dimarts, 29 de juny de 2010

Lectures: Dràcula

La d'avui és una lectura que havia ajornat durant anys, i és que he tingut èpoques més i menys lectores. Però és un clàssic que volia llegir i és per això que me'l vaig demanar deu fer cinc anys. He trigat uns mesos a acabar-me aquesta novel·la, perquè he estat força ocupat però també perquè, no ens enganyem: requereix concentració i ganes, doncs és en alguns moments força feixuga, i no la recomanaria, posem per cas, a una noia de 13 anys obsessionada amb els vampirs i la saga Crepuscle


Jo, en canvi, que no m'he interessat mai per històries adolescents de vampirs ni per entrevistes amb els mateixos, sí que tenia ganes de conèixer aquest gran clàssic, el que inaugurava el subgènere, i que a més havia estat fet a finals del segle XIX (1897). 

Dràcula, de Bram Stoker, per la seva estructura en forma de cartes i diaris i per la pompositat del seu llenguatge, pot ser difícil de digerir, però a mida que la història avança va adquirint interès, i a l'últim quart, com a molt tard, comença a demanar una lectura àvida. Curiosament, però, a la mateixa contraportada (almenys de l'edició que tinc jo) s'hi recull el testimoni d'algú que considera que la segona meitat de l'obra perd força. Deixant de banda el fet que és una cita poc afortunada per posar a la contraportada d'un llibre que t'interessa vendre, penso que està totalment equivocada: és la primera part la que fa venir ganes de deixar-ho córrer. Però creieu-me, si encara no l'heu llegit: la cosa s'anima.

La darrera part destil·la amor, amistat, companyonia, valentia... és certament emocionant, no pas ridícul, veure com els personatges, units per la lluita contra un enemic comú i per les tragèdies viscudes, es fan tota mena de promeses de protecció i sacrifici, sovint amb llàgrimes als ulls. Si acaba bé o malament no ho diré pas aquí, però val la pena llegir aquest llibre en què veiem la lluita del Bé contra el Mal, de la ciència contra allò sobrenatural, però d'una manera no tan típica com podríem esperar, ja que d'enfrontaments directes n'hi ha més aviat pocs, sinó més aviat amb atacs furtius, tant per una banda com per l'altra. Espero veure aviat la pel·lícula que en Coppola va fer el 1992, pel que m'han dit no gaire fidel a la novel·la tot i que al títol ens vulguin fer creure el contrari. Ja en parlaré quan l'hagi vist, si de cas. 

Per acabar, pel que fa a l'edició, de l'editorial Laertes, en llengua catalana, he de dir que em sap greu que, essent una traducció de 1984 amb una reimpressió de 2002 no s'hagi aprofitat per corregir els errors ortogràfics i tipogràfics, a més d'algun lapsus que deixa paraules en castellà (i és estrany, perquè no crec que s'hagi fet a partir d'una traducció castellana), i d'una pàgina on hi ha dues frases canviades d'ordre.


5 comentaris:

  1. "no la recomanaria, posem per cas, una noia de 13 anys obsessionada amb els vampirs i la saga Crepuscle. "

    Jo tampoc :D

    Feia temps que esperava aquesta entrada.

    ResponElimina
  2. M'has fet adonar, amb la teva cita literal, d'un error. Gràcies.

    I bé, suposo que hi has detectat la referència parcial, la picada d'ullet. Com podia fer temps que esperaves l'entrada si vaig acabar-me el llibre no fa tant?

    ResponElimina
  3. Sí, la "A" d'"Ah! Alerta!" XD


    (Esperava l'entrada senzillament perquè volia conèixer la teva opinió d'un llibre que per a mi és molt mític)

    Un petit apunt sobre el subgènere: abans de Stoker, n'hi va haver d'altres. Un n'és "Carmille" de Sheridan Le Fanu, del 1872(i la protagonista és una vampiresa...hehehe ^^...no et diré res més)

    Això sí, la llegenda diu que el primer en escriure sobre vampirs va ser Polidori, "El Vampir", al 1816. Segons diuen Byron, M.Shelley i Polidori van fer una juguesca per veure qui dels tres escrivia l'obra més terrorífica.
    La juguesca la va guanyar (com no) una dona. Va ser el naixement de "Frankenstein".

    Picada d'ull rebuda, per cert ;)

    ResponElimina
  4. D'acord, potser em vaig aventurar massa dient que inaugurava el subgènere, però oi que quedava bé? Ja sospitava que l'Stoker no era el primer en tocar el tema, però a veure, hi ha un abans i un després de Dràcula, oi? :P

    ResponElimina
  5. Vist així, suposo que tens tota la raó ;)

    ResponElimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails