Menú

dissabte, 26 de juny del 2010

En Batman se'n va a l'altre barri (segona part)

I per fi la segona (i última part) que toca el dramàtic tema de la mort d'en Batman. A l'entrega anterior dèiem que havia finat d'una manera confusa, i fins i tot enganyosa, a la saga Batman R.I.P. I és veritat, perquè la desaparició del Cavaller Fosc, en el sentit més literal de la paraula, es produïa finalment a Final Crisis, el megaevent de 2009 de l'editorial DC. 

Això fa que un es pregunti com és que en Batman, tal com va acabar Batman R.I.P., podia participar a Final Crisis, i segons que s'ha dit després això hauria estat possible perquè l'heroi hauria escapat del que semblava la seva mort (aquella regla d'or a la ficció: si no hi ha cadàver, no hi ha mort), cosa que li hauria permès prendre part en la gran batalla de Final Crisis, amb un paper d'allò més rellevant en acabar amb l'amenaça d'en Darkseid, un enemic que en principi no és dins les seves possibilitats i que es va assegurar de morir matant. 


Aquí teníem el dramàtic moment, en què el nostre heroi fa ús d'una pistola amb una bala especial (en Batman matant, i amb una pistola!) i en Darkseid li envia l'anomenada Sanció Omega, que és un càstig que t'envia a l'època prehistòrica, de la qual no pots, en teoria, tornar. L'efecte que produeix de cara als que es queden al nostre temps és que en Batman és mort, perquè en Superman troba el seu uniforme buit, i a partir d'aquest moment l'Univers DC en general, i particularment els aliats i enemics d'en Batman, així com la ciutat de Gotham, s'han de fer a la idea que no hi és.


I què passa després? Bé, abans de parlar d'això, he d'esmentar el llibre Whatever Happened to the Caped Crusader?, escrit pel llegendari Neil Gaiman (Sandman), que es va publicitar (ja ho he dit bé) com si formés part de tot el tema de la mort d'en Batman, però que realment no hi té relació. M'explico: format pel Batman 686 i el Detective Comics 853, hi veiem un hipotètic funeral d'en Batman, en què amics i enemics expliquen com va ser la seva mort. Cadascú en té una versió diferent, i en conjunt és una magnífica història de com seria el final d'en Batman. Serveix tant per a ara, amb la seva mort "aparent", com per a qualsevol altre moment. No està cronològicament situada en cap moment, tot i que la presència de segons quins personatges, com per exemple en Damian Wayne, limiten aquesta vaga idea.

Per tot plegat és l'única cosa que recomano a qualsevol lector, mentre que les altres obliguen a llegir més de dos anys de còmics o no tindrien sentit. Fet aquest incís, parlem de què passa realment després de la desaparició d'en Batman.


Aquesta sí que val la pena fer-la gran per tal de veure tots els personatges. Bé, Battle for the Cowl és l'esdeveniment dins l'Univers Batman en què els dolents aprofiten l'absència d'en Batman per desfermar el caos per enèsima vegada a la ciutat de Gotham, i els bons, els aliats del rat-penat (alguns dels quals sorgits de les històries aparentment absurdes que comentava el primer dia), intenten contenir aquest atac que sembla imparable.

Aviat sorgeix l'opinió que cal que algú s'encarregui de fer de Batman, encara que ja no sigui en Bruce Wayne, perquè es nota que els dolents només li tenien por a ell, però primer de tot hauran d'aturar en Jason Todd, el que va ser el segon Robin, que ja s'ha posat la disfressa del seu odiat mentor i combat el mal d'una manera massa poc ortodoxa. Després d'això se sabrà qui és el nou Batman. Serà en Jason Todd? En Dick Grayson (que ja ho va ser, breument, quan en Bruce tenia l'esquena trencada)? O en Tim Drake, Robin actual, que també hi vol dir la seva?


Abans de continuar, he de fer esment també del volum Battle for the Cowl: Companion, en què podem veure les conseqüències de la nova situació en les vides de gent com el Comissari Gordon, el grup femení Birds of Prey, la Vicki Vale (antic amor d'en Bruce Wayne) o altres personatges que no desvetllaré.

I ara sí que entrem en les conseqüències pròpiament dites de la mort d'en Batman: ha mort un home (aparentment), però no la seva obra, que continua, i això afecta a les col·leccions del seu univers.


Per una banda tenim la col·lecció Batman & Robin, protagonitzada pels personatges que suggereix el títol. No són en Bruce Wayne i en Tim Drake (o Wayne, que el va adoptar), com eren fins abans de tot això, i veurem com els van les coses perquè són molt diferents dels seus predecessors.

Aquesta col·lecció està dibuixada d'una manera espectacular per en Frank Quitely i escrita d'una manera entenedora (per fi!) per en Grant Morrison, de manera que es reuneix l'equip que ja va crear l'aclamada All-Star Superman. Tot i així, no sé si aquesta és la sèrie principal i oficial, perquè en principi durarà poc i Batman ha continuat.


Tenim aquest Batman: Long Shadows, que recopila els números 687 a 691 de Batman, obra de Judd Winick (guió) i Mark Bagley (dibuixos), si bé el primer número està dibuixat per Ed Benes. En aquesta col·lecció, l'aparentment oficial (juntament amb Detective Comics, de la qual ja parlarem), també hi veiem les aventures d'en Batman, així com interessantíssims detalls dels moments immediatament posteriors a la desaparició d'en Bruce Wayne, moments certament commovedors.


Mentre tothom es preocupa per fer que el mite d'en Batman no mori, el seu últim fill adoptiu, en Tim, antic Robin, emprèn una cerca del seu mentor per tot el món sota la identitat de Red Robin a la col·lecció del mateix nom, amb la qual es veu capaç de repartir llenya amb més intensitat que de costum i oblidant alguns principis morals que fins ara respectava. Això sí, el que és matar, no mata.


I a partir del número 854 de Detective Comics (just després del segon que va escriure en Neil Gaiman) la col·lecció que havia protagonitzat en Batman des de 1939 i que, de fet, el va veure néixer, passa a explicar les aventures de la Batwoman, a més de portar com a complement les de la Question (la Renée Montoya després de 52). El primer volum recopilatori encara ha de sortir als Estats Units, però de seguida que el llegeixi en parlaré.


També va néixer en aquell moment Gotham City Sirens, protagonitzada per la Catwoman, la Poison Ivy i la Harley Quinn, estranya aliança, sorgida de la necessitat, entre dues dolentes i una que va canviant de bàndol de tant en tant. Val la pena comentar que l'escriu en Paul Dini i la dibuixa el mallorquí Guillem March, gran dibuixant de cossos femenins. A banda d'aquesta, una altra de les col·leccions noves és Streets of Gotham, també escrita per Dini, i que encara no he comprat perquè no l'he trobat, però aviat ho solucionaré.

Amb això acabo aquesta llarga segona part de la megalectura sobre la mort d'en Batman, com hi va arribar i què va passar després. Encara queden moltes coses per llegir, sabem que en Bruce Wayne tornarà, però d'això encara no en puc parlar perquè no ho he llegit. De moment gaudeixo dels canvis que hi ha hagut al seu univers, sempre refrescants. Sigui com sigui, llarga vida a en Batman!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails