En Batman se'n va a l'altre barri (primera part)

Ja feia temps que volia parlar d'aquest tema, però com que serà una mica llarg i implicava la lectura de molts còmics, cosa que he fet amb gran sacrifici, i a més tenia exàmens, ho he anat posposant. Ara ha arribat el moment de parlar de la mort d'en Batman, i ja aviso que hi haurà spoilers. 

Aquesta esgarrifosa imatge d'en Superman sostenint el cos inert del seu amic és la conseqüència d'un pla molt ampli nascut a la ment del guionista estrella Grant Morrison, i per tal d'entendre'l (o intentar-ho, perquè amb aquest escriptor normalment es tracta d'intentar-ho) ens hem de remuntar a anys enrere, concretament al primer número de la segona col·lecció de Batman de Planeta. Allà s'hi recopilaven el Batman 655 i el Detective Comics 821, tots dos de setembre de 2006. La diferència entre totes dues sèries era que Detective la portava el guionista Paul Dini, i Batman era la de Grant Morrison. Entre elles no tenien relació, i el plat fort era Batman, precisament perquè s'hi començava a gestar el que després es coneixeria com a...

Abans d'arribar aquí, al colofó publicat en tapa dura, vam tenir aproximadament dos anys d'històries en format grapa en què Morrison feia aparèixer enemics i aliats estranys i no sabíem ben bé de què anava la cosa. Personalment, era un tema que m'empipava, però eren històries d'en Batman i per a mi és motiu suficient per llegir qualsevol cosa.

Amb un estil característic en el guionista escocès, la informació era poca i les escenes difícils de comprendre moltes. Era fàcil no fixar-se en els detalls i considerar aquelles històries estranyes com a poc dignes de ser recordades. Però que equivocats que estàvem, ja que a l'hora de llegir Batman R.I.P. tots aquells elements reapareixerien i ajudarien a entendre millor la història, de manera que caldria repassar tots els còmics previs per tal de refrescar detalls. 

Al mig de tot això, el guionista també va desenvolupar una història que em va agradar molt, la coneguda com a Batman & Son, que aparentment no tindria connexió amb l'altra però que després veurem que sí, i molta. 

Dic que em va agradar molt perquè recuperava una idea que es va deixar a l'aire a la magnífica novel·la gràfica Son of the Demon, de 1993 i recopilada al número 3 de la col·lecció La Saga de Ra's al Ghul: en Bruce Wayne i la Talia al Ghul, filla del temible Ra's al Ghul, sempre han tingut un estira i arronsa sentimental-sexual, però és que a més van tenir un fill, que la Talia va dir que havia perdut, però que en realitat havia donat (i no s'ha explicat mai com el va recuperar, però bé).

I aquesta saga ens portava el fill preadolescent d'en Batman, en Damian Wayne, entrenat des de petit per la Lliga d'Assassins del seu avi i amb un caràcter molt desagradable. A més, després d'això també va venir la saga que narrava la resurrecció d'en Ra's al Ghul, mort uns anys abans.

Durant l'etapa de Morrison també apareix la Jezebel Jet, la que al principi sembla que és una conquista més de les d'en Bruce Wayne, part de la farsa que representa per tal d'evitar qualsevol sospita de la seva identitat com a Batman. Però poc a poc va adquirint importància i possibilitats d'esdevenir finalment una parella oficial del protagonista, amb tot el que això representa. 

Novament aquest serà un dels aspectes que tindran importància per al desenvolupament de Batman R.I.P. pròpiament dit. I pel que fa a l'argument de tota aquesta etapa, la idea seria que tots els personatges estranys, les històries aparentment inconnexes i els nous enemics d'en Batman són, de fet, la recuperació per part d'en Grant Morrison d'idees de l'època més hortera de la història del Croat Emmascarat. 

No és el moment d'allargar-se massa sobre aquest tema, però als anys cinquanta va arribar una estúpida censura sobre els còmics de superherois per la publicació d'un llibre anomenat Seduction of the Innocent, en què s'acusava els còmics de pervertir el jovent, i posava com a exemple la "sospitosa" relació entre en Batman i en Robin, relació sobre la qual s'ha fet conya durant molts anys, però sempre des del punt de vista de gent que no té ni puta idea d'aquest còmic, i és que tots dos són uns faldillers de ca l'ample, com vaig explicar un dia.

Sigui com sigui, allò va conduir els còmics de superherois a una època d'autocensura (que encara dura de manera residual) i d'arguments ridículs, i en Batman va deixar de ser el personatge fosc i torturat que era per viure aventures a l'espai, fer xerrades a les universitats i viatjar pel món. Tot això, sumat a la manera pròpiament naïf de narrar les històries que ja era un problema des del seu naixement, van fer dels anys cinquanta i part dels seixanta la pitjor etapa de la història d'en Batman, sovint considerada com a no oficial dins la cronologia del personatge. 

No obstant això, en Morrison recordava algunes històries que no estaven del tot malament i les va voler recuperar com si realment haguessin estat part de la vida d'en Batman, i és precisament això el que va anar mostrant durant la seva estada a la col·lecció. Ens va fer parar bojos, sí, però la idea trobo que és brillant.

I en un moviment comercial intel·ligent que com a batmanòfil agraeixo, tant DC originalment com Planeta en forma de traducció van publicar aquests arxius negres, que són les històries que comentava, amb pròleg del mateix Morrison i recopilades totes juntes, a més de remasteritzades (o sigui, que no es veuen tan fetes pols com a la vinyeta que he posat com a exemple).

A Batman R.I.P., doncs, en Batman és atacat per un enemic que no és cap de la seva inigualable galeria de dolents, un enemic que en realitat és una organització anomenada Black Glove (Guant Negre) i que ataca la ment d'en Bruce Wayne, el vol fer parar boig i aprofitar la seva debilitat per acabar amb ell.

Si heu arribat fins aquí, ja falta molt poquet per acabar... aquesta primera part. Perquè properament continuaré amb aquest tema. El cas és que Batman R.I.P., que comprèn els números 676 a 681 de Batman, suposa la culminació d'una història que Grant Morrison havia estat explicant a base d'escenes que no s'entenien a la primera (sens dubte, una nova lectura després de conèixer els fets serà més satisfactòria), i també ens desvetllarà el misteri sobre si la mort d'en Batman és la mort d'en Bruce Wayne com a home, si és la mort d'en Batman com a símbol o si tot plegat és un engany propi dels còmics.

No parlaré ara sobre això, però sí que diré que quan la història es posa més interessant, el guionista deixa el final obert, per tant no desvetlla res. I té sentit, perquè es reservava la resolució del misteri per a l'esdeveniment de l'any de DC Comics, la Final Crisis, on veurem realment el final d'en Batman i la impactant imatge que obria aquest article.

Ja en parlaré un altre dia, però he de dir que tot i que es tracta del mateix guionista, no acaba de quadrar els fets amb el que es veu a Batman R.I.P. i tot plegat fa la sensació que ens han entretingut, cosa que està molt bé, però que també ens han pres el pèl. I bé, el tema de la mort d'en Batman no acaba aquí. Continuarà...