatges que han mort al llarg dels anys, i que alguns d’ells han ressuscitat només per demostrar un cop més que als còmics de superherois les morts acostumen a ser provisionals i tenen com a únic objectiu crear un dramatisme que potenciï les vendes de les col·leccions. Però què passaria si els morts-morts (els que no han tornat) s’aixequessin de la seva tomba convertits en enemics dels seus éssers estimats? Qui hi ha al darrere de tot això? Què passarà amb els herois que sí que havien ressuscitat? És el que ens planteja Blackest Night.


No és la resposta de DC als Marvel Zombies, sinó un treballat argument que transforma l’Univers DC en un immens camp de batalla entre cadàvers reanimats (els Black Lanterns) i els estupefactes herois (tant del cos dels Green Lanterns com dels altres colors de l’espectre, i també la resta d’herois) que es troben davant la necessitat de tornar a enviar a la tomba vells enemics morts però també persones estimades, missió enormement complicada per les seves implicacions emocionals. I és que els morts han tornat carregats de mala llet, fent retrets a uns herois que arrosseguen sentiments de culpa per les tràgiques morts de tots ells. A Blackest Night hi veurem de tot, però sobretot moments èpics, de gran dramatisme i també de terror, que ens atraparan com no ho havia aconseguit cap supersaga des de feia molts anys.


L’estructura de l’esdeveniment es basa en una sèrie principal, Blackest Night, dues que hi estan molt lligades (Green Lantern i Green Lantern Corps), minisèries especials de les principals col·leccions (Superman, Batman, Wonder Woman, Flash, JSA i Titans) i aquells números de la resta de sèries que es veuen afectats per tots aquests fets. Però hi ha un ordre, a l’hora de seguir aquesta imprescindible història. De fet, n’hi ha més d’un, però compartiré el que he seguit jo i que, en general, funciona. Feu clic aquí si us interessa poder tenir la llista en un bloc de notes. I no us espanteu, perquè no cal llegir-ho absolutament tot. Si es fa, es gaudirà al 100%, però la meva recomanació és llegir les principals que esmentava (BN, GL i GLC), així com les minisèries de “les grans” i, si s’escau, els números d’altres col·leccions que ens fem i que es veuen afectades per Blackest Night. Com a curiositat, també han "ressuscitat" per a una darrera entrega col·leccions que ja havien arribat al final, en alguns casos feia un temps i en d'altres molts anys, seguint la numeració on s'havia quedat.

Jo l’he llegit versió original, però Planeta DeAgostini ha publicat amb poca diferència de temps la versió en castellà de Blackest Night i dels principals còmics que cal llegir per entendre-la bé, deixant inèdits només alguns dels menys importants.


Una lectura trepidant, commovedora en alguns moments, i que ens farà gaudir d’una gran saga (i ja era hora) dels còmics de la DC. Era molt difícil aconseguir la correcta coordinació entre tots els equips creatius que li anaven donant forma, però s’ha aconseguit amb ben poques incoherències, si és que n'hi ha cap que es pugui qualificar així. Reverència als guionistes i dibuixants que l’han fet possible, amb una menció especial als espectaculars dibuixos de l'Ivan Reis i els seus col·legues. De seguida, però, es van posar amb la continuació de tot això, Brightest Day, que ja veurem si és a l’alçada de Blackest Night. S’ha de dir que, per sort (si no volem rebentar els prestatges ni estem enganxats a DC), es pot llegir BN i deixar-ho aquí.

Aquest article el vaig publicar originalment al portal Multivers.cat, ja descontinuat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails